21-Notes històriques

"Climent lleva viviendo de la sopa boba del catalanismo desde su más tierna juventud, si su aparato propagandístico de 'El Temps', Edicions del País Valencià, Institut Ignasi Villalonga, Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster, Acció Cultural del País Valencià y algunas más tuvieran que competir en un mercado libre, estarían todas en quiebra, en su momento fue el representante político de Convergència i Unió en Valencia ahora sin solución de continuidad lo es de Esquerra Republicana de Cataluña, que en los tres años que ha permanecido en el tripartito le ha dado algo más de cuatro millones de euros para que continúe haciendo apostolado del catalán en la Comunitat. La verdad es que con los magros resultados obtenidos por la escasa conversión del personal a las ideas y tradiciones del catalanismo le deberían retirar del asunto por inútil. Anda ahora el bueno (sic) de Eliseu empeñado en que Esquerra Unida, el Bloc y Els Verds se presenten unidos en las próximas elecciones autonómicas para tratar de superar el famoso 5% que los nacionalistas no consiguen rebasar..."

Font: 'Eliseu Climent, un vividor del catalanismo', per Eduardo Alcalde (LP, 29.5.2006).

* Eliseu Climent i Corberà (Llombay, 1940).

Eliseu Climent i Corberà

70-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"No hablaba más que valenciano, dulce y lacónico [...] dijo Nelet - adelantat y espéranos en la font, al peu del mont. Arreplega llenya y fes una bona fogata. Pren estes provisions, y si pots conseguir criailles, fetnos un bon guisado."

Font: Benito Pérez Galdós. 'Episodios nacionales. La campaña del Maestrazgo'. 1908. Citat en el llibre 'Historias del Idioma Valenciano' (Valéncia, 2003), per Ricart García Moya.

* Benito María de los Dolores Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canaria, 1843-Madrid, 1920). Noveliste, dramaturc i croniste. El major representant de la novela realista del sigle XIX en Espanya i un dels millors escritors en castellà.

Benito Mª de los Dolores Pérez Galdós

69-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"La llengua valenciana es la primera de les d´Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l´Edat seua d´Or."

* Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1943-Torrella, 2006). Llicenciat en Filosofia i Lletres i Teologia. Membre de diferents associacions religioses i culturals de les quals cap destacar Amunt el Cor i Lo Rat Penat. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha publicat en Llengua Valenciana, entre atres obres religioses, el Missal Romà i els quatre Evangelis. 

Foto: Ordinari de la Missa en Llengua Valenciana per Mossén Alminyana.

Ordinari de la Missa en Llengua Valenciana
per Mossén Alminyana

20-Notes històriques

El movimient polític-cultural català, nomenat “la Renaixença”, va fer seua l´idea d´Enric Prat de la Riba (1870-1917):

"… hagamos como los ingleses con su Gran Bretaña, flor de imperio que está a punto de surgir; hablemos de la Cataluña grande, que no es el Principado solamente, ni Mallorca, ni el Rossellón, ni Valencia, sinó Valencia y Mallorca y el Principado y el Rossellón y todos a una. Todos somos unos, todos somos catalanes. [...] y para llevar a cabo esta filosofía, hay que dominar por la fuerza de la cultura, servida y sostenida por la fuerza material; es el imperialismo moderno, el imperialismo integral, el de las grandes razas fuertes de ahora."

Font: 'Nacionalismo catalán. Una gran farsa'. Michael Braveheart.

68-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El filólogo catalán, Mariano Grandía, comenta: 'Muy al contrario de lo que asegura el P. Bonell, durante los cinco siglos de dominación sarracena permanecieron los cristianos en Valencia y en Mallorca conservando su lengua'."

Font: 'Valencia y su reino' (Valencia, 2004). Francisco Almela y Vives.

* Francisco Almela y Vives (Vinaròs, 1901-Valéncia, 1967). Llicenciat en Filosofia i Lletres en l´especialitat d´Història. Investigador, poeta i publiciste. President de l´entitat 'La Nostra Parla'. Fundador de la revista lliteraria 'Taula de Lletres Valencianes'. Membre de les acadèmies: RAE, de l´Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l´Hispanic Society de Nova York. Archiver de l´Archiu Municipal de Valéncia i Croniste de la ciutat. Escrigué diverses obres.

Foto: Todocoleccion.

Valencia y su reinoFrancisco Almela y Vives

67-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Les normes de Castello establixen que per a modificar-les se necessitarà "amples acords i maximes adhesions". I aixo es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l´Academia de Cultura Valenciana. 

Ya hem fet mencio de les entitats i personages que firmaren les Normes de Castello: 2 entitats culturals, 1 corporacio, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castello i sa provincia. En canvi les normes de l´Academia, estudiades exhaustivament per la seccio de filologia de l´Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament cientific, titulat "Documentacio formal de l´ortografia de la llengua valenciana" publicat en 1981, van rebre l´adhesio d´un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981. 

En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s´adheriren a l´Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello. 

Per lo tant, per les raons que hem exposat, al crit sense contingut, de 'amb les normes de Castello' oposem en valentia el nostre crit ple d´amor a nostra llengua vernacula: 'Vixquen les normes del Puig, garantia de la supervivencia de la llengua de Castello'." 

Font: 'Les normes de Castello de 1932', per Josep Mª Guinot.

* D. Josep Mª Guinot i Galàn (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre temàtica religiosa i llingüística.

D. Josep Mª Guinot i Galàn

66-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valencià, alerta! Alerta que´l modern instrument de conquista es la llengua. A defendre els drets de preeminencia que sus les demés llengües te dins de nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua de les nostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió de qualsevol llengua forastera…"

Font: 'De regionalisme i Valentinicultura' (Valéncia, 1902), per Fausti Barberà.

* Faustí Barberà i Martí (Alaquàs, 1850-Valéncia, 1924). Mege, escritor i polític valencianiste. Fon director del Centre de Cultura Valenciana (RACV) i vicepresident de Lo Rat Penat. És considerat el primer cos teòric del valencianisme i el nacionalisme valencià.

Faustí Barberà i Martí

65-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Be, mosatros, seguint l´eixemple, anem a fer lo mateix, parlar i escriure, diariament, junt a l´espanyol, tot lo que pugam en Llengua Valenciana, sense por a pegar espardenyaes, a que diguen u pensen que no parlem el `infecte dialecte barceloní´(Batllori dixit) que volen impondrer els 'cultistes' pancatalanistes des de l´AVL.

Primera regla: emplear sempre el lo neutre, lo que dic, lo que faré, lo nostre, lo camp. Es totalment valencià, desconegut en catala, prohibit per l´Institut d´Estudis Catalans i per l´AVL.

Segona: sempre ab u en, mai amb.

Tercera: sempre agüelo, agüela, mai avi.

Cuarta: sempre desenrollar, mai desenvolupar.

I aixina sempre i en tot. Veja lo que mos diferencia i agarrelo.

Resistir, resistir i no passaran. ¿Lo farem? Ya vorem."

Font: 'Lengua Valenciana: resistencia.' per José Aparicio Pérez (LP, 20.5.2010).

* José Aparicio Pérez (Anna, 1943). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

José Aparicio Pérez

19-Notes històriques

"Una posible respuesta", per Ferrer Molina (El Mundo, 13.3.2008).