35-Notes històriques

"Por ejemplo, la expresión 'País Valenciano', que ahora empieza a ponerse de moda ¿Cuándo se ha dicho así? ¿Cuándo han dicho los valencianos, ni en español ni en valenciano tal cosa? 'País Valenciano' no es más que un calco de 'País Vasco', y este nombre a su vez es traducción del francés 'Pays Basque'. La palabra 'país' es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después, y nunca se ha aplicado a Valencia cuando esta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho."

Font: Julián Marías. "Consideración sobre Cataluña" (Barcelona, 1966).

* Julián Marías Aguilera (Valladolid, 1914-Madrid, 2005). Doctor en Filosofia.

Julián Marías

82-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Una lengua, en buena parte, también es literatura, éste es un hecho universalmente admitido. Lo cierto es que la gran literatura de la época de oro, siglos XIV y XV, se desarrolla en la Valencia clásica y no en otro sitio. La literatura en catalán se produjo en una época más tardía..."

Font: Gustavo Villapalos (LP, 10.12.1987).

* Gustavo Villapalos Salas (Madrid, 1949). Catedrático de Historia del Derecho y de las Instituciones. Rector de la Universidad Complutense de Madrid.

Gustavo Villapalos

Ànima valenciana, per En Vicente Blasco Ibáñez

En Vicente Blasco Ibáñez, publicà en l'any 1904 en Alma Española "Ànima valenciana" que descrivia la vida valenciana de les seues gents.

L'autor és capaç de pintar un quadro excepcional utilisant a soles les paraules com a pincell. Esta característica pertany a la classe dels grans artistes i En Vicente  pertanyia ad eixa classe.

Enllaç en valencià:

https://www.scribd.com/document/327902711/Anima-Valenciana-val?secret_password=JSs9AyntyVlNjJ0UVXWR

_______________________________________

Don Vicente Blasco Ibáñez, publicó en el año 1904 en Alma Española "Alma valenciana" que describía la vida valenciana de sus gentes.

El autor es capaz de pintar un cuadro excepcional utilizando sólo las palabras como pincel. Esta característica pertenece a la clase de los grandes artistas y Don Vicente pertenecía a esta clase.

Enlace en español:

https://www.scribd.com/document/327903509/Alma-Valenciana-esp?secret_password=3fq21g5JopuQbNNRLqaH

Redes de pesca
(Joaquín Sorolla)

81-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Escritor i notari de professió, Carlos Ros, ha segut un defensor i propagador apassionat de la Llengua Valenciana, cap del renaiximent lliterari valencià.

Es autor d´obres com:

- 'Cualidades y blasones de la lengua valenciana' (1752).
- 'Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano' (1732).
- 'Diccionario valenciano-castellano' (1733), entre atres.
- 'Epítome del origen y grandezas del Idioma Valenciano' (1734).
- 'Breve diccionario valenciano-castellano' (1764).

* Carlos Ros i Hebrera (Valéncia, 1703-1773). Notari i escritor.

Lo Libre de les dones

80-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El prestigi i història del valencià és motiu suficient com per a considerar-lo un idioma."

"El prestigio e historia del valenciano es motivo suficiente para considerarlo un idioma."

* Enrique Tierno Galván (Madrid, 1918-1986). Catedràtic d´Història i Doctor en Filosofia i Lletres.

Tierno Galván

34-Notes històriques

"Joan Reglà, Catedràtic d´Història, català per a més senyes, diu sobre la repoblació posterior a la reconquista: 

"els pioners aragonesos i catalans de l´esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima",

coincidint en Ubieto, Huici Miranda (u dels millors arabistes d´Europa) i Mateu i Llopis que considerava que en la repoblació cristiana del Regne de Valéncia va haver prevalència d´un fondo indígena. Esta corrent històrica és estudiada i defesa per ilustres investigadors com: Roque Chabás, Honorio García, Carreras i Candi, Julián Ribera, Ambrosio Huici Miranda, Gual Camarena, Julià San Valero Aparisi, Antonio Ubieto Arteta, Roca Traver, Thomas F. Glick, R.I. Burns, Vicent Simó Santonja, Desamparats Cabanes, Ramón Ferrer, Lleopolt Penyarroja, Gómez Bayarri i un llarc etcétera."

Foto: Donya Ampar Cabanes junt a D. Josep Mª Guinot.

Ampar Cabanes i Pare Guinot

Centenari de Ribera en Valéncia

El 12 de giner de 1888 se li fa un homenage en el Cap i Casal a José de Ribera més conegut com el Spagnoletto.

En Vicente Blasco Ibáñez se fa resó i publica en "La ilustración Ibérica" el 4 de febrer de 1888, un artícul de l'homenage que se li rendí tant en Valéncia com en el seu poble de naiximent, Xàtiva.

Artícul en valencià:

https://es.scribd.com/document/325238272/El-Centenari-de-Ribera-en-Valencia-val?secret_password=ar72BUongqgdtVH7yZuT

Artícul en espanyol:

https://es.scribd.com/document/325238519/El-Centenario-de-Ribera-en-Valencia-esp?secret_password=HzEmQ5N4KBy634hLAS7X

José de Ribera i Cucó naixqué en Xàtiva (Valéncia) el 12 de giner de 1591 i mor en Nàpols (Itàlia) el 2 de setembre de 1652.

Fon un pintor del sigle XVII molt destacat en l'escola espanyola, el qual podem situar-lo cronológicament el primer dels grans mestres valencians a nivell espanyol sorgits a mitan del sigle XVII.

Conseguí ser una de les figures més importants de la pintura, tant en Espanya com en tota Europa.

Algunes de les seues obres:

• San Martín y el pobre.
• Martirio de san Lorenzo.
• Entierro de Cristo.
• Los cinco sentidos y algunos Filósofos.
• Calvario
• Magdalena penitente.
• San Sebastián curado por las santas mujeres.
• San ­Jerónimo y el ángel.
• Sileno ebrio.
• Martirio de san Bartolomé.
• Martirio de san Andrés.
• Magdalena Ventura con su marido (la mujer barbuda).
• Trinidad de la tierra con san Bruno y otros santos.
• Jacob y el rebaño de ­Labán.
• Martirio de san Sebastián.
• Trinidad.
• Inmaculada Concepción.
• Apolo y Marsias.
• Venus y Adonis.
• Isaac y Jacob.
• Piedad.
• El sueño de Jacob.
• Martirio de san Felipe.
• Bautismo de Cristo.
• Matrimonio místico de santa Catalina.
• San Jenaro sale ileso del horno.
• El tullido.
• Retrato de don Juan de Austria.
• Adoración de los pastores.
• La comunión de los apóstoles.
• El Salvador.
• San Pedro.
• San Pedro libertado por un ángel.
• San Pablo.
• San Pablo Ermitaño.
• San Andrés.
• Santiago el Mayor.
• Santo Tomás.
• San Felipe.
• Santiago el Menor.
• San Simón.
• San Judas Tadeo.
• San Agustín en oración.
• San José y el Niño Jesús.

33-Notes històriques

"El testament de Don Jaume [Jaume I] repartia sos estats, pero no mutilava la Corona d´Aragó, perqué, l´essència de la qual la constituïen Aragó, Valéncia i Catalunya, legalment Barcelona. Recorde´s que per això son els unics estats que concorrien a les Corts Generals; els unics als que afectà el privilegi de Jaume II, d´unió indisoluble de la Corona d´Aragó; els unics que constituïren i decidiren el Compromís de Casp. I el testament de Don Jaume no mutilava tampòc Catalunya al deixar les terres ultrapirinenques a l´Infant Don Jaume. Perqué el territori ultrapirinénc no estava consideràt com a Catalunya. Per això - açò ho amaguen els catalans tot lo que poden - Ramón Berenguér III, el comte al que els catalans li diuen El Gran, a mes de repartir també sos estats, com després faria Don Jaume, separà igualment de Catalunya les terres ultrapirinenques. I recorde´s també que el comtàt del Rosselló tenia Generalitat pròpia i independent de la de Catalunya, lo qual tambe procuren amagar els catalans." 

Font: "L´espirit juridic del rei Don Jaume" (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert. 

* Miquel Adlert i Noguerol (Paterna, 1911-Valéncia, 1988). Escritor i editor. Estudià Dret i fon juge. Formà part de la directiva de Lo Rat Penat i fundà l´editorial Torre junt a Xavier Casp. Participà en l´elaboració de les Normes d´El Puig. Publicà varies obres. Es un dels més brillants intelectuals del sigle XX.

Testament Jaume I

32-Notes històriques

"L'espirit juridic de Don Jaume [Jaume I] respecte a la constitució del Regne de Valéncia i a la promulgació dels Furs no es limita a eixes constitució i promulgació, sinó que es proyecta a cóm foren. Defraudades les ilusions aragoneses per la constitució del Regne de Valéncia, este quedava com un estàt mes de la Corona d´Aragó; i dotàt d´una organisació jurídica-política en la qual, des dels primers moments, predominaven els ciutadants front als nobles i eclesiastics.

Aixi matéix es l'espirít juridic el que mou a Don Jaume, en tants casos com se'n donen en la conquista de Valéncia, a no impondre als que se li entreguen pacíficament, un Dret i una llegislació que els siguen extranys, i els respecta els que ne tenen. 

Don Jaume, en la senzilla denominació que li dona l'amor del poble valencià, es el conquistador, el llibertador, el fundador i pare del Regne de Valéncia; lo que no oblidaven els antics valencians quan el nomenaven, que solien afegir: 'de bona memòria'."

Font: 'L´espirit juridic del rei Don Jaume' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert.

* Miquel Adlert Noguerol (Paterna, 1911-Valéncia, 1988). Escritor i editor. Estudià Dret i fon juge. Formà part de la directiva de Lo Rat Penat i fundà l´editorial Torre junt a Xavier Casp. Participà en l´elaboració de les Normes d´El Puig. Publicà varies obres. Es un dels més brillants intelectuals del sigle XX.

Jaume I

"A Maria", sonet d'En Vicente Blasco Ibáñez

En Vicente Blasco Ibáñez, escrigué el 22 de giner de 1887 un sonet, A Maria, publicat pel diari "La Ilustración Ibérica".

Enllaç per a abaixar-se'l traduït al valencià: https://es.scribd.com/document/323635743/A-Maria-val?secret_password=JkKutgvsLdJJ46VROomD

31-Notes històriques

Per als nostres amics mallorquins (balears) i companyers de lluita:

En el Congreso de Lenguas Románicas celebrado en Palma de Mallorca en el año 1980 (del 7 al 12 de abril), 'XVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románicas', al que acudieron 800 especialistas en filología románica, representando a 33 países, 760 de los asistentes se pronunciaron en favor de la denominación mallorquín-balear para la lengua en uso en Baleares.

Font: Del llibre "Lengua Valenciana, una lengua suplantada" (Valéncia, 2006) per Mª Teresa Puerto.