198- Cites i Resenyes

 "¿Cómo se transforma el bajo latín traído por los soldados romanos en lo que hoy conocemos como valenciano? Según el erudito P. Fullana ‘el proceso de transformación se fue efectuando por medio de una evolución morfológica regida por las leyes: "d´acurtament, del menor esforç, d´eufonia i de distincio".

En virtud de la 'llei d´acurtament' las palabras latinas perdieron la terminación en su paso al valenciano: de virutem se formó virtut; de gloriosum, gloriós, etc... Y si hecho 'l´acurtament' quedaba al final la nasal n, desaparecía ésta por repugnar a nuestra lengua la nasalidad al final de dicción, así de 'vinum', 'panem', 'granum', se derivaron 'vi', 'pa', 'gra'.

Por la 'llei del menor esforç' cayeron muchas letras y aún sílabas enteras, en medio de dicción, de 'solidatum', se formó 'soldat'; de 'matutinum', 'mati'; de 'mensuram', 'mesura'.

La 'llei d´eufonia' hizo suavizar las palabras, cambiando unas letras en otras de más fácil pronunciación, tanto en principio como en medio y final de dicción. De esta manera se derivó 'oli' de 'oleum', 'manega' de 'manicam'. Efecto de esta misma ley es la vocalización, o sea el cambio de consonantes en vocales, como en 'paraula' que viene de 'parabolam'; 'pau' de 'pacem'.

Por la 'llei de distinció' se admitieron algunas vocales, dichas por eso mismo, letras distintivas. Así por la introducción de la 'a' se distinguieron el masculino del femenino, de 'valentem', se formó 'valent' y 'valenta'; de 'dulcem', 'dolç' y 'dolça'.

Una misma palabra latina dio origen a varias valencianas, sirviéndose de diferentes procedimientos, a fin de establecer distinción entre ellas. Así de 'tegulam' se derivan 'teula', 'tecla' y 'tella'."

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* Lluis Fullana i Mira (Benimarfull, 1871-Madrit, 1948). Catedràtic de Llengua i Lliteratura valencianes. Professor de francés. Estudià filosofia i teologia. Investigador històric i filològic. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Fon acadèmic de la RAE en representació de la Llengua Valenciana i publicà moltes obres sobre la nostra llengua, la Llengua Valenciana.

En Lluís Fullana i Mira

"Fàtima".val (1883), per En Vicente Blasco Ibáñez

Fa unes publicacions arrere comentaren que En Vicente Blasco Ibáñez havia escrit poc (¿?) en Valencià i publicarem una obreta En la porta del cel, (conte de l'horta), el qual se publicava en el nº 3 del Cuento de Dumenche el 23 d'agost de 1908 i com l'únic escrit d'ell en Llengua Valenciana, ací comprovem que ans d'esta escrigué en Llemosí en 1.883 i baix l'influència d'En Constantí Llombart. En el pas del temps hem comprovat que deixà el Llemosí per a escriure en Valencià, encara que no tingam casi res d'ell escrit en la nostra llengua.

La redacció de "El Cuento de Dumenche" agraïx als admiradors d'En Vicente per fer-los aplegar Fàtima i poder-la publicar. Al estar escrita en Llemosí l'equip de "El Cuento de Dumenche" la traduiren al Valencià.

Fàtima, la llegenda àrap fon escrita quan En Vicente, més o manco, tenia entre 15 i 16 anys. Fon dedicada a En Constantí Llombart. 

En Vicente Blasco Ibáñez als 15 anys
Font: http://elargonautavalenciano.blogspot.com/2017/03/el-horoscopo-de-blasco-ibanez.html

Ací vos deixem l'original de l'obra en Llemosí publicada per Lo Rat Penat en el Calendari Llemosí corresponent a l'any 1884:

Traducció al Valencià pel Cuento de Dumenge:

Part 1ª:

Part 2º: 

 

Font: bivaldi.gva.es 

102- Notes Històriques

 Tirem mà de l´hemeroteca:

'Las Cortes tienen paralizada una ley que otorga a la RACV la autoridad normativa sobre el valenciano'.

'Lo cierto es que esta proposición de ley fue presentada por el diputado de Iniciativa de Progreso, Rafael Ferraro, el 23 de mayo de 1997 y de eso, dentro de unos días, hará ya un año.'

'Sin embargo, a pesar de todo, esta propuesta legislativa ha permanecido inactiva durante mucho tiempo. Para eso, se ha incumplido el Reglamento de las Cortes que obligaba a incluirla hace meses en el orden del día de un pleno de las Cortes.'

'No obstante, Ferraro ha señalado que no quiere entorpecer los trabajos que está realizando en la actualidad el Consejo Valenciano de Cultura, para dictaminar sobre la lengua valenciana.'

Be, ya sabem tots lo que va passar a partir de l´any 1998.

* Rafael Ferraro i Sebastià (Valéncia, 1942). Agent Comercial i Polític. Fon un dels fundadors d´Unió Valenciana l´any 1982 i Tesorer del partit fins a l´any 1995. L´any 1997 fundà Iniciativa de Progrés de la Comunitat Valenciana (IPCV). L´any 1999 ingressà en el Partit Popular. Fon elegit diputat per la província de Valéncia en les eleccions a les Corts Valencianes de 1991 i 1995 per Unió Valenciana i en les de 1999, 2003, 2007 i 2011 pel Partit Popular (PPCV).

101- Notes Històriques

 La figura de l´Home Bo.

Una de les figures més importants en la nostra història i cultura valencianes és la figura de l´Home Bo. L'Home Bo, era aquella persona que davant la comunitat actuava i era considerada com a una persona imparcial, justa i sense cap partidisme; una persona honrada.

Quan s'havia de lliurar alguna solució a qualsevol conflicte entre les persones, be familiar o no, se cridava a un Home Bo, que decidia i donava la justa solució al problema, podriem dir com un Juge de Pau.

El calificatiu d´Home Bo s´ha amprat pel poble valencià, durant el temps, per a diferents motius, tenim el cas del joc tradicional valencià de pilota valenciana, l´Home Bo és aquell que no pren part per cap dels jugadors, no aposta i decidix el punt quan n´hi ha baralles, la seua decisió és inapelable, com els membres del Tribunal de les Aigües. Els Síndics del Tribunal de les Aigües són considerats “Homens bons”. També ha segut costum cridar a un Home Bo quan s´ha tingut que solventar el repartiment d´una herència entre els hereus quan no arribaven a cap acort. Hui en dia, existix la fòrmula “compañado de hombre bueno” en els actes jurídics, que corre a càrrec d´advocats, normalment.

Tribunal de les Aigües

En Vicente Blasco Ibáñez en Portugal

    El 20 de maig de 1909 la revista "Nuevo Mundo" (revista d'informació general en l'àmbit de Madrit, la qual fa la primera publicació el 03-01-1895 i l'última el 28-12-1933), se fa resó de l'arrivada d'En Vicente Blasco Ibáñez a Lisboa (Portugal) per motiu del viaje el qual va a mampendre a Amèrica del Sur. Aplegà el 14 de maig de 1909 i va acompanyat de l'ilustre republicà En Magalhães Lima

    La revista "Nuevo Mundo" fon fundada en 1894 per José del Perojo, que fon colaborador assidu de “La Ilustración española y americana”. Pronte alcançà una tirada de 5.000 eixemplars que aumenta sense cessar i alcança una sifra récort de 266.000 eixemplars en 1909 per un reportage fotogràfic sobre el Barranc del Llop. Representa, junt a “Blanco i negro” o “La Esfera”, un nou tipo de revista d'actualitat que recorre a mijos com els reporters gràfics i la fotografia, de major impacte que els gravats utilisats anteriorment i que representava “La Ilustración española y americana”, i que perseguix l'entreteniment front al contingut més erudit de les numeroses “ilustracions”. Entre els seus colaboradors se conten Unamuno i Maeztu. A la mort de Perojo, el seu colaborador Mariano Zavala alçarà “Mundo gráfico”, que acabarà per comprar “Nuevo Mundo” en 1913.

Text a peu de pàgina-Valencià

    L'ilustre noveliste valencià, ans d'absentar-se per a l'Amèrica del Sur, a on ha segut cridat pels elements intelectuals per a donar conferències en les principals ciutats de vàries repúbliques, ha fet un viage a Portugal, en el regne del qual també hi havia grans desijos de fer un homenage a la persona del lliterat les obres del qual són allí molt populars. El dia 11 aplegà Blasco Ibáñez a Lisboa i fon rebut en grans manifestacions d'entusiasme per les societats de lliterats i de periodistes i pel públic en general. En el seu honor s'organisà un gran programa de festejos el qual ha durat fins al dia de hui, en el qual el noveliste deu embarcar-se en Lisboa.

Font: Biblioteca Nacional de España BNE (http://www.bne.es/)

Vides trencaes

 "Vides trencaes" és una obra original de N'Estanislao Alberola i N'Alfredo Sendín Galiana. Se tracta d'una comèdia de la vida real, en dos actes i en vers. Esta comèdia fon estrenada en el "Teatro Moderno" de Valéncia el 9 de març de 1928.

N'Estanislao Alberola i Serra
Foto presa en la seua época de major esplendor lliterari.

N'Alfredo Sendín Galiana

196- Cites i Resenyes

 "Cuando se insiste en la pérdida de la 'lengua romance' hablada en Valencia a mediados del siglo XII no estará de más recordar la caracterización del famoso rey Lobo. Según Dozy, el rey Lobo (Ibn Mardanis) no desmentía su origen cristiano, antes al contrario gustaba de vestir como los cristianos, sus vecinos; usaba las mismas armas, aparejaba los caballos del mismo modo y gustaba hablar su lengua...., fue nombrado en 1147 rey de Valencia."

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* Reinhart Pieter Dozy (Leiden, Paisos Baixos, 1820-Alexandria, Egipte, 1883). Arabiste holandés, Professor d´Història i Filòlec. Estudià els assentaments àraps en Occident. Escrigué diverses obres, destaquem 'Historia de los musulmanes de España' (1861).

Foto: Casa del Libro.

4- Escritors àraps-valencians els quals floriren durant la dominació sarracena en el Regne de Valéncia

 

SIGLE XIII

MOHAMAD BEN IOSEPH BEN ABDALLA, conegut com EBN AIAD

Naixqué en Llíria en l'any 1149, fira 5, dia 27 del més Schaval. Muigué en sa pàtria en 1206. Publicà: Bibliothecam Valentinam.

Casiri, tom 2, pàg. 124.

MOHAMAD BEN MOHAMAD BEN KHALAPH ALANSARI, conegut com EBN MOCASIR

Valencià, jurisconsult insigne. Ensenyà en Valéncia la retòrica i jurisprudència. Muigué en Xerez, sent Prefecto, en l'any 1206, fira 2, dia 10 del més Ramdan.

Casiri, tom 2, pàg. 124, col. 2.

ABULHASSAN ALI BEN AHMAD BEN ABI COVAT ALZADI

Natural de Dénia. Muigué en l'any 1211. Té poesies en el còdex 354, nº 66.

Casiri, tom 1, pàg. 99.

ABU ABDALLA MOHAMAD BEN MOHAMAS BEN SOLIMAN ALANSARI EBN ABI ALBACA

Valencià, originari de Saragossa. Muigué en l'any 1213. Hi ha poesies seues en el còdex 354, al nº 70.

Casiri, tom 1, pàg. 100.

MOHAMAD BEN ABDELRAHMAN ALGIBI

Ilicitanus o d'Elig. Varó molt distinguit per sa pietat, doctrina i escrits. Publicà:

• Hispaniae Annales.
• Una Historia de los literatos de España más difusa y otra más compendiada.

Muigué en la Ciutat de Tremezen en l'any 1213.

Casiri, tom 2, pàg. 125, col. 1.

ABDALLA BEN ABRAHIM, per sobrenom BEN MONTEL

Natural de Murviedro. Vixqué en Valéncia, a on se distinguí en les ciències com en l'història de la lliteratura. Muigué en 1214, dia 15 del més Rageb.

Casiri, tom 2, pàg. 129, col. 1.

ABDALLA BEN SOLIMAN ABU MOHAMAD ALANSARI, conegut com BEN HAUTH-ALLA

Naixqué de clara estirp en Onda, en l'any 1154, fira 4, dia 4 del més Rageb, encara que Casiri juja que en el més Schaval. És autor de:

• Bibliotheca Hispana: Obra erudita
• Anales Valencianos.

Eixercí el càrrec de Pretor o Governador en Córdoba, Sevilla, Múrcia i atres ciutats. Muigué en Granada en 1215, fira 5, dia 4 del més Rabi primer.

Casiri, tom 2, pàg. 129, col. 1, i el Dr. D. Juan Lozano, en su Batistania, disertació VII, tom 1, pàg. 244.

MOHAMAD BEN SOLIMAN BEN ABDELAZIZ ALSALAMI

Natural de Xàtiva. Aritmètic i geometra distinguit, i Prefecto d'Elig, a on muigué, dia 23 del més Rageb, en 1215,

Casiri, tom 2, pàg. 125, col. 1.

MOHAMAD BEN ABDELAZIZ BEN SAADA ABU ABDALLA

Naixqué en Xàtiva. Fon molt pèrit abdos drets, se dintinguí per l'integretat de les seues costums. Muigué en sa pàtria, als 100 anys en 1217, fira 2, dia 9 del més Shaval.

Ibidem, tom2, pàg. 125, col. 1.

ABULCASSEM MOHAMAD BEN MOHAMAD BEN NUH ALGAPHEKI

Natural de Valéncia, a on fon juge i muigué en 1217. Hi ha poesies seues en el còdex 354, al nº 74.

Casiri, tom 1, pàg. 100.

MOHAMAD BEN BAKER ALPHAHRI ABU ABDALLA

Valencià. Mege i cronògraf insigne. Muigué en Purchena en 1221, fira 4, dia 15 del més Muharram.

Ibidem, tom 2, pàg. 125, col. 2.

ABDALLA BEN ABI BAKER ALCODHAI

Pare de Abu Abdalla Ben Abi Baker Alcodhai Ebn Alabari, autor del còdex 1670, que porta Casiri, pàg. 121 del tom 2.

Naixqué en Onda en 1175. Des de chiquet anà a Valéncia a estudiar i es guanyà mot de crèdit, tant per su instrucció com per les seues costums. Faltà en 1222 a migdia de la fira 2 del dia 5 del més Rabi primer.

Casiri, tom 2, pàg. 129, col. 2.

195-Cites i Resenyes

 "Aclarando problemas básicos, como lo son el de la raza y el de la lengua hablada por los musulmanes españoles, cuestiones cuya oscuridad había sido germen de graves errores: El de que los musulmanes españoles, inmediatamente después de la conquista, hablaran el árabe. Como las historias de ese tiempo están escritas en árabe, se forja la idea errónea de que los musulmanes españoles hablaban todos en árabe...'. 'Se tiene la seguridad de que el pueblo musulmán español, hablaba en romance muchos siglos después de la invasión árabe."

J. Ribera i Tarragó: "De Historia Arábigo-Valenciana". 1925.

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* Julià Ribera i Tarragó (Carcaixent, 1858-Madrit, 1934). Filòlec, arabiste i musicòlec. Catedràtic de llengua i lliteratura àrap en les Universitats de Saragossa i Madrit. Director de la Biblioteca Àrap Hispana. Publicà varies obres. Se li reconeix el descobridor del romanç mossàrap.

En Julià Ribera i Tarragó

194- Cites i Resenyes

 "Els que neguen la personalitat de la Llengua Valenciana, si no es perque no arriben a una cultura mijana, és perque tenen ganes de fastidiar, perque la llengua que nos han ensenyat els nostres pares -i ells ho saben- va ser, és i serà sempre la dolça Llengua Valenciana.'

Font: Josep Mª Guinot i Galàn, març 1993, parlament al premi “Ana Sierra de la Orden” pel seu llibre “Morfologia historica de la Llengua Valenciana'.

* D. Josep Mª Guinot i Galàn (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre temàtica religiosa i llingüistica.

En D. Josep Mª Guinot i Galan

193-Cites i Resenyes

 "Se ha hecho alusión a la variedad de lenguas empleadas en Al-Andalus (711 al 1301), en consonancia con la heterogeneidad de su población... En las relaciones oficiales se exigía el uso del árabe, pero, a pesar del celo de los árabes por la pureza y elegancia del lenguaje, el corriente en la España musulmana se apartó mucho del árabe escrito.... Los mozárabes emplearon el latín en sus libros y escritos; pero en el uso diario hablaban una lengua romance, que no se escribía, pero que era de uso general en los siglos IX y X, al menos, no sólo entre mozárabes y judíos, sino entre musulmanes de todas las clases sociales...'. (P. Aguado Bleye: Manual de la Historia de España. Tomo I, pag. 456, año 1954)."

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* Pedro Aguado Bleye (Palencia, 1884-Bilbao, 1954). Historiador, Doctor en Filosofía y Letras, Catedrático de Geografía e Historia. Escribió diversas obras sobre historia, como el 'Curso de Historia para la segunda enseñanza' (Espasa Calpe, 1936) y la 'Historia de España' (Espasa Calpe, 1958), entre otras.

Foto: Wikipedia.

 D. Pedro Aguado Bleye

Carta inèdita de Vicente Blasco Ibáñez

    Nos fem resó de la notícia publicada per "Las Provincias" el 26 de setembre de 2020, en la qual li dona llum a l'última fulla de una carta firmada per En Vicente Blasco Ibáñez, a on escriu que ya no es dedicarà més a la política i que l'homenage que volen fer-li siga d'índole cultural per a que puga aplegar a tots els valencians, pensen com pensen políticament.

    Ací tenim l'essència de l'ànima del nostre Vicent.

    Foto cedida per Na Marga Preda

Última fulla de la carta

   

     Enllaç de la notícia de "Las Provincias"

    https://www.lasprovincias.es/culturas/carta-blasco-ibanez-20200926134920-nt.html#vca=eng-rrss&vcm=amp&vso=lasprovincias&vli=wh

    Ací vos deixem la notícia en .pdf per a qui vullga alçar-se-la