lunes, 12 de julio de 2021

225 Cites i Resenyes

La noble ciutat de Valéncia a 28 de septembre, any de 1238, va ser presa i entrada pel venturós rei el senyor Jaume i poblada de nova gent cristiana ab diverses i no ben enteses llengües per que hi havia italians, francesos, alemanys, catalans, aragonesos, navarresos, biscaïns i castellans i perquè cada u parlava la seua llengua, hi havia en la ciutat una atra confusió que en Babel. Enpero com el rei i els dels seus casa, i tall, i molts dels seus vassalls parlaven llengua de Provença, i aquella com més comú prevalesció, però no sense gran mixtura d´atres llengües i tota en conjunt va ser anomenada llengua llemosina ab la qual tenim escripto el llibre de les lleis forals del regne i les obres d´Ausias March i molts atres llibres que ens han donat testimoni d´aquella primera llengua. I com el sòl d´esta ciutat ora siga pel clima, planeta, signe, vents, aigües, manteniments o alguna secreta influència, té gràcia incògnita i sobrenatural, tant que totes les coses humanes i plantes produïx ab gran perfecció, mirament i delicadesa. I més ha concedit Déu en Valéncia una llengua polida, dolç, i molt bonica, que ab brevetat moderada esprem els secrets i profunds conceptes de l´ànima i desperta l´enginy a vius miraments on li resulta molt aclarit llustre.

[...]

Van passar alguns anys i ya els habitants de la ciutat van ser naturals, naixcuts, i criats en este sòl que deiximos i ab el seu juí molt clar i de gran vivacitat, ab discreta correcció van esborrar i van apartar de la seua llengua tots aquells vocables bàrbars, toscos, impertinents i grossers, i parlen del present. Esta llengua van formar del millor que hi havia en la llemosina i pel que els faltava van recórrer a les tres llengües més excelents de totes les del món segons abans hem provat. De l´hebrea van prendre... de la grega... de la llatina van prendre tots els atres vocables per a fer que la Llengua Valenciana fóra molt copiosa i tinguera propi nom a cada cosa per rara que fóra."

Font: 'Alabança de las lenguas hebrea, grega, castellana, llatina i valenciana', per Rafael Martí de Viciana. Publicat en el sigle XVI. Imprés l´any 1574 per Joan Navarro i reeditat en 1765 per Salvador Faulí i en 1877 per Francisco Aguilar.


* Rafael Martí de Viciana (Burriana, 1502-1582). Croniste, notari i historiador. Apart de la seua obra 'Alabança de las lenguas hebrea, grega, castellana, llatina i valenciana', també destaquem la 'Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad y Reino de Valencia'.


viernes, 9 de julio de 2021

107 Notes Històriques

Mikèl Garau, de l´Acadèmia de la Llengua Balear, rebé la resposta a un escrit que dirigí a l´acadèmic de la RAE, Francisco Rodríguez Adrados, demanant-li opinió sobre la singularitat del balear i el valencià, i sobre la 'unitat llingüística' en el català.

Font: Círcul Cívic Valencià (CCV).

* Francisco Rodríguez Adrados (Salamanca, 1922). Filòlec, heleniste i acadèmic. Doctor en Filologia Clàssica. Especialiste en lliteratura grega, llatina i india. Membre del CSIC. Acadèmic de la RAE. Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2012.



lunes, 5 de julio de 2021

224 Cites i Resenyes

 "Qui a la Senyera estima a Valencia estima" 1910. Faustí Barberà.

Foto: Llibre 'De regionalisme i Valentinicultura' (Valéncia, 1902), per Fausti Barberà.

* Faustí Barberà i Martí (Alaquàs, 1850-Valéncia, 1924). Mege, escritor i polític valencianiste. Fon director del Centre de Cultura Valenciana (ara, RACV), i vicepresident de Lo Rat Penat. És considerat el primer cos teòric del valencianisme i del nacionalisme valencià.




viernes, 2 de julio de 2021

223 Cites i Resenyes

 "La parla especificament valenciana reunix les premisses que otorguen a esta llengua el maxim nivell llingüistic i, que segons Stewart, son: 1. Estandarisació, 2. Autonomia, 3. Historicitat, i 4. Vitalitat; condicions que determinen que se puga elevar una manera d´expressió a la categoria llingüistica d'idioma."

Font: 'Llengua i politica', per José Vicente Gómez Bayarri (Revista Renou, nº 76, juliol 2013, editada per l´associació cultural Cardona i Vives de Castelló).

* José Vte. Gómez Bayarri (Valéncia, 1948). Doctor en Història, Catedràtic en l´Institut 'Lluís Vives' de Valéncia, professor, escritor, articuliste i conferenciant. Acadèmic de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV).

Zona de los archivos adjuntos


En José V. Gómez Bayarri

lunes, 28 de junio de 2021

222 Cites i Resenyes

 "Viciana, dice: "... haber concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada esprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre"."

(Enrique Durán y Tortajada: En Anales del Centro de Cultura Valenciana. Discurso: "La Poesía valenciana, su natural vehículo lingüístico y su proyección universal". Tomo XXIV, págs. 23 y 24. Año 1956)'

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* Enric Duran i Tortajada (Valéncia, 1895-1967). Escritor, dramaturc i poeta. Colaborà en diferents revistes com 'El Cuento del Dumenche'. Fon vocal de la primera junta directiva de Joventut Nacionalista Republicana. Fon Regidor i Tinent d´Alcalde de l´Ajuntament de Valéncia.



viernes, 25 de junio de 2021

221 Cites i Resenyes

 Es pot afirmar sens dubte que poques figures de l´erudició del sigle XVIII van aconseguir el valor polifacètic de Francisco Pérez Bayer (Valéncia, 1711-1794), i no moltes com ell, la qualificació de verdader polígraf. En els seus estudis no oblida els antics lliterats de la Llengua Valenciana.

Com a corroboració d´açò, transcric part del discurs d´ingrés de Felip Mateu i Llopis en el Centre de Cultura Valenciana (ara, RACV), del 30 de novembre de 1950:

"Parece que Pérez Bayer había de encarnar el elogio de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana que escribiera el insigne Martín de Viciana, pues que en aquél se dieron el magisterio de la primera, el dominio de la segunda, el ejercicio cotidiano de la tercera en los escritos, y de la cuarta en el profesorado de príncipes e infantes y, por último, el uso de la quinta, la vernácula, en sus andanzas por el Reino y en su vida privada, interés por ella manifiesto en los comentarios puestos a Nicolás Antonio cuando de ilustrar pasajes de la literatura clásica valenciana se trataba".

* Felip Mateu i Llopis (Valéncia, 1901-Barcelona, 1998). Historiador.

Foto: Examen de reválida. Tribunal: Paquita Carbó, Felipe Mateu i Llopis i Agustín Blánquez (treta de la web bid-textos universitaris de biblioteconomia i documentació -Facultat de Biblioteconomia i documentació Universitat de Barcelona).



lunes, 21 de junio de 2021

2 Artículs

 L´any 2012 es publicà en el Levante-EMV que l´Universitat Pompeu Fabra, anava a fer un estudi sobre el ADN de catalans, valencians i mallorquins.

'Biólogos de la Universitat Pompeu Fabra investigan en Valencia la evolución genética de 50 linajes catalanes - Envían cartas y tubos de ensayo para recoger muestras de saliva'

http://www.levante-emv.com/.../adn.../924020.html

Be, puix, el mateix periòdic, el dia 9 d´octubre de 2013, publicà els resultats (no els trobe per Internet pero tinc l´edició en paper). Resumint, no han pogut demostrar que els tres pobles compartim el mateix ADN, comprovant les llínees dels llinages més comuns en totes les terres com: Ferrer, Adell, Alemany, Albert, etc...

L´artícul es titula: 'Sin el ADN de los conquistadores'.

La notícia és més important de lo que pareix, primer perque prové d´una investigació catalana (si fora valenciana podrien dir que ha segut manipulada), i despuix, desmonta la teoria de la repoblació catalana i si això és desmontat, es pot dir, perfectament, que els catalans no mos portaren la seua llengua als valencians.

La majoria d´ací ho teniem clar pero l´investigació ho torna a dir.