Nostra dolça Llengua Valenciana: Tota una vida, a soles un instant de l'història

Biografia Vicente Blasco Ibáñez

1.867

Naiximent d’En Vicente Blasco Ibáñez el dia 29 de giner en el carrer Saboneria Nova. Sos pares, els quals eren aragonesos, foren En Gaspar Blasco Teruel i Na Ramona Ibáñez Martínez. Tenien un chicotet comerç d'ultramarins molt prop del Mercat Central

En Gaspar Blasco Na Ramona Ibáñez

Casa natalicia

1.868

Alçament de les milícies federals de Valéncia. Motins populars els quals repercutixen en la casa dels Blasco per la seua situació.

1.875

Ingressa en el Colege Llevantí.

1.876

Ingressa en l’Institut de Segona Ensenyança.

1.879

Naix sa germana Pilar.

1.882

Ingressa en la Facultat de Dret.
En novembre publicà son primer treball lliterari en Llengua Llemosina “La torre de la Boatella” en l’Almanac de Lo Rat Penat dirigit per En Constantí Llombart.

1.883

El 14 de giner funda i dirigix el semanari “El Miguelete”.
El 11 de febrer cessà “El Miguelete” i fundà “El Turia”, en el qual inclou la llegenda “La Rosa del Certamen”.
En decembre s’escapà a Madrit, per a tornar forçat per sa família el 2 de febrer de 1884.

1.884

Publica en l’Almanac de Lo Rat Penat, en Llengua Llemosina, son segon treball “Fátimah” i conseguix el segon accèssit en els Jocs Florals per l’obra presentada baix el lema “Furs i llibertat”.
S’obri en octubre el curs havent disturbis escolars.
Se publicà en Valéncia un manifest en el qual apareix la firma d’En Vicente Blasco Ibáñez.

1.885

El 27 d'agost ixqué al carrer el diari El Correo de Valencia, en el qual colabora.
Mor Alfons XII.

1.886

Naix Alfons XIII.
Escriu una narració curta titulada “Aventura veneciana” la qual se publicà en l’Almanac de Las Provincias.

1.887

El 11 de febrer ixqué a la llum el primer número del diari federal La Revolución, dirigit per En Vicente Blasco Ibáñez.
Publica en l’Almanac de Las Provincias la llegenda “La espada del templario” (llegenda provençal) i una poesia titulada “A María”.
Veu la llum son primer llibre “Fantasías”.

1.888

De molt jovenet ya tenia vocació lliteraria. Començà colaborant en distintes publicacions, inclús alguna d'eels fundades per ell mateixa.
Atret també per la política, participà en diferents movilisacions d'estudiants.
En els Jocs Florals de juliol conseguix el premi instituït pel Capità General per sa obra “Biografía de don Hugo de Moncada”, biografia d'un guerrer valencià ilustre.
També en juliol es nomenat vocal de la Junta Directiva de Lo Rat Penat.
En octubre finalisa la carrera de Dret.
El 7 de novembre nomenat Secretari de la Secció de Lliteratura de l’Ateneu Científic Lliterari i Artístic, inaugura la sessió en la llectura de la Memòria titulada “Sobre el ideal literario y científico de la prensa moderna”.
El 21 de novembre es publicà sa novela “Por la patria”.
En Teodor Llorente publicà en “La España Moderna” el artícul titulat “El moviment lliterari en Valéncia en l'any 1888”, a on s'enjuïcia les obres d'En Vicente Blasco Ibáñez.
El 9 de decembre es promou el debat en la Secció de Ciències de l'Ateneu en la Memòria valor social i polític del principi federatiu. Crítica comparada del règim federal i del sistema unitari.

1.889

El 1 de setembre es publicà el primer número del semanari La Bandera Federal, fundat i dirigit per En Vicente Blasco Ibáñez, mig d'expresió Republicà.

1.890

El 3 de juliol dirigí una manifestació en contra de Cánovas del Castillo, lo qual provocà la seua fugida a París, a on conegué als impulsors del naturalisme de la lliteratura francesa.
Des de allí colaborà en El Correo de Valencia en les seues “Crónicas de un emigrado”.

1.891

Participà com a Mantenedor en els Jocs Florals.
En juliol regresà a Valéncia per concedir-se-li l’amnistia.
El 1 de novembre es nomenat President del Consell del Partit Federal en facultat per a dirigir l'orientació política del partit.
El dia 18 de novembre es casà en Na María Blasco del Cacho.

1.892

El 24 de febrer se publicà sa novela “La araña negra”.
El 16 d'abril en el Mercantil Valencià es feu públic el text, de la mà d'En Vicente Blasco Ibáñez, del “Pacto de fraternal alianza y mútuo apoyo entre Aragón, Valencia, Cataluña y Baleares”.
Intensa activitat política, en numerosos mítins en molts llocs de la regió valenciana.
El 27 de juny se dividí el Partit Federal de Valéncia.
El 30 de juliol sessió del Comité Municipal del Partit en el qual V. Blasco reafirma la seua posició divisòria.
Aparegué en la prensa l’anunci de “La Propaganda Democrática”, editorial fundada per Senent i Blasco.
Naixqué sa filla Llibertat la qual vixqué a soles tretze dies.
El 20 de novembre entrà en Valéncia el nou Arquebisbe i detenció com conseqüència dels rebomboris promoguts per tal fet, de tots els redactors de La Bandera Federal.

1.893

En Vicente Blasco Ibáñez se presentà el 9 de febrer i per primera volta com a candidat per la Unió Republicana pel districte de Sueca, no fon triat, guanyà son contrincant Manuel Sapiña el 5 de març
El 16 de maig La Bandera Federal la denunciaren i els seus colaboradors, V. Blasco Ibáñez, Herrero i Llopis son empresonats.
Se publicà sa obra “París” a on se reunixen els seus artículs escrits en la capital de França de juliol de 1890 a juliol de 1891, época en la qual està exiliat.
El 8 de juliol La Bandera Federal publicà un artícul d'ell titulat “El escándalo y la política”.
La Bandera Federal és denunciada i Blasco, Herrero i Llopis són empresonats.
Naixqué son primer fill varó, Mario.
L’editorial La Propaganda Democrática publicà la seua novela ¡Viva la República!.
Escrigué “Cuentos Valencianos”, estos no veuen la llum fins uns anys més tart. En estos contes comprenen molts matisos i molts detalls singulars de la seua terra natal, tan volguda per En Vicente.

1.894

Se publicà en Barcelona la “Historia de la Revolución Española”.
El 31 de març La Bandera Federal publicà un artícul de V. Blasco titulat “Propaganda centralista”.
El 11 d’abril se produïren disturbis en els carrers per la pelegrinació a Roma des de Valéncia, lo que provocà la fugida de Blasco. Al tornar a Valéncia en el tren correu de Barcelona el 29 d’abril és empresonat en San Gregorio i li donaren la llibertat baix fiança el 3 de maig.
El 12 de maig estrena en el teatre Apolo de Valéncia el seu drama “El juez”, la mateixa nit en la qual falta sa mare.
El 27 de juny presidix la manifestació de dol en front al Consulat francés per l'atentat contra el President de la República Francesa Sidi Carnot.
El 12 de novembre es publica el primer número de El Pueblo, fundat i dirigit per En Vicente Blasco Ibáñez.
Apareix com a folletí la novela “Arroz y Tartana” (catalogada com una novela de la ciutat), la qual se ficarà a la venda com a volum el 9 de febrer de l’any següent. En este mateix diari publicà molts contes.
El 30 de decembre El Pueblo serà denunciat per primera vegada per la publicació d’un artícul titulat “La Unión Republicana”, denúncia que no fon l’única, ad esta li seguirien moltes més en breus espais de temps.

1.895

El 11 de giner El Pueblo és denunciat per segon vegada per l'artícul “La farsa parlamentaria”.
El 26 de giner El Pueblo el tornen a denunciar (tercera volta) per l'artícul “Inmoralidad”.
El 9 de febrer se fica a la venda la novela “Arroz y tartana”, un volum de 450 pàgines, a dos pessetes per eixemplar.
El 24 de febrer esclata en Cuba l’insurrecció separatista. Intensa activitat política en l’organisació de diversos mítins.
El 4 de març publicà en El Pueblo el conte “La caperuza”.
El 21 de març El Pueblo és denunciat atra vegada (quarta vegada) per l'artícul “La resurrección de Sagasta”.
26 de març, atra denúncia a El Pueblo per l'artícul “Una profecía”, la quinta.
En maig viajà a Alger i l’aparició de les cròniques d’ell mateix en El Pueblo. Com a conseqüència d’un artícul publicat en este diari és processat i entra en presó el 6 de setembre. Ixqué baix fiança el 10 d’octubre.
El 1 de juliol, sexta denúncia a El Pueblo per l'artícul “El triunfo de los carlistas”.
El 20 de juliol, se publicà en El Pueblo l'artícul “En pleno absolutismo” pel qual V. Blasco Ibáñez és processat
Naixqué sa filla Llibertat.
El 6 de setembre En Vicente es detingut i ingressa en la presó de San Gregorio en Valéncia.
30 de setembre El Pueblo publicà el primer conte de V. Blasco Ibáñez el qual tractava de temes carcelaris.
El 10 d'octubre, el nostre prohom, ixqué de presó baix fiança la qual fon depositada per En Rafael Pelayo, regidor federal.
El 12 d'octubre V. Blasco Ibáñez deixa de ser director de El Pueblo i nomena a En Salvador Mateo Tarazona.
Inicià la publicació en format folletí el 10 de novembre de “Flor de Mayo” (catalogada com una novela del mar llevantí), la qual se fica a la venda el volum el 30 de decembre.

1.896

El 7 de giner juí contra l’escritor pel seu artícul “En pleno absolutismo” el qual conclou en una sentencia absolutòria.
El 20 de giner es triat com a President del Consell Federal en l'Assamblea Regional Federalista.
En febrer ix cap a Madrit per a assistir a les sessions de l’Assamblea Federal, havent per qüestions suscitades en el sí de dita Assamblea, un duel entre Blasco y Palma.
El 19 de febrer En Vicente publicà un manifest titulat “A los federales de Valencia y su provincia”, en el qual expongué la seua actuació en l'Assamblea de Madrit.
Tornà a Valéncia a on assistix el 8 de març en la Plaça de Bous, a un mítin per a protestar en contra de la Guerra de Cuba. Hi hagueren altercarts. Fon proclamat l'Estat de Siti. En Vicent fugí en direcció a Itàlia.
El 3 de juny tornà i quedà en llibertat provisional.
El abril publicà en El Pueblo el primer artícul de V. Blasco Ibáñez des de Itàlia: “En el país del arte. El puerto de Gènova”.
Naixqué un atre fill en juliol, nomenat Julio César.
El 19 d’agost se publicà en El Pueblo el primer artícul d’una violenta campanya contra la Guerra de Cuba, “Qué vayan todos: pobres i ricos”, la qual provocarà el 14 de setembre que siga detingut i ingresse en la presó de San Gregorio. Estava en llibertat provisional.
El 21 de setembre es celebra el Consell de guerra pels successos del dia 8 de març i és condenat a dos anys de presó correccional.
En novembre aparegué el volum de “Cuentos Valencianos”.

1.897

El 4 de febrer se començà a publicar en El Pueblo la novela escrita en presó i titulada “El despertar de Budha”.
El 28 de març se li commuta la pena de presó per la del desterro.
El 31 ixqué de la presó i se n’anà a Madrit, tornant amnistiat a Valéncia, el 18 de setembre.
Començà una nova colaboració en El Pueblo baix el títul Galería Popular, hi hauran moltes més.
El 13 d'abril se publicà en El Pueblo la colaboració de V. Blasco Ibáñez des de Madrit.
Entre maig i setembre es publicaren varis contes en El Pueblo:

1. “Primavera triste”
2. “La Condenada” (escrita en 1896, compren matisos i detalls de sa terra natal, tal volguda per ell)
3. “El milagro de San Antonio”
4. “El parásito del tren”
5. “En el mar”
6. “La barca abandonada”
7. “En la boca del horno”

En setembre aplega a Valéncia amnistiat.
El 26 de novembre es publicà una nova colaboració de V. Blasco Ibáñez titulada “Galería Popular” a on se poden llegir artículs com Emilio Zola o Ricardo Wagner.

1.898

El 15 febrer, sent Blasco qui ho demana, se remitix a Zola un mensage d’adhesió firmat per molts llectors de El Pueblo.
El 16 de febrer se produïx la voladura del Maine en La Habana.
El 25 d’abril Estats Units li declara la guerra a Espanya.
El 6 de març se presentà per primera vegada a diputat a les Corts per Valéncia.
El 27 de març fon triat diputat a les Corts per una gran majoria de vots.
El 22 juny El Pueblo, tornà a ser denunciat per l'artícul La paz deshonrosa. Primer suplicatori al Congrés per a processar a Blasco.
El 1 d'agost El Pueblo publicà el conte de V. Blasco “La paella del roder”.
El 27 d'octubre és detingut i entra en la presó de San Gregorio per publicar un manifest sobre la qüestió local de la fàbrica de gas, el ficaren en llibertat el 1 de novembre.
El 6 de novembre començà a publicar-se, en el folletí de El Pueblo, “La barraca” (catalogada com una novela de l'horta valenciana), la qual se fica a la venda 10 dies més tart.

1.899

En març, G. Hérelle, demana autorisació per a traduir i publicar “La barraca”, apareix dos anys més tart baix el títul “Terres maudites”.
Diversos mítins electorals.
El 13 d'abril és triat diputat per segon vegada, continuant la seua activitat política en molts actes públics.
El 27 d'agost El Pueblo publicà el conte “La pared”, el qual estigué publicat en blanc i negre en ilustracions de Mendes Bringas.

1.900

Pardo Bazán visita en giner Valéncia.
Acontenyiment d’honor entre Blasco i Fernàndez Àrias el 25 de giner.
Aparició de son llibre de contes “La Condenada” (escrita en 1896) i publicació en volum de “Entre naranjos”, escrita en la Plaja de la Malvarrosa entre juliol i setembre (novela del frut més entranyat en la regió).
El 20 de juliol apareix el cartell anunciador de El Pueblo pintat per En Joaquim Sorolla.
El 1 d'agost se publicà el conte “El establo de Eva”.
El 24 de setembre terminà d'escriure la seua novela “Entre naranjos”. El primer títul d'esta novela fon “Amor que pasa”. Se ficà a la venda, en volum, mes i mig més tart.
Homenage en Madrit el 9 de decembre en els jardins del Buen Retiro, al qual acodix Galdós.

1.901

El 6 de giner se reproduïx en El Pueblo el conte “El Dragón del Patriarca”, publicat en blanc i negre en ilustracions de Mendes Bringas.
Li fan un homenage el 8 de giner en Valéncia per la seua novela “Entre naranjos”.
El Pueblo el suspengueren el 10 de febrer per a tornar a aparéixer el 7 de març. Distints mítins a on acodix en un d’ells el nou candidat Rodrigo Soriano.
El 27 d'abril ixqué a la llum el primer fullet contra En Vicente, Entre naranjos o desaliños literarios, per Vicente Calatayud.
El 19 de maig el triaren diputat per tercera volta. En novembre apareix “Sonnica la cortesana”, la qual fon escrita en la Plaja de la Malvarrosa entre juliol i setembre de 1900 i catalogada com una novela arqueològica.
Se publica el 6 de maig el seu artícul “La revolución en Valéncia”, un programa ambiciós de reformes urbanes.
El 19 de maig fon triat diputat per tercera volta.
El 11 d'octubre per unanimitat del Partit se li conferix la direcció absoluta de Fusió Republicana a En Vicente Blasco Ibañéz.
El 3 de novembre apareix a la venda la nova novela de V. Blasco Ibáñez “Sonnica la cortesana”.
El 6 de novembre i davant de les pròximes eleccions municipals, En Vicente publicà el seu artícul “La revolución en Valencia”, un programa ambiciós de reformes urbanes.
El 10 de novembre foren les eleccions i triumfà la candidatura de Fusió Republicana.

1.902

Blasco visita a Zola junt en Soriano.
Naixqué son tercer fill, Sigfrido.
Inaugurà sa casa en la Malvarrosa.
“Cañas y barro”, escrita en la Plaja de la Malvarrosa entre setembre i novembre (catalogada com la novela de l'Albufera).

1.903

El 11 de giner publicà El Pueblo un artícul molt important de Blasco titulat “La Universitad Popular”, la qual s’inaugurà el 8 de febrer.
El 4 de febrer escissió produïda per la publicació en El Pueblo d'un artícul de Soriano titulat “Revolucionarios de entretiempo”. Soriano fundà un nou diari titulat “El Radical”.
El 8 de febrer En Gumersindo Azcárate inaugurà l'Universitat Popular creada per En Vicent Blasco Ibáñez.
El 26 d'abril ixqué triat diputat per quarta vegada. Esta vegada en candidatura conjunta junt a Menéndez Pallarés. Rodrigo Soriano fon triat diputat en candidatura individual.
El 14 de juliol hi ha en Madrit un succés entre Blasco i Soriano.
El 27 de juliol se publicà en El Pueblo l'artícul de V. Blasco Ibáñez “Al pasar”.
El 4 de novembre es publicà “La Catedral”.

1.904

El 8 de febrer En Vicente feu un discurs en el centre de Fraternitat Republicana de Madrit per a protestar contra la presó del periodiste Facundo Dorado.
Duel en març en el Tinent Alestuei.
El 16 de juny aparegué la novela “El intruso”. Començà a publicar-se la novela “Flor de Mayo” en el diari francés Le temps.
El 3 d'agost començà a publicar-se en El Pueblo la nova série d'artículs d'En Vicent B.I. la qual titula “Recuerdos de viaje”.

1.905

El 27 de febrer publicació de la novela “La bodega” en febrer i en juny la de la novela “La horda”.
Triat per quinta volta diputat.
El 23 de juny aparegué la novela “La Horda”. És més, les seues noveles són traduïdes cada volta a més idiomes.
El 10 de setembre, eleccions i ixqué guanyadora la candidatura de En Vicente y Menéndez Pallarés. Tornà a ser diputat per quinta vegada. Atenten contra Blasco Ibañéz des d'el café Iborra en Valéncia.

1.906

Renuncià el 16 de març a la política i a la seua acta de diputat.
El 7 de maig publicà “La maja desnuda”.
En decembre el nomenaren Comanador de la Legió d'Honor de França i fill predilecte de Valéncia.

1.907

De febrer a març escriu en Madrit “La voluntad de vivir”
En abril aplega a Valéncia a on és rebut en efusió.
El 8 d'abril es fa pública la candidatura de diputats a les Corts de Blasco Ibáñez i Gil i Morte. Se feren molts mítins.
En les eleccions del 21 d'abril triumfà Soriano i Blasco Ibáñez i Gil i Morte.
El 28 d'abril d'editor de Vicente Blasco Ibáñez rep una orde per a destruir per complet l'edició de “La voluntad de vivir”.
El 6 d'octubre començà a publicar-se en El Pueblo les seues colaboracions del son viage per Europa que més avant arreplegarà en “Oriente”, llibre que veu la llum en decembre.

1.908

El 22 d'abril publicà en el folletí de El Liberal, “Sangre i arena”, el qual aparegué en el volum número 28.
El 28 d'abril se ficà a la venda el volum de “Sangre i arena”.
El 6 de maig se publicà el fullet de crítica lliterària en contra de la novela “Sangre i arena”, firmat per Parranda.
El 23 d'agost se publicà en el Cuento de Dumenge el conte ambientat en l'horta "En la porta del cel".

1.909

El 3 de febrer aparegué “Los muertos mandan”.
El 27 de maig apareix el seu llibre “Luna Benamor”.
Primer viage a Argentina, en eixida des de Lisboa. Apoteòsica rebuda en Buenos Aires a on donarà numeroses conferències.
En agost es nomenat Acadèmic Honorari de l'Acadèmia de Lliteratura de Buenos Aires.

1.910

Tornà a Espanya.
Ixqué a la llum el llibre “Argentina y sus grandezas”.
En agost començà el seu segon viage a Argentina a on llegalisa l'adquisició de terres.

1.911

Tornà a Espanya.
Li feren un homenage En Valéncia.
En juny feu el tercer viage a Argentina.

1.912

Aplegà a París.
Regressà a Espanya.
En maig tornà a Argentina, el qual fon el seu quart viage i últim.

1.913

Aplegà a Buenos Aires son fill Julio César.

1.914

Deixà estar la colonisació de “Cervantes” i “Nueva Valencia”. Tornà a París.
Publicació el 4 de juliol de “Los Argonautas”.
El 20 de setembre començà a publicar en El Pueblo "Crónicas de la guerra".
Començà la guerra europea i començà a publicar el 17 de novembre els quaderns semanals de “Historia de la guerra europea” en El Pueblo, seran 9 volums

1.915

Viajà a Espanya el 10 de juny.
El 17 de juny aplega a Valéncia a on se suspengueren tots els actes en el seu honor.
Visità Barcelona en la qual hi hagueren disturbis.
Tornà a París el 9 juliol a on continua escrivint artículs de propaganda aliena.

1.916

El Heraldo de Madrid començà el seu folletí “Los cuatro jinetes de la Apocalipsis”.

1.917

El 14 d'abril estrenà cinematogràficament “Sangre y arena” en el Hipòdrom de París, fon un èxit.
El 5 d'agost s'anuncia la pròxima visita d'En Vicente Blasco Ibáñez en Valéncia per a ambientar la seua pròxima película “Flor de mayo” i de pas contractar actors essencialment valencians.
El 20 de decembre acaba d'escriure “Mare Nostrum”, el qual ixqué a la venda en giner de 1918.

1.918

Publicà “Mare Nostrum”.
Rendició d'Alemanya. Fi de la I Guerra Mundial.

1.919

Ixqué en octubre als Estats Units a on permaneix fins juliol de 1920.
Fallix son fill Julio César.
En juliol acabà i publicà “Los enemigos de la mujer”.

1.920

És nomenat Doctor per la Universitat de Washington.
El 20 d'abril visita Mèxic i publicà ses impressions en Chicago Tribune.
Visita La Habama.
El 17 d'agost publicà “El militarismo mejicano”.

1.921

Escriu i publica en "El Liberal" diferents contes entre giner i abril:

Las plumas del caburé
La vieja del cinema
El Rey de las praderas
El automóvil del general
La loca de la casa
Los cuatro hijos de Eva

El 27 de febrer se proyecta la versió cinematogràfica de “Los cuatro jinetes de la Apocalipsis”.
Aplegà a Barcelona i més tart a Madrit.
En Valéncia se li feren una semana de homenages.
El 7 de maig "El Liberal" publica un artícul de José Venegas qui acodix a una charla a on està parlant Vicente Blasco a un grup de gent, quan acabà quedaren a charrar en ell una ratet.
El 1 de juny s'anuncia l'homenage V. Blasco Ibáñez que es feu al dia següent a les 13:00 h en el Restaurant "Parisiana".

El 9 de juny el diari El Liberal li feu un homenage en la seua redacció. Hi hagueren algunes personalitats que no pogueren acodir a dit homenage, pero enviaren les seues respectives adhesions. Entre estes personalitats estava Miguel de Unamuno qui nos deixà una frase per a no oblidar: "Ténganme por presente homenaje Blasco, que agranda fuera patria mientras otros achícanla dentro"

Reportage en l'homenage a V. Blasco:

Aparegué el 25 de juny el llibre de narracions “El préstamo de la difunta”.
En est any començà la gestació de la Fontana Rosa (6 Avenue Blasco Ibanez, 06500. Menton,França) fins 1926. Parcela de 1700 m2.

Vídeo de la Fontana Rosa: https://youtu.be/NvcOOvshxHY

1.922

Escrigué “La tierra de todos”.
Fa per encàrrec d'una empresa cinematogràfica “El paraíso de las mujeres”.

1.923

En maig publicà “La reina Calafia”.
En octubre mamprén el seu viage al voltant del món el qual dura sis mesos.

1.924

En març publicà son llibre de narracions “Novelas de la Costa Azul”.
Aparició de dos toms de “La vuelta al mundo de un novelista”.
En octubre publicació de “Una nación secuestrada”.

1.925

En giner se publicà l'últim volum de “La vuelta al mundo de un novelista”.
Fallix sa dòna, María Blasco del Cacho.
En abril escrigué en París el manifest “Lo que será la República Española”.
En octubre es publicà “El Papa del mar”.
En octubre contragué matrimoni en N'Elena Ortúzar.

1.926

En setembre es publicà “A los pies de Venus”.

1.927

Publicà el llibre de narracions “Novelas de Amor y Muerte”.

1.928

El nostre prohom nos deixà òrfens un 28 de giner en la Fontana Rosa, França.
El Liberal, diari en el qual colaborà durant un temps, li dedica 3 fulles a la seua memòria.
Als inicis de la II Guerra Mundial fon saquejada la Fontana Rosa.

1.929

Se publicà “El caballero de la Virgen” i “En busca del Gran Kan”.

1.930

Se publicà “El fantasma de las alas de oro”.

1.931

Se traslladen a Valéncia les despulles d'En Vicente Blasco Ibáñez a on són rebudes en tots els honors.

1.936

Sagell en la República d'En Vicente Blasco del 18 de juliol.

1.967

El 12 de juliol RTVE li feu un reportage titulat "La Valencia de Blasco Ibáñez" conduït per Jesús Fernández Santos en la sèrie que ell presentava que es deya "La víspera de nuestro tiempo"

1.970

La Fontana Rosa fon cedida pel fill de Vicente Blasco al poble de Menton.

1.985

Des de est any fins a l'any 1993 se restaura la Fontana Rosa.

1.990

La Fontana Rosa fon declarada Patrimoni Històric francés.

Enllaços:

Actes que es feren en son honor en l'any 2017:

13 de giner: El Consell declara 2017 Any Blasco Ibáñez, en conmemoració del 150 aniversari del nacimiento del escritor valenciano.
17 de giner: La Biblioteca Valenciana homenajea a Blasco Ibáñez, Azorín, Miguel Hernández y Fuster con exposiciones y talleres literarios.
27 de giner: L'Institut Valencià de Cultura programa un ciclo cinematográfico sobre Blasco Ibáñez en la Filmoteca.
2 de febrer: La Generalitat homenajea a Blasco Ibáñez con una exposición que acerca a los valencianos la obra y compromiso del escritor con su momento histórico.
13 de febrer: El mausoleo de Blasco Ibáñez, obra de Mariano Benlliure, vuelve al Museo de Bellas Artes.
19 de febrer: La Biblioteca Valenciana Digital dispone de medio centenar de novelas de Blasco Ibáñez para leer en línea.
9 de març: El personage de Blasco Ibáñez passeja pel Monestir de Sant Miquel dels Reis.
12 de març: Blasco: efectos mariposa de la vuelta al mundo de un agitador.
13 de març: La Filmoteca proyecta una sesión especial de 'Sangre y arena' y su versión cómica 'Barro y arena' con acompañamiento de piano.

2.021

06 d'abril: El sarcòfec d'En Vicente Blasco Ibáñez és desmontat en el Museu de Belles Arts, ans havia estat en el Convent del Carmen, per a ser traslladat al Cementeri General. El sarcòfec el creà En Mariano Benlliure, amic íntim de Blasco. Enllaç de la notícia: https://bit.ly/32DTDcA
19 d'abril: Ix la notícia en la qual diu que a partir del divendres día 23 d'este mateix més se podrà visitar el sarcòfec en el Cementeri del Cap i Casal. Enllaç: https://bit.ly/3xfMsoX
El 23 d'abril aplega per fi el sarcòfec al Cementeri, ya està més prop d'En Vicente Blasco Ibáñez.

Sarcòfec en el Cementeri de Valéncia

Fonts:

sábado, 15 de mayo de 2021

Tota una vida, a soles un instant de l'història