178-Cites i Resenyes

En l´Epístola de les “Planchs de Sen Esteve” (Laments de Sant Esteve) (Anònim) es troben explicacions en romanç pla en mig de texts en llatí, es creuen datats del sigle XII:

"esta liço que llegirem dels fayts dels apostols la trayrem, lo dit san luch, recontarem de Sen Esteve parlarem. En aycell temps quant Deus fon nat e font de mort ressucitat, e puys el cel sen fon puitat, sent Esteve fo lapidat’, ‘Anyats senyors pel qual raysó lo lapiderom lifello, quan iron que Deus en ell fo, e fes miracles per sondo. En contra luy corren e van li felló libertiniam e li cruel ciriniam…"

(Epístola Planchs de Sen Esteve. Còdex Valentinum. Foli 8. Archiu Històric de la Sèu de Valéncia).

El professor Manuel Mourelle de Lema estudià el document prenent diversos fragments de la versió llatina i de la versió valenciana; la valenciana més que una traducció és una interpretació o explicació, a voltes ampliada, pedagògica.

Foto: "Planchs de Sen Esteve" del blog Valencia Canta.

95-Notes Històriques

"Pero parlant de falses relíquies, no podia deixar de mencionar, aprofitant el 800 aniversari del naiximent del Rei Jaume I, aquelles que es relacionen en el nostre monarca i que de forma enganyosa per als visitants «exhibix» el Museu Històric Municipal de l´Ajuntament de Valéncia. Entre les «perles» expostes figuren l´espasa del rei, el supost escut o Trofeu de la conquesta en el fre i espola, encara que de totes estes relíquies la que se´n porta la palma es el famós, i hui emblema dels catalanistes, «Penó de la Conquesta». De tots estos objectes s´han publicat diversos estudis que desmonten la seua autenticitat, per lo que, de moment, no reincidirem en els mateixos. Pero davant l'insistència dels catalanistes en reivindicar, una vegada més (en esta ocasió en motiu de l´Any de Jaume I), el «Penó de la Conquesta» com a emblema nacional dels valencians, en contraposició de la nostra Real Senyera, nos obliga a insistir en que el «Penó», es més fals que les plomes dels arcàngels Gabriel i Miquel.

Encara que en atres artículs incidirem en l´impossibilitat històrica de que la relíquia exposta fora la que isaren els moros en la torre d´Ali Bufat (despuix del Temple), convindria recordar lo que ya denunciava el prestigiós Roc Chabàs, davant de la presunta falsetat del Penó en 1900, arreplegat per Carreres Candi en Geografia del Regne de Valéncia, Tom de la provincia de Valéncia, p.550: «…no es posible sea la bandera real la que tiene el Ayuntamiento, porque la tela, pintura y paleografía de la fecha la denuncia como obra del siglo XV o XVI»."

Font: "El Penó de la Conquesta, una falsa relíquia"', per Joan Ignaci Culla (Las Provincias, 9.10.2008).

Enllaç Las Provincias:

https://www.lasprovincias.es/valencia/20081009/especial-3/peno-conquesta-falsa-reliquia-20081009.html?ref=https:%2F%2Fwww.google.com%2F

Enllaç per a dercarregar-se'l en pdf: 
https://1drv.ms/b/s!AlCWEo0GuRxCiljWS_61EQWRyz2R?e=h7Rxi1

*Joan Ignaci Culla (Valéncia, 1959). Escritor, articuliste, conferenciant i investigador. President de Renaixença Valencianista.

94-Notes Històriques

"Mangonejats i despreciats pel regim franquiste, que mai va perdonar que Valéncia fora l´última capital de la República Espanyola, el Regne de Valéncia es vorà abocat a una despersonalisacio absoluta recolzada per les classes socials miges i altes que menysprearan el fet de ser valencians i de parlar un idioma propi. I a pesar d´això la consciència valenciana es va mantindre viva."

Font: Llibre "Consens per al futur". Document Marc consensuat en la Convenció Valencianista V2012 (Castelló, 2012). Editat per Edicions Mosseguello.

Si esteu interessats en comprar el llibre podeu trobar-lo en el següent enllaç:

http://www.edicionsmosseguello.com/contemporaneu/63-consens-per-al-futur.html

*Esta publicació arreplega el Document Marc consensuat de manera totalment democràtica, transparent i participativa pels més de 150 participants de la Convenció Valencianista V2012 celebrada en abril de 2012 en Valéncia ciutat.

177-Cites i Resenyes

"Si no fóreu ingrats a la llet que haveu mamat i a la Pátria a on sou naixcuts, no deixaríeu que als vostres classics valencians els catalans se´ls vullgueren aplicar...."

Font: Onofre Almudéver, 1561, en lo seu pròlec de "Lo proces de les olives" de Bernat Fenollar.

* Onofre Almudéver, de llinage aragonés (de la vila d´Almudéver), fon un autor transcendental al reeditar l´obra d´autors com Jaume Roig, Jaume Gassull i Bernat Fenollar, just en un moment en que la lliteratura en Valencià començava a ser desplaçada per la lliteratura en Castellà i a ser adoptada pels catalans. En este sentit, és especialment eloqüent el pròlec, en defensa del Valencià, de la compilació que feu en 1561 de "Lo Procés de les Olives", "Lo somni de Joan Joan" i "La brama dels llauradors"; puix explica l´orige dels principals mals que hui patix el Valencià. [Nota treta de l´Enciclopèdia lliure en valencià-Uiquipèdia].

Foto: "Lo somni de Joan Joan", Biblioteca Valenciana.

93-Notes Històriques

"Así pues este hecho cierto de que en 1238, cuando Valencia fue conquistada, e incluso cien años más tarde, Lérida y Tortosa eran tan de Aragón como Zaragoza y no de Cataluña, no debe ser nunca olvidado por los que escriben o hablan de la historia, porque al hacerse el cómputo de repobladores, el número abundante de leridanos y tortosinos que vino a poblar nuestro Reino de Valencia hay que computarlo como aragoneses siempre, y nunca como catalanes. Y si así lo hacemos, que es en definitiva computar datos ciertos y verídicos, veremos que el porcentaje de los que vinieron de la "Marca Hispánica" o condados catalanes es muchísimo más reducido de lo que nos quieren hacer creer quienes nunca juegan con la verdad. Y nunca dicen la verdad porque la odian, ya que ésta les está diciendo a voz en grito que están falseando la historia y engañando al pueblo."

Més informació:
http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=807&tit=La%20verdad%20que%20hay%20que%20decir

Font: "La verdad que hay que decir", per Vicent Giner Boira.

* Vicent Giner Boira (Valéncia, 1910-1997). Llicenciat en Dret, escritor i articuliste. Lletrat assessor del Tribunal de les Aigües de la Vega de Valéncia quasi mig sigle i del Sindicat de Regulació de les Aigües del Túria. Fundador de l´Associació Internacional del Dret de les Aigües. Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Vicent Giner i Boira

92-Notes Històriques

"El Archivo de la Corona de Aragón estuvo controlado durante todo el siglo XIX por la familia Bofarull. Uno de sus más insignes miembros, Próspero de Bofarull, publicó a mediados de siglo una serie de documentos inéditos entre los que figuraban una nueva versión del Llibre dels Repartiments.

Durante la reconquista del Reino de Valencia, Jaime I prometió una porción de tierra y una casa a todo aquel que le ayudase en la guerra; en este Llibre dels Repartiments figuran las promesas que efectuó Jaime I a los distintos soldados. En teoría, este documento acreditaría la repoblación catalana de Valencia (si bien este extremo ya fue refutado por el propio Ubieto al demostrar que el Llibre dels Repartiments sólo contiene las promesas efectuadas por el Rey, pero no el nombre de quienes realmente se quedaron en Valencia)

El caso es que en la traducción de Bofarull aparecen numerosos nombres tachados u omitidos con respecto al original; casualmente, se trataba de nombres de aragoneses y de navarros. Esto permitió hablar de una repoblación netamente catalana de Valencia."

Font: "Tradición manipuladora", per Juan Ramón Rallo.

* Juan Ramón Rallo i Julián (Benicarló, 1984). Doctor en Economia i Llicenciat en Dret, abdós, en premi extraordinari de final de carrera. Màster en Economia de l´Escola Austriaca per l´Universitat "Rey Juan Carlos" de Madrit. Actualment és professor de dita universitat i en els centres d´estudis OMMA i Isead. Director de l´Institut Juan de Mariana. Ha publicat diversos llibres.

Juan Ramón Rallo i Julián

91- Notes Històriques

Recordem...

1941

El falangiste Dionisio Ridruejo -jefe de la propaganda franquista en Barcelona- començà a organisar "amb l´ajuda d´alguns artistes i intel.lectuals catalans, una cultura de signe feixista vehiculada en català" (Espalder, A.: Historia. Barcelona, 1993, pág. 261). El proyecte fabrià de la "unitat de la llengua" anava inclòs en el paquet.

1946

Josep Romeu funda la Societat Catalana d´Estudis Històrics, braç armat cultural de la burguesia feixista catalana per a la "reinterpretació" de l´història. Als seus colaboradors, Miguel Dolç i Guillem Colom els obsessionava una idea: estendre el "normalitzat" (dialecte barceloní) en lo Regne de Valéncia.

1951

Es produïx l´infiltració oficial del català en giner, en el primer número de la nomenada "Revista Valenciana de Filologia", editada per la Diputació franquista i en la que publicaven les seues soflames colonialistes els "gurús" de la burguesia nacional-feixista catalana: Martí de Riquer, Badía i Margarit, Turell, Casacuberta, etc...'

Font: '¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?'. Mª Teresa Puerto (Valéncia, 2005). Catedràtica de Llengua Anglesa i filòloga anglo-romànica.

* Josep Romeu i Figueras (Òdena, 1917-Barcelona, 2004). Poeta i crític lliterari.

 Josep Romeu i Figueras

176 Cites i resenyes

"... insistixc en la confusió que en moltes persones existix sobre una suposta identitat entre els idiomes català i valencià, o millor dit, una absorció del segon pel primer."

"...insisto en la confusión de que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, una absorción del segundo por el primero."

Font: J. Alemany, 1928. Boletín de la Real Academia Española (RAE). Diciembre 1928, página 689. Discurs de contestació a Fullana, 1928, com a membre de la RAE en representació de la Llengua Valenciana.

* José Alemany i Bolufer (Cullera, 1866-Madrit, 1934). Filòlec. Doctor en Filosofia i Lletres. Professor i Catedràtic de Grec. Acadèmic de la Real Acadèmia de l´Història i de la RAE. Publicà diversos llibres.

José Alemany i Bolufer