Un poquet d'ortografia de nostra Llengua Valenciana:
84. La L i la LL.
No hi ha confusió fonètica entre estos dos sons. La grafia seguix a la fonètica.
S´escriu L:
1. Sempre que sone com a tal, en principi, en mig i en final de paraula: lacònic, legació, alegar, caravela, caragol, local.
2. En els grups consonàntics CL, BL, PL, FL, GL: claror, blanc, planicie, flor, gloriós.
Al principi de paraula hi ha una corrent imparable en valencià que tendix a convertir en LL la major part de les L. Eixa palatalisació es llegítima, i deu portar-se a l´escrit sempre que l´us ho haja justificat.
En canvi en valencià no te ningun sentit la L.L doble perque en esta llengua la L no es gemina en la pronunciació: bèlic, imbecilitat, ilustre, metàlic, etc... i no col.locar, bel.lic, imbecil.litat, il.lustre, metal.lic, etc...
85. S´escriura LL:
1. Sempre que sone com a tal, o siga palatalisada, tant en principi com en mig o en final de paraula: llanda, llet, amollar, cordell.
2. En principi de paraula en termens cults i en paraules procedents de I llatina que la fonètica actual valenciana pronuncia en LL: llegislar, llegat, llegítim, llepra, lliberal, llicit, llingüistic, etc...
86. La M i la N:
La M i la N tenen un so paregut, i pot passar-se d´un a l´atre fàcilment, pero en realitat són sons diferents, perque la M es bilabial, i la N, alveolar. S´han de distinguir en l´escritura.
S´escriu M, en general, quan sona com a tal, a saber:
1. En principi i en l´interior de paraula: mar, mestre, mina, morro, murta, flama, dimecres, amor.
2. Davant de les labials, P, B, M: sempre, tambe, immortal.
3. En el prefix circum: circumvalacio.
4. Davant de N s´escriu M o N, segons la pronunciacio: solemne, innovacio.
Davant de les atres consonants no esmentades, la M per regla general cedix els seus drets a la N: tancat, rendit, conquerir, pensar, interior.
No s´escriu mai M davant de V ni de F: enveja, enfrontar.
No s´escriu la M de l´antic grup MP, més que quan sonen en la pronunciació els dos sons: atentar, pronte, redentor, contar, no atemptar, prompte, redemptor, comptar, igualment direm i escriurem assunció, assunt, consunció, exent, perentori, presunció, redenció, síntoma, suntuós i no assumpcio, assumpte, consumpcio, exempt, peremptori, presumpcio, redempcio, simptoma, sumptuos, etc... Per excepcio es permet escriure cotompel i comte (per al castella conde); cuenta i cuento, castellans, s´escriuran conte.
Tampoc s´escriurà el grup TM per a representar la doble MM, geminació molt rara en valencià: semana, no setmana, sometre i no sotmetre)
87. S´escriu, N en general, sempre que sona dit so:
1. En principi, en mig i a la fi de paraula: nau, nuvol, Anita, mon, ton.
2. Davant F en els prefixos EN-, IN-, CON-: enfadar, infundir, conferir.
S´exceptuen certs cultismes i els composts dels prefix grec AMFI-: emfisema, emfiteusis; amfibi, amfibologia, amfora, amficos (i derivats d´ells).
3. Davant de consonant que no siga B, P, M: endivia, content, constar, contradir, espant.
4. Per excepció, davant de M, en paraules compostes, en que la primera part acaba en N i la segona comença per M: enmig, granment.
88. La NY.
El dígraf consonàntic NY, s´usa per a representar el so migpalatal nasal sonor, corresponent a la Ñ castellana i a la NY catalana.
Esta lletra correspon sempre al referit so, sense excepció, tant al principi, com en mig i al final de paraula: nyespla, canya, estany.
89. La C, la K i la Q (la C en valor de consonant velar sorda K).
S´escriu K, en paraules estrangeres o tècniques: Kant, kilo, kabila, kirie, kraussisme.
S´escriu C, en valor velar, en els casos ya enunmerats en el num. 75. III
S´escriu Q, formant el dígraf QU, davant del sons vocàlics E, I, quedant la U muda. Per a que sone ha d´haver una dieresis damunt de la U, de lo contrari la U es muda: que, qui, alqueria. No mai a la fi de paraula.
1. En principi o en mig de paraula formant els diftoncs qua, quo, qüe, qüi: quatre, quorum, qüestio, ubiqüitat. Si no hi ha diftonc, s´escriu C: evacuar, acuitat, innocuo, promiscuitat (cuiro, cuina, ipecacuana, per excepcio).
Nota: Algunes paraules tendixen actualment a ometre la pronunciació de la U davant de A i de O, com es pot comprovar en la llengua parlada i en els diccionaris: quasi i casi, quantitat i cantitat, qualitat i calitat, quasicontracte i casicontracte, quocient i cocient, quotidia i cotidia.
90. La R i la RR.
El so alveolar vibrant simple es representa sempre en una sola R. Pero la R simple pot representar el so vibrant compost o multiple. La RR doble representa sempre el seu so vibrant, multiple.
S´escriu R simple:
1. En principi i al final de paraula: redo, rabo, anar, llar.
2. En mig de paraula en posicio intervocalica: pare, caritat.
3. En mig de paraula davant de consonant: porta, barco.
4. En els grups consonàntics formats per una consonant oclusiva i la R (BR, CR, GR, TR, DR, PR): bramar, crema, traducció, drama, prou.
5. En mig de paraula darrere de consonant, pero en valor de RR doble: somriure, enredra, Israel.
91. S´escriu RR doble solament en posició intervocàlica: carro, ferrer.
Per excepció, en posició intervocàlica, el so de R vibrant doble es representa en una R, quan un prefix acaba en vocal i seguix el segon element del compost començant per R, si es translluix la composició.
Per eixemple: en els prefixos BI, CONTRA, SUPRA, TRI, MONO, ANTI: birem, contrareforma, suprarenal, trirem, monorim, antireligios.
92. S, SS, Z.
El so alveolar fricatiu sort pot estar representat per les lletres C, Ç, S i SS. Per a les lletres C i Ç veja´s el num. 75.
La SS doble sempre representa so sort.
El so fricatiu sort pot ser representat per S o per Z (esta última es sempre sonora)
S´escriura Z:
1. En principi de paraula: zona, zenit, zodiac, zirconi
2. En mig de paraula darrere de consonant: Adzaneta, onze, colze.
3. En les paraules començades per ZOO- o acabades en -ZOARI, -ZOIC: zoofagia, zoològic; protozoari, benzoic.
4. En posició intervocàlica sols es troba en paraules derivades del grec (bizanti, rizotonic) o del hebreu (Ezequiel).
5. No es deu usar la Z en les derivacions del greco-llati -IZAR o -ITZAR. En valencia es pronuncien i s´escriuen ab S intervocalica: normalisar, no normalitzar, organisar, no organitzar.
Font: 'Gramàtica normativa de la Llengua Valenciana' (2ª part. Ortografia. Capitul III), per Josep Mª Guinot. Editat per Lo Rat Penat, dins de la Coleccio Didactica, l´any 1987.
* D. Josep Mª Guinot i Galan (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre temàtica religiosa i llingüística.
 |
| En Josep Mª Guinot i Galan |