viernes, 30 de junio de 2017

120-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Començament i Colofó del llibre "Sinonima Variationum Sententiarum", de l´escritor Jeroni Amiguet. Llegim en abdós reproduccions:

"… ex italico sermone in valentinum…". Fon editat en Valéncia l´any 1502.

* Jeroni Amiguet i Breçó (Tortosa, sigle XV- Barcelona ¿?, 1530). Mege, humaniste i professor de gramàtica en Oliva, Gandia, Valéncia, Lleida i Tortosa.

Foto: Començament del llibre
 "Sinonima Variationum Sententiarum". (Valencia Freedom)


Sinonima Variationum

lunes, 26 de junio de 2017

119-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Transcripció de "La trenta e dues", alabança a Valéncia del llibre "Regiment de la Cosa Publica", del traductor, escritor i mestre en Sacra Teologia, el franciscà Francesc Eiximenis. Sobre les arrels [raïls] de la Llengua Valenciana, llegim: 

“…aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millo li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables del altres, he ha presos los millors…'. 
Edició valenciana de l´any 1499. Francesc Eiximenis (Girona, 1327-Perpinyà, 1409).

Foto: Taulellets. Entrada triumfal de Sant Vicent Ferrer a Valéncia, al seu costat, Francesc Eiximenis fent-li una pregunta.

Entrada triumfal de Sant Vicent Ferrer en Valéncia

viernes, 23 de junio de 2017

118-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

Dedicatòria de "La Vida de Sancta Catherina de Sena". Es pot llegir al principi: 

“…trauir de lati en valenciana prosa…”. L´autor és Miquel Pereç. Edició de Valéncia de l´any 1499.

Vita Divae Catherinae de Senis, en valencià "La vida de Sancta Catherina de Sena", arromançat per Miquel Pereç. Narcis Vinyoles. "Cobles en lahor de Sancta Catherina de Sena". Imprés per Cristòfol Cofman. Valéncia, 11 de maig de 1499.

Fonts de documentació i foto: Vicent García Editores, S.A.

Sancta Catherina

lunes, 19 de junio de 2017

117-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Bertomeu de Torres Naharro, en la seua comedia "Propalladia", es pot llegir: 

"...Mas aveis destar alerta por sentir los personajes que hablan quatro lenguajes hasta acabar su rehierta. No salen de cuenta cierta por latín e italiano, castellano y valenciano que ninguno desconcierta." 

* Bartolomé de Torres Naharro (Badajoz, ¿?-1524). "Propalladia" (Nàpols, 1517). 

Fonts: Citat per Vicent Ferrer Olmos en "Comedias de un famoso extremeño" (Levante (Especial), 7.2.1981). I per Salvador Faus i Sabater en "Recopilació històrica sobre la denominació llengua valenciana" (pag. 50).

Propalladia

viernes, 16 de junio de 2017

57-Notes històriques

L'any 1920, denunciava Mossén Alcover:

"Estoy disconforme con las arbitrariedades de Pompeu Fabra y contra el centralismo lingüístico que él quiere imponer en todas partes (Valencia incluida). Imponer no ya el habla de Cataluña sino la de Barcelona con talante dogmático y con arbitraria eliminación de las formas que se asemejan al castellano..."

Font: Revista Renou nº 48, març de 2004, de l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

* Antoni Mª Alcover i Sureda (Santa Cirga, Manacor, 1862-Palma, 1932). Eclesiàstic, llingüiste i escritor. Autor del diccionari Català-Valencià-Balear.

Antoni Mª Alcover i Sureda

lunes, 12 de junio de 2017

116-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"... Deixem-se de considerar a Artola com poeta català. D´això res. Escrivia en aquelles normes que molts seguien per creure seues, pero els pensaments, els sentiments sempre foren casolans. Sí es veritat que ell va estudiar en les Universitats de Barcelona i Salamanca. Que el idioma català el tindria mastegat, pero per lo mateix que el seu contacte en el castellà no desfigurà el seu verp autènticament castellonenc tampoc ho feren els anys que va passar, primer estudiant Arquitectura en Barcelona, i poc després deixar aquella carrera per a fer Filosofia i Lletres.

[...]

I en realitat, amic llector tant si eres com si no, fill de la ciutat de La Plana, este llibre ['A l´ombra del campanar'] es per a llegir-lo en continua delectació. Vers, pura cançó. Canta al poble i a la gent, als animals, a les costums i a les bondats que roden la noria dels dies plens de treball o bullint de festa, pero més gojant que penant. Mirem com desperta l´horta la ploma d´Artola:

'El llaurador matiner
el pollastre, diu, l´alerta,
de matí de matinet,
i el llaurador es desperta
amb (sic) un eriçó de fret.
Deixa un sospir de recança
embolicat al llençol
i a la finestra s´atança
per vore si ha eixit el sol.
Mira al cel i el veu tot negre
(ha plogut tota la nit)
Pensa en la saò i alegre
... ¡es fica de cap al llit!" 

Font: 'Bernat Artola Tomás. Ver empelt d'amor a Castelló' per Manuel Casaña Taroncher. Revista Renou nº 48, març 2004, de l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

* Bernat Artola i Tomás (Castelló, 1904-Madrit, 1958). Mestre, dibuixant, escritor i poeta.

Bernat Artola i Tomás

viernes, 9 de junio de 2017

115-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"... es un error pensar que Jaime I trajese el catalán a Valencia y Baleares. Rotundamente no. En Baleares ya se hablaba ese latín degenerado de distinta forma, aunque muy parecido. Luego, la noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricamente. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán."

Font: Torcuato Luca de Tena (El día de Baleares, 22.9.1985). Cita reseñada en el libro 'Nacionalismo catalán. Una gran farsa' de Michael Braveheart.

* Torcuato Luca de Tena Brunet (Madrid, 1923-1999). Escritor, periodista y miembro de la Real Academia Española de la Lengua.

Torcuato Luca de Tena Brunet

lunes, 5 de junio de 2017

114-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Diu en la dedicatoria del Tirant lo Blanch: 

"…me atrevire expondre, no solament de lengua inglesa en portuguesa. Mes encara de portuguesa en vulgar valenciana, perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar…" 

D'esta novela de l'escritor valencià, Joanot Martorell i Mompalau (Gandia, 1413-1468), digué Cervantes que: "…es el mejor libro del mundo…" ('Don Quijote de la Mancha', I, cap. VI). 

Diu en el Deo gracias del Tirant lo Blanch: 

"…Lo qual fon traduit de angles en lengua portuguesa. E apres en vulgar lengua valenciana per lo magnifich e virtuos cavaller mossen johanot Martorell…"

També diu: '… llibre apellat Tirant lo blanch…'. (Podem comprovar perfectament que és blanch, en H). 

Açò ho diu l'escritor Martí Joan de Galba (Valéncia, ¿?-1490), el qual escrigué la quarta i última part degut a la mort de Martorell. Fon editat en Valéncia l'any 1490. (Biblioteca Universitària de Valéncia, British Library de Londres i Hispanic Society of America de Nova York).

El Tirant lo Blanch es u dels llibres més importants de la lliteratura universal i la primera novela cavalleresca impresa (anterior a la novela 'Amadís de Gaula').

Tirant lo Blanch

viernes, 2 de junio de 2017

113-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

En el pròlec de la "Historia de Joseph" (Roiç de Corella, 1485), es pot llegir al començament: 

'…Descriure en vulgar de valenciana prosa…'. 

* Joan Roiç de Corella (Gandia/Valencia ¿? 1435-Valencia, 1497). Poeta, cavaller i sacerdot valencià que escrigué en llengua valenciana. Fon amic del nostre gran poeta, Ausiàs March.

Esta obra s'edità en Valéncia l'any 1500, a on es conserva l'únic eixemplar del món.

Joan Roiç de Corella