El Colectiu Valldaura de Burriana, publicà, fa uns anys, un llibret, molt interessant, titulat: 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana', publiquem un capítul d´eixe llibret per a la vostra informació:
"X. L’ORTOGRAFIA DE L’ACADÈMIA
Alguns diuen que no s’ha d’admetre l’ortografia de l’Acadèmia de Cultura Valenciana:
a) Perque la Conselleria d’Educació i Cultura de la Generalitat, el 30 de juliol de 1983, anuncià que en materia d’ensenyança del valencià, tots els centres baix la seua jurisdicció deurien usar els textos per ella aprovats que “se han elaborado sobre las “normas de Castellón”"
b) Perque les normes de l’Acadèmia s’han adoptat contra la voluntat de molts i sense l’ample consens en que s’han de fer estes innovacions,
c) Perque trenquen la tradició.
Pel contrari, l’ortografia que s’ha d’adoptar per a la Llengua Valenciana és la de l’Acadèmia de Cultura Valenciana, i no la de l’Institut d’Estudis Catalans, encara que porte el nom de “les normes de Castello”. Les raons son les següents:
1. La Real Acadèmia de Cultura Valenciana, és la maxima autoritat en materia de Llengua Valenciana, aixina com ho son les respectives acadèmies per al gallec, vasc, català o castellà. No és qüestió d’anar canviant d’ortografia cada vegada que canvia el color polític del titular de la Conselleria de Cultura i Educació.
2. La reforma ortogràfica l’ha feta la secció de filologia i llengua de l’Acadèmia, en la participació de competents colaboradors.
S’intenta per tots els mijos desprestigiar a l’Acadèmia de Cultura Valenciana, pero és treball inutil, perque a més de la legalitat de la seua fundació i funcionament, basta vore el número i la qualitat dels personages que en ella han figurat i la cantitat de publicacions científiques i literaries que ha publicat en setanta cinc anys de funcionament, per a adonar-se de la seua respectabilitat.
3. La publicació de les normes ortogràfiques valencianes se feu despuix d’un estudi de l’ortografia tradicional, i ha tengut un ample consens, més del que tingueren les normes de Castelló. Ademés de les noucentes firmes qualificades entregades al notari de Massamagrell en l’acte solemne d’adhesió a dites normes, en el Monasteri de Santa Maria del Puig (abril de 1981), se presentaren cent deu mil firmes, cotejades davant notari, depositades en el banc de Santander (Referencia de l’acte en Las Províncias de Valéncia, 8.3.1981 i en La Verdad d’Alacant, 10.3.1981).
4. Ademés, les normes de l’Acadèmia foren ben estudiades i fonamentades, com consta en el dossier publicat per l’Acadèmia (Documentació formal de l’ortografia de la Llengua Valenciana). Dites normes foren estudiades i llaugerament tocades en una reunió que el dia 5 d’abril de 1982 tingueren les associacions i entitats culturals valencianes més representatives, convocades per la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, i posteriorment publicades per la Secretaria Tècnica de la mateixa Conselleria.
5. Les normes del Puig no trenquen la tradició, sí les de Castelló, com hem dit en el capitul precedent, al parlar, de la CH, de la Y grega i de les consonants finals. L’Acadèmia s’ha decidit en tots els punts consultant els classics i les normatives anteriors, i procurant que la normativa reflecte los més possible la Llengua Valenciana parlada, tenint en conte les realitats llingüistiques i la tradició.
El resultat és que per a escriure be no tenim necessitat d’acudir a la normativa catalana, nos sobra en la nostra, en la de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
Bibliografia
- Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Documentació formal de l’ortografia de la Llengua Valenciana. Valéncia, 1981. Catálogo de Publicaciones. 1915-1990. 75 Aniversario."
Font: 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana' (Valéncia, 1992). Editat pel Colectiu Valldaura de Burriana baix l´assessorament d´En Josep Mª Guinot.
 |
| Doctrina sobre la Llengua Valenciana |