viernes, 30 de septiembre de 2016

30-Notes històriques

"Aprovechando el acontecimiento [75 años de las 'Normes de Castelló o del 32'] el Levante-El Mercantil Valenciano del 17 de diciembre de 2007 publicó una entrevista al octogenario lingüísta de Castellón, Germán Colón, donde vierte una serie de opiniones que hieren la sensibilidad de muchos valencianos y se posiciona por la unidad de la lengua. [...]
El Dr. G. Colón achaca a los 'grupos blaveros' que desde el año 1975 intenten sabotear las 'Normes del 32' y señala que las 'Normes de Castelló' son, guste o no guste, copia de las 'Normes de l´Institut d´Estudis Catalans' (IEC) y es lo más sensato que se podía hacer. [...]
Arremete contra el Pare Fullana y asevera que el Fullana de 1932, académico de la RAE no era el Fullana catalanista de 1906, y alude a un lingüísta alemán, Bernnarhd Schädel, para afirmar que 'Fullana ignoraba todo de la ciencia filológica y que prefirió ser cabeza de ratón que cola de león'.
El ególatra Germán Colón se vanagloria de no estar enterado de lo que hace la AVL, dando a entender que no le interesa el tema lingüístico valenciano y dice taxativamente: 'desde el principio vi que todo era una maniobra política, que a dedo se designaba ciertos señores con el pomposo título de académicos, los cuales estaban ayunos de filología'. [...]
Cuando el periodista le interroga que dé su opinión sobre ciertos personajes valencianos pontifica que Joan Fuster fue el referente fundamental del despertar y lo eleva a los altares; sobre Sanchis Guarner dice que le hicieron la vida imposible, e ignora soberanamente a Xavier Casp, sobre el que prefiere no pronunciarse.
El autor entrevistado publicó la obra 'El léxico catalán en la Romanía' (Madrid, 1976) y lo hizo en lengua castellana, para que según su deseo tuviera más difusión; obra reeditada posteriormente dentro de la 'Col.lecció Biblioteca Lingüística Catalana' (Valencia, 1993), traducida por el Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València'. Nos interrogamos, ¿cuáles fueron los motivos por los que se la tradujeron? ¿Que su autor no sabe redactar en la lengua de los valencianos, que tanto desprecia?"

Font: "Un apologista del catalán: Germán Colón", per José Vicente Gómez Bayarri (VH, 8.1.2008).

* Germà Colón i Domènech (Castelló, 1928).

Germà Colón

miércoles, 28 de septiembre de 2016

Venjança moruna, per En Vicente Blasco Ibáñez

Anteriorment documentàrem de com el títul de "Venjanza moruna" fon amprat per a més tart per a fer un conte, ya que este fon el naiximent de l'obra magna d'En Vicente Blasco Ibáñez, "La Barraca".

Ací vos deixem l'enllaç del conte traduït al valencià per a que pugau llegir-lo i abaixar-se'l

Venjança moruna: https://es.scribd.com/document/325149152/Venjanca-Moruna-val?secret_password=9zbeS7eySFSs9e7AxUrg

També el podeu trobar en espanyol:

Venganza moruna: https://es.scribd.com/document/325212942/Venjanza-moruna-esp?secret_password=sabpBJ38rQ8CoVLrLJo7

Foto: Historia de trenes

lunes, 26 de septiembre de 2016

79-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Els Furs del Regne de Valéncia, que es troben en la vitrina d´honor del Saló Foral de l´Ajuntament de Valéncia, varen ser escrits originariament en llati. Despuix, per a que els valencians de tot el Regne els entengueren i pogueren complir-los, Jaume I (Montpellier, 1208-1276), va ordenar que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el “Romanç”. Ell els revisà, els aprovà, els signà i els jurà el 7 d´abril de 1261.

Cent cinc voltes apareix en els Furs “...arromançat per lo senyor rey...”; mai no es nomena un atre idioma. Posteriorment es tornaren a traduir al llati, no faltant la consabuda explicacio:

“...Istum forum romansavit dominus rex...” (Fur XXV), o “...Istum forum correxit et in romantio posuit dominus rex...” (Fur XXVIII), o “...enmendavit in romantio dominus rex...” (Fur XXXII).

* Edició dels Furs del Regne de Valéncia de l´any 1547. Biblioteca Valenciana.

Furs

viernes, 23 de septiembre de 2016

29-Notes històriques

"Es Valencia la ciudad que calificamos de primigenia:

1.- Las primeras constituciones 'democráticas' de nuestra Península son las otorgadas por Jaime I, tras la conquista de la Ciudad y Reino de Valencia en 1238.
2.- El Tribunal de las aguas datado en 960 es la institución de justicia más antigua que existe en Europa.
3.- El orígen del parlamentarismo europeo fue promulgado en Valencia por Pedro I el Grande en 1283.
4.- El acta municipal más antigua de España que se conserva fue redactada por el Consell valenciano en 1306.
5.- La campana más antigua de todo el orbe cristiano fue fundida en Valencia en el siglo XIII.
6.- El primer reloj de torre se monta en Valencia en 1378 e iba a regir la vida sin trabajo organizado por los gremios de artesanos.
7.- La institución del primitivo Consulado de Mar fue establecido en Valencia en 1336, antes que en Mallorca, Barcelona o Perpiñán.
8.- La letra de cambio más antigua de España fue librada en Valencia en 1371.
9.- El primer manicomio del mundo fue creado en Valencia en 1410.
10.- En valenciano dióse a la imprenta en 1495 el primer Tratado de ajedrez que se conoce en Europa del segorbino Francesc Vicent.
11.- El primer Colegio Autónomo, con plenas competencias administrativas y legislativas de España, fue el Real Colegio de Boticarios de la Ciudad y Reino de Valencia, que se fundó en 1441.
Y no es de extrañar que la primera obra de farmacia fue escrita por el valenciano Arnaldo de Vilanova e impresa en Valencia en 1495 al tiempo que las primeras farmacopeas oficiales impresas en España lo fueran la Officina Medicamentorum de 1601.
12.- La primera obra impresa de albeitería [veterinaria] editada en España lo fue en Valencia, en 1495.
13.- El primer libro impreso en la Península Ibérica, como ya dijimos, fueron Les trobes en lahors de la Verge María, editadas por Alfonso Fernández de Córdova en 1474."

Font: "Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana", per  Francisco A. Roca Traver. (RACV. Valéncia, 2008)

* Francisco A. Roca Traver (Torreblanca, 1921). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Catedràtic de Geografia i Història. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Croniste oficial i Fill Predilecte de Torreblanca.

Francisco Roca Traver

lunes, 19 de septiembre de 2016

28-Notes històriques

Publiquem un dels articuls d´Agustí Galbis, investigador alacantí, que creguem que no te gens de desperdici. Els seus artículs solen ser molt aclaridors i estan molt ben documentats. 

  * "La consciència de poble diferenciat", per Agustí Galbis (VH, 22.7.2007).

La consciència de poble diferenciat

viernes, 16 de septiembre de 2016

27-Notes històriques

Extracte d'un artícul que parla sobre la JQCV (Junta Qualificadora de Coneixements -sic- del Valencià) i el llenguage que ha de deprendre el poble valencià:

"[...] Portem molt de temps soportant l'introducció de l'idioma català en les nostres cases, en les nostres terres, en les nostres vides. Massa anys portem soportant estoicament l'insult continuat de fer-nos creure als valencians, a tots els valenciaparlants que integrem esta 'Comunitat', que no sabem parlar ni escriure en la nostra antiga i bella llengua materna, comunicada oralment de pares a fills de generació en generació, transmesa espontàneament en les nostres núcleus familiars, veïnals, d'interrelació personal i modificada gradualment segons les necessitats dels propis usuaris i de la pròpia evolució natural que comporta tota llengua. [...]

La normativa que oficialment es vol impondre actualment per a codificar el valencià, continua sent la mateixa que s'aplicava des d'abans d'estar constituïda i en ple funcionament la "Acadèmia Valenciana de la Llengua" (AVL), és dir; s'està aplicant des de fa, per eixemple... quinze anys, la de l'Institut d'Estudis Catalans' (IEC). [...]

La "Acadèmia Valenciana de la Llengua" (AVL), és un ent que permet que la catalanisació de Valéncia continue. La "Conselleria de Cultura, Educació i Esports", no ha modificat pràcticament un àpiç la seua llínia educativa en quant al contingut dels llibres de text. [...]

La "Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià", inserida en l'àrea de Cultura de dita Conselleria, martafalla a qui gose presentar-se a les proves de "valencià" en infinitat de catalanismes, grafies impossibles, flexions verbals desconegudes en valencià, lèxic foràneu o arcaisat, expressions ignotes en terres valencianes i demés... segons ells, "cultismes" per a depurar el valencià de vulgarismes i "castellanismes" impropis, en l´unic fi d´eliminar les diferències llingüístiques que ho separen del català i fan del valencià lo que és: una llengua romànica independent. Creant i inventant aquelles que ho unixquen al català per a anexionar-ho a la seua tutela tot poderosa, omnímoda, omnipotent, omniscient, i omnipresent. [...]."

  Font: "La vergonya de la "Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià", per Pere Martí i Martínez (VH, 7.11.2007).


lunes, 12 de septiembre de 2016

Naiximent de la novela La barraca d'En Vicente Blasco Ibáñez

L'obra més coneguda d'En Vicente Blasco Ibáñez al voltant de tot lo món fon, és i serà:

La barraca
Vicente Blasco Ibáñez
Esta novela no naixqué com les atres que escrigué, esta novela té una història molt particular i molt dura darrere d'ella.

Lo que tot començà sent un escrit per a que el pas lent de les hores no pesaren tant, més tart se convertiria, sense que el propi autor aplegara ni a imaginar mentrimentres l'escrivia baix un atre nom, en l'obra per la qual sempre aniria vinculat el seu nom, en l'obra per la qual el reconeixerien, en l'obra magna d'En Vicent Blasco Ibáñez.

Ací teniu dos enllaços, un en valencià i l'atre en espanyol:

Enllaç en valencià: https://es.scribd.com/document/323522955/Naiximent-de-la-novela-La-Barraca-de-Vicente-Blasco-Ibanez-val?secret_password=hCHlwDY24HetvSAsVK7i

Enlace en español: https://es.scribd.com/document/323522953/Nacimiento-de-la-novela-La-Barraca-de-Vicente-Blasco-Ibanez-esp?secret_password=QMGjGZyRypxPqPbDAvDX

viernes, 9 de septiembre de 2016

26-Notes històriques

"Tot poble que no ame la seua llar, que no delere pels gloriosos recórds de sa propia i peculiar historia, i que facilment se dexe borrar les linies que marquen son geni, son carácter i les condicions privatives de sa raça, no es digne ni de llibertat, ni d´independencia… este poble será sempre un poble mort, dispost a servir de materia conquistable a atres pobles mes mascles o mes ambiciosos."

* Gaetà Huguet i Breva (Castelló, 1848-1926). Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els EE.UU., coneixedor de diversos idiomes. Empresari, articuliste i mecenes, i un dels pares del valencianisme.

Gaetà Huguet Breva

miércoles, 7 de septiembre de 2016

Discursos en el nomenament de "Honoris Causa" d'En Vicente Blasco Ibáñez per la RACV

Breu història de la RACV:

    Fins 1978, l'Estat Espanyol estava caracterisat per una organisació centralista, seguint la tradició iniciada en 1700 en l'instauració de la dinastia dels Borbons, en un model absolutiste imperant en la major part dels Estats europeus.

    En el sigle XIX es consolidà este procés centralisador, en la Revolució Francesa, imponent-se el proyecte d'Estat-Nació. En Espanya este concepte Estat-Nació continuà tot el sigle XIX en el desenroll de l'Estat Lliberal.

    No obstant, apareix un moviment fonamentalment cultural i lliterari en un principi, que té com a característica principal la recuperació de l'identitat pròpia, fet que es produïx en aquelles nacionalitats que disponen d'idioma autòcton diferent al castellà o espanyol. En este sentit, els valencians són els primers dins de l'Estat Espanyol en iniciar este procés d'autoafirmació cultural i inclús política que comença en terres valencianes en el sigle XIX, conegut en el nom de Renaixença, que en els orígens tenia el seu centre neuràlgic en la centenària associació Lo Rat Penat.

    La Real Acadèmia de Cultura Valenciana és una fundació pública de la Diputació Provincial de Valéncia. El seu orige hem de buscar-lo en 1915, quan esta corporació provincial pensà en crear una entitat que treballara i estudiara la llengua i cultura pròpies dels valencians i és conseqüència llògica de la consolidació de la Renaixença Valenciana.

    Fon el 15 de giner de 1915 quan, de la mà del llavors President de la Diputació de Valéncia, José Martínez Aloy i del diputat Juan Pérez Lucia, es fundà el que en aquell temps rebé la denominació de Centre de Cultura Valenciana.

    A pesar del seu orige en la Diputació de Valéncia, l'Ajuntament de la ciutat de Valéncia pronte es sumà ad este proyecte, fent costat a la nova entitat cultural creada. D'esta manera i ya en 1917, la corporació municipal colaborà en la cessió, per a lloc social, del Saló del Consulat de Mar de La Llonja de la Seda de Valéncia, joya única del gòtic civil valencià i edifici declarat Patrimoni de l'Humanitat. En este saló es fan a hores d'ara els actes més solemnes de l'entitat acadèmica, envoltats per la sobrietat d'un entorn carregat d'història.

Nomenament Honoris Causa, Vicente Blasco Ibáñez:

El 16 de maig de 1921 es celebra el nomenament de Director Honoris Causa de Vicente Blasco Ibáñez.

N'hi hagueren dos dircursos, el primer fet pel Dr En Pedro Gómez Martí:
  • Llicenciat en Medicina i Cirugia
  • Doctor en Medicina
  • Especialisat en enfermetats dels chiquets i mentals.
  • Durant sa vida fon nomenat:
    • Professor agregat de l'Institut de Medicina Llegal, Toxicologia i Siquiatria de Madrit.
    • Professor de Sicologia de la Facultat de Medicina de Valéncia.
    • Professor en l'Institut d'Estudis Penals de la Facultat de Dret de Valéncia.
    • Professor de l'Institució per a l'Ensenyança de la Dòna.
  • Llicenciat en Filosofia i Lletres.
  • Investigador.
  • Conferenciant.
  • Publiciste.
  • Director del Centre de Cultura Valenciana (hui en dia Real Acadèmia de Cultura Valenciana).
  • Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Medicina de Valéncia.
  • Conseller de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat.
  • Soci fundador i president de la Societat Filharmónica de Valéncia.
  • Càrrecs en diverses entitats benèfiques de Valéncia:
    • Asil de Sant Joan Batiste.
    • Sanatori de la Malvarrosa.
    • Tribunal Tutelar de Menors.
    • Mege director en l'Escola de Reforma de Burjassot.
    • Professor en l'Escola d'artesans, etc...
  • Perfeccionà el Laboratori de Sicotècnia de la colònia reformatori de Sant Vicent Ferrer.
  • Director de la revista "La Medicina Valenciana" a la mort de son pare.
  • Escriu estudis sobre Siquiatria i Sicologia, alguns d'ells analisant la particularitat dels Valencians:
    • "Los tipos  psicológicos del pueblo valenciano y su representación en el teatro de Escalante".
    • "Psicología del pueblo valenciano según las novelas de Blasco Ibáñez".
  • Crea la Fundació Ciutat Jardí Nostra Senyora dels Desamparats.
Enllaços per a poder abaixar-se'l, dos versions (valencià i espanyol):

El segon discurs fet per En Vicente Blasco Ibáñez:
  • Naixqué en Valéncia el 29 de giner de 1867 i morí en Menton (França) el 28 de giner de 1928.
  • Advocat.
  • Escritor.
  • Periodiste.
  • Polític valencià.
  • Entusiasta de Don Miguel de Cervantes entorn de l'història i la lliteratura espanyoles.
  • Fundador del dirari "El Pueblo" en 1893.
  • Obtingué un escany en el Congrés dels Diputats pel partit republicà Unió Republicana entre els anys 1898 i 1907.
Enllaços per a poder abaixar-se'l, dos versions (valencià i espanyol):
En Vicente Blasco Ibáñez

lunes, 5 de septiembre de 2016

25-Notes històriques

"... Una tercera opción fue la del Dr. Galmés de Fuentes, eminente filólogo y lingüista, Académico de la Real Academia Española, quien, aún admitiendo su derivación catalana, al no compartir las tesis del Dr. Penyarroja, reconocía sin duda ninguna que, tras tantos años de evolución autóctona y después de tan brillante Siglo de Oro de la Lengua y Literatura Valencianas, su diferenciación era tan profunda, notable y evidente que se debía considerar como lengua propia, sin admitir lo de dialecto y que, añadía, los valencianos tenían todo el derecho del mundo a normativizar y codificarla como les viniera en gana, sin admitir ingerencias externas de ningún tipo.

La última opción es la del Catedrático de Filología Griega y Latina de la Facultad de Filología de la Universidad de Valencia, Dr. Xaverio Balllester, que desde su profundo conocimiento de la Lengua Ibérica, la primera lengua conocida del Pueblo Valenciano, que no los encuentra en el catalán por supuesto, tal y como se verá en el libro que se publicará en breve en la Serie de Lenguas y Epigrafía Antigua de la Sección de Estudios Ibéricos de la Real Academia de Cultura Valenciana..."

* "Lengua valenciana: resistencia" (LP, 20.5.2010), per José Aparicio Pérez.

* José Aparicio Pérez (Anna, 1943). Llicenciat en Filosofia i Lletres i Doctor en Història per l´Universitat de Valéncia.

José Aparicio Pérez

viernes, 2 de septiembre de 2016

24-Notes històriques

Sobre la valenciania d´Àusias March, el nostre gran poeta, que escrigué la seua poesia en nostra Llengua Valenciana:

"Por Felipe Perles, cronista de Gandia, sabemos que Ausias March era valenciano, oriundo de Gandia, Pere March I (Ausias March fue su tataranieto); su hijo Pere March II; su hijo Jaime I que hereda las posesiones valencianas (su hermano Pere March III murió sin sucesión y Jaime I lo heredó); su hijo Pere March IV que hereda propiedades en Valencia y la Safor (su hermano Jaime II heredó la Aramprunyà). Pere March IV fue el padre de Ausias March y su madre Elionor Ripoll, hija de Francesc Joan Ripoll, señor de Genovés."

Font: "Antes y después de la conquista de Valencia" (Valéncia, 1991), de Francisco Lliso i Genovés.

Àusias March