lunes, 28 de agosto de 2017

60-Notes històriques

"En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (DDV, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!"

Font: "Baleares y Valencia, moneda de cambio", per Juan Vanrell.

* Juan Vanrell Nadal (Algàida, Illes Balears, 1925). Filòlec. Catedràtic de francés. President de l´Acadèmia de la Llengua Balear.

D. Juan Vanrell Nadal

viernes, 25 de agosto de 2017

134-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Dedicatòria de la primera part de la 'Coronica General...', de Pere Antoni Beuter, historiador, teòlec i primer croniste del Regne de Valéncia. Editat en 1604 en Valéncia, és una fidel reproducció de la de 1546, i es pot llegir: 

"...Imprimiose pues en lengua Valenciana, como yo la compuse...."

* Pere Antoni Beuter (Valéncia, 1490-1554). D´orige alemà, estudià humanitats en l´Universitat de Valéncia. Publicà varies obres, com: 'Historia de Valencia' i la 'Coronica General de toda España y especialmente del Reino de Valencia'.

Foto: Biblioteca Valenciana.


lunes, 21 de agosto de 2017

133-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Dir que valencià i català són lo mateix és una monstruosa mentira."

"En les escoles el valencià està en les mans del catalanisme, que impon les seues mentires a l´ignorància del pobre chiquet de set anys."

"Cal ser optimistes i tindre fe en Deu i fe en el nostre poble. Podem triumfar i crec que al final triumfarem." 

* Josep Àngels Castelló (Valéncia, 1930-2011). Filòlec. Doctor de l´Universitat de Valéncia. Fon 18 anys professor en diverses universitats dels Estats Units, Cap del departament d´Estudis Hispànics de l´Universitat de Florida (EE.UU.). Autor del llibre: 'Fundamentación metodológica de la Lengua Valenciana'.


viernes, 18 de agosto de 2017

132-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Onofre Pou, gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra 'Thesaurus puerilis', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV - la Edad de Oro de las letras valencianas - no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino `las diferenciaban entre sí´(Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'."

Font: 'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), Juan Ferrando Badía. Cita reseñada en el libro 'Judes Valentins' de J.P. Valencianos (Valencia, 1991). 

* Juan Ferrando Badía (Foyos, 1926-Valencia, 2007). Catedràtic Emèrit de Dret Constitucional i Ciència Política. Universitat 'Rey Juan Carlos' (Madrit). Doctor Honoris Causa.

D. Juan Ferrando Badía

lunes, 14 de agosto de 2017

59-Notes històriques

El periòdic 'ABC', en l´edició del dumenge (19.8.2012), parla sobre la porta romànica de la Catedral de Valéncia, fent unes desafortunades declaracions: 

"Todo este conjunto está rematado en su parte superior por un tejado sostenido por unas cabezas humanas. Lo que muy pocos saben es que esos rostros, que conservan parte de la policromía original y van acompañados de sus nombres, pertenecen a los siete matrimonios catalanes que repoblaron la ciudad tras la conquista cristiana. Por lo tanto, cuando un valenciano pasa por la puerta románica, puede cruzar la mirada con sus propios antepasados catalanes. Algo que quizás a algunos no les gustará pero esa es ya otra historia."

Aci teniu l´enllaç de la notícia.

L´artícul titulat "Llegenda de les donzelles de Lleida" de l´investigador castellonenc Domingo Gimeno Peña, entre atres coses, diu lo següent:

"En relacio a la repoblacio, segons els distints historiadors li calculen a Lleida en 1238, entre 1.600 i 4.000 habitants, acceptant els calculs mes optimistes i aplicant la piramide d`edats de l`epoca, Lleida i el seu entorn no disponien de donzelles en edat de casament per a vindre a Valencia, ni en un numero moltissim mes reduit del que assegure Escolano.

Per ultim el portic a on estan les cares es d`estil romanic, per lo tant construït sigles abans de la conquista, lo que fa impossible que les cares representen als lleidatans.

Com podem vore es dificil en tant poc d`espai dir tantes barbaritats, pero a pesar d´aixo, en llibres de text, escoles i publicacions continuen mantenint la llegenda. El profesor Sanchis Guarner dia: "es cert que els valencians admiten llur ascendencia lleidatana, i així el cronista valencià Beuter (1538) creu que les famoses tres-centes donzelles de Lleida per manament de Jaume I foren dutes a Valencia per la poblacio cristiana del nou regne, foren les que dugueren la llengua catalana, per aquella pintoresca raó que donà el tortosí Despuig (1557): "per ço que les criatures mes aprenen de les mares que no dels pares".

Com en esta historia cada u que la conta, fa el seu afegitó, yo fare el meu: Per a celebrar l`arribada de les dones, van fer com recentment en el poble de Planes, una gran festa en la plaça, van menjar "butifarra catalana amb mungetas, i se van fartar de ballar la sardana"."


* Temas Valencianos. La leyenda del origen ilerdense de trescientas valencianas. Antonio Ubieto Arteta.

Crec, que en aixo està tot dit.

Catedral de Valéncia

viernes, 11 de agosto de 2017

131-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Ortografia de la Llengua Valenciana

En 1979 apareix un sistema ortogràfic elaborat per la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (entitat que en el nom de Centre de Cultura Valenciana fon una de les firmants de les bases ortogràfiques del 32) que supon:

a) una superació de les normes del 32;
b) una separació clara de la normativa de l´Institut d´Estudis Catalans (base de les del 32) i
c) un intent científic de dotar a la llengua valenciana d´una codificació gràfica funcional.

* Ortografia de la Llengua Valenciana (RACV. Valéncia, 2005).


Ortografia de la Llengua Valenciana

lunes, 7 de agosto de 2017

130-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Les dos llengües, valencià i catala, s´han desenrollat simultaneament i de modo diferent a traves de l´historia fins al present, en que valencià i catala tenen la seua peculiar fonetica, morfo-sintaxis i vocabulari. I prova d´eixa diferencia son tots els esforços que es fan per a que el valencià se catalanise perdent les seues peculiaritats. La diferencia està en que la Valencia prejaumina tenia ya el seu romanç, com demostren tesis doctorals (Penyarroja, Gómez Bayarri, etc...), els monarques fomentaren la llengua vulgar per mig de sabies lleis (els Furs, Consulat del Mar, etc...), i els escritors valencians portaren la llengua al mes alt nivell d´esplendor en un sigle d´or lliterari (Martorell, Ausias March, etc...). Cosa que no va ocorrer en Catalunya a on fins fa poc els filolecs, consideraven el catala com un dialecte del provençal i al mancar d´una important historia lliteraria propia, té que apropiar dels classics valencians..."

Font: 'El secessionisme llingüistic', per D. Josep Mª Guinot. Revista 'Renou' nº 37, juny 2000. Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

* Josep Mª Guinot i Galan (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre temàtica religiosa i llingüística.

En Josep Mª Guinot i Galan

viernes, 4 de agosto de 2017

129-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"Me dijeron que nunca llegaría a ser nadie en el mundo de la literatura". Anfós Ramon (el poeta valenciano más premiado de todos los tiempos). Citat per Josué Ferrer.

Un poquet d´una poesia del nostre gran poeta, Anfós Ramon.

M´agradaria dirvos eixes coses 
que es fan espiga 
o llum en la paraula. 
M´agradaria tindre sense núvols 
el goig que es torna veu 
des de l´entranya. 

Pero tinc un dolor enmig la llengua, 
que em fa tancar els llavis 
ple de rabia, 
quan veig al fill negat que mistifica 
l´orige de la llengua valenciana. 

Tinc un desig de paus 
i de concordies 
marchant unidament per eixa causa 
que no coneix l´engany 
ni mai té dubte quan sembra 
de Senyeres nostra Patria. 

I cride al poble meu. 
Cride a la terra 
que sap quallar el fruit 
de nostra parla, 
per tal de que no calle 
ni claudique 
davant de qui la ven o la regala...'.

(Fragment del poema titulat 'En poques paraules, prou.').

* Anfós Ramon i Garcia (Valéncia, 1924-2014). Premi Nacional de Poesia.

Foto de Josué Ferrer.

N'Anfós Ramon i Garcia