lunes, 30 de diciembre de 2019

80-Notes històriques

"Ciertamente los elementos étnicos que integraban la población valenciana en la época anterior y posterior a Jaime I eran muy heterogéneos. En efecto, había moros -utilizamos este vocablo en su acepción amplia apuntando aquellos que profesaban la fe musulmana-; había descendientes de los pobladores hispano-romano-visigodos que se habían convertido al mahometismo, y que son conocidos por muladíes; había judíos fieles a su fe; otros, que eran descendientes de la población premusulmana que habían conservado su religión cristiana, conocidos por mozárabes. Y tras la conquista se mezclaron con las razas precedentes los aragones..., catalanes..., y otros pueblos hispanos. De entre los conquistadores, los aragoneses fueron los que en mayor número se quedaron en Valencia."

Font: 'Los pobladores del Regnum Valentiae', per Juan Ferrando Badía (Las Provincias, 12.9.1987).

* Juan Ferrando Badía (Foyos, 1926-Valéncia, 2007). Catedràtic Emèrit de Dret Constitucional i Ciència Política. Universitat 'Rey Juan Carlos' (Madrit). Doctor Honoris Causa.

Juan Ferrando Badía

viernes, 27 de diciembre de 2019

169-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El catalán y el valenciano son idiomas hermanos pero distintos... Cada uno representa la cultura de dos pueblos diferentes... Cataluña no es la madre de Valencia."

Font: Luis Racionero (Las Provincias, 28.8.1987). Entrevistat per Jesús S. Carrascosa. 

* Luis Racionero i Grau (Lleida, 1940). Intelectual, urbaniste, escritor i periodiste. Estudià Ingenieria i Ciències Econòmiques. Ha publicat diversos llibres.

Luis Racionero i Grau

lunes, 23 de diciembre de 2019

79-Notes històriques

"En las rimas de éste... hay unas pocas en catalán. En catalán, ¿eh?, no en valenciano; en el catalán literario que restauraron Aribau y Rubio y Orts, no en el valenciano que se hablaba en la Valencia de Querol, no en la lengua de la casa de éste, no en aquella lengua de que el mismo poeta, en una de sus mejores poesías, en que canta a su Valencia, decía: Canción de amor en el materno idioma (...) Cuando Querol quiso cantar al amor... lo hizo en castellano y no en valenciano, y mucho menos en catalán (...) Cuando Cambó, el 'leader catalanista', fue a Valencia a una sociedad popular y se puso a hablar en ella en catalán, le silbaron sin dejarle continuar. No les hablaba en valenciano, sino en catalán."

Font: Unamuno, 1922. Citat en el llibre 'Historias del Idioma Valenciano', per Ricart Garcia Moya (Valencia, 2003). 

* Miguel de Unamuno Jugo (Bilbao, 1864-Salamanca, 1936). Escritor, filòsof i polític.
Zona de los archivos adjuntos

Miguel de Unamuno Jugo

viernes, 20 de diciembre de 2019

168-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Vos presentem un llibre que considerem que és una joya. El llibre en qüestió es titula 'Nostre Idioma' i és un llibre de dibuixets, tipo còmic, a on explica de forma didàctica per als escolars l´història de la nostra llengua. M´imagine que la seua finalitat era ensenyar als escolars quina és la llengua que tenim i l´importància històrica de la mateixa, en temps en que la Llengua Valenciana encara era oficial.

Llibre: 'Nostre Idioma', per Pere Aguilar i Pascual (Valéncia, 1984).
Direcció i coordinació: Pilar Fuster i Matosas i Pere Aguilar i Pascual. Text i guió: Carles Recio i Alfaro. Assessor filològic: Emili Miedes i Bisbal. Dibuixos: Enric Calvo i Dolç. Coloració i maquetage: Tomas Ruiz i Olivares.

"Nostre Idioma"
per Pere Aguilar i Pascual

lunes, 16 de diciembre de 2019

78-Notes històriques

"Estudis i treballs sobre clàssics valencians, teories sobre ciència i idioma o documents fonamentals sobre la nostra història són ignorats o amagats per qui més hauria de mostrar-los - Generalitat, Universitats, Mijos de comunicació... -. Em referixc a publicacions d´Artur Ahuir, Voro López, Alícia Palazón, Joan Costa, Enric Pallàs, Gómez Bayarri, Toni Fontelles, Lleopolt Penyarroja... tractant d´Ausias March, Roïç de Corella, la Bíblia valenciana, Joanot Martorell... ¿Fins a quan i quan mane qui?"

Font: 'Brots', per Aureli López (Valéncia, 2003). 

* Aureli López i Muñoz (Paterna, 1943). Escritor i Professor de Llengua Valenciana per Lo Rat Penat. President de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Acadèmic de la RACV. Vicepresident de l´Ateneu Cultural de Paterna. Premi Vinatea 1997. Premi 'Fadrí-D. Josep Mª Guinot a les lletres valencianes' 2012 de l´associació Cardona Vives de Castelló.

Aureli López i Muñoz

viernes, 13 de diciembre de 2019

167-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"... Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la lengua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en el Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valencia, y era hijo de padres mozárabes..."

Font: 'España y el idioma español en sus primeros tiempos' (Pag. 86), per Menéndez Pidal.

* Ramón Menéndez Pidal (La Corunya, 1869-Madrit, 1968). Filòlec i historiador. Membre de la RAE.

Ramón Menéndez Pidal

lunes, 9 de diciembre de 2019

77-Notes històriques

Al menos, a lo largo de los muchos siglos post-conquista, en esta tierra, aún autóctona y autónoma, singular y propia legalmente hasta la fecha, siempre se ha hablado de Corona de Aragón, no de Corona Catalano-Aragonesa, ni de conquista Catalano-Aragonesa, ni de Reyes Catalanes, como ahora predican los de la moda.

La noticia está ahí y debe alegrar a todos los que buscan la verdad histórica. Hay que investigarla y confirmarla, no descalificarla 'a priori'. Nadie tiene por qué ponerse nervioso, no hay que temer la verdad. Algunos se han puesto nerviosos, sobre todo los que defienden la paternidad catalana de Valencia, los que creen, poco menos, que aquí eramos sordomudos y tontitos cuando llegaron los caballeros catalanes a quitarnos las plumas de indios."

Font: 'Sobre la Valencia musulmana. Las 'sospechas' y el 'tocar de oido'', per Baltasar Bueno (Las Provincias, 6.12.1988).

Nota: Baltasar Bueno, comenta un artículo del profesor de Estudios Arabes e Islámicos de la Universidad de Valencia, Mikel Epalza, titulado 'Sospechosos textos árabes sobre Valencia'.

* Baltasar Bueno Tárrega (Foyos, 1949). Diplomat universitari de Relacions Laborals. Escritor i periodiste. Columniste de diversos diaris valencians.


Baltasar Bueno Tárrega

viernes, 29 de noviembre de 2019

166-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d´acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants."

Font: Pròlec de l´autor del llibre 'El Crit de la llengua', Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.).

* Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1916-Torrella, 2006). Religiós i escritor. Estudià Filosofia i Teologia. Fon professor de Teologia. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha traduit al valencià els quatre evangelis i el missal romà, també ha fet un estudi sobre Sor Isabel de Villena, entre atres obres.

El Crit de la llengua

lunes, 25 de noviembre de 2019

76-Notes històriques

"El Congreso de Vexilología terminó en polémica. Un investigador alicantino tuvo que defender nuestra bandera.

El investigador Ricardo García Moya, profesor en el Instituto de San Juan protagonizó el pasado fin de semana un curioso incidente durante el Congreso Nacional de Vexilología, al ser la única persona que definió la historia y tradición de la 'senyera' valenciana frente a los ataques de un ponente catalán, pese a que no había sido invitado al citado congreso. El alcalde de Alicante, nombrado presidente honorífico del congreso, abandonó la sesión rápidamente para no verse envuelto en el conflicto. 

Según relató ayer a Informacion Ricardo García Moya, 'Durante la intervención de un congresista catalán, titulada 'Valencia: una tradición infundada', se dijo que la actual bandera valenciana carece de tradición, que es un invento reciente y que su composición se debe a un arreglo político, pero que en realidad se trata de una copia de la bandera catalana, a la que se le ha añadido un poco de azul para diferenciarla, concluyendo su conferencia con unos términos un tanto despectivos hacia mí, simplemente porque quería rebatir en público sus afirmaciones'.

Del mismo modo, el investigador alicantino señala que cuando intentó con documentación convencer al conferenciante catalán de sus errores, éste no mostró el menor interés, 'lo que dice muy poco del carácter científico de un congreso nacional que intenta avanzar en el estudio de las banderas nacionales'. Incluso, en una conversación que se encuentra grabada, el conferenciante duda de la documentación histórica que podría rebatir sus argumentos, poniendo como ejemplo que porque en todos los libros se hable de Dios, él no tenía porqué creerlo, ya que nunca le había visto.

Hace unos meses, Ricardo García Moya descubrió en la Biblioteca Nacional de París un pergamino del siglo XV en el que aparece la senyera del Reyno de Valencia, con el azul y la corona como bandera de Estado. 

En la actualidad, el investigador alicantino prepara un libro sobre todas estas cuestiones que aparecerá dentro de unos meses."

Font: Diario Información, 9.12.1987. Citat en el llibre 'Judes Valentins', per J.P. Valencianos (Valencia, 1991, 3ª Ed.).

Nota: En 1993, Ricardo García Moya (Alacant, 1942), publica el "Tratado de la Real Señera. Señeras Valencianas y Pendones catalanes", libro que trata sobre la vexilología del Reino de Valencia y Condado de Cataluña.

Foto. Todocolección

Tratado de la Real Señera

viernes, 22 de noviembre de 2019

165-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Negamos que la lengua valenciana sea catalán. Negamos el concepto de unidad de la lengua. Negamos y nos oponemos al monolitismo científico. Es evidente que entre el idioma catalán y el idioma valenciano existen elementos profundos comunes, pero es evidente que en la Comunidad Valenciana corresponde el derecho a recoger del pueblo y conformar su propia lengua. Me permito aconsejar la lectura atenta de las normas de Castelló, que se reconocen, asimismo, como provisionales en su contenido. De ellas se han separado instituciones culturales, lingüísticas, científicas de Cataluña y Valencia, y es perfectamente político y científicamente admisible, que una comunidad intente adecuar su ortografía y su fonética."

1982. Senador Broseta. La Comissió Constitucional del Senat dictaminà en favor de la denominació 'Llengua Valenciana', tal i com consta en l´Estatut d'Autonomia Valencià.

* Manuel Broseta i Pont (Banyeres de Mariola, 1932-Valéncia, 1992). Catedràtic de Dret Mercantil i polític.

Manuel Broseta i Pont

lunes, 18 de noviembre de 2019

164-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

"Las lenguas valenciana y balear/mallorquina, son más de 300 años más antiguas que la catalana."

Font: Dámaso Alonso, 1981, president de la RAE (Las Provincias, 18.7.1981)

* Dámaso Alonso y Fernández de las Redondas (Madrit, 1898-1990). Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres. Catedràtic de Llengua i Lliteratura espanyola i Catedràtic de Filologia Romànica. Acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE).

Dámaso Alonso y Fernández de las Redondas

jueves, 14 de noviembre de 2019

163-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

"El poble valencià no mereix tindre esta classe de polítics tan despreciables per inofensius, inoperants i descastats, que segurament, per no seguir la doctrina de Jesús, són incapaços de llançar als nous mercaders que estan malbaratant la nostra llengua, història i cultura en el "Temple" d´Espanya. 

Puix la llengua valenciana, que és oficial com la castellana, en el nostre Estatut d´Autonomia, en les demés autonomies i institucions nacionals l´han desterrat i, com un insult més, desapareix del mapa. Clar, que tot açò té un principi com totes les coses del món. ¿Quants catedràtics valencians han hagut en les universitats catalanes? Yo crec que cap. En canvi, en els anys 50/60, en l´Universitat de Valéncia hi havia cinc catedràtics catalans! A saber: Reglà, Tarradell, Giralt, Dolç i Ernest Lluch. Ells foren els que deixaren el camp sembrat i abonat, i gràcies als indolents, incapacitats i abandonats polítics valencians no els falta la collita de Bromera, Tres i Quatre i la Conselleria d´Educació, Cultura i Deport o l´Institució Alfons el Magnànim... 

I el poble seguix callant i contemplant la destrossa. Perque el càncer catalaniste, ya ha entrat també en les falles. Per això yo acuse, als militants de l´Opus del Govern, d´incúria, apatia, negligència, perea i falta de patriotisme. I, com yo no soc sant, no perdonaré mai la seua falsetat i sa total falta d'amor a sa mare Valéncia i a son maltractat poble."

Font: 'Yo acuse', per Anfós Ramon (Las Provincias, 12.9.2008).

* Anfós Ramon i Garcia (Valéncia, 1924-2014). Escritor, periodiste i poeta. Ha segut guardonat en molts premis, ha obtingut el Premi Nacional de Poesia. Fon vicepresident de Lo Rat Penat. Ha publicat diverses obres.

Anfós Ramon i Garcia

miércoles, 13 de noviembre de 2019

75-Notes històriques

"Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d´Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l´aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l´asta l´emblema personal de Pere II: el Drac, que a partir del segle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.
[...]
Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d´Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí."

Font: '¿Perqué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?', per Antoni Atienza. Historiador. Autor de 'La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians'.
Zona de los archivos adjuntos

Real Senyera

viernes, 8 de noviembre de 2019

74-Notes històriques

"Ciertamente los elementos étnicos que integraban la población valenciana en la época anterior y posterior a Jaime I eran muy heterogéneos. En efecto, había moros -utilizamos este vocablo en su acepción amplia apuntando aquellos que profesaban la fe musulmana-; había descendientes de los pobladores hispano-romano-visigodos que se habían convertido al mahometismo, y que son conocidos por muladíes; había judíos fieles a su fe; otros, que eran descendientes de la población premusulmana que habían conservado su religión cristiana, conocidos por mozárabes. Y tras la conquista se mezclaron con las razas precedentes los aragones..., catalanes..., y otros pueblos hispanos. De entre los conquistadores, los aragoneses fueron los que en mayor número se quedaron en Valencia."

Font: 'Los pobladores del Regnum Valentiae', per Juan Ferrando Badía (Las Provincias, 12.9.1987).

* Juan Ferrando Badía (Foyos, 1926-Valéncia, 2007). Catedràtic Emèrit de Dret Constitucional i Ciència Política. Universitat 'Rey Juan Carlos' (Madrit). Doctor Honoris Causa.

Juan Ferrando Badía

jueves, 26 de septiembre de 2019

162 - Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

"Lo que escuece al fascismo catalanero es que Canals testificara la existencia de frontera idiomática entre las Lenguas Valenciana y catalana en el lejano 1395; cuando no existía -según la inmersión- seccesionismo. La traducción ‘en Llengua Materna Valenciana’ fue encargada por Jaime de Aragón, obispo de Valencia, insatisfecho con la realizada ‘en llengua catalana’. Al trasladar el texto latino, Canals tuvo que buscar recursos lingüísticos de la Lengua Nacional Valenciana, algo que no ofrecía la caótica lengua catalana plagada de provenzalismos léxicos y arcaísmos sintácticos."

Font: ‘Curt de Saskatchewan’, per Ricart Garcia Moya (DV, 10.6.2001).

* Ricart Garcia Moya (Alacant, 1942), és professor de secundària i investigador valencià. Ha dedicat gran part de la seua vida a l´investigació de les relacions del poble valencià en atres regions veïnes, especialment Castella i Catalunya. Ha segut colaborador en diverses publicacions i articuliste en diversos periòdics (Diario Información, La Verdad, Las Provincias, ABC, Diario 16, Levante, Heraldo de Aragón, Diario de Valencia, etc...), a on per mig d´artículs ha anat donant a conéixer el resultat de sa llavor investigadora. Ha publicat diversos llibres.

Ricart Garcia Moya

viernes, 9 de agosto de 2019

Bernat Artola i Tomàs

Poesia

Un poquet de poesia del poeta de Castelló, Bernat Artola, un gran mestre.

Màscara

La filla del carboner
diu que festeja a un soldat
i és veritat,
puix n´he vist un pel carrer
tot mascarat.
Es veu que això del carbó 
dóna prou per fer-se ric
i tenta el xic
aprofitar l´ocassió
per a un pessic.
Mes, com qui molt vol guanyar
fa sempre negoci brut, 
s´ha convençut
de que s´ha de mascarar
o està perdut.
Puix mai no podrà l´Amor 
fer negoci clar i net.
Com és xiquet
millor va per la brutor
si va nuet. 

Font: 'A l´ombra del Campanar' poemes populars per Bernat Artola (Castelló, 1945).

* Bernat Artola i Tomàs (Castelló, 1904-Madrit, 1958), mestre, dibuixant, escritor i poeta.

Nota: Artola utilisa la Xe en xic i xiquet per les 'Bases ortografiques del 32' que eliminaren l´autèntica CH valenciana.

Bernat Artola i Tomàs

viernes, 19 de julio de 2019

73-Notes històriques

Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya, declarà en el diari 'Las Provincias' (Dumenge, 13 de maig de 1979), que mai han existit els ficticis 'països catalans', ni la més falsa 'Catalunya Nort', que això és un invent molt modern, posterior als anys 1950. Declaració que torna a repetir, Josep Tarradellas, en una reunió que mantingué en Barcelona, junt a l´Unió de Periodistes Valencians (23 d´Octubre de 1979): 

'Mai han existit els 'països catalans', ni el català és la llengua mare de la Llengua Valenciana' 

* Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899-Barcelona, 1988). Polític. Marqués de Tarradellas. President de la Generalitat de Catalunya en l´exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat l´any 1980. Tarradellas era d´esquerres i catalanista, pero sempre defengué una Catalunya unida a Espanya.

Foto: Tarradellas i Adolfo Suárez.
Zona de los archivos adjuntos

Tarradellas i Adolfo Suárez

jueves, 4 de julio de 2019

161 - Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

"Los idiomas del Reino de Valencia no son consecuencia determinante de la repoblación."

"La parla romanç fue la base fundamental en el desarrollo y consolidación de la lengua valenciana."

"El habla románica valenciana es mayoritariamente latín, con aportaciones de elementos íberos, celtas, fenicios, griegos, germánicos y arábigos."

Font: 'Gómez Bayarri leyó su tesis doctoral en Zaragoza', per Baltasar Bueno (Las Provincias, 11.11.1988).

* Jose Vte. Gómez Bayarri (Valéncia, 1948). Doctor en Història, Catedràtic en l´Institut 'Lluís Vives' de Valéncia, professor, escritor, articuliste i conferenciant. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Jose Vte. Gómez Bayarri

viernes, 28 de junio de 2019

72-Notes històriques

"Sempre he cregut que s´ha de predicar en l´eixemple". Unes declaracions fetes en Setembre del 98 per J. L. Pérez Manglano asseguren que la divisió provincial ha fet més mal a Valéncia que la pèrdua dels Furs... Ara, Març de 2003, pot quallar un nou curs d´Història i Cultura Valencianes en el CEU Sant Pau d´a on ell és rector; en el cim de la raó, podria renàixer la Càtedra de Llengua Valenciana que regentà el Pare Fullana en l´Universitat Lliterària de Valéncia - el 27/01/1918 fon la primera lliçó en l´aula nº 7, assistint el Rector En Rafael Pastor González i gran quantitat de catedràtics i alumnes -... Sempre és temps d´aventar les cendres vives." 

* Aureli López i Muñoz (Paterna, 1943). Escritor i Professor de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat. President de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Acadèmic de la RACV. Vicepresident de l´Ateneu Cultural de Paterna. Premi Vinatea 1997. Premi 'Fadrí-D. Josep Mª Guinot a les lletres valencianes' 2012 de l´associació Cardona Vives de Castelló. VI Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana 2018.

Font: 'Brots', per Aureli López (Valencia, 2003).
Zona de los archivos adjuntos

Aureli López

martes, 18 de junio de 2019

71-Notes històriques.

"Si la quarta part dels autonomenats valencianistes actuaren en llògica conseqüència, els qui estan destruint-nos es dedicarien a fer pintades en us de les llibertats democràtiques, en lloc de manar."

Font: 'Brots', per Aureli López (Valéncia, 2003).

* Aureli López i Muñoz (Paterna, 1943). Escritor i Professor de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat. President de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Acadèmic de la RACV. Vicepresident de l´Ateneu Cultural de Paterna. Premi Vinatea 1997. Premi 'Fadrí-D. Josep Mª Guinot a les lletres valencianes' 2012 de l´associació Cardona Vives de Castello. Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana otorgat per AELLVA (VI edició, 2018).

Aureli López i Muñoz

viernes, 14 de junio de 2019

Definicions

Algunes definicions de quant els àraps dominaven en la zona d´influència del regne moro de Valéncia, época molt important de la nostra història:

* Al-Andalus era el nom que els àraps li donaven a Espanya.

* La Xarquia era la zona conjunta dels regnes moros de Múrcia, Dénia, Eixativa (Xàtiva), Valéncia i Alpuente.

* Manlaka Balansiya, vol dir Regne de Valéncia.

* Els dien MULADIS als cristians convertits a l´Islam (religió de Mahoma).

* Els dien MOSSARAPS als cristians que vivien en zona àrap.

* Els dien MUDEIXARS als àraps que vivien en zona cristiana.

* Els dien MORISCS als moros que es quedaren despuix de la conquista cristiana.

Font: 'Els valencians som uns ignorants', per Enric Ramón.

Foto: Bíblia mossàrap (Codex Biblicus Legionensis), any 960 (s. X), representació de la vida social cristiana. Catedral de Lleó.

Bíblia mossàrap

lunes, 10 de junio de 2019

160-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

Pàgina nº 48 del llibre "Sermo de la Conquista de la molt insigne, noble, leal, coronada ciutat de Valencia predicat en la Sancta Esglesia Metropolitana de dita ciutat a 9 de octubre, any 1666, dia del ...Invictissim Bisbe, y Martir Sant Donis", per lo R. Doctor Gaspar Blay Arbuxech, prebere de la Real Congregacio de Sanct Felip Neri de Valencia… Impres en Valencia per Geroni Vilagrasa, 1666. En el citat llibre se distinguix a la Llengua Valenciana com a idioma.

Sermó de la Conquista

viernes, 31 de mayo de 2019

70-Notes històriques

"Nosatres, els valencians, no volem res que no siga nostre. Pero per això mateix, no permetrem que ningú gose tocar ni apropiar-se de res de lo que nos pertany. Valéncia i el seu Regne no volen ser una atra cosa que això: Valéncia i res mes que Valéncia, es dir, la Pàtria dels Valencians."

Font: Josep Alminyana, 1981.

* Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1916-Torrella, 2006). Llicenciat en Filosofia i Teologia, religiós, professor i escritor. Membre de Lo Rat Penat i Amunt el Cor. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Traduí al valencià els quatre evangelis i el missal romà i feu un estudi sobre Sor Isabel de Villena, entre atres obres.

El crit de la Llengua

viernes, 24 de mayo de 2019

89-Notes històriques

"Sent el Consell Valencià de Cultura una entitat de caracter politic, els seus membres son nomenats pels partits politics, caria i carix d´atribucions per a dictaminar de llingüística, puix les seues decisions estaran sempre contaminades del sectarisme polític. Per lo tant, qualsevol de les seues intervencions, estaran sempre qüestionades per falta de credibilitat. 

Les universitats mes punteres del mon avançat (al contrari de la nostra) no gosen 'emitir dogmàtics dictamens', ni posen anquilosats corses obsolets a les llengües modernes. El seu paper es investigar i elaborar bons diccionaris que incloguen el lexic del poble, la 'parla del poble', que evoluciona, envellix i es renova a la velocitat dels temps.

La moderna llingüística transformacional, encapçalada pel guru americà Noam Chomsky, va en la direcció que marca tan prestigios sabi:

"la llengua no depen ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l´usa"... "la diferència entre llengua i dialecte està en que, darrere d´una llengua hi ha un eixercit i darrere d´un dialecte no".

No obstant, en contra dels criteris marcats per la Llingüística Moderna, el 13 de juliol de 1998 el Consell Valencià de Cultura emet un dictamen sobre lo que se coneix com a "el conflicte llingüístic valencià" i que fon aprovat en el vot favorable dels consellers proposts pel PP i PSOE.

El dictamen del CVC era l´anticip de la creació del corset polític per a la Llengua Valenciana, dissenyat per a la seua assimilació pel fabrià dialecte barceloní (català modern). Un dialecte convertit en llengua pel seu poderós eixercit d´editors."

Font: "¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d´una llengua. Segles XIX y XX.", per Mª Teresa Puerto Ferré (Valéncia, 2005). 

Foto: Logo CVC.


martes, 21 de mayo de 2019

Conte L'amor i la mort.val

Esbossos i apunts “El amor y la muerte” inclòs en el llibre: “Luna Benamor” d’En Vicente Blasco Ibáñez.

Nos descriu l'autor eixa llínea tan sumament fina que separa  l'amor de la mort.

Enllaç de descàrrega:


Enllaç en scribd:


Luna Benamor
Autor: Vicente Blasco Ibáñez

lunes, 20 de mayo de 2019

159-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

Portada del llibre "Sermo de la Conquista de la molt insigne, noble, leal, coronada ciutat de Valencia predicat en la Sancta Esglesia Metropolitana de dita ciutat a 9 de octubre, any 1666, dia del Invictissim Bisbe, y Martir Sant Donis", per lo R. Doctor Gaspar Blay Arbuxech, prebere de la Real Congregació de Sanct Felip Neri de Valencia… Imprés en Valéncia per Geroni Vilagrasa, 1666. En el citat llibre es reconeix a la Llengua Valenciana.

Sermo de la Conquista

viernes, 17 de mayo de 2019

88-Notes històriques

"El servilisme castellaniste no arribà mai a tant com el pancatalaniste, que ataca els punts neuràlgics més sensibles de l´espirit valencià. Començà per la fonètica de la paraula Valéncia, substituint-la per la catalana, naturalment. Seguí contra el nom territorial valencià substituint-lo per u que indica ser part de Catalunya, i per això també substituïx el topònim Valéncia pel gentilici Valencià, reduint el topònim a la ciutat. Despuix l´atac és contra l´essència de la llengua negant que siga privativa valenciana per a dir que, clar, és la catalana. I ara, én un criteri bicoloriste de la bandera, que és la catalana, naturalment. Contra el concepte -¡i sentiment !!- tricoloriste que hem tingut sempre els valencianistes, que abans de la guerra, en els balcons de les nostres entitats, en els actes nostres, en nostres manifestacions, ostentàvem, com a bandera de tot el territori valencià, la tricolor de roig, groc i blau. I tot serà com el poble valencià vullga."

Font: 'En defensa de la Llengua Valenciana', per Miquel Adlert Noguerol (Valéncia, 1977).

* Miquel Adlert Noguerol (Paterna, 1911-Valéncia, 1988). Escritor i editor. Estudià Dret i fon juge. Formà part de la directiva de Lo Rat Penat i fundà l´editorial Torre junt a Xavier Casp. Participà en l´elaboració de les Normes d´El Puig. Publicà varies obres. Es un dels més brillants intelectuals del sigle XX.

En defensa de la Llengua Valenciana, per Miquel Adlert Noguerol

lunes, 13 de mayo de 2019

158-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

Pàgina nº 28 del llibre 'La doble ortología castellana correspondencia entre la pronunciación y la escritura de este idioma', de D. Gregorio García del Pozo (Madrid, 1825). A on diferència les llengües.

La doble ortología castellana
correspondencia entre la pronunciación y la escritura de este idioma

viernes, 10 de mayo de 2019

157-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

El Colectiu Valldaura de Burriana, publicà, fa uns anys, un llibret, molt interessant, titulat: 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana', publiquem un capítul d´eixe llibret per a la vostra informació: 

"X. L’ORTOGRAFIA DE L’ACADÈMIA

Alguns diuen que no s’ha d’admetre l’ortografia de l’Acadèmia de Cultura Valenciana:

a) Perque la Conselleria d’Educació i Cultura de la Generalitat, el 30 de juliol de 1983, anuncià que en materia d’ensenyança del valencià, tots els centres baix la seua jurisdicció deurien usar els textos per ella aprovats que “se han elaborado sobre las “normas de Castellón”"

b) Perque les normes de l’Acadèmia s’han adoptat contra la voluntat de molts i sense l’ample consens en que s’han de fer estes innovacions,

c) Perque trenquen la tradició.

Pel contrari, l’ortografia que s’ha d’adoptar per a la Llengua Valenciana és la de l’Acadèmia de Cultura Valenciana, i no la de l’Institut d’Estudis Catalans, encara que porte el nom de “les normes de Castello”. Les raons son les següents:

1. La Real Acadèmia de Cultura Valenciana, és la maxima autoritat en materia de Llengua Valenciana, aixina com ho son les respectives acadèmies per al gallec, vasc, català o castellà. No és qüestió d’anar canviant d’ortografia cada vegada que canvia el color polític del titular de la Conselleria de Cultura i Educació.

2. La reforma ortogràfica l’ha feta la secció de filologia i llengua de l’Acadèmia, en la participació de competents colaboradors.

S’intenta per tots els mijos desprestigiar a l’Acadèmia de Cultura Valenciana, pero és treball inutil, perque a més de la legalitat de la seua fundació i funcionament, basta vore el número i la qualitat dels personages que en ella han figurat i la cantitat de publicacions científiques i literaries que ha publicat en setanta cinc anys de funcionament, per a adonar-se de la seua respectabilitat.

3. La publicació de les normes ortogràfiques valencianes se feu despuix d’un estudi de l’ortografia tradicional, i ha tengut un ample consens, més del que tingueren les normes de Castelló. Ademés de les noucentes firmes qualificades entregades al notari de Massamagrell en l’acte solemne d’adhesió a dites normes, en el Monasteri de Santa Maria del Puig (abril de 1981), se presentaren cent deu mil firmes, cotejades davant notari, depositades en el banc de Santander (Referencia de l’acte en Las Províncias de Valéncia, 8.3.1981 i en La Verdad d’Alacant, 10.3.1981).

4. Ademés, les normes de l’Acadèmia foren ben estudiades i fonamentades, com consta en el dossier publicat per l’Acadèmia (Documentació formal de l’ortografia de la Llengua Valenciana). Dites normes foren estudiades i llaugerament tocades en una reunió que el dia 5 d’abril de 1982 tingueren les associacions i entitats culturals valencianes més representatives, convocades per la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, i posteriorment publicades per la Secretaria Tècnica de la mateixa Conselleria.

5. Les normes del Puig no trenquen la tradició, sí les de Castelló, com hem dit en el capitul precedent, al parlar, de la CH, de la Y grega i de les consonants finals. L’Acadèmia s’ha decidit en tots els punts consultant els classics i les normatives anteriors, i procurant que la normativa reflecte los més possible la Llengua Valenciana parlada, tenint en conte les realitats llingüistiques i la tradició.
El resultat és que per a escriure be no tenim necessitat d’acudir a la normativa catalana, nos sobra en la nostra, en la de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Bibliografia

- Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Documentació formal de l’ortografia de la Llengua Valenciana. Valéncia, 1981. Catálogo de Publicaciones. 1915-1990. 75 Aniversario."

Font: 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana' (Valéncia, 1992). Editat pel Colectiu Valldaura de Burriana baix l´assessorament d´En Josep Mª Guinot.

Doctrina sobre la Llengua Valenciana

lunes, 6 de mayo de 2019

156-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

Portada del llibre 'La doble ortología castellana correspondencia entre la pronunciación y la escritura de este idioma', de D. Gregorio García del Pozo (Madrid, 1825). En dit llibre també se distinguix el valencià com a idioma.

La doble ortología castellana
correspondencia entre la pronunciación y la escritura de este idioma

sábado, 4 de mayo de 2019

"La casa del llaurador" d’En Vicente Blasco Ibáñez

Esbossos i apunts “La casa del labrador” inclòs en el llibre: “Luna Benamor” d’En Vicente Blasco Ibáñez.

En este esbós, l'autor nos narra des de el seu punt de vista, com era la vida de Carles IV.

Enllaç de decàrrega:

https://1drv.ms/b/s!AlCWEo0GuRxCilPqOBtHSA7ieVB3

Enllaç scribd:

https://www.scribd.com/document/408407880/La-casa-del-llaurador-val

Obra "Luna Benamor"
per En Vicente Blasco Ibáñez

viernes, 3 de mayo de 2019

87-Notes històriques

"El 25 de juny de 1998 el President Eduardo Zaplana, lider del PP, pacta un text en Joan Romero, lider del PSPV, al voltant de la naturalea de la llengua autoctona. El document aludix directament a l´unitat de la llengua al dir que:

'el valencià forma part del sistema llingüístic propi dels territoris hispànics de l´antiga Corona d´Aragó'.

El 19 de juliol de 1998 Levante publicava l´artícul 'Los sastres del dictamen' (E. Aigües i V. Romero) a on denunciava clarament el paper esencial que CiU havia tingut en la creació de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua i facilitava els noms dels polítics que intervingueren en la 'resolució' del conflicte llingüístic valencià: Pujol, Aznar, Zaplana i Romero, en el seu eixercit de negociadors.

O siga, el destí de la Llengua Valenciana fon votat en l´almoneda de la política barataria:

Aznar estava en minoria i necessitava els vots de Pujol. Una volta més la Llengua Valenciana serví de moneda de canvi. I aixina, el Partit Popular en majoria absoluta, i contradient lo que fins ad eixe moment havia defés, entregà la normalisació de la Llengua Valenciana, precisament als que tenen el comés de destruir-la: a catalans i catalanistes." 

Font: '¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d´una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valencia, 2005).

* José María Alfredo Aznar López (Madrid, 1953). Llicenciat en Dret i polític. Fon president del govern espanyol de l´any 1996 al 2004.

José Mª Aznar

jueves, 25 de abril de 2019

154-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

Una pàgina del llibre titulat 'Extracto sustancial y relacion concertada,...', de l´any 1750 a on apareix la denominació de 'Llengua Valenciana', aixina com, la classificació com a idioma de la llengua valenciana. 


155-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

Detall d´una atra pàgina del llibre titulat 'Extracto sustancial y relacion concertada, en virtud de auto de la sala del crimen de la Real Audiencia de esta ciudad y Reyno de Valencia...', de l´any 1750 a on apareix la denominació de 'Idioma Valenciano', fent referència a un atre document de l´any 1572.


martes, 23 de abril de 2019

Conte Compassió (En Vicente Blasco Ibáñez)

Chicotet conte inclòs en el llibre "Luna Benamor" d'En Vicente Blasco Ibáñez.

Descriu la decadència d'un home i al quedar-se sense res volgué mantindre el mateix nivell de vida d'ans.

Enllaç de descàrrega:
https://1drv.ms/b/s!AlCWEo0GuRxCilLV9GWIfgpoS8G3

Enllaç en scrib:
https://es.scribd.com/document/407267884/Compassio

Foto: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

153-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana.

La portada d´un llibre de l´any 1750, titulat 'Extracto sustancial y relacion concertada,...', a on apareix en les seues pàgines la denominació de 'Llengua Valenciana', aixina com, la classificació com a idioma de la llengua valenciana.



martes, 1 de enero de 2019

99-Notes Històriques

L´investigador castellonenc, Domingo Gimeno, en un excelent artícul, parla sobre el patrici castellonenc, Gaetà Huguet i Breva, ací teniu un retall del mateix:

"Els pobles pugen a la gloria al seus grans personages, a eixes persones que pel seu comportament durant la seua existencia, han mereixcut l´admiracio i reconeiximent dels seus conveïns i de les generacions futures, sent per a sempre motiu d´orgull i eixemple a seguir per a tots.
[...]
Eixe home es Gaetà Huguet i Breva (Castello, 1848-1926) i en el setantacinc aniversari de la seua mort pocs son els que s´enrecorden d´ell, quan en 1915 la revista Patria Nova dia d´ell: 'Hi ha persones que sintetisen un poble. La ciutat de la plana sempre ha estat sintetisada per lo gran patrici valencià en Gaetà Huguet. Havem aplegat i l´havem abrassat; semblava abrassavem a la patria valenciana. (Angelot, Patria Nova, nº 15, 12-6-1916, p.4).
[...]
Els catalanistes per que en els seus articuls ya denunciava les seues intencions quan dia: 'L´idea dels chauvinistes catalans de estendre lo mantell de la seua nacionalitat per damunt de la nostra patria i que trove eco en alguns valencians fills de catalans, no solament la considerem humillant sino que destructora dels mes cars dels nostres ideals. Si ella encontra de lo que esperem, prengues cos en Valencia, los de Castello nos fariem independents i la combatriem dasta quedarne hu dels nostres.' (Veu de la Plana, 21-10-1916 p.2-3).
[...]
¿Que pensaria en Gaetà si puguera vore que l´Institut d´Estudis Catalans, te seu en un edifici de propietat municipal en Castelló i que la Fundacio Huguet premia tots els anys les lletres catalanes? Lamentablement les pors d´Huguet s´estan complint, esperem que en el futur la veritat sure i el poble valencià fique a cada un en el seu lloc."

Font: 'Eixemple a seguir' per Domingo Gimeno. Revista Renou (nº 48, març 2004), editada per l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

* Domingo Gimeno Peña (Castelló, 1944). Investigador, articuliste i tertulià.

En Gaetà Huguet i Breva