90-Notes històriques

"La resistencia que el pueblo valenciano opone al proceso de catalanización a que está sometido, es prueba incontrovertible de su condición de lengua, si no lo fuera, no opondría resistencia. Esto debería hacer pensar un poco a los 'científicos' que de ello se ocupan. Es la única lengua en Europa que desde la etapa Hitleriana y su secuela yugoslava está sometida a un proceso de absorción que tiene además muy definidas tonalidades de uso externo. Me refiero claro está a la identificación lengua-cultura y sus implicaciones políticas... La literatura valenciana la crean unos hombres arraigados en su tierra y con plena consciencia de su valencianidad, y la crean con su propio idioma, con el que hablan en sus relaciones mercantiles y amorosas, en el diario bregar o en la vida entrañable de la familia y en la oficial con sus autoridades... Es una literatura que sale del vivir y del sentir inalienable de los valencianos y es, por tanto, se especule cuanto se quiera, incontrovertible y clamorosamente valenciana."

* Josep Àngels Castelló (Valéncia, 1930-2011). Doctor de l´Universitat de Valéncia. Fon 18 anys professor en diverses universitats dels Estats Units, Cap del departament d´Estudis Hispànics de l´Universitat de Florida (EE.UU.). Autor del llibre: 'Fundamentación metodológica de la Lengua Valenciana'.

En Josep Àngels Castelló

175-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana.

De les harges al romanç valencià.

Els primers indicis del romanç valencià s´evidencien en les Harges [Jarchas] del sigle XI, per eixemple les del senyor de Morvedre datades en el 1085, les de Ibn Al-Dani de Denia o les datades en el 1121 de Ibn Rudaym de Bocairent. Els mossaraps usaren el llati en els llibres i escrits; pero en l´us diari parlaven una llengua romanç que no s´escrivia pero era d´us general en els sigles IX i X, no sols entre mossaraps i judeus, sino entre musulmans de totes las classes socials. Un dels testimonis mes clarificadors fon el de Ibn Sida, mort en Denia en el 1066, que nos deixà plasmada la situacio llingüistica de sa epoca, el sigle XI, en un par de frases:

'¿Com no he de fer-les – si escric en temps tan alluntats de quan l´arap es parlava en purea – i tenint que conviure familiarment en persones que parlen romanç?'

SIGLE XI

[1100] Ibn al-Labbana de Denia compon harges [Jarchas] en romanç valencià i diu: ‘yâ qoragonî ke keres bon amar, mio al-furâr …’.

[1100] Abadía Ben Abderraham, naixcut en Valencia, fon l´escritor mes ilustre i de mes talent, s´expresava en romanç [romance].

[1106] Ibn Buclarix en la seua obra “Almostaini” (diccionari romanç valencià-romanç saragossà) diferencia els dos romanç : ‘parthal’ (pardal), ‘letuga’ (lletuga), ‘lop’ (llop), ‘formache’ (formage), ‘lebre’ (llebre), ...

[1121] Abu Bakú Mamad de Bocairent recollix la seua harja en romanç: ‘No me tanques, no, cara danyosa,¡basta!, a tot home refuse’.

[1121] Abu Bakr Mamad de Bocairent, qui al parlar de les “Harges”, diu utilisar la ‘llengua cristiana (romanç valencià)’ que es el seu mig d´expressio: ‘Ke fareyo’o ke serad de mibe? Non te tolagas de mibe’.

[1133] Abadía Ben Soliman, escritor universal valencià, nos deixà en romanç: “Anals Valencians”.

[1149] Document firmat per Ibn Mardanis, (el famos Rei Llop, d´orige mossarap, naixcut en Peníscola en 1124 que aplegà a ser rei de tota la zona oriental del al-Andalus), en el que firma un tractat en romanç pla ab les republiques de Pisa i Génova en el que oferia als ciutadans de dites republiques bany gratuit i un almodi per al comerç.

[1150] Ibn Lubbun, senyor de Morvedre compon la seua harja en romanç valencià: '¡Ay mamá, meu al habib, vay-se e no més tornarad. Gar, ¿qué faré yo, mamá?'

[1198] Aben Al Abbar, historiador i escritor naixcut en Valéncia, autor de diccionaris bibliografics continguts en els codics Escurialenses nº 1649, 1670, 1673, 1725,… trobem entre atres, les següents paraules del romanç valencià que parlava: ‘Boyathella’ (Boatella), ‘Bunyol’ (Bunyol), ‘monastir’ (monestir), ‘Alpwont’ (Alpont),…

Font: Idiomavalenciano.com i Valenciafreedom.com

Foto de Mª Teresa Puerto

89-Notes històriques.

"Sent el Consell Valencià de Cultura una entitat de caracter politic, els seus membres son nomenats pels partits politics, caria i carix d´atribucions per a dictaminar de llingüistica, puix les seues decisions estaran sempre contaminades del sectarisme politic. Per lo tant, qualsevol de les seues intervencions, estaran sempre qüestionades per falta de credibilitat.

Les universitats mes punteres del mon avançat (al contrari de la nostra) no gosen 'emitir dogmatics dictamens', ni posen anquilosats corses obsolets a les llengües modernes. El seu paper es investigar i elaborar bons diccionaris que incloguen el lexic del poble, la 'parla del poble', que evoluciona, envellix i es renova a la velocitat dels temps.

La moderna llingüistica transformacional, encapçalada pel guru americà Noam Chomsky, va en la direccio que marca tan prestigios sabi:

"La llengua no depen ni dels llingüistes ni dels politics, sino de la gent que l´usa"... "La diferència entre Llengua i dialecte està en que, darrere d´una llengua hi ha un eixercit i darrere d´un dialecte no".

No obstant, en contra dels criteris marcats per la Llingüistica Moderna, el 13 de juliol de 1998 el Consell Valencià de Cultura emet un dictamen sobre lo que se coneix com a 'el conflicte llingüistic valencià' i que fon aprovat en el vot favorable dels consellers proposts pel PP i PSOE.

El dictamen del CVC era l´anticip de la creacio del corset politic per a la Llengua Valenciana, dissenyat per a la seua assimilacio pel fabrià dialecte barceloni (catala modern). Un dialecte convertit en llengua pel seu poderos eixercit d´editors."

Font: '¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d´una llengua. Segles XIX y XX.', per Mª Teresa Puerto Ferrre (Valéncia, 2005).

Foto: Logo CVC.