En l´Epístola de les “Planchs de Sen Esteve” (Laments de Sant Esteve) (Anònim) es troben explicacions en romanç pla en mig de texts en llatí, es creuen datats del sigle XII:
"esta liço que llegirem dels fayts dels apostols la trayrem, lo dit san luch, recontarem de Sen Esteve parlarem. En aycell temps quant Deus fon nat e font de mort ressucitat, e puys el cel sen fon puitat, sent Esteve fo lapidat’, ‘Anyats senyors pel qual raysó lo lapiderom lifello, quan iron que Deus en ell fo, e fes miracles per sondo. En contra luy corren e van li felló libertiniam e li cruel ciriniam…"
(Epístola Planchs de Sen Esteve. Còdex Valentinum. Foli 8. Archiu Històric de la Sèu de Valéncia).
El professor Manuel Mourelle de Lema estudià el document prenent diversos fragments de la versió llatina i de la versió valenciana; la valenciana més que una traducció és una interpretació o explicació, a voltes ampliada, pedagògica.
