Mostrando entradas con la etiqueta Notes Històriques. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Notes Històriques. Mostrar todas las entradas

viernes, 9 de julio de 2021

107 Notes Històriques

Mikèl Garau, de l´Acadèmia de la Llengua Balear, rebé la resposta a un escrit que dirigí a l´acadèmic de la RAE, Francisco Rodríguez Adrados, demanant-li opinió sobre la singularitat del balear i el valencià, i sobre la 'unitat llingüística' en el català.

Font: Círcul Cívic Valencià (CCV).

* Francisco Rodríguez Adrados (Salamanca, 1922). Filòlec, heleniste i acadèmic. Doctor en Filologia Clàssica. Especialiste en lliteratura grega, llatina i india. Membre del CSIC. Acadèmic de la RAE. Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2012.



viernes, 18 de junio de 2021

106 Notes Històriques

Un amic meu me comentava que si podia donar-li documentació sobre els autors clàssics valencians del Sigle d´Or de nostra Llengua Valenciana, ya que la seua filla vol fer un treball sobre el mateix.

Li he portat un document a on explica quins han segut els més importants (Ausías March, Jaume Roig, Joanot Martorell, Sor Isabel de Villena, Joan Roïç de Corella o Bonifaci Ferrer). Ademés d´això, li he comentat que la seua filla entre en Internet i es descarregue 'El Crit de la Llengua' de Josep Alminyana (en tres parts, en versió pdf, de la web de Lo Rat Penat), a on estan resenyats casi tots els autors reconeguts del nostre Sigle d´Or.



lunes, 15 de marzo de 2021

105 Notes Històriques

 "Una noticia sobre el idioma en la época de la conquista nos la da la propia 'Crónica de Jaume I', cuando dice que, llegado el día en que se cumplió el término de los siete meses, pactado por el Conquistador, para la rendición del castillo de Bairén, que había de efectuar el alcaide moro Avincedrel, él mismo y D. Pelegrí de Atrocillo, acompañados por una treintena de sirvientes, iniciaron para tal fin, la marcha hacia el castillo de Cullera donde los esperaba D. Jaume. Dice la crónica:

"E quant foren a 1.ª font que es dejus la roca del castell, dix l'alcayt a Don Pelegri que'l esperas I poch, que ades l'auria. E mentre que ell l'esperava, vee que se despuylava la almexia que vestia, e assech se en la font, e baya's e gita's l'aygua dessus. E quant se fo banyat, envia messatge a Don Pelegri, I sarray qui SABIA NOSTRE LATI, que la febre l'avia pres e que no podia anar". (Crónica, apart. 312).

Es decir, que ese sarraceno, vecino del castillo de Bairén, antes de que lo conquistara D. Jaume en la década de los años cuarenta del siglo XIII, encargado de transmitir verbalmente el anterior encargo del Alcaide moro a D. Pelegrí, resulta que lo hizo en 'el nostre baix llati o romanç'."

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

Foto: Jaume I, del llibre 'Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana' (Valéncia, 2007), per Joan Ignaci Culla i Mª Teresa Puerto.

En Jaume I

lunes, 8 de marzo de 2021

104 Notes Històriques

"Devem ser nosatres, els valencians i no atres, els que proyectem la manera de viure valenciana en el futur, perque si som lo que som, serem. Si som lo que son, no serem. I nosatres volem ser, ara i sempre, Valencians."

* Julià San Valero i Aparisi (Valéncia, 1913-1998). Catedràtic d´Història de la Cultura. Catedràtic de Prehistòria Universal i Mija. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres. Professor, conferenciant i escritor. Fon Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha escrit diverses obres.

miércoles, 3 de febrero de 2021

103 Notes Històriques

 Recordem nostra història: El Centenar de la Ploma.

El Centenar de la Ploma custodiava la Senyera del Regne de Valéncia.

En 1365, Pere II de Valéncia i IV d´Aragó otorgà el privilegi real de formar una milicia valenciana permanent per a defendre i custodiar la Senyera del Regne de Valéncia. Esta milicia rebé el nom de "Centenar de la Ploma", per estar formada per 100 hòmens que durien una ploma en l´elm en el que es cobrien el cap.

El "Centenar de la Ploma" passà a estar format per 200 hòmens a partir de 1390: 100 ballesters a peu més una força d´atres 100 cavallers per a reforçar al Centenar, tots dirigits per "Lo Justicia Criminal de Valencia". A les seues órdens estaven els "Caps del Centenar" i, seguint la jerarquia, els "Caps de dehena" que manaven sobre 10 hòmens.

El "Centenar de la Ploma" acompanyava a la Real Senyera Valenciana en les batalles, pero també en les festes i celebracions."

Font: L´Enciclopèdia


Real Senyera i Centenar de la Ploma

lunes, 9 de noviembre de 2020

103- Notes Històriques

Hemeroteca

El periòdic 'El Mundo' publicà el dumenge (8.9.2013) un suplement titulat 'Crónica' a on parla sobre Pròsper Bofarull, antic archiver del ACA (Archiu de la Corona d´Aragó) de sèu en la ciutat de Barcelona. L´artícul és molt interessant, trau a la llum pública la manipulació que feu d'un dels principals documents històrics valencians.

'El archivero que manipuló el mito catalán.

La exaltación del nacionalismo catalanista la comenzó Próspero de Bofarull en 1847, el día que eliminó de un libro medieval apellidos aragoneses, navarros y castellanos en la conquista del reino de Valencia.
[...]

Don Próspero TACHÓ nombres aragoneses para que los catalanes no fueran minoría.
[...]

El libro de hechos de armas de Cataluña es otro engaño. Se dató en 1420 pero es de dos siglos después... Su autor, Joan Gaspar Roig i Jalpí (1624-1691), ejecutó un engaño extraordinario al asegurar que la obra, en realidad escrita por él en el siglo XVII, era una copia de un incunable de 1420 firmado por Bernard Boadas. El apócrifo ha sido usado como fuente para narrar la historia de la patria catalana durante siglos, hasta que en 1948 el medievalista y lingüista Miquel Coll y Alentorn descubrió el timo.
[...]

El primer testamento del Rey Jaime I, que sólo consideraba a Cataluña condado feudal, desapareció... A las adulteraciones de Próspero de Bofarull se uniría la conveniente desaparición del testamento de Jaime I -legajo 758, según la antigua numeración- que establecía los límites de los reinos de Aragón, Valencia y Mallorca y del Condado de Barcelona.
[...]

Tras descubrir la manipulación de Bofarull, el historiador Ubieto y sus hijos fueron amenazados.
[...]

Otro mito es el de la Senyera: En realidad era el emblema medieval de la Casa de la Corona de Aragón.'

Com podeu comprovar no te cap desperdici. Cosa que molts ya sabiem pero és important que es publique l´engany i la manipulació a nivell nacional. La nostra enhorabona al seu autor, Julio Martín Alarcón.



lunes, 26 de octubre de 2020

102- Notes Històriques

 Tirem mà de l´hemeroteca:

'Las Cortes tienen paralizada una ley que otorga a la RACV la autoridad normativa sobre el valenciano'.

'Lo cierto es que esta proposición de ley fue presentada por el diputado de Iniciativa de Progreso, Rafael Ferraro, el 23 de mayo de 1997 y de eso, dentro de unos días, hará ya un año.'

'Sin embargo, a pesar de todo, esta propuesta legislativa ha permanecido inactiva durante mucho tiempo. Para eso, se ha incumplido el Reglamento de las Cortes que obligaba a incluirla hace meses en el orden del día de un pleno de las Cortes.'

'No obstante, Ferraro ha señalado que no quiere entorpecer los trabajos que está realizando en la actualidad el Consejo Valenciano de Cultura, para dictaminar sobre la lengua valenciana.'

Be, ya sabem tots lo que va passar a partir de l´any 1998.

* Rafael Ferraro i Sebastià (Valéncia, 1942). Agent Comercial i Polític. Fon un dels fundadors d´Unió Valenciana l´any 1982 i Tesorer del partit fins a l´any 1995. L´any 1997 fundà Iniciativa de Progrés de la Comunitat Valenciana (IPCV). L´any 1999 ingressà en el Partit Popular. Fon elegit diputat per la província de Valéncia en les eleccions a les Corts Valencianes de 1991 i 1995 per Unió Valenciana i en les de 1999, 2003, 2007 i 2011 pel Partit Popular (PPCV).



jueves, 22 de octubre de 2020

101- Notes Històriques

 La figura de l´Home Bo.

Una de les figures més importants en la nostra història i cultura valencianes és la figura de l´Home Bo. L'Home Bo, era aquella persona que davant la comunitat actuava i era considerada com a una persona imparcial, justa i sense cap partidisme; una persona honrada.

Quan s'havia de lliurar alguna solució a qualsevol conflicte entre les persones, be familiar o no, se cridava a un Home Bo, que decidia i donava la justa solució al problema, podriem dir com un Juge de Pau.

El calificatiu d´Home Bo s´ha amprat pel poble valencià, durant el temps, per a diferents motius, tenim el cas del joc tradicional valencià de pilota valenciana, l´Home Bo és aquell que no pren part per cap dels jugadors, no aposta i decidix el punt quan n´hi ha baralles, la seua decisió és inapelable, com els membres del Tribunal de les Aigües. Els Síndics del Tribunal de les Aigües són considerats “Homens bons”. També ha segut costum cridar a un Home Bo quan s´ha tingut que solventar el repartiment d´una herència entre els hereus quan no arribaven a cap acort. Hui en dia, existix la fòrmula “compañado de hombre bueno” en els actes jurídics, que corre a càrrec d´advocats, normalment.

Tribunal de les Aigües

jueves, 6 de agosto de 2020

100 Notes Històriques

"1.4.1 El paper del valencianisme

Entre les ferramentes que es proponen per a conseguir-ho hem de tindre com a prioritaries:

* L´Educació, vehicul de trasmissió de la cultura, de l´història, de la llengua i de les particularitats etnològiques, exigint als seus responsables, tant polítics com educadors, rigor en els continguts dels coneiximents que han de transmetre, i sobretot un compromís en la tradició valenciana.'

Font: Llibre 'Consens per al futur'. Document Marc consensuat en la Convenció Valencianista V2012 (Castello, 2012). Editat per Edicions Mosseguello.

* Esta publicació arreplega el Document Marc consensuat de manera totalment democràtica, transparent i participativa pels més de 150 participants de la Convenció Valencianista V2012 celebrada en abril de 2012 en Valéncia ciutat.

Consens per al futur'

viernes, 22 de mayo de 2020

99-Notes Històriques

"1.4. La voluntat de seguir sent valencians.

Des de llavors, el proces despersonalisador ha continuat incansable, utilisant ara les armes de la subvencio i de la manipulacio social. Del manteniment d´eixe sentiment valencià dona conte el que, a pesar dels recursos empleats i de l´enormitat dels diners invertits, no han conseguit l´exit en la seua empresa. La voluntat de seguir sent valencians continúa manifestant-se alla a on la pressio oficial o mediatica no la cohibixen o silencien."

Font: Llibre 'Consens per al futur'. Document Marc consensuat en la Convencio Valencianista V2012 (Castello, 2012). Editat per Edicions Mosseguello.

* Esta publicació arreplega el Document Marc consensuat de manera totalment democràtica, transparent i participativa pels més de 150 participants de la Convenció Valencianista V2012 celebrada en abril de 2012 en Valéncia ciutat.


viernes, 8 de mayo de 2020

97-Notes Històriques

"Valencia tiene un tesoro histórico de valor inapreciable por lo rico, y este tesoro lo guarda en su archivo municipal. Lo que ha sido la ciudad, desde que fue conquistada por el Rey Jaime, allí está escrito en millares de legajos amarillentos, que siglo tras siglo se han ido depositando, sin sufrir grave detrimento. Allí están los ‘Manuals de Concells’ y ‘Establiments’, o sea los libros de actas, que arrancan de 1306 y comprenden 232 volúmenes, y donde vive toda la historia de Valencia, desde principio del siglo XIV; allí hay otra serie complementaria de aquellos, como la de ‘Previsións dels Jurats’, con 192 volúmenes (de 1432 a 1691), figurando junto a estos, como expresión del régimen financiero de la ciudad los libros de ‘Clavería Comuna’ con sus dos secciones de ‘Albarans’ (libramiento) y de cargo y de data y los de ‘Clavería de Censals’, que contiene los préstamos ofrecidos a la ciudad por corporaciones y particulares, y por último la valiosa colección de ‘Notals’, escrituras notariales en que una de las partes era el Consejo General, remontándose la primera a 1343. Merecen también citarse las Cartas Reales y las Misivas, valiosa colección de letras de cambio, en la que se halla la más antigua que se conoce en España, y autógrafos de varias personalidades, entre ellos uno de San Ignacio de Loyola.

Todo este inmenso fardo de papel contiene la Historia de la ciudad de Valencia y de parte de su antiguo reino, pues la capitalidad de éste no podía sustraerse de la vida de aquél."

Font: El tesoro histórico de Valencia del llibre ‘En defensa de la personalidad valenciana’. Colección de artículos publicados en Las Provincias de Valencia (Tomo II, segunda edición), per Jordi de Fenollar (Imp. Doménech-Valéncia), sense data.

Nota: Jordi de Fenollar és el pseudònim de Teodor Llorente i Falcó (Valéncia, 1869-1949), fill del patrici Teodor Llorente i Olivares. Llicenciat en Dret, periodiste i escritor. Fon Secretari de Lo Rat Penat i Director decà del Centre de Cultura Valenciana (ara RACV) i croniste oficial de la província.


Teodor Llorente i Falcó

viernes, 1 de mayo de 2020

96-Notes Històriques

"Acaba de declarar públicamente el propio Jordi Pujol: En 1996 hubo pacto entre Aznar y Pujol. Éste apoyaría la investidura de aquél a cambio del apoyo a la unidad de la lengua catalana. ¡En el altar idólatra del pancatalanismo los sumos sacerdotes de la política inmolaron la lengua y la cultura de dos pueblos con historia y lengua mucho más antigua y gloriosa que la catalana! ¡Dos pueblos, además, orgullosos de ser españoles!

Lo del «pacto», lo ha dicho uno de los pactantes, lo de la «antigüedad» de los reinos de Mallorca y Valencia lo dice la Historia. Si miento, invito una vez más a Pujol, Mas, Zaplana, Matas, Maragall, Carod, Zapatero y rectores universitarios a que digan a España entera cuáles eran los límites geopolíticos de la Cataluña actual en 1229 y 1238, cuántos eran sus habitantes, quién su «president o conseller en cap», qué lengua hablaban… No podrán responder adecuadamente porque Cataluña, geopolíticamente hablando, entonces no existía. Era una yuxtaposición de condados autónomos. En cambio, existían, y con muchos siglos de historia y de «romanç valencià o mallorquí», los reinos de Mallorca y Valencia…'.

Enllaços d'interés:


Font: 'Baleares y Valencia, moneda de cambio', per Juan Vanrell (La Razón, 27.11.2004).

* Juan Vanrell Nadal (Algàida, Illes Balears, 1925). Filòlec. Catedràtic de francés. President de l'Acadèmia de la Llengua Balear.

Juan Vanrell Nadal

viernes, 24 de abril de 2020

95-Notes Històriques

"Pero parlant de falses relíquies, no podia deixar de mencionar, aprofitant el 800 aniversari del naiximent del Rei Jaume I, aquelles que es relacionen en el nostre monarca i que de forma enganyosa per als visitants «exhibix» el Museu Històric Municipal de l´Ajuntament de Valéncia. Entre les «perles» expostes figuren l´espasa del rei, el supost escut o Trofeu de la conquesta en el fre i espola, encara que de totes estes relíquies la que se´n porta la palma es el famós, i hui emblema dels catalanistes, «Penó de la Conquesta». De tots estos objectes s´han publicat diversos estudis que desmonten la seua autenticitat, per lo que, de moment, no reincidirem en els mateixos. Pero davant l'insistència dels catalanistes en reivindicar, una vegada més (en esta ocasió en motiu de l´Any de Jaume I), el «Penó de la Conquesta» com a emblema nacional dels valencians, en contraposició de la nostra Real Senyera, nos obliga a insistir en que el «Penó», es més fals que les plomes dels arcàngels Gabriel i Miquel.

Encara que en atres artículs incidirem en l´impossibilitat històrica de que la relíquia exposta fora la que isaren els moros en la torre d´Ali Bufat (despuix del Temple), convindria recordar lo que ya denunciava el prestigiós Roc Chabàs, davant de la presunta falsetat del Penó en 1900, arreplegat per Carreres Candi en Geografia del Regne de Valéncia, Tom de la provincia de Valéncia, p.550: «…no es posible sea la bandera real la que tiene el Ayuntamiento, porque la tela, pintura y paleografía de la fecha la denuncia como obra del siglo XV o XVI»."

Font: "El Penó de la Conquesta, una falsa relíquia"', per Joan Ignaci Culla (Las Provincias, 9.10.2008).

Enllaç Las Provincias:

Enllaç per a dercarregar-se'l en pdf: 
https://1drv.ms/b/s!AlCWEo0GuRxCiljWS_61EQWRyz2R?e=h7Rxi1


*Joan Ignaci Culla (Valéncia, 1959). Escritor, articuliste, conferenciant i investigador. President de Renaixença Valencianista.


lunes, 20 de abril de 2020

94-Notes Històriques

"Mangonejats i despreciats pel regim franquiste, que mai va perdonar que Valéncia fora l´última capital de la República Espanyola, el Regne de Valéncia es vorà abocat a una despersonalisacio absoluta recolzada per les classes socials miges i altes que menysprearan el fet de ser valencians i de parlar un idioma propi. I a pesar d´això la consciència valenciana es va mantindre viva."

Font: Llibre "Consens per al futur". Document Marc consensuat en la Convenció Valencianista V2012 (Castelló, 2012). Editat per Edicions Mosseguello.

Si esteu interessats en comprar el llibre podeu trobar-lo en el següent enllaç:


*Esta publicació arreplega el Document Marc consensuat de manera totalment democràtica, transparent i participativa pels més de 150 participants de la Convenció Valencianista V2012 celebrada en abril de 2012 en Valéncia ciutat.


lunes, 13 de abril de 2020

93-Notes Històriques

"Así pues este hecho cierto de que en 1238, cuando Valencia fue conquistada, e incluso cien años más tarde, Lérida y Tortosa eran tan de Aragón como Zaragoza y no de Cataluña, no debe ser nunca olvidado por los que escriben o hablan de la historia, porque al hacerse el cómputo de repobladores, el número abundante de leridanos y tortosinos que vino a poblar nuestro Reino de Valencia hay que computarlo como aragoneses siempre, y nunca como catalanes. Y si así lo hacemos, que es en definitiva computar datos ciertos y verídicos, veremos que el porcentaje de los que vinieron de la "Marca Hispánica" o condados catalanes es muchísimo más reducido de lo que nos quieren hacer creer quienes nunca juegan con la verdad. Y nunca dicen la verdad porque la odian, ya que ésta les está diciendo a voz en grito que están falseando la historia y engañando al pueblo."


Font: "La verdad que hay que decir", per Vicent Giner Boira.

* Vicent Giner Boira (Valéncia, 1910-1997). Llicenciat en Dret, escritor i articuliste. Lletrat assessor del Tribunal de les Aigües de la Vega de Valéncia quasi mig sigle i del Sindicat de Regulació de les Aigües del Túria. Fundador de l´Associació Internacional del Dret de les Aigües. Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Vicent Giner i Boira

viernes, 10 de abril de 2020

92-Notes Històriques

"El Archivo de la Corona de Aragón estuvo controlado durante todo el siglo XIX por la familia Bofarull. Uno de sus más insignes miembros, Próspero de Bofarull, publicó a mediados de siglo una serie de documentos inéditos entre los que figuraban una nueva versión del Llibre dels Repartiments.

Durante la reconquista del Reino de Valencia, Jaime I prometió una porción de tierra y una casa a todo aquel que le ayudase en la guerra; en este Llibre dels Repartiments figuran las promesas que efectuó Jaime I a los distintos soldados. En teoría, este documento acreditaría la repoblación catalana de Valencia (si bien este extremo ya fue refutado por el propio Ubieto al demostrar que el Llibre dels Repartiments sólo contiene las promesas efectuadas por el Rey, pero no el nombre de quienes realmente se quedaron en Valencia)

El caso es que en la traducción de Bofarull aparecen numerosos nombres tachados u omitidos con respecto al original; casualmente, se trataba de nombres de aragoneses y de navarros. Esto permitió hablar de una repoblación netamente catalana de Valencia."

Font: "Tradición manipuladora", per Juan Ramón Rallo.

* Juan Ramón Rallo i Julián (Benicarló, 1984). Doctor en Economia i Llicenciat en Dret, abdós, en premi extraordinari de final de carrera. Màster en Economia de l´Escola Austriaca per l´Universitat "Rey Juan Carlos" de Madrit. Actualment és professor de dita universitat i en els centres d´estudis OMMA i Isead. Director de l´Institut Juan de Mariana. Ha publicat diversos llibres.

Juan Ramón Rallo i Julián

lunes, 6 de abril de 2020

91- Notes Històriques

Recordem...

1941

El falangiste Dionisio Ridruejo -jefe de la propaganda franquista en Barcelona- començà a organisar "amb l´ajuda d´alguns artistes i intel.lectuals catalans, una cultura de signe feixista vehiculada en català" (Espalder, A.: Historia. Barcelona, 1993, pág. 261). El proyecte fabrià de la "unitat de la llengua" anava inclòs en el paquet.

1946

Josep Romeu funda la Societat Catalana d´Estudis Històrics, braç armat cultural de la burguesia feixista catalana per a la "reinterpretació" de l´història. Als seus colaboradors, Miguel Dolç i Guillem Colom els obsessionava una idea: estendre el "normalitzat" (dialecte barceloní) en lo Regne de Valéncia.

1951

Es produïx l´infiltració oficial del català en giner, en el primer número de la nomenada "Revista Valenciana de Filologia", editada per la Diputació franquista i en la que publicaven les seues soflames colonialistes els "gurús" de la burguesia nacional-feixista catalana: Martí de Riquer, Badía i Margarit, Turell, Casacuberta, etc...'

Font: '¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?'. Mª Teresa Puerto (Valéncia, 2005). Catedràtica de Llengua Anglesa i filòloga anglo-romànica.

* Josep Romeu i Figueras (Òdena, 1917-Barcelona, 2004). Poeta i crític lliterari.

 Josep Romeu i Figueras

lunes, 24 de febrero de 2020

86-Notes històriques

"Y es que, efectivamente, el problema de la Lengua Valenciana no es una cuestión científica, ni histórica, ni filológica, sino exclusivamente política. Nadie hasta hace cuatro días, se ha cuestionado la identidad de nuestro idioma valenciano, así lo reconocieron nuestros clásicos, lo ratificaron personajes como: Cervantes, Quevedo, Lope de Vega, Juan de Valdés, etc., y catalanes que tuvieron que escribir sus obras en lengua valenciana, porque era la más culta de su época, ya que el catalán se debatía en la nada: Eximenis, Bonlabi, Amiguet u Onofre Pou, por ejemplo.

Es una pena que la actual RAE trabaje al servicio de la mentira y de la manipulación. Pero más pena que tengamos que sufragar con los impuestos de todos los valencianos a la AVL, cuando hasta nuestro presidente Camps, sabe que es el auténtico Caballo de Troya de la lengua valenciana y la sustenta."

Font: 'Las tribulaciones de la RAE' per Joan Ignaci Culla.


* Joan Ignaci Culla Hernández (Valéncia, 1959) Escritor, articuliste, conferenciant i investigador. President de Renaixença Valencianista.

Joan Ignaci Culla Hernández

lunes, 17 de febrero de 2020

85-Notes històriques

Recordem...

'1982. Gran polemica en el Parlament de Madrit entre el Senador catala Joan Benet i el Senador valencià Manuel Broseta contra la feroç obstinacio catalanista d´impondre en l´Estatut d´Autonomia Valencià del terme 'catala' a la llengua parlada en el territori valencià. Broseta impedi la vergonyosa humillacio de sometre la Llengua Valenciana a l´infecte dialecte barceloní.
[...]
El Senador Broseta afirmà que el seu partit (UCD) aceptava en tristea, el nom de Comunitat Valenciana perque la que històricament nos corresponia era la de Regne de Valéncia. No obstant, el Senador socialiste alacantí Beviá seguí insultant als valencians utilisant el terme geogràfic de 'país valencià', barbarisme històric, inexistent en el repertori històric de Valéncia. 

La Comissió Constitucional del Senat dictaminà en favor de la denominació "Llengua Valenciana", tal i com consta en l´Estatut Valencià.' 

Font: '¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d´una llengua. Segles XIX y XX.', per Mª Teresa Puerto Ferrre (Valéncia, 2005). 

* Manuel Broseta i Pont (Banyeres de Mariola, 1932-Valéncia, 1992). Catedràtic de Dret Mercantil i polític.
Manuel Broseta i Pont