miércoles, 24 de marzo de 2021

“La torre de la Boatella”, per En Vicente Blasco Ibáñez

 Ací vos deixem la primera obra lliteraria, en Llengua Llemosina, d'En Vicente Blasco Ibáñez quan tenia 15 anys d'edat, la qual fon publicada en l'Almanac de Lo Rat Penat en l'any 1882.


Ací teniu l'original en Llemosí. Font: Almanac de Lo Rat Penat

Ací vos deixem la traducció al Valencià:

lunes, 22 de marzo de 2021

217 Cites i Resenyes

 "Puesto que conquistada y dominada por los árabes nuestra tierra, se habló durante los varios siglos de su dominación por los propios muslimes un dialecto romance. Se sabe de modo indudable que en la región de Valencia se habló ese romance, del que quedan huellas no sólo en libros arábigos, sino también en la nomenclatura geográfica de la región. Para explicarse bien esa nomenclatura hace falta conocer el latín vulgar valenciano que usaron los moros." (J. Ribera).

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* En Julià Ribera i Tarragó (Carcaixent, 1858-Madrit, 1934). Filòlec, arabiste i musicolec. Catedràtic de llengua i lliteratura àrap en les Universitats de Saragossa i Madrit. Director de la Biblioteca Àrap-Hispana. Publicà varies obres. Se li reconeix com el descobridor del romanç mossàrap.

En Julià Ribera i Tarragó

viernes, 19 de marzo de 2021

Poesia

 En el regne de Valéncia
du tres colors la Senyera:
El blau del color del cel,
el roig de centmil roselles
i el groc de l´arròs en pell.

Esta es la cosa primera
que tots tenim que saber.

Els colors blau, roig i groc
devem sempre recordar
representen a Valéncia a Castelló i Alacant
i demostren la presencia
de lo que som: ¡Valencians!

Josep Mª Hervàs



lunes, 15 de marzo de 2021

105 Notes Històriques

 "Una noticia sobre el idioma en la época de la conquista nos la da la propia 'Crónica de Jaume I', cuando dice que, llegado el día en que se cumplió el término de los siete meses, pactado por el Conquistador, para la rendición del castillo de Bairén, que había de efectuar el alcaide moro Avincedrel, él mismo y D. Pelegrí de Atrocillo, acompañados por una treintena de sirvientes, iniciaron para tal fin, la marcha hacia el castillo de Cullera donde los esperaba D. Jaume. Dice la crónica:

"E quant foren a 1.ª font que es dejus la roca del castell, dix l'alcayt a Don Pelegri que'l esperas I poch, que ades l'auria. E mentre que ell l'esperava, vee que se despuylava la almexia que vestia, e assech se en la font, e baya's e gita's l'aygua dessus. E quant se fo banyat, envia messatge a Don Pelegri, I sarray qui SABIA NOSTRE LATI, que la febre l'avia pres e que no podia anar". (Crónica, apart. 312).

Es decir, que ese sarraceno, vecino del castillo de Bairén, antes de que lo conquistara D. Jaume en la década de los años cuarenta del siglo XIII, encargado de transmitir verbalmente el anterior encargo del Alcaide moro a D. Pelegrí, resulta que lo hizo en 'el nostre baix llati o romanç'."

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

Foto: Jaume I, del llibre 'Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana' (Valéncia, 2007), per Joan Ignaci Culla i Mª Teresa Puerto.

En Jaume I

viernes, 12 de marzo de 2021

216 Cites i Resenyes

 "Los idiomas romances mantuvieron durante siglos su lucha contra la oficialidad del latín, y, en el caso concreto de Valencia, contra la oficialidad del árabe. Se hablaba en valenciano romance, pero se escribía en latín o en árabe, si bien en estos textos van apareciendo gradualmente una serie de palabras extrañas -al latín o al árabe- que son romances, lo que da idea precisamente de esa lucha. De ese modo los documentos o escritos bilingües (escritos en árabe o latín con valencianismos incrustados) obtienen prioridad, y sólo en fechas más tardías aparecen los escritos íntegramente ya en valenciano. [...] '...Ya en la edición latina de los Fueros (1240) hay palabras en valenciano... que se refieren al lenguaje coloquial: utensilios, alimentos, ropas.... y que en un privilegio de 11 de Abril de 1261 concedido por Jaime I, consta la celebración en Valencia de unas Cortes Generales que reconocían haber jurado cuatro días antes los fueros y costumbres. De estas Cortes de 1261 data la traducción general de los Fueros del latín al valenciano...' [...] 'Dicho texto latino, que contiene una serie de palabras en romance, las contiene en 'romance valenciano', ya que incluso algunas de las empleadas lo son en fueros que se remiten a la costumbre en tiempo de los moros, lo que lógicamente presupone que tales palabras ya eran usuales en Valencia antes de la reconquista y 'repoblación'..."

V.L. Simó Santonja: ¿Valenciano o Catalán?, pág. 209, 219, 221 y 223. Año 1975.

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* En Vicent Lluis Simó Santonja (Alcoy, 1932 - Valéncia, 2014). Catedràtic de Dret. Juriste, investigador, escritor i articuliste. Exmembre del Consell Valencià de Cultura (CVC). Fon vicepresident de Lo Rat Penat. Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha publicat més de 80 llibres.

En Vicent Lluis Simó Santonja

lunes, 8 de marzo de 2021

104 Notes Històriques

"Devem ser nosatres, els valencians i no atres, els que proyectem la manera de viure valenciana en el futur, perque si som lo que som, serem. Si som lo que son, no serem. I nosatres volem ser, ara i sempre, Valencians."

* Julià San Valero i Aparisi (Valéncia, 1913-1998). Catedràtic d´Història de la Cultura. Catedràtic de Prehistòria Universal i Mija. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres. Professor, conferenciant i escritor. Fon Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha escrit diverses obres.

viernes, 5 de marzo de 2021

215 Cites i Resenyes

 "Tant dolça, espiritual y polida degué semblar la nostra llengua al mes portentós enginy de les lletres castellanes, al inmortal Cervantes, que li feu esclamar en la seua obra “Pérsiles y Segismunda”, que la valenciana parla la reputaba la mes graciosa del mond; y el concepte ventajós que de la nostra literatura en la XVI centuria tenien format tant Cervantes com Garcilaso de la Vega (princep dels poetes castellans), se pot condensar en los elogis que de la nostra obra mestra “Tirant lo Blanch” ne fa’l primer en “Don Quixot de la Mancha” y en lo fet que’l darrer copiá testualment en ses églogues molts versos y esparses del divinal poeta valencià Ausias March."

Font: 'Valencià imitant altres llengües' ('Revista de Castellón', 1913), per Gaetà Huguet.

* En Gaetà Huguet i Breva (Castelló, 1848-1926). Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els EE.UU., coneixedor de diversos idiomes. Empresari, articuliste i mecenes, i un dels pares del valencianisme.

En Gaetà Huguet i Breva


lunes, 1 de marzo de 2021

214 Cites i Resenyes

 "El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, Lleopolt Peñarroja, en 'El Mozárabe de Valencia' i 'Cristianos bajo el Islam', afirma: 'La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de la reconquista o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica' ."

Font: Joan Ignaci Culla ('Levante', 8.1.2005).

* En Joan Ignaci Culla Hernàndez (Valéncia, 1959). Escritor, articuliste, conferenciant i investigador. President de Renaixença Valencianista.

En Joan Ignaci Culla Hernàndez