lunes, 12 de julio de 2021

225 Cites i Resenyes

La noble ciutat de Valéncia a 28 de septembre, any de 1238, va ser presa i entrada pel venturós rei el senyor Jaume i poblada de nova gent cristiana ab diverses i no ben enteses llengües per que hi havia italians, francesos, alemanys, catalans, aragonesos, navarresos, biscaïns i castellans i perquè cada u parlava la seua llengua, hi havia en la ciutat una atra confusió que en Babel. Enpero com el rei i els dels seus casa, i tall, i molts dels seus vassalls parlaven llengua de Provença, i aquella com més comú prevalesció, però no sense gran mixtura d´atres llengües i tota en conjunt va ser anomenada llengua llemosina ab la qual tenim escripto el llibre de les lleis forals del regne i les obres d´Ausias March i molts atres llibres que ens han donat testimoni d´aquella primera llengua. I com el sòl d´esta ciutat ora siga pel clima, planeta, signe, vents, aigües, manteniments o alguna secreta influència, té gràcia incògnita i sobrenatural, tant que totes les coses humanes i plantes produïx ab gran perfecció, mirament i delicadesa. I més ha concedit Déu en Valéncia una llengua polida, dolç, i molt bonica, que ab brevetat moderada esprem els secrets i profunds conceptes de l´ànima i desperta l´enginy a vius miraments on li resulta molt aclarit llustre.

[...]

Van passar alguns anys i ya els habitants de la ciutat van ser naturals, naixcuts, i criats en este sòl que deiximos i ab el seu juí molt clar i de gran vivacitat, ab discreta correcció van esborrar i van apartar de la seua llengua tots aquells vocables bàrbars, toscos, impertinents i grossers, i parlen del present. Esta llengua van formar del millor que hi havia en la llemosina i pel que els faltava van recórrer a les tres llengües més excelents de totes les del món segons abans hem provat. De l´hebrea van prendre... de la grega... de la llatina van prendre tots els atres vocables per a fer que la Llengua Valenciana fóra molt copiosa i tinguera propi nom a cada cosa per rara que fóra."

Font: 'Alabança de las lenguas hebrea, grega, castellana, llatina i valenciana', per Rafael Martí de Viciana. Publicat en el sigle XVI. Imprés l´any 1574 per Joan Navarro i reeditat en 1765 per Salvador Faulí i en 1877 per Francisco Aguilar.


* Rafael Martí de Viciana (Burriana, 1502-1582). Croniste, notari i historiador. Apart de la seua obra 'Alabança de las lenguas hebrea, grega, castellana, llatina i valenciana', també destaquem la 'Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad y Reino de Valencia'.


viernes, 9 de julio de 2021

107 Notes Històriques

Mikèl Garau, de l´Acadèmia de la Llengua Balear, rebé la resposta a un escrit que dirigí a l´acadèmic de la RAE, Francisco Rodríguez Adrados, demanant-li opinió sobre la singularitat del balear i el valencià, i sobre la 'unitat llingüística' en el català.

Font: Círcul Cívic Valencià (CCV).

* Francisco Rodríguez Adrados (Salamanca, 1922). Filòlec, heleniste i acadèmic. Doctor en Filologia Clàssica. Especialiste en lliteratura grega, llatina i india. Membre del CSIC. Acadèmic de la RAE. Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2012.



lunes, 5 de julio de 2021

224 Cites i Resenyes

 "Qui a la Senyera estima a Valencia estima" 1910. Faustí Barberà.

Foto: Llibre 'De regionalisme i Valentinicultura' (Valéncia, 1902), per Fausti Barberà.

* Faustí Barberà i Martí (Alaquàs, 1850-Valéncia, 1924). Mege, escritor i polític valencianiste. Fon director del Centre de Cultura Valenciana (ara, RACV), i vicepresident de Lo Rat Penat. És considerat el primer cos teòric del valencianisme i del nacionalisme valencià.




viernes, 2 de julio de 2021

223 Cites i Resenyes

 "La parla especificament valenciana reunix les premisses que otorguen a esta llengua el maxim nivell llingüistic i, que segons Stewart, son: 1. Estandarisació, 2. Autonomia, 3. Historicitat, i 4. Vitalitat; condicions que determinen que se puga elevar una manera d´expressió a la categoria llingüistica d'idioma."

Font: 'Llengua i politica', per José Vicente Gómez Bayarri (Revista Renou, nº 76, juliol 2013, editada per l´associació cultural Cardona i Vives de Castelló).

* José Vte. Gómez Bayarri (Valéncia, 1948). Doctor en Història, Catedràtic en l´Institut 'Lluís Vives' de Valéncia, professor, escritor, articuliste i conferenciant. Acadèmic de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV).

Zona de los archivos adjuntos


En José V. Gómez Bayarri