lunes, 20 de marzo de 2017

107-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"El pare Costa [Joan Costa i Català], aporta les proves històriques de l´existència del sant valencià [Sant Pere Pasqual] i rebat de forma clara i contundent les sospites interessades sobre la veracitat de sa existència i contrasta les afirmacions gratuïtes de Jaume Riera i Saus, recordant lo que sí són falsificacions flagrants, com el 'Libre dels feyts d´armes de Catalunya' o les 'Trobes' de Jaume Febrer. El pare Costa reivindica l´obra de Sant Pere Pasqual, autor que sense solució de continuïtat és el màxim exponent de la permanència d´un romanç llatí que va prenent forma de llengua valenciana."

Font: Paco Tarazona Santabalbina (Sedaví, 1971). 

* Sant Pere Pasqual (Valéncia, 1227-1300). Bíblia Parva. Introducció i transcripció de Joan Costa i Català. Ed. Lo Rat Penat (Valéncia, 1998). 

Foto: Missa de Sant Pere Pasqual per Jeroni Jacint Espinosa, 1660.

Sant Pere Pasqual

domingo, 19 de marzo de 2017

Amor de Filla, per Mª Luisa Camilleri

Hui dia del pare compartim en tots vosatros un poema de Mª Luisa Camilleri titulat "Amor de Filla" dedicat als pares.

Mª Luisa Camilleri
De Na Mª Luisa Camilleri es sap que fon una escritora del Sigle XX i possiblement naixcuda en Valéncia, ya que escrigué obres les quals foren estrenades en el Cap i Casal i foren escrites en Llengua Valenciana.
  • El repatriat: entremés en prosa, sainet, dramàtic, no està clara la data de l'estren de l'obra pero si saben que fon impressa dins de la colecció de Teatre Valencià (nº 4, 1925).
  • Els viveros: sainet dramàtic estrenat en 1925 del qual no hi ha res impres. Pareix ser que describia l'ambient dels Vivers de Valéncia.
  • Modernismes: estrenada en Valéncia el 17 de novembre de 1925 (no s'ha trobat encara eixemplar imprés).
  • Un ratet de pronòstic: estrenada en Valéncia el 31 de decembre de 1925 (no s'ha trobat encara eixemplar imprés).
Mª Luisa també escrigué atra obra junt a Amichatis i Miñana:
  • Furtanines: farsa grotesca i sentimental en un acte, dividit en tres quadros (1925)

Publicat en la Revista Semanal Literaria "Teatro Valensiá" en el "Almanach 1926".
Imprés en Valéncia el 31 de decembre de 1925

viernes, 17 de marzo de 2017

44-Notes històriques.

"Sin entrar en el organigrama del consell - que queda fuera de nuestro propósito - es oportuno resaltar el amplio campo de trabajo y de autoridad que les corresponde a jurats y oficiales del municipio en cuanto a las funciones y competencias que, en el ámbito valenciano, deben asumir porque en estas tierras 'estrenaban' fueros y cotidianamente iban aprobando ordenances i stabliments, de manera que si - unas y otros -, todos ellos eran en cierto modo semejantes, en cada caso y lugar regulan una forma de vida.

El Justicia ordena al saig convoque a sesión a jurados y consejeros, para un día y hora determinada, en la Sala de la casa de la villa, a la que deberán acudir todos con la debida puntualidad y sin más demora que el tiempo que duraba en arder una vela de un palmo de larga so pena en incurrir en falta.' [...]

'Una de las más graves preocupaciones del consell fue siempre el orden público, mayormente en los primeros momentos de la constitución de los municipios cristianos, cuando aquéllos iban conformando sus ordenances y stabliments y cantidad de familias, en permanente aluvión, iban asentándose en el Reino.' [...]

'El órgano rector del municipio foral valenciano es el Consell, del que ofrecemos muchísimas referencias de sus funciones en la documentación que presentamos. Y su máxima autoridad es el Justicia, que preside todas aquellas sesiones que deben sustanciar cualquier asunto de índole municipal o sentenciar en un juicio..."

Font: 'Historia de la Cultura Valenciana (1263-1499)'. Francisco A. Roca Traver. (RACV. Valéncia, 2004).

* Francisco A. Roca Traver (Torreblanca, 1921). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Membre de la Societat Castellonenca de Cultura. Acadèmic de la Real Acadèmia de l´Història i de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Fco. A. Roca Traver

lunes, 13 de marzo de 2017

106-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"El concepte que este sabi escritor tenia de la llengua valenciana el va resumir el filosof Julián Marías en un articul publicat en la Revista Gaceta Ilustrada (13 de març de 1972):

'... que la llengua valenciana es llengua germana i no filla de la catalana'."

Font: 'En torn a la llengua valenciana' per D. Josep Mª Guinot.

* Gregori Mayans i Siscar (Oliva, 1699-Valéncia, 1781). Historiador, llingüíste i escritor.

Gregori Mayans

viernes, 10 de marzo de 2017

105-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"La llengua valenciana es la primera de les d´Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l´Edat seua d´Or."

* Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1916-Torella, 2006). Membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), traduí al valencià els quatre evangelis i el missal romà, feu un estudi sobre Sor Isabel de Villena; autor, entre atres obres, de 'El Crit de la Llengua'.

Nota: Des de 1978, es pot donar la missa en Llengua Valenciana, gràcies al treball de Mossén Alminyana.


miércoles, 8 de marzo de 2017

Dedicatoria de l'autor Enrique Mollá Ripoll a son germà

Enrique Mollá Ripoll, autor de l'obra de teatre "El punt de Cañamaso" la qual li la dedicà a son germà Paco.

Esta obra s'estrenà en el Saló de Novetats del Cap i Casal el 14 de giner de 1920. És un sainet en un acte i en prosa.

Se publicà per la Revista Semanal Lliteraria "Nostre Teatro" nº 50, en Valéncia el 21 de maig de 1922.

Autor d'atres obres de teatre:

  • Per la casa de socorro: joguet cómic bilingüe, en un acte, en prósa. Estrenada el 08 d'abril de 1918 en el Saló Novetats. Publicada per La Comedia Levantina.
  • El chulo de baratillo: sainet en un acte, en prosa. Estrenada el 23 de decembre de 1920 en el Saló Novetats. Publicada per la Revista Semanal Lliteraria "Nostre Teatro".
  • The film Blasco Ibáñez o La gloria de Valensia: apropósit en un prólec i un acte, dividit en dos quadros, en prosa. Estrenada el 19 de maig de 1921 en el Saló Novetats. Publicada per la Revista Semanal Lliteraria "Nostre Teatro".

Dedicatoria de l'autor Enrique Mollá Ripoll a son germà Paco, 1920

lunes, 6 de marzo de 2017

104-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"... es él, el primero que escribe en pura lengua valenciana, la de su pueblo, liberada por completo del lenguaje trovadoresco que se ha venido llamando provenzal; por eso es él, el que eleva a categoría literaria su lengua de cada día, la de su tierra, desde él, ya para siempre lengua valenciana en la historia de nuestra cultura, por obra y gracia de su monumental personalidad." 

Xavier Casp parlant en castellà, sobre Ausías March.

* Francesc Xavier Casp i Verger (Carlet, 1915-Valéncia, 2004). Escritor i poeta. Fundà junt a Miquel Adlert l´editorial Torre. Membre de Lo Rat Penat i del CVC. Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i impulsor de les Normes d´El Puig. Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, 1994. Publicà diverses obres.

Xavier Casp

viernes, 3 de marzo de 2017

103-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"Ramon Llull (1335) en el comentario expositivo de su obra en latín 'Liber amici et amati', que se encuentra en el folio 34v del manuscrito 'N. 250. sup' de la Biblioteca Ambrosiana de Milán, se aclara que esta exposición fue sacada de un gran volumen compuesto en lengua valenciana por cierto discípulo de Ramón (Llull). Empezado en Valencia el mes de diciembre y terminado el mes de marzo de 1335. Dios sea loado. De momento es la referencia a la lengua Valenciana más antigua que se conoce, anterior a cualquiera de las que hacen referencia a la lengua catalana: 

'Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in LINGUA VALENTINA composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo...'." (De la web Idioma Valencià)

* Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1916-Torrella, 2006). Membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Traduí a la llengua valenciana els quatre evangelis i el missal romà. També feu un estudi sobre Sor Isabel de Villena, entre atres obres.

Foto: 'El Crit de la Llengua' (Valéncia, 1981) per Josep Alminyana i Vallés.