"El 25 de juny de 1998 el President Eduardo Zaplana, lider del PP, pacta un text en Joan Romero, lider del PSPV, al voltant de la naturalea de la llengua autoctona. El document aludix directament a l´unitat de la llengua al dir que:
'el valencià forma part del sistema llingüístic propi dels territoris hispànics de l´antiga Corona d´Aragó'.
El 19 de juliol de 1998 Levante publicava l´artícul 'Los sastres del dictamen' (E. Aigües i V. Romero) a on denunciava clarament el paper esencial que CiU havia tingut en la creació de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua i facilitava els noms dels polítics que intervingueren en la 'resolució' del conflicte llingüístic valencià: Pujol, Aznar, Zaplana i Romero, en el seu eixercit de negociadors.
O siga, el destí de la Llengua Valenciana fon votat en l´almoneda de la política barataria:
Aznar estava en minoria i necessitava els vots de Pujol. Una volta més la Llengua Valenciana serví de moneda de canvi. I aixina, el Partit Popular en majoria absoluta, i contradient lo que fins ad eixe moment havia defés, entregà la normalisació de la Llengua Valenciana, precisament als que tenen el comés de destruir-la: a catalans i catalanistes."
Font: '¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d´una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valencia, 2005).
* José María Alfredo Aznar López (Madrid, 1953). Llicenciat en Dret i polític. Fon president del govern espanyol de l´any 1996 al 2004.
 |
| José Mª Aznar |
