lunes, 12 de julio de 2021

225 Cites i Resenyes

La noble ciutat de Valéncia a 28 de septembre, any de 1238, va ser presa i entrada pel venturós rei el senyor Jaume i poblada de nova gent cristiana ab diverses i no ben enteses llengües per que hi havia italians, francesos, alemanys, catalans, aragonesos, navarresos, biscaïns i castellans i perquè cada u parlava la seua llengua, hi havia en la ciutat una atra confusió que en Babel. Enpero com el rei i els dels seus casa, i tall, i molts dels seus vassalls parlaven llengua de Provença, i aquella com més comú prevalesció, però no sense gran mixtura d´atres llengües i tota en conjunt va ser anomenada llengua llemosina ab la qual tenim escripto el llibre de les lleis forals del regne i les obres d´Ausias March i molts atres llibres que ens han donat testimoni d´aquella primera llengua. I com el sòl d´esta ciutat ora siga pel clima, planeta, signe, vents, aigües, manteniments o alguna secreta influència, té gràcia incògnita i sobrenatural, tant que totes les coses humanes i plantes produïx ab gran perfecció, mirament i delicadesa. I més ha concedit Déu en Valéncia una llengua polida, dolç, i molt bonica, que ab brevetat moderada esprem els secrets i profunds conceptes de l´ànima i desperta l´enginy a vius miraments on li resulta molt aclarit llustre.

[...]

Van passar alguns anys i ya els habitants de la ciutat van ser naturals, naixcuts, i criats en este sòl que deiximos i ab el seu juí molt clar i de gran vivacitat, ab discreta correcció van esborrar i van apartar de la seua llengua tots aquells vocables bàrbars, toscos, impertinents i grossers, i parlen del present. Esta llengua van formar del millor que hi havia en la llemosina i pel que els faltava van recórrer a les tres llengües més excelents de totes les del món segons abans hem provat. De l´hebrea van prendre... de la grega... de la llatina van prendre tots els atres vocables per a fer que la Llengua Valenciana fóra molt copiosa i tinguera propi nom a cada cosa per rara que fóra."

Font: 'Alabança de las lenguas hebrea, grega, castellana, llatina i valenciana', per Rafael Martí de Viciana. Publicat en el sigle XVI. Imprés l´any 1574 per Joan Navarro i reeditat en 1765 per Salvador Faulí i en 1877 per Francisco Aguilar.


* Rafael Martí de Viciana (Burriana, 1502-1582). Croniste, notari i historiador. Apart de la seua obra 'Alabança de las lenguas hebrea, grega, castellana, llatina i valenciana', també destaquem la 'Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad y Reino de Valencia'.


viernes, 9 de julio de 2021

107 Notes Històriques

Mikèl Garau, de l´Acadèmia de la Llengua Balear, rebé la resposta a un escrit que dirigí a l´acadèmic de la RAE, Francisco Rodríguez Adrados, demanant-li opinió sobre la singularitat del balear i el valencià, i sobre la 'unitat llingüística' en el català.

Font: Círcul Cívic Valencià (CCV).

* Francisco Rodríguez Adrados (Salamanca, 1922). Filòlec, heleniste i acadèmic. Doctor en Filologia Clàssica. Especialiste en lliteratura grega, llatina i india. Membre del CSIC. Acadèmic de la RAE. Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2012.



lunes, 5 de julio de 2021

224 Cites i Resenyes

 "Qui a la Senyera estima a Valencia estima" 1910. Faustí Barberà.

Foto: Llibre 'De regionalisme i Valentinicultura' (Valéncia, 1902), per Fausti Barberà.

* Faustí Barberà i Martí (Alaquàs, 1850-Valéncia, 1924). Mege, escritor i polític valencianiste. Fon director del Centre de Cultura Valenciana (ara, RACV), i vicepresident de Lo Rat Penat. És considerat el primer cos teòric del valencianisme i del nacionalisme valencià.




viernes, 2 de julio de 2021

223 Cites i Resenyes

 "La parla especificament valenciana reunix les premisses que otorguen a esta llengua el maxim nivell llingüistic i, que segons Stewart, son: 1. Estandarisació, 2. Autonomia, 3. Historicitat, i 4. Vitalitat; condicions que determinen que se puga elevar una manera d´expressió a la categoria llingüistica d'idioma."

Font: 'Llengua i politica', per José Vicente Gómez Bayarri (Revista Renou, nº 76, juliol 2013, editada per l´associació cultural Cardona i Vives de Castelló).

* José Vte. Gómez Bayarri (Valéncia, 1948). Doctor en Història, Catedràtic en l´Institut 'Lluís Vives' de Valéncia, professor, escritor, articuliste i conferenciant. Acadèmic de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV).

Zona de los archivos adjuntos


En José V. Gómez Bayarri

lunes, 28 de junio de 2021

222 Cites i Resenyes

 "Viciana, dice: "... haber concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada esprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre"."

(Enrique Durán y Tortajada: En Anales del Centro de Cultura Valenciana. Discurso: "La Poesía valenciana, su natural vehículo lingüístico y su proyección universal". Tomo XXIV, págs. 23 y 24. Año 1956)'

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* Enric Duran i Tortajada (Valéncia, 1895-1967). Escritor, dramaturc i poeta. Colaborà en diferents revistes com 'El Cuento del Dumenche'. Fon vocal de la primera junta directiva de Joventut Nacionalista Republicana. Fon Regidor i Tinent d´Alcalde de l´Ajuntament de Valéncia.



viernes, 25 de junio de 2021

221 Cites i Resenyes

 Es pot afirmar sens dubte que poques figures de l´erudició del sigle XVIII van aconseguir el valor polifacètic de Francisco Pérez Bayer (Valéncia, 1711-1794), i no moltes com ell, la qualificació de verdader polígraf. En els seus estudis no oblida els antics lliterats de la Llengua Valenciana.

Com a corroboració d´açò, transcric part del discurs d´ingrés de Felip Mateu i Llopis en el Centre de Cultura Valenciana (ara, RACV), del 30 de novembre de 1950:

"Parece que Pérez Bayer había de encarnar el elogio de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana que escribiera el insigne Martín de Viciana, pues que en aquél se dieron el magisterio de la primera, el dominio de la segunda, el ejercicio cotidiano de la tercera en los escritos, y de la cuarta en el profesorado de príncipes e infantes y, por último, el uso de la quinta, la vernácula, en sus andanzas por el Reino y en su vida privada, interés por ella manifiesto en los comentarios puestos a Nicolás Antonio cuando de ilustrar pasajes de la literatura clásica valenciana se trataba".

* Felip Mateu i Llopis (Valéncia, 1901-Barcelona, 1998). Historiador.

Foto: Examen de reválida. Tribunal: Paquita Carbó, Felipe Mateu i Llopis i Agustín Blánquez (treta de la web bid-textos universitaris de biblioteconomia i documentació -Facultat de Biblioteconomia i documentació Universitat de Barcelona).



lunes, 21 de junio de 2021

2 Artículs

 L´any 2012 es publicà en el Levante-EMV que l´Universitat Pompeu Fabra, anava a fer un estudi sobre el ADN de catalans, valencians i mallorquins.

'Biólogos de la Universitat Pompeu Fabra investigan en Valencia la evolución genética de 50 linajes catalanes - Envían cartas y tubos de ensayo para recoger muestras de saliva'

http://www.levante-emv.com/.../adn.../924020.html

Be, puix, el mateix periòdic, el dia 9 d´octubre de 2013, publicà els resultats (no els trobe per Internet pero tinc l´edició en paper). Resumint, no han pogut demostrar que els tres pobles compartim el mateix ADN, comprovant les llínees dels llinages més comuns en totes les terres com: Ferrer, Adell, Alemany, Albert, etc...

L´artícul es titula: 'Sin el ADN de los conquistadores'.

La notícia és més important de lo que pareix, primer perque prové d´una investigació catalana (si fora valenciana podrien dir que ha segut manipulada), i despuix, desmonta la teoria de la repoblació catalana i si això és desmontat, es pot dir, perfectament, que els catalans no mos portaren la seua llengua als valencians.

La majoria d´ací ho teniem clar pero l´investigació ho torna a dir.



viernes, 18 de junio de 2021

106 Notes Històriques

Un amic meu me comentava que si podia donar-li documentació sobre els autors clàssics valencians del Sigle d´Or de nostra Llengua Valenciana, ya que la seua filla vol fer un treball sobre el mateix.

Li he portat un document a on explica quins han segut els més importants (Ausías March, Jaume Roig, Joanot Martorell, Sor Isabel de Villena, Joan Roïç de Corella o Bonifaci Ferrer). Ademés d´això, li he comentat que la seua filla entre en Internet i es descarregue 'El Crit de la Llengua' de Josep Alminyana (en tres parts, en versió pdf, de la web de Lo Rat Penat), a on estan resenyats casi tots els autors reconeguts del nostre Sigle d´Or.



lunes, 14 de junio de 2021

220 Cites i Resenyes

 "2.1. Introducció. Concepte de patrimoni.

[...]

Com a patrimoni cultural valencià, per tant, entenem tot lo que constituïx l´herència cultural pròpia del nostre passat com a poble, que continua construint-se en el present i proyectant-se cap al futur. Un patrimoni conformat per tots aquells elements i bens de valor històric i cultural que reflectixen l´herència de les generacions passades i que permeten comprendre el devindre històric i la forma de ser dels valencians com a poble, i per tant són expressió de la seua identitat."

Font: Llibre 'Consens per al futur'. Document Marc consensuat en la Convenció Valencianista V2012 (Castelló, 2012). Editat per Edicions Mosseguello.

* Esta publicació arreplega el Document Marc consensuat de manera totalment democràtica, transparent i participativa pels més de 150 participants de la Convenció Valencianista V2012 celebrada en abril de 2012 en Valéncia ciutat.






viernes, 11 de junio de 2021

219 Cites i Resenyes

 "Y es que no sólo los mozárabes, sino también los propios musulmanes, a parte de su lengua propia, hablaban el 'romanç'. Sobre todo esto hay que tener muy en cuenta la diversidad de elementos que constituyen la suma de su población total, ya que, "al lado de los descendientes de los conquistadores árabes (elementos en cierto modo advenedizos) encontramos a los Muwalladas o musulmanes nuevos, que eran los mismos valencianos, nacidos y arraigados en el país, desde tiempo inmemorial por ser descendientes de los que ocupaban en la época visigoda, romana e indígena. Y aunque el árabe se difundió rápidamente entre los Muwalladas, nunca olvidaron la lengua romance y la usaron casi exclusivamente en su trato con los mozárabes. Los muladíes, lo mismo que los mozárabes, fueron bilingües y aprendieron el árabe sin olvidar su lengua ancestral, derivada del latín"." (A. Huici)

J. Giner Ferrer: "Bairén, castillo y población, Idioma, Religión y Cultura", Gandía, Rev. Feria y Fiestas, año 1977.

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* Ambrosio Huici Miranda (Huarte, Navarra, 1880-Valéncia, 1973). Doctor en Filosofia i Lletres. Catedràtic de Llatí. Professor, editor, llibrer i escritor. Treballà en la recopilació de documents sobre Jaume I. Investigà i publicà treballs d´Història, sobretot de l´época musulmana.

Foto: Llibre d´Ambrosio Huici (Kulturklik. Espacio interactivo de la cultura vasca).



lunes, 7 de junio de 2021

1 Artículs

 Artícul de Joan Ignaci Culla, titulat: 'Reconquista i repoblacio majoritaria aragonesa en el Regne de Valencia' (Las Provincias, 9.10.2013).


viernes, 4 de junio de 2021

Poesia


Cant a la Senyera

 "Ser valencià es ser… fills d´esta terra
Ser valencià es… sentir la seua veu
Ser valencià es… agrair a Deu
la nostra arrel que en Valencia es soterra.

Ser valencià es… orgull intim i net
Ser valencià es… cantar-ho a tot arreu.
Ser valencià es… agrair a Deu
la sort d´haver naixcut a este trocet.

I tot bon valencià… son cor recull
en el simbol primer de la nostra terra.
Eixe que´s toc de pau en mig la guerra
i que mirant-lo exalta nostre orgull.

Ella, que solemnial nos dona espenta…
Ella, que manifesta el nostre ser…
Ella, que es veu de Patria i voler…
La Patria Valenciana representa.

Ella, es el bolqueret quan som menuts…
Ella, es pendo que dur en la joventut…
Ella, es el mant de nostra senectut…
I el llenç quan nostre cor es quede mut.

Ella es veu de la Patria sancera…
I baix ella tornem i alli es trobem…
I ya sabeu, germans, de qui parlem…
Parlem i defenem NOSTRA SENYERA."

Autor: Pep Monforte.

lunes, 31 de mayo de 2021

218 Cites i Resenyes

 "... sustraure-li a un poble sa llengua materna, subordinar-la a un atra o substituir-la per eixa, falsejant el seu nom, no es unicament una falta d´honradea, sino, ademes d´un atac als drets de l´home i d´un poble, un comportament anticientific, contrari a la Llingüistica moderna' [...]

'El valencià del sigle XIII, el romanç 'pla valencià' accedí a la categoria de Llengua de cultura -categoria que no mai ha perdut-."

Font: 'En defensa d´un eminent filolec' (Revista Renou nº 45, març, 2003), per Josep Lluís Garcia Ferrada.

* Josep Mª Guinot i Galan (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre temàtica religiosa i llingüística.

En Josep Mª Guinot i Galan



sábado, 15 de mayo de 2021

Tota una vida, a soles un instant de l'història

 Biografia Vicente Blasco Ibáñez

1.867

  • Naiximent d’En Vicente Blasco Ibáñez el dia 29 de giner en el carrer Saboneria Nova. Sos pares, els quals eren aragonesos, foren En Gaspar Blasco Teruel i Na Ramona Ibáñez Martínez. Tenien un chicotet comerç d'ultramarins molt prop del Mercat Central
En Gaspar Blasco                    Na Ramona Ibáñez

Casa natalicia

1.868

  • Alçament de les milícies federals de Valéncia. Motins populars els quals repercutixen en la casa dels Blasco per la seua situació.

1.875

  • Ingressa en el Colege Llevantí.

1.876

  • Ingressa en l’Institut de Segona Ensenyança.

1.879

  • Naix sa germana Pilar.

1.882

  • Ingressa en la Facultat de Dret.
  • En novembre publicà son primer treball lliterari en Llengua Llemosina “La torre de la Boatella” en l’Almanac de Lo Rat Penat dirigit per En Constantí Llombart.

1.883

  • El 14 de giner funda i dirigix el semanari “El Miguelete”.
  • El 11 de febrer cessà “El Miguelete” i fundà “El Turia”, en el qual inclou la llegenda “La Rosa del Certamen”.
  • En decembre s’escapà a Madrit, per a tornar forçat per sa família el 2 de febrer de 1884.

1.884

  • Publica en l’Almanac de Lo Rat Penat, en Llengua Llemosina, son segon treball “Fátimah” i conseguix el segon accèssit en els Jocs Florals per l’obra presentada baix el lema “Furs i llibertat”.
  • S’obri en octubre el curs havent disturbis escolars.
  • Se publicà en Valéncia un manifest en el qual apareix la firma d’En Vicente Blasco Ibáñez.

1.885

  • El 27 d'agost ixqué al carrer el diari El Correo de Valencia, en el qual colabora.
  • Mor Alfons XII.

1.886

  • Naix Alfons XIII.
  • Escriu una narració curta titulada “Aventura veneciana” la qual se publicà en l’Almanac de Las Provincias.

1.887

  • El 11 de febrer ixqué a la llum el primer número del diari federal La Revolución, dirigit per En Vicente Blasco Ibáñez.
  • Publica en l’Almanac de Las Provincias la llegenda “La espada del templario” (llegenda provençal) i una poesia titulada “A María”.
  • Veu la llum son primer llibre “Fantasías”.

1.888
  • De molt jovenet ya tenia vocació lliteraria. Començà colaborant en distintes publicacions, inclús alguna d'eels fundades per ell mateixa.
  • Atret també per la política, participà en diferents movilisacions d'estudiants.
  • En els Jocs Florals de juliol conseguix el premi instituït pel Capità General per sa obra “Biografía de don Hugo de Moncada”, biografia d'un guerrer valencià ilustre.
  • També en juliol es nomenat vocal de la Junta Directiva de Lo Rat Penat.
  • En octubre finalisa la carrera de Dret.
  • El 7 de novembre nomenat Secretari de la Secció de Lliteratura de l’Ateneu Científic Lliterari i Artístic, inaugura la sessió en la llectura de la Memòria titulada “Sobre el ideal literario y científico de la prensa moderna”.
  • El 21 de novembre es publicà sa novela “Por la patria”.
  • En Teodor Llorente publicà en “La España Moderna” el artícul titulat “El moviment lliterari en Valéncia en l'any 1888”, a on s'enjuïcia les obres d'En Vicente Blasco Ibáñez.
  • El 9 de decembre es promou el debat en la Secció de Ciències de l'Ateneu en la Memòria valor social i polític del principi federatiu. Crítica comparada del règim federal i del sistema unitari.
1.889
  • El 1 de setembre es publicà el primer número del semanari La Bandera Federal, fundat i dirigit per En Vicente Blasco Ibáñez, mig d'expresió Republicà.
1.890
  • El 3 de juliol dirigí una manifestació en contra de Cánovas del Castillo, lo qual provocà la seua fugida a París, a on conegué als impulsors del naturalisme de la lliteratura francesa.
  • Des de allí colaborà en El Correo de Valencia en les seues “Crónicas de un emigrado”.
1.891
  • Participà com a Mantenedor en els Jocs Florals.
  • En juliol regresà a Valéncia per concedir-se-li l’amnistia.
  • El 1 de novembre es nomenat President del Consell del Partit Federal en facultat per a dirigir l'orientació política del partit. 
  • El dia 18 de novembre es  casà en Na María Blasco del Cacho.
1.892
  • El 24 de febrer se publicà sa novela “La araña negra”.
  • El 16 d'abril en el Mercantil Valencià es feu públic el text, de la mà d'En Vicente Blasco Ibáñez, del “Pacto de fraternal alianza y mútuo apoyo entre Aragón, Valencia, Cataluña y Baleares”.
  • Intensa activitat política, en numerosos mítins en molts llocs de la regió valenciana.
  • El 27 de juny se dividí el Partit Federal de Valéncia.
  • El 30 de juliol sessió del Comité Municipal del Partit en el qual V. Blasco reafirma la seua posició divisòria.
  • Aparegué en la prensa l’anunci de “La Propaganda Democrática”, editorial fundada per Senent i Blasco.
  • Naixqué sa filla Llibertat la qual vixqué a soles tretze dies.
  • El 20 de novembre entrà en Valéncia el nou Arquebisbe i detenció com conseqüència dels rebomboris promoguts per tal fet, de tots els redactors de La Bandera Federal.
1.893
  • En Vicente Blasco Ibáñez se presentà el 9 de febrer i per primera volta com a candidat per la Unió Republicana pel districte de Sueca, no fon triat, guanyà son contrincant Manuel Sapiña el 5 de març
  • El 16 de maig La Bandera Federal la denunciaren i els seus colaboradors, V. Blasco Ibáñez, Herrero i Llopis son empresonats.
  • Se publicà sa obra “París” a on se reunixen els seus artículs escrits en la capital de França de juliol de 1890 a juliol de 1891, época en la qual està exiliat.
  • El 8 de juliol La Bandera Federal publicà un artícul d'ell titulat “El escándalo y la política”.
  • La Bandera Federal és denunciada i Blasco, Herrero i Llopis són  empresonats.
  • Naixqué son primer fill varó, Mario.
  • L’editorial La Propaganda Democrática publicà la seua novela ¡Viva la República!.
  • Escrigué “Cuentos Valencianos”, estos no veuen la llum fins uns anys més tart. En estos contes comprenen molts matisos i molts detalls singulars de la seua terra natal, tan volguda per En Vicente.
1.894
  • Se publicà en Barcelona la “Historia de la Revolución Española”.
  • El 31 de març La Bandera Federal publicà un artícul de V. Blasco titulat “Propaganda centralista”.
  • El 11 d’abril se produïren disturbis en els carrers per la pelegrinació a Roma des de Valéncia, lo que provocà la fugida de Blasco. Al tornar a Valéncia en el tren correu de Barcelona el 29 d’abril és empresonat en San Gregorio i li donaren la llibertat baix fiança el 3 de maig.
  • El 12 de maig estrena en el teatre Apolo de Valéncia el seu drama “El juez”, la mateixa nit en la qual falta sa mare.
  • El 27 de juny presidix la manifestació de dol en front al Consulat francés per l'atentat contra el President de la República Francesa Sidi Carnot.
  • El 12 de novembre es publica el primer número de El Pueblo, fundat i dirigit per En Vicente Blasco Ibáñez.
  • Apareix com a folletí la novela “Arroz y Tartana” (catalogada com una novela de la ciutat), la qual se ficarà a la venda com a volum el 9 de febrer de l’any següent. En este mateix diari publicà molts contes.
  • El 30 de decembre El Pueblo serà denunciat per primera vegada per la publicació d’un artícul titulat “La Unión Republicana”, denúncia que no fon l’única, ad esta li seguirien moltes més en breus espais de temps.


1.895
  • El 11 de giner El Pueblo és denunciat per segon vegada per l'artícul “La farsa parlamentaria”.
  • El 26 de giner El Pueblo el tornen a denunciar (tercera volta) per l'artícul “Inmoralidad”.
  • El 9 de febrer se fica a la venda la novela “Arroz y tartana”, un volum de 450 pàgines, a dos pessetes per eixemplar.
  • El 24 de febrer esclata en Cuba l’insurrecció separatista. Intensa activitat política en l’organisació de diversos mítins.
  • El 4 de març publicà en El Pueblo el conte “La caperuza”.
  • El 21 de març El Pueblo és denunciat atra vegada (quarta vegada) per l'artícul “La resurrección de Sagasta”.
  • 26 de març, atra denúncia a El Pueblo per l'artícul “Una profecía”, la quinta.
  • En maig viajà a Alger i l’aparició de les cròniques d’ell mateix en El Pueblo. Com a conseqüència d’un artícul publicat en este diari és processat i entra en presó el 6 de setembre. Ixqué baix fiança el 10 d’octubre.
  • El 1 de juliol, sexta denúncia a El Pueblo per l'artícul “El triunfo de los carlistas”.
  • El 20 de juliol, se publicà en El Pueblo l'artícul “En pleno absolutismo” pel qual V. Blasco Ibáñez és processat
  • Naixqué sa filla Llibertat.
  • El 6 de setembre En Vicente es detingut i ingressa en la presó de San Gregorio en Valéncia.
  • 30 de setembre El Pueblo publicà el primer conte de V. Blasco Ibáñez el qual tractava de temes carcelaris.
  • El 10 d'octubre, el nostre prohom, ixqué de presó baix fiança la qual fon depositada per En Rafael Pelayo, regidor federal.
  • El 12 d'octubre V. Blasco Ibáñez deixa de ser director de El Pueblo i nomena a En Salvador Mateo Tarazona.
  • Inicià la publicació en format folletí el 10 de novembre de “Flor de Mayo” (catalogada com una novela del mar llevantí), la qual se fica a la venda el volum el 30 de decembre.
1.896
  • El 7 de giner juí contra l’escritor pel seu artícul “En pleno absolutismo” el qual conclou en una sentencia absolutòria.
  • El 20 de giner es triat com a President del Consell Federal en l'Assamblea Regional Federalista.
  • En febrer ix cap a Madrit per a assistir a les sessions de l’Assamblea Federal, havent per qüestions suscitades en el sí de dita Assamblea, un duel entre Blasco y Palma.
  • El 19 de febrer En Vicente publicà un manifest titulat “A los federales de Valencia y su provincia”, en el qual expongué la seua actuació en l'Assamblea de Madrit.
  • Tornà a Valéncia a on assistix el 8 de març en la Plaça de Bous, a un mítin per a protestar en contra de la Guerra de Cuba. Hi hagueren altercarts. Fon proclamat l'Estat de Siti. En Vicent fugí en direcció a Itàlia.
  • El 3 de juny tornà i quedà en llibertat provisional.
  • El abril publicà en El Pueblo el primer artícul de V. Blasco Ibáñez des de Itàlia: “En el país del arte. El puerto de Gènova”.
  • Naixqué un atre fill en juliol, nomenat Julio César.
  • El 19 d’agost se publicà en El Pueblo el primer artícul d’una violenta campanya contra la Guerra de Cuba, “Qué vayan todos: pobres i ricos”, la qual provocarà el 14 de setembre que siga detingut i ingresse en la presó de San Gregorio. Estava en llibertat provisional.
  • El 21 de setembre es celebra el Consell de guerra pels successos del dia 8 de març i és condenat a dos anys de presó correccional.
  • En novembre aparegué el volum de “Cuentos Valencianos”.
1.897
  • El 4 de febrer se començà a publicar en El Pueblo la novela escrita en presó i titulada “El despertar de Budha”.
  • El 28 de març se li commuta la pena de presó per la del desterro.
  • El 31 ixqué de la presó i se n’anà a Madrit, tornant amnistiat a Valéncia, el 18 de setembre.
  • Començà una nova colaboració en El Pueblo baix el títul Galería Popular, hi hauran moltes més.
  • El 13 d'abril se publicà en El Pueblo la colaboració de V. Blasco Ibáñez des de Madrit.
  • Entre maig i setembre es publicaren varis contes en El Pueblo:
    • 1. “Primavera triste”
    • 2. “La Condenada” (escrita en 1896, compren matisos i detalls de sa terra natal, tal volguda per ell)
    • 3. “El milagro de San Antonio”
    • 4. “El parásito del tren”
    • 5. “En el mar”
    • 6. “La barca abandonada”
    • 7. “En la boca del horno”
  • En setembre aplega a Valéncia amnistiat.
  • El 26 de novembre es publicà una nova colaboració de V. Blasco Ibáñez titulada “Galería Popular” a on se poden llegir artículs com Emilio Zola o Ricardo Wagner.
1.898
  • El 15 febrer, sent Blasco qui ho demana, se remitix a Zola un mensage d’adhesió firmat per molts llectors de El Pueblo.
  • El 16 de febrer se produïx la voladura del Maine en La Habana.
  • El 25 d’abril Estats Units li declara la guerra a Espanya.
  • El 6 de març se presentà per primera vegada a diputat a les Corts per Valéncia.
  • El 27 de març fon triat diputat a les Corts per una gran majoria de vots.
  • El 22 juny El Pueblo, tornà a ser denunciat per l'artícul La paz deshonrosa. Primer suplicatori al Congrés per a processar a Blasco.
  • El 1 d'agost El Pueblo publicà el conte de V. Blasco “La paella del roder”.
  • El 27 d'octubre és detingut i entra en la presó de San Gregorio per publicar un manifest sobre la qüestió local de la fàbrica de gas, el ficaren en llibertat el 1 de novembre.
  • El 6 de novembre començà a publicar-se, en el folletí de El Pueblo, “La barraca” (catalogada com una novela de l'horta valenciana), la qual se fica a la venda 10 dies més tart.
1.899
  • En març, G. Hérelle, demana autorisació per a traduir i publicar “La barraca”, apareix dos anys més tart baix el títul “Terres maudites”.
  • Diversos mítins electorals.
  • El 13 d'abril és triat diputat per segon vegada, continuant la seua activitat política en molts actes públics.
  • El 27 d'agost El Pueblo publicà el conte “La pared”, el qual estigué publicat en blanc i negre en ilustracions de Mendes Bringas.
1.900
  • Pardo Bazán visita en giner Valéncia.
  • Acontenyiment d’honor entre Blasco i Fernàndez Àrias el 25 de giner.
  • Aparició de son llibre de contes “La Condenada” (escrita en 1896) i publicació en volum de “Entre naranjos”, escrita en la Plaja de la Malvarrosa entre juliol i setembre (novela del frut més entranyat en la regió).
  • El 20 de juliol apareix el cartell anunciador de El Pueblo pintat per En Joaquim Sorolla.
  • El 1 d'agost se publicà el conte “El establo de Eva”.
  • El 24 de setembre terminà d'escriure la seua novela “Entre naranjos”. El primer títul d'esta novela fon “Amor que pasa”. Se ficà a la venda, en volum, mes i mig més tart.
  • Homenage en Madrit el 9 de decembre en els jardins del Buen Retiro, al qual acodix Galdós.
1.901
  • El 6 de giner se reproduïx en El Pueblo el conte “El Dragón del Patriarca”, publicat en blanc i negre en ilustracions de Mendes Bringas.
  • Li fan un homenage el 8 de giner en Valéncia per la seua novela “Entre naranjos”.
  • El Pueblo el suspengueren el 10 de febrer per a tornar a aparéixer el 7 de març. Distints mítins a on acodix en un d’ells el nou candidat Rodrigo Soriano.
  • El 27 d'abril ixqué a la llum el primer fullet contra En Vicente, Entre naranjos o desaliños literarios, per  Vicente Calatayud.
  • El 19 de maig el triaren diputat per tercera volta. En novembre apareix “Sonnica la cortesana”, la qual fon escrita en la Plaja de la Malvarrosa entre juliol i setembre de 1900 i catalogada com una novela arqueològica.
  • Se publica el 6 de maig el seu artícul “La revolución en Valéncia”, un programa ambiciós de reformes urbanes.
  • El 19 de maig fon triat diputat per tercera volta.
  • El 11 d'octubre per unanimitat del Partit se li conferix la direcció absoluta de Fusió Republicana a En Vicente Blasco Ibañéz.
  • El 3 de novembre apareix a la venda la nova novela de V. Blasco Ibáñez “Sonnica la cortesana”.
  • El 6 de novembre i davant de les pròximes eleccions municipals, En Vicente publicà el seu artícul “La revolución en Valencia”, un programa ambiciós de reformes urbanes.
  • El 10 de novembre foren les eleccions i triumfà la candidatura de Fusió Republicana.
1.902
  • Blasco visita a Zola junt en Soriano.
  • Naixqué son tercer fill, Sigfrido.
  • Inaugurà sa casa en la Malvarrosa.
  • “Cañas y barro”, escrita en la Plaja de la Malvarrosa entre setembre i novembre (catalogada com la novela de l'Albufera). 
1.903
  • El 11 de giner publicà El Pueblo un artícul molt important de Blasco titulat “La Universitad Popular”, la qual s’inaugurà el 8 de febrer.
  • El 4 de febrer escissió produïda per la publicació en El Pueblo d'un artícul de Soriano titulat “Revolucionarios de entretiempo”. Soriano fundà un nou diari titulat “El Radical”.
  • El 8 de febrer En Gumersindo Azcárate inaugurà l'Universitat Popular creada per En Vicent Blasco Ibáñez.
  • El 26 d'abril ixqué triat diputat per quarta vegada. Esta vegada en candidatura conjunta junt a Menéndez Pallarés. Rodrigo Soriano fon triat diputat en candidatura individual.
  • El 14 de juliol hi ha en Madrit un succés entre Blasco i Soriano.
  • El 27 de juliol se publicà en El Pueblo l'artícul de V. Blasco Ibáñez “Al pasar”.
  • El 4 de novembre es publicà “La Catedral”.
1.904
  • El 8 de febrer En Vicente feu un discurs en el centre de Fraternitat Republicana de Madrit per a protestar contra la presó del periodiste Facundo Dorado.
  • Duel en març en el Tinent Alestuei.
  • El  16 de juny aparegué la novela “El intruso”. Començà a publicar-se la novela “Flor de Mayo” en el diari francés Le temps.
  • El 3 d'agost començà a publicar-se en El Pueblo la nova série d'artículs d'En Vicent B.I. la qual titula “Recuerdos de viaje”.
1.905
  • El 27 de febrer publicació de la novela “La bodega” en febrer i en juny la de la novela “La horda”.
  • Triat per quinta volta diputat.
  • El 23 de juny aparegué la novela “La Horda”. És més, les seues noveles són traduïdes cada volta a més idiomes.
  • El 10 de setembre, eleccions i ixqué guanyadora la candidatura de En Vicente y Menéndez Pallarés. Tornà a ser diputat per quinta vegada. Atenten  contra Blasco Ibañéz des d'el café Iborra en Valéncia.
1.906
  • Renuncià el 16 de març a la política i a la seua acta de diputat.
  • El 7 de maig publicà “La maja desnuda”.
  • En decembre el nomenaren Comanador de la Legió d'Honor de França i fill predilecte de Valéncia.
1.907
  • De febrer a març escriu en Madrit “La voluntad de vivir”
  • En abril aplega a Valéncia a on és rebut en efusió.
  • El 8 d'abril es fa pública la candidatura de diputats a les Corts de Blasco Ibáñez i Gil i Morte. Se feren molts mítins.
  • En les eleccions del 21 d'abril triumfà Soriano i Blasco Ibáñez i Gil i Morte.
  • El 28 d'abril d'editor de Vicente Blasco Ibáñez rep una orde per a destruir per complet l'edició de “La voluntad de vivir”.
  • El 6 d'octubre començà a publicar-se en El Pueblo les seues colaboracions del son viage per Europa que més avant arreplegarà en “Oriente”, llibre que veu la llum en decembre.
1.908
  • El 22 d'abril publicà en el folletí de El Liberal, “Sangre i arena”, el qual aparegué en el volum número 28.
  • El 28 d'abril se ficà a la venda el volum de “Sangre i arena”.
  • El 6 de maig se publicà el fullet de crítica lliterària en contra de la novela “Sangre i arena”, firmat per Parranda.
  • El 23 d'agost se publicà en el Cuento de Dumenge el conte ambientat en l'horta "En la porta del cel".
1.909
  • El 3 de febrer aparegué “Los muertos mandan”.
  • El 27 de maig apareix el seu llibre “Luna Benamor”.
  • Primer viage a Argentina, en eixida des de Lisboa. Apoteòsica rebuda en Buenos Aires a on donarà numeroses conferències.
  • En agost es nomenat Acadèmic Honorari de l'Acadèmia de Lliteratura de Buenos Aires.
1.910
  • Tornà a Espanya.
  • Ixqué a la llum el llibre “Argentina y sus grandezas”.
  • En agost  començà el seu segon viage a Argentina a on llegalisa l'adquisició de terres.
1.911
  • Tornà a Espanya.
  • Li feren un homenage En Valéncia.
  • En juny feu el tercer viage a Argentina.
1.912
  • Aplegà a París.
  • Regressà a Espanya.
  • En maig tornà a Argentina, el qual fon el seu quart viage i últim.
1.913
  • Aplegà a Buenos Aires son fill Julio César.
1.914
  • Deixà estar la colonisació de “Cervantes” i “Nueva Valencia”. Tornà a París.
  • Publicació el 4 de juliol de “Los Argonautas”.
  • El 20 de setembre començà a publicar en El Pueblo "Crónicas de la guerra".
  • Començà la guerra europea i començà a publicar el 17 de novembre els quaderns semanals de “Historia de la guerra europea” en El Pueblo, seran 9 volums
1.915
  • Viajà a Espanya el 10 de juny.
  • El 17 de juny aplega a Valéncia a on se suspengueren tots els actes en el seu honor.
  • Visità Barcelona en la qual hi hagueren disturbis.
  • Tornà a París el 9 juliol a on continua escrivint artículs de propaganda aliena.
1.916
  • El Heraldo de Madrid començà el seu folletí “Los cuatro jinetes de la Apocalipsis”.
1.917
  • El 14 d'abril estrenà cinematogràficament  “Sangre y arena” en el Hipòdrom de París, fon un èxit.
  • El 5 d'agost s'anuncia la pròxima visita d'En Vicente Blasco Ibáñez en Valéncia per a ambientar  la seua pròxima película “Flor de mayo” i de pas contractar actors essencialment valencians.
  • El 20 de decembre acaba d'escriure “Mare Nostrum”, el qual ixqué a la venda en giner de 1918.
1.918
  • Publicà “Mare Nostrum”.
  • Rendició d'Alemanya. Fi de la I Guerra Mundial.
1.919
  • Ixqué en octubre als Estats Units a on permaneix fins juliol de 1920.
  • Fallix son fill Julio César.
  • En juliol acabà i publicà “Los enemigos de la mujer”.
1.920
  • És nomenat Doctor per la Universitat de Washington.
  • El 20 d'abril visita Mèxic i publicà ses impressions en Chicago Tribune.
  • Visita La Habama.
  • El 17 d'agost publicà “El militarismo mejicano”.
1.921
  • Escriu i publica en "El Liberal" diferents contes entre giner i abril:
    • Las plumas del caburé
    • La vieja del cinema
    • El Rey de las praderas
    • El automóvil del general
    • La loca de la casa
    • Los cuatro hijos de Eva
  • El 27 de febrer se proyecta la versió cinematogràfica de “Los cuatro jinetes de la Apocalipsis”.
  • Aplegà a Barcelona i més tart a Madrit.
  • En Valéncia se li feren una semana de homenages.
  • El 7 de maig "El Liberal" publica un artícul de José Venegas qui acodix a una charla a on està parlant Vicente Blasco a un grup de gent, quan acabà quedaren a charrar en ell una ratet. 
  • El 1 de juny s'anuncia l'homenage V. Blasco Ibáñez que es feu al dia següent a les 13:00 h en el Restaurant "Parisiana".

  • El 9 de juny el diari El Liberal li feu un homenage en la seua redacció. Hi hagueren algunes personalitats que no pogueren acodir a dit homenage, pero enviaren les seues respectives adhesions. Entre estes personalitats estava Miguel de Unamuno qui nos deixà una frase per a no oblidar: "Ténganme por presente homenaje Blasco, que agranda fuera patria mientras otros achícanla dentro"
Reportage en l'homenage a V. Blasco:





  • Aparegué el 25 de juny el llibre de narracions “El préstamo de la difunta”.
  • En est any començà la gestació de la Fontana Rosa (6 Avenue Blasco Ibanez, 06500. Menton,França) fins 1926. Parcela de 1700 m2. 
    
                Vídeo de la Fontana Rosa:  https://youtu.be/NvcOOvshxHY


1.922
  • Escrigué “La tierra de todos”.
  • Fa per encàrrec d'una empresa cinematogràfica “El paraíso de las mujeres”.
1.923
  • En maig publicà “La reina Calafia”.
  • En octubre mamprén el seu viage al voltant del món el qual dura sis mesos.
1.924
  • En març publicà son llibre de narracions “Novelas de la Costa Azul”.
  • Aparició de dos toms de “La vuelta al mundo de un novelista”.
  • En octubre publicació de “Una nación secuestrada”.
1.925
  • En giner se publicà l'últim volum de “La vuelta al mundo de un novelista”.
  • Fallix sa dòna, María Blasco del Cacho.
  • En abril escrigué en París el manifest “Lo que será la República Española”.
  • En octubre es publicà “El Papa del mar”.
  • En octubre contragué matrimoni en N'Elena Ortúzar.
1.926
  • En setembre es publicà “A los pies de Venus”.
1.927
  • Publicà el llibre de narracions “Novelas de Amor y Muerte”.
1.928
  • El nostre prohom nos deixà òrfens un 28 de giner en la Fontana Rosa, França.
  • El Liberal, diari en el qual colaborà durant un temps, li dedica 3 fulles a la seua memòria.
  • Als inicis de la II Guerra Mundial fon saquejada la Fontana Rosa.
1.929
  • Se publicà “El caballero de la Virgen” i “En busca del Gran Kan”.
1.930
  • Se publicà “El fantasma de las alas de oro”.
1.931
  • Se traslladen a Valéncia les despulles d'En Vicente Blasco Ibáñez a on són rebudes en tots els honors.
1.936
  • Sagell en la República d'En Vicente Blasco del 18 de juliol.

1.967
  • El 12 de juliol RTVE li feu un reportage titulat "La Valencia de Blasco Ibáñez" conduït per Jesús Fernández Santos en la sèrie que ell presentava que es deya "La víspera de nuestro tiempo" 

1.970
  • La Fontana Rosa fon cedida pel fill de Vicente Blasco al poble de Menton.
1.985
  • Des de est any fins a l'any 1993 se restaura la Fontana Rosa.
1.990

Actes que es feren en son honor en l'any 2017:
  • 13 de giner: El Consell declara 2017 Any Blasco Ibáñez, en conmemoració del 150 aniversari del nacimiento del escritor valenciano.
  • 17 de giner: La Biblioteca Valenciana homenajea a Blasco Ibáñez, Azorín, Miguel Hernández y Fuster con exposiciones y talleres literarios.
  • 27 de giner: L'Institut Valencià de Cultura programa un ciclo cinematográfico sobre Blasco Ibáñez en la Filmoteca.
  • 2 de febrer: La Generalitat homenajea a Blasco Ibáñez con una exposición que acerca a los valencianos la obra y compromiso del escritor con su momento histórico.
  • 13 de febrer: El mausoleo de Blasco Ibáñez, obra de Mariano Benlliure, vuelve al Museo de Bellas Artes.
  • 19 de febrer: La Biblioteca Valenciana Digital dispone de medio centenar de novelas de Blasco Ibáñez para leer en línea.
  • 9 de març: El personage de Blasco Ibáñez passeja pel Monestir de Sant Miquel dels Reis.
  • 12 de març: Blasco: efectos mariposa de la vuelta al mundo de un agitador.
  • 13 de març: La Filmoteca proyecta una sesión especial de 'Sangre y arena' y su versión cómica 'Barro y arena' con acompañamiento de piano.
2.021
  • 06 d'abril: El sarcòfec d'En Vicente Blasco Ibáñez és desmontat en el Museu de Belles Arts, ans havia estat en el Convent del Carmen, per a ser traslladat al Cementeri General. El sarcòfec el creà En Mariano Benlliure, amic íntim de Blasco. Enllaç de la notícia: https://bit.ly/32DTDcA
  • 19 d'abril: Ix la notícia en la qual diu que a partir del divendres día 23 d'este mateix més se podrà visitar el sarcòfec en el Cementeri del Cap i Casal. Enllaç: https://bit.ly/3xfMsoX
  • El 23 d'abril aplega per fi el sarcòfec al Cementeri, ya està més prop d'En Vicente Blasco Ibáñez.
Sarcòfec en el Cementeri de Valéncia


Fonts:

jueves, 22 de abril de 2021

"A María", per En Vicente Blasco Ibáñez


A María
Serenata

En 1887 publicà en el diari "Las Provincias" en la pàgina nº 169 una serenata titulada "A María". L'escrigué en castellà i en este cas no anem a traduir-la.

Vos deixem el .pdf per a qui vullga  descarregar-se-la.

Font: Almanaque de las Provincias de 1887





miércoles, 24 de marzo de 2021

“La torre de la Boatella”, per En Vicente Blasco Ibáñez

 Ací vos deixem la primera obra lliteraria, en Llengua Llemosina, d'En Vicente Blasco Ibáñez quan tenia 15 anys d'edat, la qual fon publicada en l'Almanac de Lo Rat Penat en l'any 1882.


Ací teniu l'original en Llemosí. Font: Almanac de Lo Rat Penat

Ací vos deixem la traducció al Valencià:

lunes, 22 de marzo de 2021

217 Cites i Resenyes

 "Puesto que conquistada y dominada por los árabes nuestra tierra, se habló durante los varios siglos de su dominación por los propios muslimes un dialecto romance. Se sabe de modo indudable que en la región de Valencia se habló ese romance, del que quedan huellas no sólo en libros arábigos, sino también en la nomenclatura geográfica de la región. Para explicarse bien esa nomenclatura hace falta conocer el latín vulgar valenciano que usaron los moros." (J. Ribera).

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* En Julià Ribera i Tarragó (Carcaixent, 1858-Madrit, 1934). Filòlec, arabiste i musicolec. Catedràtic de llengua i lliteratura àrap en les Universitats de Saragossa i Madrit. Director de la Biblioteca Àrap-Hispana. Publicà varies obres. Se li reconeix com el descobridor del romanç mossàrap.

En Julià Ribera i Tarragó

viernes, 19 de marzo de 2021

Poesia

 En el regne de Valéncia
du tres colors la Senyera:
El blau del color del cel,
el roig de centmil roselles
i el groc de l´arròs en pell.

Esta es la cosa primera
que tots tenim que saber.

Els colors blau, roig i groc
devem sempre recordar
representen a Valéncia a Castelló i Alacant
i demostren la presencia
de lo que som: ¡Valencians!

Josep Mª Hervàs



lunes, 15 de marzo de 2021

105 Notes Històriques

 "Una noticia sobre el idioma en la época de la conquista nos la da la propia 'Crónica de Jaume I', cuando dice que, llegado el día en que se cumplió el término de los siete meses, pactado por el Conquistador, para la rendición del castillo de Bairén, que había de efectuar el alcaide moro Avincedrel, él mismo y D. Pelegrí de Atrocillo, acompañados por una treintena de sirvientes, iniciaron para tal fin, la marcha hacia el castillo de Cullera donde los esperaba D. Jaume. Dice la crónica:

"E quant foren a 1.ª font que es dejus la roca del castell, dix l'alcayt a Don Pelegri que'l esperas I poch, que ades l'auria. E mentre que ell l'esperava, vee que se despuylava la almexia que vestia, e assech se en la font, e baya's e gita's l'aygua dessus. E quant se fo banyat, envia messatge a Don Pelegri, I sarray qui SABIA NOSTRE LATI, que la febre l'avia pres e que no podia anar". (Crónica, apart. 312).

Es decir, que ese sarraceno, vecino del castillo de Bairén, antes de que lo conquistara D. Jaume en la década de los años cuarenta del siglo XIII, encargado de transmitir verbalmente el anterior encargo del Alcaide moro a D. Pelegrí, resulta que lo hizo en 'el nostre baix llati o romanç'."

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

Foto: Jaume I, del llibre 'Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana' (Valéncia, 2007), per Joan Ignaci Culla i Mª Teresa Puerto.

En Jaume I

viernes, 12 de marzo de 2021

216 Cites i Resenyes

 "Los idiomas romances mantuvieron durante siglos su lucha contra la oficialidad del latín, y, en el caso concreto de Valencia, contra la oficialidad del árabe. Se hablaba en valenciano romance, pero se escribía en latín o en árabe, si bien en estos textos van apareciendo gradualmente una serie de palabras extrañas -al latín o al árabe- que son romances, lo que da idea precisamente de esa lucha. De ese modo los documentos o escritos bilingües (escritos en árabe o latín con valencianismos incrustados) obtienen prioridad, y sólo en fechas más tardías aparecen los escritos íntegramente ya en valenciano. [...] '...Ya en la edición latina de los Fueros (1240) hay palabras en valenciano... que se refieren al lenguaje coloquial: utensilios, alimentos, ropas.... y que en un privilegio de 11 de Abril de 1261 concedido por Jaime I, consta la celebración en Valencia de unas Cortes Generales que reconocían haber jurado cuatro días antes los fueros y costumbres. De estas Cortes de 1261 data la traducción general de los Fueros del latín al valenciano...' [...] 'Dicho texto latino, que contiene una serie de palabras en romance, las contiene en 'romance valenciano', ya que incluso algunas de las empleadas lo son en fueros que se remiten a la costumbre en tiempo de los moros, lo que lógicamente presupone que tales palabras ya eran usuales en Valencia antes de la reconquista y 'repoblación'..."

V.L. Simó Santonja: ¿Valenciano o Catalán?, pág. 209, 219, 221 y 223. Año 1975.

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* En Vicent Lluis Simó Santonja (Alcoy, 1932 - Valéncia, 2014). Catedràtic de Dret. Juriste, investigador, escritor i articuliste. Exmembre del Consell Valencià de Cultura (CVC). Fon vicepresident de Lo Rat Penat. Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha publicat més de 80 llibres.

En Vicent Lluis Simó Santonja

lunes, 8 de marzo de 2021

104 Notes Històriques

"Devem ser nosatres, els valencians i no atres, els que proyectem la manera de viure valenciana en el futur, perque si som lo que som, serem. Si som lo que son, no serem. I nosatres volem ser, ara i sempre, Valencians."

* Julià San Valero i Aparisi (Valéncia, 1913-1998). Catedràtic d´Història de la Cultura. Catedràtic de Prehistòria Universal i Mija. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres. Professor, conferenciant i escritor. Fon Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha escrit diverses obres.

viernes, 5 de marzo de 2021

215 Cites i Resenyes

 "Tant dolça, espiritual y polida degué semblar la nostra llengua al mes portentós enginy de les lletres castellanes, al inmortal Cervantes, que li feu esclamar en la seua obra “Pérsiles y Segismunda”, que la valenciana parla la reputaba la mes graciosa del mond; y el concepte ventajós que de la nostra literatura en la XVI centuria tenien format tant Cervantes com Garcilaso de la Vega (princep dels poetes castellans), se pot condensar en los elogis que de la nostra obra mestra “Tirant lo Blanch” ne fa’l primer en “Don Quixot de la Mancha” y en lo fet que’l darrer copiá testualment en ses églogues molts versos y esparses del divinal poeta valencià Ausias March."

Font: 'Valencià imitant altres llengües' ('Revista de Castellón', 1913), per Gaetà Huguet.

* En Gaetà Huguet i Breva (Castelló, 1848-1926). Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els EE.UU., coneixedor de diversos idiomes. Empresari, articuliste i mecenes, i un dels pares del valencianisme.

En Gaetà Huguet i Breva


lunes, 1 de marzo de 2021

214 Cites i Resenyes

 "El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, Lleopolt Peñarroja, en 'El Mozárabe de Valencia' i 'Cristianos bajo el Islam', afirma: 'La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de la reconquista o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica' ."

Font: Joan Ignaci Culla ('Levante', 8.1.2005).

* En Joan Ignaci Culla Hernàndez (Valéncia, 1959). Escritor, articuliste, conferenciant i investigador. President de Renaixença Valencianista.

En Joan Ignaci Culla Hernàndez

viernes, 26 de febrero de 2021

213 Cites i Resenyes

 "Es la mateixa percepció diferencial que té Carles Ros quan arreplegà els refrans catalans del Dr. Carles Amat per a traduir-los i acomodar-los al valencià o José Brusola al fer -1853- la traducció al valencià de l´obra catalana de Narcís Fages de Romà: Aforismes Rurals per a donar-los a coneixer als nostres llauradors."

Font: 'Nom Històric de la Llengua Valenciana'. Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno. (Revista Renou nº 52, juliol 2005, de l´associació cultural Cardona i Vives de Castelló).

lunes, 22 de febrero de 2021

212 Cites i Resenyes

 "Dés de lo sigle XIII ha vingut anomenant-se ab lo nom generich de llemosina y més tart de valenciana, sens que mai los escriptors classichs valencians l´hagen baptejada ab lo nom de catalana. Crech per lo tant que los moderns que res ó molt poch encara havem fet per son poliment y conreu no tenim lo dret de cambiar-li el nom, qual cambi implicare lo regoneiximent de la propia impotencia pera continuar l’obra gloriosa dels nostres predecesors."

Font: Revista 'Ayer y Hoy' (1902).

* En Gaetà Huguet i Breva (Castelló, 1848-1926). Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els EE.UU., coneixedor de diversos idiomes. Empresari, articuliste i mecenes, i un dels pares del valencianisme.

En Gaetà Huguet i Breva

viernes, 19 de febrero de 2021

211 Cites i Resenyes

 "Nuestro valenciano -tal como lo afirma J. San Valero- es un conjunto lingüístico constituido por elementos derivados básicamente del bajo latín hablado por todo el pueblo hasta el siglo VIII, enriquecido del VIII al XIII con arabismos y desde el XIII hasta hoy con aragonesismos, catalanismos, provenzalismos, castellanismos, etc..., con unos cultismos modernos y muestra tendencias fonéticas, palabras y expresiones que van desde el ibérico hasta los tecnicismos actuales, pasando por el visigodo, lenguas norteafricanas no arábigas, italiano y francés medievales o modernos, etc..".

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* En Julià San Valero i Aparisi (Valéncia, 1913-1998). Catedràtic d´Història de la Cultura. Catedràtic de Prehistòria Universal i Mija. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres. Professor, conferenciant i escritor. Fon Decà de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV). Ha escrit diverses obres.

En Julià San Valero i Aparisi