Mostrando entradas con la etiqueta Cites-Resenyes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Cites-Resenyes. Mostrar todas las entradas

lunes, 12 de julio de 2021

225 Cites i Resenyes

La noble ciutat de Valéncia a 28 de septembre, any de 1238, va ser presa i entrada pel venturós rei el senyor Jaume i poblada de nova gent cristiana ab diverses i no ben enteses llengües per que hi havia italians, francesos, alemanys, catalans, aragonesos, navarresos, biscaïns i castellans i perquè cada u parlava la seua llengua, hi havia en la ciutat una atra confusió que en Babel. Enpero com el rei i els dels seus casa, i tall, i molts dels seus vassalls parlaven llengua de Provença, i aquella com més comú prevalesció, però no sense gran mixtura d´atres llengües i tota en conjunt va ser anomenada llengua llemosina ab la qual tenim escripto el llibre de les lleis forals del regne i les obres d´Ausias March i molts atres llibres que ens han donat testimoni d´aquella primera llengua. I com el sòl d´esta ciutat ora siga pel clima, planeta, signe, vents, aigües, manteniments o alguna secreta influència, té gràcia incògnita i sobrenatural, tant que totes les coses humanes i plantes produïx ab gran perfecció, mirament i delicadesa. I més ha concedit Déu en Valéncia una llengua polida, dolç, i molt bonica, que ab brevetat moderada esprem els secrets i profunds conceptes de l´ànima i desperta l´enginy a vius miraments on li resulta molt aclarit llustre.

[...]

Van passar alguns anys i ya els habitants de la ciutat van ser naturals, naixcuts, i criats en este sòl que deiximos i ab el seu juí molt clar i de gran vivacitat, ab discreta correcció van esborrar i van apartar de la seua llengua tots aquells vocables bàrbars, toscos, impertinents i grossers, i parlen del present. Esta llengua van formar del millor que hi havia en la llemosina i pel que els faltava van recórrer a les tres llengües més excelents de totes les del món segons abans hem provat. De l´hebrea van prendre... de la grega... de la llatina van prendre tots els atres vocables per a fer que la Llengua Valenciana fóra molt copiosa i tinguera propi nom a cada cosa per rara que fóra."

Font: 'Alabança de las lenguas hebrea, grega, castellana, llatina i valenciana', per Rafael Martí de Viciana. Publicat en el sigle XVI. Imprés l´any 1574 per Joan Navarro i reeditat en 1765 per Salvador Faulí i en 1877 per Francisco Aguilar.


* Rafael Martí de Viciana (Burriana, 1502-1582). Croniste, notari i historiador. Apart de la seua obra 'Alabança de las lenguas hebrea, grega, castellana, llatina i valenciana', també destaquem la 'Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad y Reino de Valencia'.


lunes, 5 de julio de 2021

224 Cites i Resenyes

 "Qui a la Senyera estima a Valencia estima" 1910. Faustí Barberà.

Foto: Llibre 'De regionalisme i Valentinicultura' (Valéncia, 1902), per Fausti Barberà.

* Faustí Barberà i Martí (Alaquàs, 1850-Valéncia, 1924). Mege, escritor i polític valencianiste. Fon director del Centre de Cultura Valenciana (ara, RACV), i vicepresident de Lo Rat Penat. És considerat el primer cos teòric del valencianisme i del nacionalisme valencià.




viernes, 2 de julio de 2021

223 Cites i Resenyes

 "La parla especificament valenciana reunix les premisses que otorguen a esta llengua el maxim nivell llingüistic i, que segons Stewart, son: 1. Estandarisació, 2. Autonomia, 3. Historicitat, i 4. Vitalitat; condicions que determinen que se puga elevar una manera d´expressió a la categoria llingüistica d'idioma."

Font: 'Llengua i politica', per José Vicente Gómez Bayarri (Revista Renou, nº 76, juliol 2013, editada per l´associació cultural Cardona i Vives de Castelló).

* José Vte. Gómez Bayarri (Valéncia, 1948). Doctor en Història, Catedràtic en l´Institut 'Lluís Vives' de Valéncia, professor, escritor, articuliste i conferenciant. Acadèmic de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV).

Zona de los archivos adjuntos


En José V. Gómez Bayarri

lunes, 28 de junio de 2021

222 Cites i Resenyes

 "Viciana, dice: "... haber concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada esprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre"."

(Enrique Durán y Tortajada: En Anales del Centro de Cultura Valenciana. Discurso: "La Poesía valenciana, su natural vehículo lingüístico y su proyección universal". Tomo XXIV, págs. 23 y 24. Año 1956)'

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* Enric Duran i Tortajada (Valéncia, 1895-1967). Escritor, dramaturc i poeta. Colaborà en diferents revistes com 'El Cuento del Dumenche'. Fon vocal de la primera junta directiva de Joventut Nacionalista Republicana. Fon Regidor i Tinent d´Alcalde de l´Ajuntament de Valéncia.



viernes, 25 de junio de 2021

221 Cites i Resenyes

 Es pot afirmar sens dubte que poques figures de l´erudició del sigle XVIII van aconseguir el valor polifacètic de Francisco Pérez Bayer (Valéncia, 1711-1794), i no moltes com ell, la qualificació de verdader polígraf. En els seus estudis no oblida els antics lliterats de la Llengua Valenciana.

Com a corroboració d´açò, transcric part del discurs d´ingrés de Felip Mateu i Llopis en el Centre de Cultura Valenciana (ara, RACV), del 30 de novembre de 1950:

"Parece que Pérez Bayer había de encarnar el elogio de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana que escribiera el insigne Martín de Viciana, pues que en aquél se dieron el magisterio de la primera, el dominio de la segunda, el ejercicio cotidiano de la tercera en los escritos, y de la cuarta en el profesorado de príncipes e infantes y, por último, el uso de la quinta, la vernácula, en sus andanzas por el Reino y en su vida privada, interés por ella manifiesto en los comentarios puestos a Nicolás Antonio cuando de ilustrar pasajes de la literatura clásica valenciana se trataba".

* Felip Mateu i Llopis (Valéncia, 1901-Barcelona, 1998). Historiador.

Foto: Examen de reválida. Tribunal: Paquita Carbó, Felipe Mateu i Llopis i Agustín Blánquez (treta de la web bid-textos universitaris de biblioteconomia i documentació -Facultat de Biblioteconomia i documentació Universitat de Barcelona).



lunes, 14 de junio de 2021

220 Cites i Resenyes

 "2.1. Introducció. Concepte de patrimoni.

[...]

Com a patrimoni cultural valencià, per tant, entenem tot lo que constituïx l´herència cultural pròpia del nostre passat com a poble, que continua construint-se en el present i proyectant-se cap al futur. Un patrimoni conformat per tots aquells elements i bens de valor històric i cultural que reflectixen l´herència de les generacions passades i que permeten comprendre el devindre històric i la forma de ser dels valencians com a poble, i per tant són expressió de la seua identitat."

Font: Llibre 'Consens per al futur'. Document Marc consensuat en la Convenció Valencianista V2012 (Castelló, 2012). Editat per Edicions Mosseguello.

* Esta publicació arreplega el Document Marc consensuat de manera totalment democràtica, transparent i participativa pels més de 150 participants de la Convenció Valencianista V2012 celebrada en abril de 2012 en Valéncia ciutat.






viernes, 11 de junio de 2021

219 Cites i Resenyes

 "Y es que no sólo los mozárabes, sino también los propios musulmanes, a parte de su lengua propia, hablaban el 'romanç'. Sobre todo esto hay que tener muy en cuenta la diversidad de elementos que constituyen la suma de su población total, ya que, "al lado de los descendientes de los conquistadores árabes (elementos en cierto modo advenedizos) encontramos a los Muwalladas o musulmanes nuevos, que eran los mismos valencianos, nacidos y arraigados en el país, desde tiempo inmemorial por ser descendientes de los que ocupaban en la época visigoda, romana e indígena. Y aunque el árabe se difundió rápidamente entre los Muwalladas, nunca olvidaron la lengua romance y la usaron casi exclusivamente en su trato con los mozárabes. Los muladíes, lo mismo que los mozárabes, fueron bilingües y aprendieron el árabe sin olvidar su lengua ancestral, derivada del latín"." (A. Huici)

J. Giner Ferrer: "Bairén, castillo y población, Idioma, Religión y Cultura", Gandía, Rev. Feria y Fiestas, año 1977.

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* Ambrosio Huici Miranda (Huarte, Navarra, 1880-Valéncia, 1973). Doctor en Filosofia i Lletres. Catedràtic de Llatí. Professor, editor, llibrer i escritor. Treballà en la recopilació de documents sobre Jaume I. Investigà i publicà treballs d´Història, sobretot de l´época musulmana.

Foto: Llibre d´Ambrosio Huici (Kulturklik. Espacio interactivo de la cultura vasca).



lunes, 31 de mayo de 2021

218 Cites i Resenyes

 "... sustraure-li a un poble sa llengua materna, subordinar-la a un atra o substituir-la per eixa, falsejant el seu nom, no es unicament una falta d´honradea, sino, ademes d´un atac als drets de l´home i d´un poble, un comportament anticientific, contrari a la Llingüistica moderna' [...]

'El valencià del sigle XIII, el romanç 'pla valencià' accedí a la categoria de Llengua de cultura -categoria que no mai ha perdut-."

Font: 'En defensa d´un eminent filolec' (Revista Renou nº 45, març, 2003), per Josep Lluís Garcia Ferrada.

* Josep Mª Guinot i Galan (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre temàtica religiosa i llingüística.

En Josep Mª Guinot i Galan



lunes, 22 de marzo de 2021

217 Cites i Resenyes

 "Puesto que conquistada y dominada por los árabes nuestra tierra, se habló durante los varios siglos de su dominación por los propios muslimes un dialecto romance. Se sabe de modo indudable que en la región de Valencia se habló ese romance, del que quedan huellas no sólo en libros arábigos, sino también en la nomenclatura geográfica de la región. Para explicarse bien esa nomenclatura hace falta conocer el latín vulgar valenciano que usaron los moros." (J. Ribera).

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* En Julià Ribera i Tarragó (Carcaixent, 1858-Madrit, 1934). Filòlec, arabiste i musicolec. Catedràtic de llengua i lliteratura àrap en les Universitats de Saragossa i Madrit. Director de la Biblioteca Àrap-Hispana. Publicà varies obres. Se li reconeix com el descobridor del romanç mossàrap.

En Julià Ribera i Tarragó

viernes, 12 de marzo de 2021

216 Cites i Resenyes

 "Los idiomas romances mantuvieron durante siglos su lucha contra la oficialidad del latín, y, en el caso concreto de Valencia, contra la oficialidad del árabe. Se hablaba en valenciano romance, pero se escribía en latín o en árabe, si bien en estos textos van apareciendo gradualmente una serie de palabras extrañas -al latín o al árabe- que son romances, lo que da idea precisamente de esa lucha. De ese modo los documentos o escritos bilingües (escritos en árabe o latín con valencianismos incrustados) obtienen prioridad, y sólo en fechas más tardías aparecen los escritos íntegramente ya en valenciano. [...] '...Ya en la edición latina de los Fueros (1240) hay palabras en valenciano... que se refieren al lenguaje coloquial: utensilios, alimentos, ropas.... y que en un privilegio de 11 de Abril de 1261 concedido por Jaime I, consta la celebración en Valencia de unas Cortes Generales que reconocían haber jurado cuatro días antes los fueros y costumbres. De estas Cortes de 1261 data la traducción general de los Fueros del latín al valenciano...' [...] 'Dicho texto latino, que contiene una serie de palabras en romance, las contiene en 'romance valenciano', ya que incluso algunas de las empleadas lo son en fueros que se remiten a la costumbre en tiempo de los moros, lo que lógicamente presupone que tales palabras ya eran usuales en Valencia antes de la reconquista y 'repoblación'..."

V.L. Simó Santonja: ¿Valenciano o Catalán?, pág. 209, 219, 221 y 223. Año 1975.

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* En Vicent Lluis Simó Santonja (Alcoy, 1932 - Valéncia, 2014). Catedràtic de Dret. Juriste, investigador, escritor i articuliste. Exmembre del Consell Valencià de Cultura (CVC). Fon vicepresident de Lo Rat Penat. Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha publicat més de 80 llibres.

En Vicent Lluis Simó Santonja

viernes, 5 de marzo de 2021

215 Cites i Resenyes

 "Tant dolça, espiritual y polida degué semblar la nostra llengua al mes portentós enginy de les lletres castellanes, al inmortal Cervantes, que li feu esclamar en la seua obra “Pérsiles y Segismunda”, que la valenciana parla la reputaba la mes graciosa del mond; y el concepte ventajós que de la nostra literatura en la XVI centuria tenien format tant Cervantes com Garcilaso de la Vega (princep dels poetes castellans), se pot condensar en los elogis que de la nostra obra mestra “Tirant lo Blanch” ne fa’l primer en “Don Quixot de la Mancha” y en lo fet que’l darrer copiá testualment en ses églogues molts versos y esparses del divinal poeta valencià Ausias March."

Font: 'Valencià imitant altres llengües' ('Revista de Castellón', 1913), per Gaetà Huguet.

* En Gaetà Huguet i Breva (Castelló, 1848-1926). Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els EE.UU., coneixedor de diversos idiomes. Empresari, articuliste i mecenes, i un dels pares del valencianisme.

En Gaetà Huguet i Breva


lunes, 1 de marzo de 2021

214 Cites i Resenyes

 "El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, Lleopolt Peñarroja, en 'El Mozárabe de Valencia' i 'Cristianos bajo el Islam', afirma: 'La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de la reconquista o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica' ."

Font: Joan Ignaci Culla ('Levante', 8.1.2005).

* En Joan Ignaci Culla Hernàndez (Valéncia, 1959). Escritor, articuliste, conferenciant i investigador. President de Renaixença Valencianista.

En Joan Ignaci Culla Hernàndez

viernes, 26 de febrero de 2021

213 Cites i Resenyes

 "Es la mateixa percepció diferencial que té Carles Ros quan arreplegà els refrans catalans del Dr. Carles Amat per a traduir-los i acomodar-los al valencià o José Brusola al fer -1853- la traducció al valencià de l´obra catalana de Narcís Fages de Romà: Aforismes Rurals per a donar-los a coneixer als nostres llauradors."

Font: 'Nom Històric de la Llengua Valenciana'. Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno. (Revista Renou nº 52, juliol 2005, de l´associació cultural Cardona i Vives de Castelló).

lunes, 22 de febrero de 2021

212 Cites i Resenyes

 "Dés de lo sigle XIII ha vingut anomenant-se ab lo nom generich de llemosina y més tart de valenciana, sens que mai los escriptors classichs valencians l´hagen baptejada ab lo nom de catalana. Crech per lo tant que los moderns que res ó molt poch encara havem fet per son poliment y conreu no tenim lo dret de cambiar-li el nom, qual cambi implicare lo regoneiximent de la propia impotencia pera continuar l’obra gloriosa dels nostres predecesors."

Font: Revista 'Ayer y Hoy' (1902).

* En Gaetà Huguet i Breva (Castelló, 1848-1926). Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els EE.UU., coneixedor de diversos idiomes. Empresari, articuliste i mecenes, i un dels pares del valencianisme.

En Gaetà Huguet i Breva

viernes, 19 de febrero de 2021

211 Cites i Resenyes

 "Nuestro valenciano -tal como lo afirma J. San Valero- es un conjunto lingüístico constituido por elementos derivados básicamente del bajo latín hablado por todo el pueblo hasta el siglo VIII, enriquecido del VIII al XIII con arabismos y desde el XIII hasta hoy con aragonesismos, catalanismos, provenzalismos, castellanismos, etc..., con unos cultismos modernos y muestra tendencias fonéticas, palabras y expresiones que van desde el ibérico hasta los tecnicismos actuales, pasando por el visigodo, lenguas norteafricanas no arábigas, italiano y francés medievales o modernos, etc..".

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* En Julià San Valero i Aparisi (Valéncia, 1913-1998). Catedràtic d´Història de la Cultura. Catedràtic de Prehistòria Universal i Mija. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres. Professor, conferenciant i escritor. Fon Decà de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV). Ha escrit diverses obres.

En Julià San Valero i Aparisi


lunes, 15 de febrero de 2021

210 Cites i Resenyes

 "Nomes han passat unes decades des de la desaparicio de P. Fabra, C. Salvador o Sanchis Guarner; estos habitualment usaren el terme “valencià” per a la nostra llengua, no obstant el seu plantejament, mes comercial i politic que gramatical, d´intentar impondre un nou mit: el de l´ “unitat de la llengua” trencada i seccionada, segons les seues teories, per la reaccio airada, pero pacifica, d´un poble que tan sols preten conservar lo que sempre ha tingut per seu: la llengua valenciana. Hui, ya declaren, sens ambages, que els valencians parlem catala."

Font: 'L´unitat de la llengua: Falsetat i mit.', per Alfons Vila Moreno.

* Alfons Vila Moreno (Canals, 1941). Doctor en Història. Llicenciat en Filosofia i Lletres. Magisteri i Pedagogia. Acadèmic de la Real Academia de Cultura (RACV). Ha escrit diversos llibres sobre història i sobre la llengua valenciana. Actualment, per desgràcia, és membre de la catalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

En Alfons Vila Moreno


viernes, 12 de febrero de 2021

209 Cites i Resenyes

 "Consideramos -dice A. Ubieto- que la lengua romance hablada en el siglo XII en Valencia persistió durante el siglo XII y XIII, desembocando en el 'Valenciano medieval'. Sobre esta lengua actuarían en muy escasa incidencia las de los conquistadores, ya que, como he señalado en otra ocasión, el aumento de la población del Reino de Valencia no llegó a un 5% con la inmigración aragonesa y catalana. Y esta inmigración iba aproximadamente por mitad y mitad.....".

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 1923-Valéncia, 1990). Historiador migevalista. Catedràtic d´Història. Doctor en Filosofia i Lletres.

D. Antonio Ubieto Arteta


lunes, 8 de febrero de 2021

208 Cites i Resenyes

 "En Josep Maria no pensava aixina, sempre defengué al Regne de Valéncia, sempre pensà que Alacant, Castelló i Valéncia tenien llengua, costums, interessos, història i tradició comuns que nos havien convertit en un sol poble des de feya sigles. Artana, Castelló i el Regne de Valéncia eren... la seua vida. La Llengua Valenciana, per ell demostradament diferenciada del català, era l´argamassa que unia i donava raó de ser al poble valencià. Éll dia que la llengua materna era part intrinseca de la família i pensava, com home eminentment religiós, que tenia obligació de defendre-la, ya que u dels manaments de l´Iglésia es el de "honrar pare i mare" i la considerava sa segona mare."

Font: 'Ha mort un gran valencià de Castello' (Revista Renou nº 52, juliol, 2005), per Fernando Masip Loras.

* En Josep Mª Guinot i Galan (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre tematica religiosa i llingüística.

En Josep Mª Guinot i Galan

viernes, 5 de febrero de 2021

207 Cites i Resenyes

 "Por el contrario, dado su pedigrí histórico SÍ que hay que hablar de LENGUA VALENCIANA: El ilustre gramático español Ramón Menéndez Pidal, en su "Gramática Histórica” (Madrid ,1977) siempre reconoció la independencia y categoría histórica de la Lengua Valenciana, en su trayectoria evolutiva, respaldada por los tres elementos indispensables que fundamentan una lengua:

1. Sus etimologías genuinas.

2. Su trayectoria de acuerdo con los principios y Leyes de la Gramática Histórica.

3. La autoridad indiscutible de unos Clásicos que la han desarrollado y consagrado a lo largo de un SIGLO DE ORO LITERARIO (Siglo y medio, en el caso de la Lengua Valenciana).

La LENGUA VALENCIANA tiene esos 3 elementos indispensables junto a otros, también, de esencial calibre:

1. Posee desde el siglo XV una koiné o sustrato lingüístico con plena autonomía fonética, léxica, morfosintáctica, fonética y semántica;

2. Posee gramáticas que la estructuran como lengua (Gramática de Andreu Sempere. Alcoy, 1546)

3. Posee diccionarios ("Líber Elegantiarum"..."el mes antic llexic d´una llengua romanç", del valenciano Joan Esteve, 1472);

4. Posee una Biblia traducida del latín ("Biblia de Frai Bonifaci Ferrer", 1478);

5. Posee un "Kempis", traducido del latín por Miquel Perez (1482); y..., sobretodo,

6. Posee el primer Siglo de Oro Literario de una lengua neolatina europea durante el cual centenares de autores proclaman en el prólogo o en el colofón de sus obras su: ”estic escrivint en nostra vulgar llengua materna valenciana".

Muy al contrario, el infame e infecto dialecto barceloní, así definido por el gran gurú de la investigación catalana Padre Batllori, no tiene todo el arsenal lingüístico antes mencionado ya que no alcanza su estándar lingüístico hasta 1906, cuando el químico Pompeu Fabra lo fabrica en su laboratorio esperántico “creando una lengua bombarda plagada de galicismos, arcaísmos y neologismos” (Unamuno dixit).

Ese es el neocatalaní que ahora se IMPONE en la Comunidad Valenciana para SUPLANTAR a la LENGUA VALENCIANA."

Font: 'Lengua Valenciana. Una lengua suplantada' (Valencia, 2006), per Mª Teresa Puerto.

* Mª Teresa Puerto Ferre. Catedràtica d´Anglés. Llicenciada en Filosofia i Lletres (Filologia Anglesa i Francesa). Màster en Llengües Anglo-Romàniques. Membre del Colectiu Fullana.

Mª Teresa Puerto Ferré M


viernes, 13 de noviembre de 2020

200- Cites i Resenyes

 "La afirmación de que el valenciano no es una lengua independiente, sino un dialecto del catalán, de momento envuelve las siguientes consecuencias: los valencianos podemos hablar en valenciano en la vida privada, en la cocina, en la calle, entre los amigos, pero al escribir debemos hacerlo en el catalán más puro, porque siendo el valenciano un dialecto del catalán, debe ajustarse a la codificación lingüística de éste, renunciar a su nombre de "lengua" y a tener una codificación lingüística propia (¡fuera gramáticas y diccionarios!), no debe ser cultivado a nivel literario, ni usado en la Universidad y en los centros de enseñanza primaria y secundaria, ni en la administración ni en los medios sociales de comunicación, ahora tan importantes. De este modo el valenciano, privado de todo soporte cultural, poco a poco irá desapareciendo del mapa, reemplazado por el catalán de Barcelona."

Font: 'Fonética valenciana y catalana comparadas' (1983) per D. Josep Mª Guinot.

* D. Josep Mª Guinot i Galan (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre tematica religiosa i llingüistica.

En Josep Mª Guinot i Galan