"Sent el Consell Valencià de Cultura una entitat de caracter politic, els seus membres son nomenats pels partits politics, caria i carix d´atribucions per a dictaminar de llingüistica, puix les seues decisions estaran sempre contaminades del sectarisme politic. Per lo tant, qualsevol de les seues intervencions, estaran sempre qüestionades per falta de credibilitat.
Les universitats mes punteres del mon avançat (al contrari de la nostra) no gosen 'emitir dogmatics dictamens', ni posen anquilosats corses obsolets a les llengües modernes. El seu paper es investigar i elaborar bons diccionaris que incloguen el lexic del poble, la 'parla del poble', que evoluciona, envellix i es renova a la velocitat dels temps.
La moderna llingüistica transformacional, encapçalada pel guru americà Noam Chomsky, va en la direccio que marca tan prestigios sabi:
"La llengua no depen ni dels llingüistes ni dels politics, sino de la gent que l´usa"... "La diferència entre Llengua i dialecte està en que, darrere d´una llengua hi ha un eixercit i darrere d´un dialecte no".
No obstant, en contra dels criteris marcats per la Llingüistica Moderna, el 13 de juliol de 1998 el Consell Valencià de Cultura emet un dictamen sobre lo que se coneix com a 'el conflicte llingüistic valencià' i que fon aprovat en el vot favorable dels consellers proposts pel PP i PSOE.
El dictamen del CVC era l´anticip de la creacio del corset politic per a la Llengua Valenciana, dissenyat per a la seua assimilacio pel fabrià dialecte barceloni (catala modern). Un dialecte convertit en llengua pel seu poderos eixercit d´editors."
Font: '¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d´una llengua. Segles XIX y XX.', per Mª Teresa Puerto Ferrre (Valéncia, 2005).
Foto: Logo CVC.
