128-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Ell sentia, en lo més íntim del seu cor, la decadència de la seua llengua valenciana; per això parlava de 'la gran necessitat que hi ha de conservar l´idioma propi d´este Regne'." 

Font: 'El Crit de la llengua' de Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006). 

* Fra Lluís Galiana i Cervera (Ontinyent, 1740-1771). De l´orde dels Predicadors. Estudià filosofia i teologia en Oriola. L´obra més coneguda d´ell es la "Rondalla de rondalles". Estigué en contacte en Gregori Mayans, intercanviant duptes filosòfics i llingüistics.

Foto: "Rondalla de rondalles", edició de Carles Ros i Hebrera, de l´any 1776, Valéncia.

58-Notes històriques

"Uno de los factores que explica el aletargamiento de la sociedad valenciana es la ausencia de una burguesía nacionalista, poco comprometida con la personalidad valenciana, y que sólo aspira a obtener beneficios de su participación en la economía, dejando de lado las cuestiones de carácter político."

[...]

"Cataluña o País Vasco tienen un mayor peso nacionalista en sus sistemas políticos, porque poseen sólidas burguesías que están fuertemente comprometidas con el proyecto nacionalista en sus respectivas comunidades."

Paraules del llibre de Vicent González Lizondo titulat "No, sin nosotros". Citat per Carles Recio en el llibre 'La vida por Valencia. Biografía cultural y política de Vicent González Lizondo' (Valéncia, 2002). 

* Vicent González Lizondo (Valéncia, 1942-1996). Empresari i polític.

127-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Part del pròlec del llibre 'De la institucio, govern politich y juridich, costum, y observancies de la fabrica vella, dita de murs, y valls, y nova, dita del riu de la insigne, lleal i coronada ciutat de Valencia', editat l´any 1675, per Josep Llop. En un passage es pot llegir: 

"... Y no es de menyus cosideració el haver usat lo Autor del nostre Idioma Valencià..."

* Josep Llop (Valéncia, 1630¿?-1685), era Jurisconsult, Doctor en abdós drets, decà dels advocats de la ciutat de Valéncia... Autor de diverses obres, continuà el 'Vocabulario u Onomásticon de voces de derecho patrio conocido por Fueros de Valencia de G. Gil Polo'. Publicà el 'Expediente fácil para desempeñar y descargar la Ciudad de Valencia de las muchas deudas que la oprimen' (1669), apart de la ya resenyada.

Foto: Biblioteca Valenciana.

Expedient

126-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Nota de l´autor del llibre 'Thesaurus Puerilis' (El tesor dels chiquets), de l´escritor Onofre Pou. Es llig en la susdita nota: 

"... esta primer lo vullgar en llangua Cathalana, y Valenciana, y despres lo llati...”. Publicat en Valencia per Pedro de Huete l´any 1575 (un diccionari valencià-llati), també existixen atres edicions: en Barcelona (els anys 1580 i 1600) i en Perpinyà (1591).

Font: "Cites historiques sobre la llengua valenciana (del sigle XI al XX)", per Agustí Galbis. Publicat en Valencian. org

* Onofre Pou (Girona, sigle XVI). Naixqué en Girona pero residí en Valéncia i Perpinyà. Estudià filosofia i teologia i donà classes de gramàtica. Fon alumne de l´humaniste Joan Llorenç Palmireno.

125-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Vers del foli 977, manuscrit propietat dels Pares Dominics de Valéncia de l´any 1586, que conté una deliciosa narració en forma de declaració jurada, feta per un valencià, Jeroni Ferrandis, que va coincidir en Colombia en Sant Lluís Bertran (Valéncia, 1526-1581). És un testimoni sobre la llengua en que parlava el sant. 

Diu entre llínies: "...y que este testigo hoyo predicar el dicho Fray Lluys Bertran en lengua valenciana siempre y vio que los dichos Indios le entendian..."

Font: Citat per Salvador Faus i Sabater en “Recopilació històrica sobre la denominació Llengua Valenciana”, pàg. 61.

Foto: "La llengua valenciana i els nostres clàssics". Mª Teresa Puerto.

124-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Las obras del excelentissimo poeta Ausias March, Cavallero Valenciano. Traduzidas de lengua lemosina en Castellano", de l´any 1579, pel poeta Jordi de Monte Mayor. 

És sabut que antigament alguns autors li donaren al parlar del sur de França i la Corona d´Aragó, el nom de llengua llemosina, en el sigle XIX també hi hagué un brot de renaiximent nostàlgic del mateix nom. No obstant, l´edició de l´obra en la llengua original d´Ausias March, feta en Valladolid en 1555, per Joan de Resa, du al final un Vocabulari Valencià-Castellà.

* Jorge de Monte Mayor (Montemor-o-Velho, 1520-Piamonte, 1562). Escritor i poeta hispano-portugués. Fon músic i cantant de la capella de l´infanta Maria, germana de Felip II, i criat dels príncips de Portugal. 

Foto: Biblioteca virtual Miguel de Cervantes.

Las obras del excelentissimo poeta
Ausias March, Cavallero Valenciano

123-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Vocabulari Valencià-Castellà" (edició del sigle XX), prologat per l´escritor i polític Salvador Guinot i Vilar (Castelló, 1866-1944), l´autor de l´edició original fon Joan de Resa –pseudònim d´Honorat Joan-, el qual feu este vocabulari, per a la millor comprensió dels castellans de les obres d´Ausias March, que varen ser publicades en Valladolid l´any 1555, en Llengua Valenciana, de les quals este "Vocabulario" formà part.

* Honorat Joan i Escrivà (Xàtiva, 1507-1566). Humaniste, escritor i religiós. Estudià en Lovaina, tenint com a mestre a Lluís Vives en el qual adquirí coneiximents de llatí i grec, filosofia, matemàtiques, jurisprudencia i història. Estigué al servici de Carles V, ajudà a la formació de Felip II, despuix fon mestre del seu fill (el príncip Carles) i en 1564 fon nomenat bisbe d´Osma.

Font: Biblioteca Municipal de Xàtiva.

Honorat Joan i Escrivà

122-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Portada de la "Grammatica valenciano-latina", del mege i excels humaniste Andreu Sempere, de la que se´n feren prop de quaranta edicions: la primera en Valéncia l´any 1546, seguint-li sis més durant el sigle XVI, dos en Barcelona els anys 1570 i 1637, dos en Caller (Sardenya) els anys 1557 i 1583, i més de vint en Mallorca en els sigles XVII, XVIII i XIX. En tots estos llocs s´estudià el llatí, durant molts anys, en una Gramàtica Valenciana. La present edició és de Palma de Mallorca de l´any 1749. 

Foto: "La llengua valenciana i els nostres clàssics". Mª Teresa Puerto.

* Andreu Sempere (Alcoy, 1510-Valéncia, 1572). Doctor en Medicina. Catedràtic de Gramàtica i Retòrica per l´Universitat de Valéncia. Escrigué manuals i tractats i també poesia.

Andreu Sempere

121-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

Començament i Colofó del llibre "Sinonima Variationum Sententiarum", de l´escritor Jeroni Amiguet. Llegim en abdós reproduccions: 

"… ex italico sermone in valentinum…". Fon editat en Valéncia l´any 1502.

* Jeroni Amiguet i Breçó (Tortosa, sigle XV- Barcelona ¿?, 1530). Mege, humaniste i professor de gramàtica en Oliva, Gandia, Valéncia, Lleida i Tortosa. 

Foto: Colofó del llibre "Sinonima Variatorum Sententiarum" (ValenciaFreedom).

Sinonima Variationum