Mostrando entradas con la etiqueta Anfós Ramon i Garcia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Anfós Ramon i Garcia. Mostrar todas las entradas

viernes, 15 de septiembre de 2017

201-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Una poesia del nostre gran poeta, Anfós Ramon, titulada "Com la sanc feta paraula".

Poema de cara al meu poble que està parlant

en veu baixa, quan es hora de forjar a crits

el futur que alguns li neguen, com el fruit

rebordonit li nega a l´arbre la collita.

¡Germans! ¡Germans de terra i de preguntes

que no trobeu resposta com Deu mana!

¡Germans encadenats pel dur silenci

dictat des del poder que ens avasalla!
[...]
Ya se, Pare Vicent, que falten homens;

que molta gent, deserta; que se cansa

de tanta inhibicio i tanta mentira;

de tanta mala brossa que s´escampa

com un castic de borres o d´injuries

o fills que al fosc reneguen de la patria.

Ya se, bon Sant Vicent, que nostra llengua,

per no sé quins favors, se malbarata,

negant la seua viva trayectoria

i el seu valor que no admet la rebaixa.
[...]
Un poble mor, quan mor la seua llengua.

La sanc de l´esperit, es la paraula.

I si la paraula i llengua nos destrocen,

Serem uns morts vivint sense esperança.
[...]
I quan la veu del poble en tot el Regne

se torne mes unanim i mes ampla,

podrem cantar units eixa victoria

que el propi orgull ab força nos reclama.
[...]
¡Perdona, Sant Vicent, les nostres culpes!

¡Perdona a qui es denigra i a qui estafa!

Que mentres quede un fill bo en esta terra,

¡No ha de morir la llengua valenciana! 

* Anfós Ramon i Garcia (Valéncia, 1924-2014). Premi Nacional de Poesia. 

Nota: Poema llegit en l´entrega del premi "Fadrí-Josep Mª Guinot a les lletres valencianes" de l´associació Cardona Vives de Castelló a Anfós Ramon l´any 2007.

N'Anfós Ramon i Garcia

viernes, 4 de agosto de 2017

129-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"Me dijeron que nunca llegaría a ser nadie en el mundo de la literatura". Anfós Ramon (el poeta valenciano más premiado de todos los tiempos). Citat per Josué Ferrer.

Un poquet d´una poesia del nostre gran poeta, Anfós Ramon.

M´agradaria dirvos eixes coses 
que es fan espiga 
o llum en la paraula. 
M´agradaria tindre sense núvols 
el goig que es torna veu 
des de l´entranya. 

Pero tinc un dolor enmig la llengua, 
que em fa tancar els llavis 
ple de rabia, 
quan veig al fill negat que mistifica 
l´orige de la llengua valenciana. 

Tinc un desig de paus 
i de concordies 
marchant unidament per eixa causa 
que no coneix l´engany 
ni mai té dubte quan sembra 
de Senyeres nostra Patria. 

I cride al poble meu. 
Cride a la terra 
que sap quallar el fruit 
de nostra parla, 
per tal de que no calle 
ni claudique 
davant de qui la ven o la regala...'.

(Fragment del poema titulat 'En poques paraules, prou.').

* Anfós Ramon i Garcia (Valéncia, 1924-2014). Premi Nacional de Poesia.

Foto de Josué Ferrer.

N'Anfós Ramon i Garcia

miércoles, 6 de enero de 2016

N'Anfós Ramon i Garcia

Ofici de Paraules. Simfonia en gris obert (I)


Soc un simple caminant
que va perdut pel bosc
a on la mitat dels arbres son oblit
i l'atra mitat, recort.
Tinc en les mans l'instant d'una rosa
que fon capoll ahir
i espera el seu dema per a ser fem.
El sol, se transparenta de miseries
i crema els pardalets que anhelen llum.
Pronte comprenc lo patetic d'un viure
discret o canviant com un camalleo.
Comprenc que l'estrela no caiga
en el fanc apegalos que fruix el renoc.
Les tentacions, se van amontonant
com les garbes de palla en el meu ser.
Els amics me conviden
a la mort de les lletres que he sabut
no valen per a res entre la roba.
Es inutil parlar
quan no hi ha qui t'escolte en el carrer.
No es gens facil entendre lo que dic
quan hi ha un immens tumult
de veus desganyitant-se dins del mon.
I seguixc caminant
entre els arbres del bosc que no conec
i no se fan recort ni son oblit.
De repent, el futur
que estava recolzat davall d'un om,
me diu: seguix avant
per mes que desconegues el cami.
I en arribar al fi, besa la terra.


Editat per Lo Rat Penat en 1995

N'Anfós Ramon i Garcia

domingo, 4 de octubre de 2015

N'Anfós Ramon i Garcia

Ofici de Paraules. Simfonia en gris obert (IV)

No m'obligueu a negar la veritat.
No m'obligueu a respectar als llops
que volen fer el cau dins de ma casa.
Duc massa temps sobre els muscles
la carrega d'un poble que no es lliure.
Un poble sense sanc, sense respostes
al durs atacs dels llops en pell d'ovella.
Un poble que amorosament treballa
la terra que ara troba remoguda
pels llops que se li emporten la collita.
Un poble condenat a la derrota
per no dur en el cor un crit de guerra;
per no esclafar-li el cap al gos que lladra;
per esperar pacient un nou preludi
de notes transparents i fidedignes
que tornen a explotar la seua força.
Un poble acomodat que no es meneja
quan veu als llops furtant-li l'esperança;
quan veu cobert el cel de negres nuvols
i no arreplega el blat de l'alegria...
No vullc que m'obligueu a obrir la porta
als llops que estan coberts en pell d'ovella.
Perque si un dia els veig dins de ma casa,
potser han de trobar la sepultura.
No dorgues, poble meu, desperta vida
i no deixes als llops que te destrossen...

Editat per Lo Rat Penat en 1995

N'Anfós Ramon i Garcia (Valéncia, 28 de març de 1924 - Valéncia, 17 de juny de 2014). Durant onze anys sigué Vicepresident de Lo Rat Penat.
Poeta valencià que obtingué multitut de premis:
  • 1957: Obtingué la seua primera Flor Natural en Algemesí, seguida de les poblacions de Castelló, Manises, Meliana i Vilanova de Castelló.
  • 1959: Conseguix la primera Flor Natural en Valéncia.
  • 1963: Premi "Valencia" de Lliteratura de la Diputació Provincial.
  • 1975: Premi "Xavier Casp", Ajuntament de Carlet.
  • 1977: Premi "Ciutat de Castelló".
  • 1982 i 1983: Premi "Primavera" de l'Associació Cultural i d'Investigació "El Palleter" de Catarroja.
  • El premi "Bernat i Baldoví" el conseguí en 10 ocasions.