viernes, 26 de febrero de 2021

213 Cites i Resenyes

 "Es la mateixa percepció diferencial que té Carles Ros quan arreplegà els refrans catalans del Dr. Carles Amat per a traduir-los i acomodar-los al valencià o José Brusola al fer -1853- la traducció al valencià de l´obra catalana de Narcís Fages de Romà: Aforismes Rurals per a donar-los a coneixer als nostres llauradors."

Font: 'Nom Històric de la Llengua Valenciana'. Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno. (Revista Renou nº 52, juliol 2005, de l´associació cultural Cardona i Vives de Castelló).

lunes, 22 de febrero de 2021

212 Cites i Resenyes

 "Dés de lo sigle XIII ha vingut anomenant-se ab lo nom generich de llemosina y més tart de valenciana, sens que mai los escriptors classichs valencians l´hagen baptejada ab lo nom de catalana. Crech per lo tant que los moderns que res ó molt poch encara havem fet per son poliment y conreu no tenim lo dret de cambiar-li el nom, qual cambi implicare lo regoneiximent de la propia impotencia pera continuar l’obra gloriosa dels nostres predecesors."

Font: Revista 'Ayer y Hoy' (1902).

* En Gaetà Huguet i Breva (Castelló, 1848-1926). Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els EE.UU., coneixedor de diversos idiomes. Empresari, articuliste i mecenes, i un dels pares del valencianisme.

En Gaetà Huguet i Breva

viernes, 19 de febrero de 2021

211 Cites i Resenyes

 "Nuestro valenciano -tal como lo afirma J. San Valero- es un conjunto lingüístico constituido por elementos derivados básicamente del bajo latín hablado por todo el pueblo hasta el siglo VIII, enriquecido del VIII al XIII con arabismos y desde el XIII hasta hoy con aragonesismos, catalanismos, provenzalismos, castellanismos, etc..., con unos cultismos modernos y muestra tendencias fonéticas, palabras y expresiones que van desde el ibérico hasta los tecnicismos actuales, pasando por el visigodo, lenguas norteafricanas no arábigas, italiano y francés medievales o modernos, etc..".

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* En Julià San Valero i Aparisi (Valéncia, 1913-1998). Catedràtic d´Història de la Cultura. Catedràtic de Prehistòria Universal i Mija. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres. Professor, conferenciant i escritor. Fon Decà de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV). Ha escrit diverses obres.

En Julià San Valero i Aparisi


lunes, 15 de febrero de 2021

210 Cites i Resenyes

 "Nomes han passat unes decades des de la desaparicio de P. Fabra, C. Salvador o Sanchis Guarner; estos habitualment usaren el terme “valencià” per a la nostra llengua, no obstant el seu plantejament, mes comercial i politic que gramatical, d´intentar impondre un nou mit: el de l´ “unitat de la llengua” trencada i seccionada, segons les seues teories, per la reaccio airada, pero pacifica, d´un poble que tan sols preten conservar lo que sempre ha tingut per seu: la llengua valenciana. Hui, ya declaren, sens ambages, que els valencians parlem catala."

Font: 'L´unitat de la llengua: Falsetat i mit.', per Alfons Vila Moreno.

* Alfons Vila Moreno (Canals, 1941). Doctor en Història. Llicenciat en Filosofia i Lletres. Magisteri i Pedagogia. Acadèmic de la Real Academia de Cultura (RACV). Ha escrit diversos llibres sobre història i sobre la llengua valenciana. Actualment, per desgràcia, és membre de la catalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

En Alfons Vila Moreno


viernes, 12 de febrero de 2021

209 Cites i Resenyes

 "Consideramos -dice A. Ubieto- que la lengua romance hablada en el siglo XII en Valencia persistió durante el siglo XII y XIII, desembocando en el 'Valenciano medieval'. Sobre esta lengua actuarían en muy escasa incidencia las de los conquistadores, ya que, como he señalado en otra ocasión, el aumento de la población del Reino de Valencia no llegó a un 5% con la inmigración aragonesa y catalana. Y esta inmigración iba aproximadamente por mitad y mitad.....".

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 1923-Valéncia, 1990). Historiador migevalista. Catedràtic d´Història. Doctor en Filosofia i Lletres.

D. Antonio Ubieto Arteta


lunes, 8 de febrero de 2021

208 Cites i Resenyes

 "En Josep Maria no pensava aixina, sempre defengué al Regne de Valéncia, sempre pensà que Alacant, Castelló i Valéncia tenien llengua, costums, interessos, història i tradició comuns que nos havien convertit en un sol poble des de feya sigles. Artana, Castelló i el Regne de Valéncia eren... la seua vida. La Llengua Valenciana, per ell demostradament diferenciada del català, era l´argamassa que unia i donava raó de ser al poble valencià. Éll dia que la llengua materna era part intrinseca de la família i pensava, com home eminentment religiós, que tenia obligació de defendre-la, ya que u dels manaments de l´Iglésia es el de "honrar pare i mare" i la considerava sa segona mare."

Font: 'Ha mort un gran valencià de Castello' (Revista Renou nº 52, juliol, 2005), per Fernando Masip Loras.

* En Josep Mª Guinot i Galan (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre tematica religiosa i llingüística.

En Josep Mª Guinot i Galan

viernes, 5 de febrero de 2021

207 Cites i Resenyes

 "Por el contrario, dado su pedigrí histórico SÍ que hay que hablar de LENGUA VALENCIANA: El ilustre gramático español Ramón Menéndez Pidal, en su "Gramática Histórica” (Madrid ,1977) siempre reconoció la independencia y categoría histórica de la Lengua Valenciana, en su trayectoria evolutiva, respaldada por los tres elementos indispensables que fundamentan una lengua:

1. Sus etimologías genuinas.

2. Su trayectoria de acuerdo con los principios y Leyes de la Gramática Histórica.

3. La autoridad indiscutible de unos Clásicos que la han desarrollado y consagrado a lo largo de un SIGLO DE ORO LITERARIO (Siglo y medio, en el caso de la Lengua Valenciana).

La LENGUA VALENCIANA tiene esos 3 elementos indispensables junto a otros, también, de esencial calibre:

1. Posee desde el siglo XV una koiné o sustrato lingüístico con plena autonomía fonética, léxica, morfosintáctica, fonética y semántica;

2. Posee gramáticas que la estructuran como lengua (Gramática de Andreu Sempere. Alcoy, 1546)

3. Posee diccionarios ("Líber Elegantiarum"..."el mes antic llexic d´una llengua romanç", del valenciano Joan Esteve, 1472);

4. Posee una Biblia traducida del latín ("Biblia de Frai Bonifaci Ferrer", 1478);

5. Posee un "Kempis", traducido del latín por Miquel Perez (1482); y..., sobretodo,

6. Posee el primer Siglo de Oro Literario de una lengua neolatina europea durante el cual centenares de autores proclaman en el prólogo o en el colofón de sus obras su: ”estic escrivint en nostra vulgar llengua materna valenciana".

Muy al contrario, el infame e infecto dialecto barceloní, así definido por el gran gurú de la investigación catalana Padre Batllori, no tiene todo el arsenal lingüístico antes mencionado ya que no alcanza su estándar lingüístico hasta 1906, cuando el químico Pompeu Fabra lo fabrica en su laboratorio esperántico “creando una lengua bombarda plagada de galicismos, arcaísmos y neologismos” (Unamuno dixit).

Ese es el neocatalaní que ahora se IMPONE en la Comunidad Valenciana para SUPLANTAR a la LENGUA VALENCIANA."

Font: 'Lengua Valenciana. Una lengua suplantada' (Valencia, 2006), per Mª Teresa Puerto.

* Mª Teresa Puerto Ferre. Catedràtica d´Anglés. Llicenciada en Filosofia i Lletres (Filologia Anglesa i Francesa). Màster en Llengües Anglo-Romàniques. Membre del Colectiu Fullana.

Mª Teresa Puerto Ferré M


miércoles, 3 de febrero de 2021

103 Notes Històriques

 Recordem nostra història: El Centenar de la Ploma.

El Centenar de la Ploma custodiava la Senyera del Regne de Valéncia.

En 1365, Pere II de Valéncia i IV d´Aragó otorgà el privilegi real de formar una milicia valenciana permanent per a defendre i custodiar la Senyera del Regne de Valéncia. Esta milicia rebé el nom de "Centenar de la Ploma", per estar formada per 100 hòmens que durien una ploma en l´elm en el que es cobrien el cap.

El "Centenar de la Ploma" passà a estar format per 200 hòmens a partir de 1390: 100 ballesters a peu més una força d´atres 100 cavallers per a reforçar al Centenar, tots dirigits per "Lo Justicia Criminal de Valencia". A les seues órdens estaven els "Caps del Centenar" i, seguint la jerarquia, els "Caps de dehena" que manaven sobre 10 hòmens.

El "Centenar de la Ploma" acompanyava a la Real Senyera Valenciana en les batalles, pero també en les festes i celebracions."

Font: L´Enciclopèdia


Real Senyera i Centenar de la Ploma