lunes, 27 de febrero de 2017

102-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"La digam 'promiscuitat' entre moros i cristians espanyols era tan gran, tan masiva i tan quotidiana, que resulta impossible pensar que parlaren respectivament i en exclusivitat llengües tan diferents i tan estranyes una a l´atra com eren l´arap i el llati. Una certa 'koiné' romanç mes llatina en els territoris cristians i mes mesclada d´arabismes en els musulmans, era la que permetia eixa ininterrompuda comunicació de grans grups, que igual anaven junts que guerrejaven entre ells. Aixo sense tindre en conter la massa rural no guerrera que patia alternativament el domini o les incursions d´uns i atres. I eixa 'koiné' era basicament romanç perque era el llati la llengua originaria de la majoria, encara que una bona part d´ella havera canviat de religió."

Font: 'Tres referents valencians. Joan Costa. Pere Delmonte. Josep Melià'. VV.AA. (AELLVA. Valéncia, 2007). Llibre referenciat per Paco Tarazona: 'Identitat de la Llengua Valenciana' per Joan Costa. Série Filològica nº 2 (RACV. Valéncia, 1987).

* Joan Costa i Català (Palma de Gandia, 1935-Valéncia, 2005). Jesuïta. Llicenciat en Filosofia i Teologia. Llingüiste, escritor, articuliste i conferenciant. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha investigat els texts bíblics valencians i els clàssics de la lliteratura valenciana del Sigle d´Or i ha publicat diverses obres sobre religió i cultura valenciana.

Joan Costa

viernes, 24 de febrero de 2017

43-Notes històriques

"Sin entrar en el organigrama del consell - que queda fuera de nuestro propósito - es oportuno resaltar el amplio campo de trabajo y de autoridad que les corresponde a jurats y oficiales del municipio en cuanto a las funciones y competencias que, en el ámbito valenciano, deben asumir porque en estas tierras 'estrenaban' fueros y cotidianamente iban aprobando ordenances i stabliments, de manera que si - unas y otros -, todos ellos eran en cierto modo semejantes, en cada caso y lugar regulan una forma de vida.

El Justicia ordena al saig convoque a sesión a jurados y consejeros, para un día y hora determinada, en la Sala de la casa de la villa, a la que deberán acudir todos con la debida puntualidad y sin más demora que el tiempo que duraba en arder una vela de un palmo de larga so pena en incurrir en falta.' [...]

'Una de las más graves preocupaciones del consell fue siempre el orden público, mayormente en los primeros momentos de la constitución de los municipios cristianos, cuando aquéllos iban conformando sus ordenances y stabliments y cantidad de familias, en permanente aluvión, iban asentándose en el Reino.' [...]

'El órgano rector del municipio foral valenciano es el Consell, del que ofrecemos muchísimas referencias de sus funciones en la documentación que presentamos. Y su máxima autoridad es el Justicia, que preside todas aquellas sesiones que deben sustanciar cualquier asunto de índole municipal o sentenciar en un juicio..."

Font: 'Historia de la Cultura Valenciana (1263-1499)'. Francisco A. Roca Traver. (RACV. Valencia, 2004).

* Francisco A. Roca Traver (Torreblanca, 1921). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Membre de la Societat Castellonenca de Cultura. Acadèmic de la Real Acadèmia de l´Història i de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Francisco A. Roca Traver

lunes, 20 de febrero de 2017

42-Notes històriques

"Corre la especie de que los valencianos recibieron su lengua de los catalanes cuando Jaime I de Aragón ocupó con sus tropas el reino moro de Valencia. Según esto, el valenciano sería una derivación o un dialecto del catalán que se hablaba en el siglo XIII. Tal afirmación es tan burda que no puede sufrir la mínima confrontación ni a la luz de la historia política ni de la historia literaria."

Font: 'La lengua valenciana' per Torcuato Luca de Tena (Artícul publicat en el periòdic ABC, 24.6.1978).

* Torcuato Luca de Tena Brunet (Madrit, 1923-1999). Escritor, periodiste i membre de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE).

Torcuato Luca de Tena

viernes, 17 de febrero de 2017

101-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Es pues, la lengua valenciana un sistema de comunicación del grupo iberorrománico que, originada remotamente en substratos prerromanos de índole peculiar y próximamente en un estilo de hablar el latín vulgar diferenciado, se configuró como tal lengua paralelamente al catalán y a otras lenguas de la Península Ibérica, siguiendo una diacronía (evolución) propia."

Font: 'La lengua valenciana, su reconocimiento estatutario'. 'A la memoria de los sacerdotes académicos Costa y Guinot (RACV)'. Manuel Mourelle de Lema (LP, 3.3.2006).

* Manuel Mourelle de Lema (Vimianzo, La Coruña, 1934). Lingüísta. Catedrático de la Universidad Complutense de Madrid. Ha publicado diversos libros.

Mourelle de Lema

lunes, 13 de febrero de 2017

100-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

En el colofó (Deo gracias) de la segona part del 'Cartoixa', es pot llegir: 

"…traduhida de latina lengua en valenciana prosa…" 

L´autor, Joan Roiç de Corella. Esta edició fon feta en Valéncia l´any 1500.

* Joan Roiç de Corella (Gandia¿? 1435-Valéncia, 1497). Poeta, cavaller i sacerdot valencià que escrigué en nostra llengua, la llengua valenciana. Fon amic del nostre gran poeta, Ausías March.

Joan Roiç de Corella

viernes, 10 de febrero de 2017

99-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Colofó de la 'Hystoria de Alexandre' [Historia Alexandri Magni] de Lluís de Fenollet, humaniste i escritor. En el colofó d´esta obra, traduïda del llatí [Quintus Curcius Rufus], edició de Barcelona de l´any 1481, es pot llegir: 

'…en la present lengua valenciana transferida…'.

* Lluís de Fenollet (Xàtiva, ¿?-1505). 

Original conservat en la Biblioteca Històrica de l´Universitat de Valéncia.

Hystoria de Alexandre

lunes, 6 de febrero de 2017

98-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

En la dedicatòria de la traducció del llibre ‘Imitacio de Iesuchrist’ de Kempis (Valéncia, 1491), Miquel Péreç escriu:

"Lybre primer de mestre Johan gerson canceller de Paris de la imitacio de iesuchrist e del menyspreu de aquest mon miserable esplanat de lati en valenciana lengua per lo magnifich Miquel perez ciutada […] ... he yo traduit de lati en valenciana prosa..."


L´autor és Miquel Péreç, que, segon l´erudit i autor del llibre ‘Escritores del Reyno de Valencia’ (Tom I, pàg. 51) del doctor Vicente Ximeno, diu que Miquel Pereç és natural de la ciutat de Valéncia i descendent d´una de les famílies aragoneses que vingueren junt a D. Jaume a la conquista i s´establiren al poc de temps. Fon Conseller de la ciutat i amic dels poetes Bernat Fellonar i Joan Escrivà.

* Miquel Péreç (Valéncia, 1474-1510).

viernes, 3 de febrero de 2017

97-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"En el procés històric de l´identificació onomàstica i especifica 'valenciana' aplicada ad este 'romanç valencià' podem establir les següents etapes: 

1ª Transició. (Des de 1238 a 1395). Comprendria des de la conquista de la ciutat de Valéncia per Jaume I (1238) fins al final del regnat de Joan I (1395). [...]

2ª Consolidació. (Des de 1395 a 1474). Comprén els regnats de Martí l´Humà (1395-1410); l´Interregne fins al Compromís de Casp (1412), i els regnats de Ferrando I d´Antequera (1412-1416), Alfons el Magnànim (1416-1458) i Joan II (1458-1479). [...]

3ª Puixança. (Des de 1474 a 1523). Periodo que s´estén des de l´aparició del primer llibre lliterari imprés en Valéncia fins a la sofocació de la sublevació de les Germanies. Comprén el final del regnat de Joan II (1458-1479); el de Fernando el Catòlic (1479-1516) i part del regnat de Carles I d´Espanya (1516-1556). [...]

Els escritors valencians baix migevals s´expressen, i així ho fan constar, en múltiples ocasions, en 'llengua valenciana' particularisada i singularisada, perque constituïa un sistema llingüístic en alt grau de nivellació i capaç d´establir una forta tradició lliteraria." [...]

Font: 'Identificació onomàstica valenciana' (VH, 25.4.2008). José Vte. Gómez Bayarri.

* José Vicente Gómez Bayarri (Valéncia, 1948). Doctor en Història. Catedràtic d´Institut. Professor i escritor. Membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha publicat diversos llibres.

José Vicente Gómez Bayarri