viernes, 29 de mayo de 2020

184-Cites i Resenyes

"En la Universidad de Valencia el día 27 de Enero de 1918 se crea una cátedra de Llengua Valenciana por iniciativa del Centre de Cultura Valenciana, la cual fue regentada por el docto filólogo P. Lluis Fullana, y esto da origen a la creación del 'Patronat de Llengües' del mencionado centro docente. Igualmente, y a propuesta de este centro, el P. Fullana ser el primer profesor de Llengua Valenciana en la Universidad Literaria de Valencia. Sobre la competencia de su magisterio, de sus documentadas lecciones, y sabia didáctica, es elocuente el testimonio que en carta del 29 de Marzo de 1974 escribe el catedrático de Paleografía y Diplomática de la Universidad de Barcelona, D. Felip Mateu i Llopis, al P. Benjamín Agulló en estos términos:

'Me pregunta V. concretamente mi parecer sobre significación (del P. Fullana) como filólogo y le anticipo que injustamente se ha echado sobre su recuerdo una cortina de humo por representar él la auténtica gramática valenciana popular; porque el P.Fullana era un gramático docente. Yo asistí a sus clases en la Universidad, y no era un filólogo con ambiciones y ni ensorberbecidas posiciones doctrinales, sino el hombre salido del campo, que hablaba un valenciano correctísimo, con la fonética de su comarca, viva, y que trató de enseñar la gramática a base de la propia lengua y cuanto más del latín, para entendidos en ésta.'"

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* Felip Mateu i Llopis (Valéncia, 1901-Barcelona, 1998). Historiador. Doctor en Història, archiver i bibliotecari i un dels més importants investigadors sobre numismàtica. L´Associació Numismàtica Espanyola (ANE) el nomenà president d´honor (1984).

Pare Fullana

lunes, 25 de mayo de 2020

182-Cites i Resenyes

Un poquet d´ortografia de nostra Llengua Valenciana.

ORTOGRAFIA
Encara que l´Ortografia siga la part mes convencional i movediça de la Gramatica, i per tant, exposta a nous perfeccionaments que la envellixquen, en un Tractat de Gramatica no podem prescindir de donar conte de son estat actual, normalisat atinadament per l´Academia de Cultura Valenciana, d´acort ab Lo Rat-Penat i el mon cultural valencia.
ABECEDARI
70. Els signes grafics corresponents als sons valencians, estan compressos en l´abecedari, el qual consta de les vintisis lletres següents:

A, a a
B, b be
C, c ce
Ç, ç cedeta
D, d de
E, e e
F, f efe
G, g ge
H, h haig
I, i i
J, j jota
K, k ka
L, l ele
M, m eme
N, n ene
O, o o
P, p pe
Q, q qu
R, r ere
S, s ese
T, t te
U, u u
V, v ve
X, x xe
Y, y i grega
Z, z zeta

A mes de les anteriors lletres simples, existixen en valencia lletres compostes, o siga, nexos de lletres (digrafs) que representen un so nomes. Son els següents:

CH, ch, che
Ll, ll elle
IG, ig ig.
NY, ny enye
RR, rr erre doble
Ss, ss esse doble
Qu, qu. Cu
Gu, gu gu

Les vocals son set: A, E oberta, E tancada, I, O oberta, O tancada i U. Poden tambe admetre accents i signes diacritics. Les consonants son les restants.

Font: 'Gramatica normativa de la Llengua Valenciana' (2ª part. Ortografia. Capitul III), per Josep Mª Guinot. Editat per Lo Rat Penat, dins de la Coleccio Didactica, l´any 1987.

* En Josep Mª Guinot i Galàn (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre tematica religiosa i llingüistica.

En Josep Mª Guinot i Galàn

viernes, 22 de mayo de 2020

99-Notes Històriques

"1.4. La voluntat de seguir sent valencians.

Des de llavors, el proces despersonalisador ha continuat incansable, utilisant ara les armes de la subvencio i de la manipulacio social. Del manteniment d´eixe sentiment valencià dona conte el que, a pesar dels recursos empleats i de l´enormitat dels diners invertits, no han conseguit l´exit en la seua empresa. La voluntat de seguir sent valencians continúa manifestant-se alla a on la pressio oficial o mediatica no la cohibixen o silencien."

Font: Llibre 'Consens per al futur'. Document Marc consensuat en la Convencio Valencianista V2012 (Castello, 2012). Editat per Edicions Mosseguello.

* Esta publicació arreplega el Document Marc consensuat de manera totalment democràtica, transparent i participativa pels més de 150 participants de la Convenció Valencianista V2012 celebrada en abril de 2012 en Valéncia ciutat.


lunes, 18 de mayo de 2020

181-Cites i Resenyes

"L´obra d´Amiguet, igual com la d´Esteve, va tindre gran importància entre els estudiants d´aquell temps, que normalment no coneixien més llengua que la valenciana i que, per a poder accedir als Estudis Generals, havien de tindre un cert domini sobre la llengua llatina."

Font: Revista Renou (nº 76, juliol 2013). Editada per l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

Notes:

- El 'Liber Elegantiarum' (1472) de Joan Esteve.
- La 'Sinonima Variatiorum Sententiarum' (1502) de Jeroni Amiguet

Foto treta de la web de Teresa Puerto.

De latina a lengua valenciana

viernes, 15 de mayo de 2020

180-Cites i Resenyes

"No cap dubte. Si el mestre Antoni Canals oponia la llengua valenciana a la catalana en la seua obra 'Valeri Maxim' i el mestre Eiximenis les opon igualment en els seus escrits, sera perque estos escritors excelents, per la purea i elegancia del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat propia de cada una d´elles dos."

Font: Revista Renou (nº 76, juliol 2013). Editada per l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

- Antoni Canals, al traduir el Valeri Maxim (1395), diu: '... tret del lati en nostra vulgada lengua materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lenga cathalana; empero com lur stil sia fort larch e quax confus...'.

* Canals, Antoni: “Valeri Maxim”, pròlec-dedicatòria, fol. 4 del còdex de la Biblioteca de l´Universitat Lliteraria de Valéncia. Canals (Regne de Valéncia, 1352-1414) era escritor, gramàtic, filòsof, teòlec i frare de l´Orde dels Predicadors.

- Francesc Eiximenis en el final del 'Art del Ben Morir', diu: '…del meu pobre entendre en llengua valenciana…'.

* Eiximenis, Francesc (Girona, 1330¿?, Perpinyà, 1409). Doctor en Teologia, professor i frare de l´Orde dels Franciscans.


viernes, 8 de mayo de 2020

97-Notes Històriques

"Valencia tiene un tesoro histórico de valor inapreciable por lo rico, y este tesoro lo guarda en su archivo municipal. Lo que ha sido la ciudad, desde que fue conquistada por el Rey Jaime, allí está escrito en millares de legajos amarillentos, que siglo tras siglo se han ido depositando, sin sufrir grave detrimento. Allí están los ‘Manuals de Concells’ y ‘Establiments’, o sea los libros de actas, que arrancan de 1306 y comprenden 232 volúmenes, y donde vive toda la historia de Valencia, desde principio del siglo XIV; allí hay otra serie complementaria de aquellos, como la de ‘Previsións dels Jurats’, con 192 volúmenes (de 1432 a 1691), figurando junto a estos, como expresión del régimen financiero de la ciudad los libros de ‘Clavería Comuna’ con sus dos secciones de ‘Albarans’ (libramiento) y de cargo y de data y los de ‘Clavería de Censals’, que contiene los préstamos ofrecidos a la ciudad por corporaciones y particulares, y por último la valiosa colección de ‘Notals’, escrituras notariales en que una de las partes era el Consejo General, remontándose la primera a 1343. Merecen también citarse las Cartas Reales y las Misivas, valiosa colección de letras de cambio, en la que se halla la más antigua que se conoce en España, y autógrafos de varias personalidades, entre ellos uno de San Ignacio de Loyola.

Todo este inmenso fardo de papel contiene la Historia de la ciudad de Valencia y de parte de su antiguo reino, pues la capitalidad de éste no podía sustraerse de la vida de aquél."

Font: El tesoro histórico de Valencia del llibre ‘En defensa de la personalidad valenciana’. Colección de artículos publicados en Las Provincias de Valencia (Tomo II, segunda edición), per Jordi de Fenollar (Imp. Doménech-Valéncia), sense data.

Nota: Jordi de Fenollar és el pseudònim de Teodor Llorente i Falcó (Valéncia, 1869-1949), fill del patrici Teodor Llorente i Olivares. Llicenciat en Dret, periodiste i escritor. Fon Secretari de Lo Rat Penat i Director decà del Centre de Cultura Valenciana (ara RACV) i croniste oficial de la província.


Teodor Llorente i Falcó

lunes, 4 de mayo de 2020

179-Cites i Resenyes

"El catalán es una bonita lengua romance, derivada del latín a través del provenzal, que en el siglo XIX tuvo su esplendor con la llamada Renaixença. Pero, a vueltas con el manido tema de la unidad lingüística del catalán, valenciano y balear ¿Saben ustedes que, muchos siglos antes, el valenciano ya fue una lengua con siglo de Oro, antes que el recio castellano, con Joanot Martorell (autor de Tirant lo Blanch, citado en el Quijote como el verdadero libro), Ausiás March o Joan Roís de Corella? ¿Saben ustedes que el mallorquín vio nacer la filosofía medieval española con tamaño monumento literario como fue el beato Raimundo Llull? Valencia y Mallorca fueron esplendorosos reinos de España, y lo habían sido también de Sepharad y de Al-Andalus. Cataluña, en esos siglos que van desde el medioevo hasta las bombas de Espartero, no fueron sino unos condados primero, y con suerte, cuatro provincias después."

Font: "Pan con catalanismo, comida de tontos", per Fernando Sánchez Dragó (El Mundo, 28.2.1999).

* Fernando Sánchez Dragó (Madrit, 1936). Llicenciat en Filologia Romànica i en Llengües Modernes, especialitat Italià. Doctor en Lletres. Professor de Lliteratura. Escritor i periodiste.

Fernando Sánchez Dragó

viernes, 1 de mayo de 2020

96-Notes Històriques

"Acaba de declarar públicamente el propio Jordi Pujol: En 1996 hubo pacto entre Aznar y Pujol. Éste apoyaría la investidura de aquél a cambio del apoyo a la unidad de la lengua catalana. ¡En el altar idólatra del pancatalanismo los sumos sacerdotes de la política inmolaron la lengua y la cultura de dos pueblos con historia y lengua mucho más antigua y gloriosa que la catalana! ¡Dos pueblos, además, orgullosos de ser españoles!

Lo del «pacto», lo ha dicho uno de los pactantes, lo de la «antigüedad» de los reinos de Mallorca y Valencia lo dice la Historia. Si miento, invito una vez más a Pujol, Mas, Zaplana, Matas, Maragall, Carod, Zapatero y rectores universitarios a que digan a España entera cuáles eran los límites geopolíticos de la Cataluña actual en 1229 y 1238, cuántos eran sus habitantes, quién su «president o conseller en cap», qué lengua hablaban… No podrán responder adecuadamente porque Cataluña, geopolíticamente hablando, entonces no existía. Era una yuxtaposición de condados autónomos. En cambio, existían, y con muchos siglos de historia y de «romanç valencià o mallorquí», los reinos de Mallorca y Valencia…'.

Enllaços d'interés:


Font: 'Baleares y Valencia, moneda de cambio', per Juan Vanrell (La Razón, 27.11.2004).

* Juan Vanrell Nadal (Algàida, Illes Balears, 1925). Filòlec. Catedràtic de francés. President de l'Acadèmia de la Llengua Balear.

Juan Vanrell Nadal