Les universitats mes punteres del mon avançat (al contrari de la nostra) no gosen 'emitir dogmàtics dictamens', ni posen anquilosats corses obsolets a les llengües modernes. El seu paper es investigar i elaborar bons diccionaris que incloguen el lexic del poble, la 'parla del poble', que evoluciona, envellix i es renova a la velocitat dels temps.
La moderna llingüística transformacional, encapçalada pel guru americà Noam Chomsky, va en la direcció que marca tan prestigios sabi:
"la llengua no depen ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l´usa"... "la diferència entre llengua i dialecte està en que, darrere d´una llengua hi ha un eixercit i darrere d´un dialecte no".
No obstant, en contra dels criteris marcats per la Llingüística Moderna, el 13 de juliol de 1998 el Consell Valencià de Cultura emet un dictamen sobre lo que se coneix com a "el conflicte llingüístic valencià" i que fon aprovat en el vot favorable dels consellers proposts pel PP i PSOE.
El dictamen del CVC era l´anticip de la creació del corset polític per a la Llengua Valenciana, dissenyat per a la seua assimilació pel fabrià dialecte barceloní (català modern). Un dialecte convertit en llengua pel seu poderós eixercit d´editors."
Font: "¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d´una llengua. Segles XIX y XX.", per Mª Teresa Puerto Ferré (Valéncia, 2005).
Foto: Logo CVC.
