222 Cites i Resenyes

 "Viciana, dice: "... haber concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada esprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre"."

(Enrique Durán y Tortajada: En Anales del Centro de Cultura Valenciana. Discurso: "La Poesía valenciana, su natural vehículo lingüístico y su proyección universal". Tomo XXIV, págs. 23 y 24. Año 1956)'

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* Enric Duran i Tortajada (Valéncia, 1895-1967). Escritor, dramaturc i poeta. Colaborà en diferents revistes com 'El Cuento del Dumenche'. Fon vocal de la primera junta directiva de Joventut Nacionalista Republicana. Fon Regidor i Tinent d´Alcalde de l´Ajuntament de Valéncia.

221 Cites i Resenyes

 Es pot afirmar sens dubte que poques figures de l´erudició del sigle XVIII van aconseguir el valor polifacètic de Francisco Pérez Bayer (Valéncia, 1711-1794), i no moltes com ell, la qualificació de verdader polígraf. En els seus estudis no oblida els antics lliterats de la Llengua Valenciana.

Com a corroboració d´açò, transcric part del discurs d´ingrés de Felip Mateu i Llopis en el Centre de Cultura Valenciana (ara, RACV), del 30 de novembre de 1950:

"Parece que Pérez Bayer había de encarnar el elogio de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana que escribiera el insigne Martín de Viciana, pues que en aquél se dieron el magisterio de la primera, el dominio de la segunda, el ejercicio cotidiano de la tercera en los escritos, y de la cuarta en el profesorado de príncipes e infantes y, por último, el uso de la quinta, la vernácula, en sus andanzas por el Reino y en su vida privada, interés por ella manifiesto en los comentarios puestos a Nicolás Antonio cuando de ilustrar pasajes de la literatura clásica valenciana se trataba".

* Felip Mateu i Llopis (Valéncia, 1901-Barcelona, 1998). Historiador.

Foto: Examen de reválida. Tribunal: Paquita Carbó, Felipe Mateu i Llopis i Agustín Blánquez (treta de la web bid-textos universitaris de biblioteconomia i documentació -Facultat de Biblioteconomia i documentació Universitat de Barcelona).

2 Artículs

 L´any 2012 es publicà en el Levante-EMV que l´Universitat Pompeu Fabra, anava a fer un estudi sobre el ADN de catalans, valencians i mallorquins.

'Biólogos de la Universitat Pompeu Fabra investigan en Valencia la evolución genética de 50 linajes catalanes - Envían cartas y tubos de ensayo para recoger muestras de saliva'

http://www.levante-emv.com/.../adn.../924020.html

Be, puix, el mateix periòdic, el dia 9 d´octubre de 2013, publicà els resultats (no els trobe per Internet pero tinc l´edició en paper). Resumint, no han pogut demostrar que els tres pobles compartim el mateix ADN, comprovant les llínees dels llinages més comuns en totes les terres com: Ferrer, Adell, Alemany, Albert, etc...

L´artícul es titula: 'Sin el ADN de los conquistadores'.

La notícia és més important de lo que pareix, primer perque prové d´una investigació catalana (si fora valenciana podrien dir que ha segut manipulada), i despuix, desmonta la teoria de la repoblació catalana i si això és desmontat, es pot dir, perfectament, que els catalans no mos portaren la seua llengua als valencians.

La majoria d´ací ho teniem clar pero l´investigació ho torna a dir.

106 Notes Històriques

Un amic meu me comentava que si podia donar-li documentació sobre els autors clàssics valencians del Sigle d´Or de nostra Llengua Valenciana, ya que la seua filla vol fer un treball sobre el mateix.

Li he portat un document a on explica quins han segut els més importants (Ausías March, Jaume Roig, Joanot Martorell, Sor Isabel de Villena, Joan Roïç de Corella o Bonifaci Ferrer). Ademés d´això, li he comentat que la seua filla entre en Internet i es descarregue 'El Crit de la Llengua' de Josep Alminyana (en tres parts, en versió pdf, de la web de Lo Rat Penat), a on estan resenyats casi tots els autors reconeguts del nostre Sigle d´Or.

220 Cites i Resenyes

 "2.1. Introducció. Concepte de patrimoni.

[...]

Com a patrimoni cultural valencià, per tant, entenem tot lo que constituïx l´herència cultural pròpia del nostre passat com a poble, que continua construint-se en el present i proyectant-se cap al futur. Un patrimoni conformat per tots aquells elements i bens de valor històric i cultural que reflectixen l´herència de les generacions passades i que permeten comprendre el devindre històric i la forma de ser dels valencians com a poble, i per tant són expressió de la seua identitat."

Font: Llibre 'Consens per al futur'. Document Marc consensuat en la Convenció Valencianista V2012 (Castelló, 2012). Editat per Edicions Mosseguello.

* Esta publicació arreplega el Document Marc consensuat de manera totalment democràtica, transparent i participativa pels més de 150 participants de la Convenció Valencianista V2012 celebrada en abril de 2012 en Valéncia ciutat.

219 Cites i Resenyes

 "Y es que no sólo los mozárabes, sino también los propios musulmanes, a parte de su lengua propia, hablaban el 'romanç'. Sobre todo esto hay que tener muy en cuenta la diversidad de elementos que constituyen la suma de su población total, ya que, "al lado de los descendientes de los conquistadores árabes (elementos en cierto modo advenedizos) encontramos a los Muwalladas o musulmanes nuevos, que eran los mismos valencianos, nacidos y arraigados en el país, desde tiempo inmemorial por ser descendientes de los que ocupaban en la época visigoda, romana e indígena. Y aunque el árabe se difundió rápidamente entre los Muwalladas, nunca olvidaron la lengua romance y la usaron casi exclusivamente en su trato con los mozárabes. Los muladíes, lo mismo que los mozárabes, fueron bilingües y aprendieron el árabe sin olvidar su lengua ancestral, derivada del latín"." (A. Huici)

J. Giner Ferrer: "Bairén, castillo y población, Idioma, Religión y Cultura", Gandía, Rev. Feria y Fiestas, año 1977.

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* Ambrosio Huici Miranda (Huarte, Navarra, 1880-Valéncia, 1973). Doctor en Filosofia i Lletres. Catedràtic de Llatí. Professor, editor, llibrer i escritor. Treballà en la recopilació de documents sobre Jaume I. Investigà i publicà treballs d´Història, sobretot de l´época musulmana.

Foto: Llibre d´Ambrosio Huici (Kulturklik. Espacio interactivo de la cultura vasca).

1 Artículs

 Artícul de Joan Ignaci Culla, titulat: 'Reconquista i repoblacio majoritaria aragonesa en el Regne de Valencia' (Las Provincias, 9.10.2013).

Poesia

Cant a la Senyera

 "Ser valencià es ser… fills d´esta terra

Ser valencià es… sentir la seua veu

Ser valencià es… agrair a Deu

la nostra arrel que en Valencia es soterra.

Ser valencià es… orgull intim i net

Ser valencià es… cantar-ho a tot arreu.

Ser valencià es… agrair a Deu

la sort d´haver naixcut a este trocet.

I tot bon valencià… son cor recull

en el simbol primer de la nostra terra.

Eixe que´s toc de pau en mig la guerra

i que mirant-lo exalta nostre orgull.

Ella, que solemnial nos dona espenta…

Ella, que manifesta el nostre ser…

Ella, que es veu de Patria i voler…

La Patria Valenciana representa.

Ella, es el bolqueret quan som menuts…

Ella, es pendo que dur en la joventut…

Ella, es el mant de nostra senectut…

I el llenç quan nostre cor es quede mut.

Ella es veu de la Patria sancera…

I baix ella tornem i alli es trobem…

I ya sabeu, germans, de qui parlem…

Parlem i defenem NOSTRA SENYERA."

Autor: Pep Monforte.