La noble ciutat de Valéncia a 28 de septembre, any de 1238, va ser presa i entrada pel venturós rei el senyor Jaume i poblada de nova gent cristiana ab diverses i no ben enteses llengües per que hi havia italians, francesos, alemanys, catalans, aragonesos, navarresos, biscaïns i castellans i perquè cada u parlava la seua llengua, hi havia en la ciutat una atra confusió que en Babel. Enpero com el rei i els dels seus casa, i tall, i molts dels seus vassalls parlaven llengua de Provença, i aquella com més comú prevalesció, però no sense gran mixtura d´atres llengües i tota en conjunt va ser anomenada llengua llemosina ab la qual tenim escripto el llibre de les lleis forals del regne i les obres d´Ausias March i molts atres llibres que ens han donat testimoni d´aquella primera llengua. I com el sòl d´esta ciutat ora siga pel clima, planeta, signe, vents, aigües, manteniments o alguna secreta influència, té gràcia incògnita i sobrenatural, tant que totes les coses humanes i plantes produïx ab gran perfecció, mirament i delicadesa. I més ha concedit Déu en Valéncia una llengua polida, dolç, i molt bonica, que ab brevetat moderada esprem els secrets i profunds conceptes de l´ànima i desperta l´enginy a vius miraments on li resulta molt aclarit llustre.
[...]
Van passar alguns anys i ya els habitants de la ciutat van ser naturals, naixcuts, i criats en este sòl que deiximos i ab el seu juí molt clar i de gran vivacitat, ab discreta correcció van esborrar i van apartar de la seua llengua tots aquells vocables bàrbars, toscos, impertinents i grossers, i parlen del present. Esta llengua van formar del millor que hi havia en la llemosina i pel que els faltava van recórrer a les tres llengües més excelents de totes les del món segons abans hem provat. De l´hebrea van prendre... de la grega... de la llatina van prendre tots els atres vocables per a fer que la Llengua Valenciana fóra molt copiosa i tinguera propi nom a cada cosa per rara que fóra."
Font: 'Alabança de las lenguas hebrea, grega, castellana, llatina i valenciana', per Rafael Martí de Viciana. Publicat en el sigle XVI. Imprés l´any 1574 per Joan Navarro i reeditat en 1765 per Salvador Faulí i en 1877 per Francisco Aguilar.
* Rafael Martí de Viciana (Burriana, 1502-1582). Croniste, notari i historiador. Apart de la seua obra 'Alabança de las lenguas hebrea, grega, castellana, llatina i valenciana', també destaquem la 'Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad y Reino de Valencia'.
