lunes, 29 de enero de 2018

76-Notes històriques

"Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d´Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l´aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l´asta l´emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del segle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.
[...]
Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d´Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí."

Font: "¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Historiador. Autor de "La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians".

Real Senyera

lunes, 15 de enero de 2018

75-Notes històriques

"Ciertamente los elementos étnicos que integraban la población valenciana en la época anterior y posterior a Jaime I eran muy heterogéneos. En efecto, había moros -utilizamos este vocablo en su acepción amplia apuntando aquellos que profesaban la fe musulmana-; había descendientes de los pobladores hispano-romano-visigodos que se habían convertido al mahometismo, y que son conocidos por muladíes; había judíos fieles a su fe; otros, que eran descendientes de la población premusulmana que habían conservado su religión cristiana, conocidos por mozárabes. Y tras la conquista se mezclaron con las razas precedentes los aragones..., catalanes..., y otros pueblos hispanos. De entre los conquistadores, los aragoneses fueron los que en mayor número se quedaron en Valencia."

Font: 'Los pobladores del Regnum Valentiae', per Juan Ferrando Badía (Las Provincias, 12.9.1987).

* Juan Ferrando Badía (Foyos, 1926-Valéncia, 2007). Catedràtic Emèrit de Dret Constitucional i Ciència Política. Universitat 'Rey Juan Carlos' (Madrit). Doctor Honoris Causa.

En Juan Ferrando Badía

viernes, 12 de enero de 2018

144-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d´acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.'

Font: Pròlec de l´autor del llibre 'El Crit de la llengua', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.).

* Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1916-Torrella, 2006). Religiós i escritor. Estudià Filosofia i Teologia. Fon professor de Teologia. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha traduit al valencià els quatre evangelis i el missal romà, també ha fet un estudi sobre Sor Isabel de Villena, entre atres obres.



lunes, 8 de enero de 2018

74-Notes històriques

"Negamos que la lengua valenciana sea catalán. Negamos el concepto de unidad de la lengua. Negamos y nos oponemos al monolitismo científico. Es evidente que entre el idioma catalán y el idioma valenciano existen elementos profundos comunes, pero es evidente que en la Comunidad Valenciana corresponde el derecho a recoger del pueblo y conformar su propia lengua. Me permito aconsejar la lectura atenta de las normas de Castelló, que se reconocen, asimismo, como provisionales en su contenido. De ellas se han separado instituciones culturales, lingüísticas, científicas de Cataluña y Valencia, y es perfectamente político y científicamente admisible, que una comunidad intente adecuar su ortografía y su fonética."

1982. Senador Broseta. La Comissió Constitucional del Senat dictaminà en favor de la denominació 'Llengua Valenciana', tal i com consta en l´Estatut Valencià.

* Manuel Broseta i Pont (Banyeres de Mariola, 1932-Valéncia, 1992). Catedràtic de Dret Mercantil i polític.

En Manuel Broseta i Pont

viernes, 5 de enero de 2018

143-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Las lenguas valenciana y balear/mallorquina, son más de 300 años más antiguas que la catalana."

Font: Dámaso Alonso, 1981, presidente de la RAE (Las Provincias, 18.7.1981)

* Dámaso Alonso y Fernández de las Redondas (Madrid, 1898-1990). Licenciado en Derecho y en Filosofia y Letras. Catedrático de Lengua y literatura españolas y Catedrático de Filología románica. Académico de la Real Academia de la Historia y de la Real Academia Española de la Lengua (RAE).

En Dàmaso Alonso

martes, 2 de enero de 2018

142-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El poble valencià no mereix tindre esta classe de polítics tan despreciables per inofensius, inoperants i descastats, que segurament, per no seguir la doctrina de Jesús, són incapaços de llançar als nous mercaders que estan malbaratant la nostra llengua, història i cultura en el "Temple" d´Espanya. 

Puix la llengua valenciana, que és oficial com la castellana, en el nostre Estatut d´Autonomia, en les demés autonomies i institucions nacionals l´han desterrat i, com un insult més, desapareix del mapa. Clar, que tot açò té un principi com totes les coses del món. ¿Quants catedràtics valencians han hagut en les universitats catalanes? Yo crec que cap. En canvi, en els anys 50/60, en l´Universitat de Valéncia hi havia cinc catedràtics catalans! A saber: Reglà, Tarradell, Giralt, Dolç i Ernest Lluch. Ells foren els que deixaren el camp sembrat i abonat, i gràcies als indolents, incapacitats i abandonats polítics valencians no els falta la collita de Bromera, Tres i Quatre i la Conselleria d´Educació, Cultura i Deport o l´Institució Alfons el Magnànim... 

I el poble seguix callant i contemplant la destrossa. Perque el càncer catalaniste, ya ha entrat també en les falles. Per això yo acuse, als militants de l´Opus del Govern, d´incúria, apatia, negligència, perea i falta de patriotisme. I, com yo no soc sant, no perdonaré mai la seua falsetat i sa total falta d'amor a sa mare Valéncia i a son maltractat poble."

Font: 'Yo acuse', per Anfós Ramón (Las Provincias, 12.9.2008).

* Anfós Ramón i Garcia (Valéncia, 1924-2014). Escritor, periodiste i poeta. Ha segut guardonat en molts premis, ha obtingut el Premi Nacional de Poesia. Fon vicepresident de Lo Rat Penat. Ha publicat diversos llibres, especialment de poesia.

N'Anfós Ramon i Garcia