viernes, 28 de febrero de 2020

"Màscara" poesia d'En Bernat Artola.

Un poquet de poesia del poeta de Castelló, Bernat Artola, un gran mestre.

Màscara

La filla del carboner
diu que festeja a un soldat
i és veritat,
puix n´he vist un pel carrer
tot mascarat.
Es veu que això del carbó
dóna prou per fer-se ric
i tenta el xic
aprofitar l´ocassió
per a un pessic.
Mes, com qui molt vol guanyar
fa sempre negoci brut,
s´ha convençut
de que s´ha de mascarar
o està perdut.
Puix mai no podrà l´Amor
fer negoci clar i net.
Com és xiquet
millor va per la brutor
si va nuet.

Font: 'A l´ombra del Campanar' poemes populars per Bernat Artola (Castelló, 1945).

* Bernat Artola i Tomàs (Castelló, 1904-Madrit, 1958), mestre, dibuixant, escritor i poeta.

Nota: Artola utilisa la Xe en xic i xiquet per les 'Bases ortografiques del 32' que eliminaren l'autèntica CH valenciana.

En Bernat Artola i Tomàs

lunes, 24 de febrero de 2020

86-Notes històriques

"Y es que, efectivamente, el problema de la Lengua Valenciana no es una cuestión científica, ni histórica, ni filológica, sino exclusivamente política. Nadie hasta hace cuatro días, se ha cuestionado la identidad de nuestro idioma valenciano, así lo reconocieron nuestros clásicos, lo ratificaron personajes como: Cervantes, Quevedo, Lope de Vega, Juan de Valdés, etc., y catalanes que tuvieron que escribir sus obras en lengua valenciana, porque era la más culta de su época, ya que el catalán se debatía en la nada: Eximenis, Bonlabi, Amiguet u Onofre Pou, por ejemplo.

Es una pena que la actual RAE trabaje al servicio de la mentira y de la manipulación. Pero más pena que tengamos que sufragar con los impuestos de todos los valencianos a la AVL, cuando hasta nuestro presidente Camps, sabe que es el auténtico Caballo de Troya de la lengua valenciana y la sustenta."

Font: 'Las tribulaciones de la RAE' per Joan Ignaci Culla.


* Joan Ignaci Culla Hernández (Valéncia, 1959) Escritor, articuliste, conferenciant i investigador. President de Renaixença Valencianista.

Joan Ignaci Culla Hernández

viernes, 21 de febrero de 2020

174-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

El Valencià no sols és llengua ara, sino que ho ha segut sempre, en totes les époques, des dels temps més antics, se prova pel testimoni no sols dels antics escritors valencians, que sabien molt be en quina llengua escrivien, sino per testimonis forasters de la màxima autoritat."

Font: 'En torn a la Llengua Valenciana', per D. Josep Mª Guinot i Galan, conferència oferida al Grup d´Acció Valencianista (GAV).

* D. Josep Mª Guinot i Galan (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre temàtica religiosa i llingüística.
Zona de los archivos adjuntos

Josep Mª Guinot i Galan

lunes, 17 de febrero de 2020

85-Notes històriques

Recordem...

'1982. Gran polemica en el Parlament de Madrit entre el Senador catala Joan Benet i el Senador valencià Manuel Broseta contra la feroç obstinacio catalanista d´impondre en l´Estatut d´Autonomia Valencià del terme 'catala' a la llengua parlada en el territori valencià. Broseta impedi la vergonyosa humillacio de sometre la Llengua Valenciana a l´infecte dialecte barceloní.
[...]
El Senador Broseta afirmà que el seu partit (UCD) aceptava en tristea, el nom de Comunitat Valenciana perque la que històricament nos corresponia era la de Regne de Valéncia. No obstant, el Senador socialiste alacantí Beviá seguí insultant als valencians utilisant el terme geogràfic de 'país valencià', barbarisme històric, inexistent en el repertori històric de Valéncia. 

La Comissió Constitucional del Senat dictaminà en favor de la denominació "Llengua Valenciana", tal i com consta en l´Estatut Valencià.' 

Font: '¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d´una llengua. Segles XIX y XX.', per Mª Teresa Puerto Ferrre (Valéncia, 2005). 

* Manuel Broseta i Pont (Banyeres de Mariola, 1932-Valéncia, 1992). Catedràtic de Dret Mercantil i polític.
Manuel Broseta i Pont

viernes, 14 de febrero de 2020

173-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

Hemeroteca

Carta al Director publicada en el periòdic "ABC", del dijous 7.2.1988, per Carmen Nacher de Valéncia. 

Lengua Valenciana.

Señor director: Acabo de hojear un libro de literatura que en el espacio dedicado a Jaime Roig dice: 'Escritor catalán, n. y m. en Valencia (1401-1478)... Es autor de una obra, escrita en catalán, que se considera de capital importancia: 'L´espill de les dones' o 'Llibre de les dones'.

No debía extrañarme nada en lo que a libros de texto se refiere, no obstante me ha causado asombro que en tan poco espacio haya tantos disparates:

Primero. Los nacidos en Valencia somos valencianos y nos sentimos orgullosos de ello y en la época de Jaime Roig el llamarse valenciano era timbre de gloria y respeto. 

Segundo. Espill, castellano espejo, catalán mirall. ¿Cómo iba el autor a titular su libro precisamente con una palabra de lengua valenciana si estaba escrito en catalán?

Tercero. Según datos históricos este libro fue denunciado a la Inquisición en 1792 y el Tribunal en junio de 1793 va dictaminando: Folio 2... adjunto libro impreso en idioma valenciano intitulado 'Llibre de les dones'. Folio 5... Remito a vuestra reverencia el adjunto libro impreso en idioma valenciano'.

Y finalmente... 'atendiendo, sin embargo, a que por su elevación de estilo y rareza es entendido y anda este libro en manos de muy pocos, se deja por ahora correr tanto por su antigüedad y alta estimación que goza entre los literatos, como para conservación del idioma valenciano'.

Foto: L´espill o Llibre de les dones de Jaume Roig (Valencia, principis del s. XV-Benimàmet, 1478). Mege i escritor.

Jaume Roig
Lo Libre de les Dones
















lunes, 10 de febrero de 2020

84-Notes històriques

"La Confederación Catalano-aragonesa no existió nunca, eso es un invento de la historiografía del siglo pasado, con Bofarull." Los Reinos de la Corona de Aragón estaban separados, con parlamento propio. Ese tipo de denominaciones, anteponer lo catalán, la confederación, a la realidad Corona de Aragón, no responden a la realidad histórica y llevan a la confusión." 

Font: 1987. Gustavo Villapalos (Las Provincias, 10.12.1987). Entrevista feta per Baltasar Bueno.

* Gustavo Villapalos Salas (Madrit, 1949). Catedràtic d´Història del Dret i de les Institucions. Rector de l´Universitat Complutense de Madrit.

Gustavo Villapalos Salas

viernes, 7 de febrero de 2020

172-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

'A Pere Joan Porcar (1560-1629?) se debe el libro 'Coses evengudes en la ciutat y Regne de Valencia', conocido por el nombre de Dietari 1589-1628. De la lectura del libro se percibe su valencianismo, sobre todo al narrar determinados acontecimientos como por ejemplo, las alusiones a las Cortes de Monzón, celebradas en 1626, en las que se ponían sobre el tapete los intentos reformistas del conde-duque de Olivares.

El 25 de abril de 1612 moría Francés Jeroni Simó, ejemplar y virtuoso sacerdote. P. J. Porcar le evoca con respeto dedicándole una canción con este título: 'Cançó en alabança de mossén Francés Jeroni Simó en totes les llengües'. Las lenguas que figuran son las siguientes: Valencià, castellà, aragonés, català, mallorquí, portugués, biscaí, francés, negre, morisco. La alabanza cristaliza en tres versos en cada lengua.'

Font: ‘Pere Joan Porcar y la Lengua Valenciana. Libertad lingüística.’, per Lucio Izquierdo Izquierdo (Catedratic), (Las Provincias, 3.4.1990).

* Pere Joan Porcar (Valencia, 1560-1629). Religios i escritor. Capellà de Sant Martí. El Dietari es conserva en manuscrit en la Biblioteca Nacional d´Espanya.

Dietari 1589-1628
per Pere Joan Porcar

lunes, 3 de febrero de 2020

83-Notes històriques

"Desde cualquier punto de vista que se vea, Valencia tuvo una identidad sumamente profunda, consolidada, que es lo que le permitió, y a pesar de la Guerra de Sucesión que abolió el régimen foral, que existiera una conciencia de comunidad. El reino, la denominación regne, que aún se conserva, hizo conservar esa realidad propia de Valencia. 
[...]
El término país es un galicismo, mal traducido, que en origen aplica sólo el hecho geográfico, montes, valles, ríos, pero no referido a una comunidad cultural, social, política o económica. Es falso, como el silogismo de hablamos una misma lengua, tenemos una cultura en común luego somos una misma nación. Es un silogismo forzado." 

Font: 1987. Gustavo Villapalos (Las Provincias, 10.12.1987). Entrevista feta per Baltasar Bueno.

* Gustavo Villapalos Salas (Madrit, 1949). Catedràtic d´Història del Dret i de les Institucions. Rector de l´Universitat Complutense de Madrit.

Gustavo Villapalos Salas