Una poesia del nostre gran poeta, Anfós Ramon, titulada "Com la sanc feta paraula".
Poema de cara al meu poble que està parlant
en veu baixa, quan es hora de forjar a crits
el futur que alguns li neguen, com el fruit
rebordonit li nega a l´arbre la collita.
¡Germans! ¡Germans de terra i de preguntes
que no trobeu resposta com Deu mana!
¡Germans encadenats pel dur silenci
dictat des del poder que ens avasalla!
[...]
Ya se, Pare Vicent, que falten homens;
que molta gent, deserta; que se cansa
de tanta inhibicio i tanta mentira;
de tanta mala brossa que s´escampa
com un castic de borres o d´injuries
o fills que al fosc reneguen de la patria.
Ya se, bon Sant Vicent, que nostra llengua,
per no sé quins favors, se malbarata,
negant la seua viva trayectoria
i el seu valor que no admet la rebaixa.
[...]
Un poble mor, quan mor la seua llengua.
La sanc de l´esperit, es la paraula.
I si la paraula i llengua nos destrocen,
Serem uns morts vivint sense esperança.
[...]
I quan la veu del poble en tot el Regne
se torne mes unanim i mes ampla,
podrem cantar units eixa victoria
que el propi orgull ab força nos reclama.
[...]
¡Perdona, Sant Vicent, les nostres culpes!
¡Perdona a qui es denigra i a qui estafa!
Que mentres quede un fill bo en esta terra,
¡No ha de morir la llengua valenciana!
* Anfós Ramon i Garcia (Valéncia, 1924-2014). Premi Nacional de Poesia.
Nota: Poema llegit en l´entrega del premi "Fadrí-Josep Mª Guinot a les lletres valencianes" de l´associació Cardona Vives de Castelló a Anfós Ramon l´any 2007.
 |
| N'Anfós Ramon i Garcia |