lunes, 29 de mayo de 2017

112-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"La millor manera de defendre una llengua, ¡no ho oblidem!, es parlar-la i escriure-la correctament. No hi ha una atra accio mes efectiva, a banda, clar està, de comprar els llibres que en eixa llengua s'escriuen, no deixant-los engroguir en els almagasens, en la foscor d'una imcomprensible soletat. Hem de soterrar l'hipocresia. D'una banda, l'actitut dels qui diuen estar al costat de les tesis de la Real Academia, i despres no son capaços d'escriure ni una linea sense cometre infinitat d'erros, pot fer tant de mal, encara que sense donar-se conte, com els qui usen el model de l'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona. Hem de mostrar el nostre compromis a través del coneiximent, mes no per obligacio, sino per devocio interior, per amor cap a lo propi, per la necessitat urgent de lluitar per la nostra valenciania, pero no quan nos ataquen, sino cada dia."

Font: "La necessitat urgent", per Vicent Manuel Rozalén i García (Las Provincias, 18.5.1997).


viernes, 26 de mayo de 2017

56-Notes històriques

"Segons els estudis d'autors com Ricart Garcia Moya, les Regles d´esquivar vocables solament són una falsificació moderna per a intentar omplir la falta d'una obra equivalent a les citades en la lliteratura catalana, i de pas, una forma de “demostrar” que els valencians migevals es sentien catalans, i aixina fomentar el pancatalanisme entre els valencians actuals. Moya, inclús apunta al paleògraf català Jaume Massó i Torrents (descobridor del manuscrit) com l'autor de les mateixes. El total anonimat històric, l'aparició d'anacronismes i l'improvisació, aixina com el fet de que les Regles, imiten l'estructura de l'Appendix Probi (que no fon descobert fins a 1837) reforcen esta teoria."

* Ricart Garcia Moya (Alacant, 1942). Llicenciat en Belles Arts, historiador i Catedràtic d'Institut de Bachillerat en Alacant. Investigador sobre l´història i la llengua valenciana. 

Font: Uiquipèdia.

Fotos: "Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagessívols" (Archiu de Girona).


lunes, 22 de mayo de 2017

111-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Eduart Genovés i Olmos (Xàbia ¿?- Valéncia, 1922), eclesiàstic i Rector del Colege de Sant Joan de Ribera de Valéncia, en l'any 1911 publica:

"Catalech descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana desde 1474 fins 1700"

També publicà, entre atres obres, la "Memoria sobre les relacions entre les Germanies de Valéncia i Mallorca", l'any 1905.

Font: Revista Renou, nº 72 de març 2012, de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

Foto: Iberlibro


viernes, 19 de mayo de 2017

55-Notes històriques

"La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833.

Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en plano de igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua."

* Federico Martínez Roda, autor del llibre "La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)" (RACV, Valéncia, 2011).

lunes, 15 de mayo de 2017

54-Notes històriques

"En la Corona d´Arago es donava una circumstancia que en alguna ocasio va motivar confusions tant en heraldica com en vexilologia, unes vegades per ignorancia pero atres, sense dubte, per conveniencia.

Els reis de la Corona d´Arago tenien heraldica i bandera propies, pero els estats que la formaven tambe tenien escuts i banderes que els diferenciaven dels demes estats de la Corona.

L´heraldica del rei era: un drago alat sobre un escut en les barres (simbol que la nostra Generalitat ha pres com a propi). La bandera portava les quatre barres roges en fondo groc (abans del sigle XIV, dos barres).

L´heraldica real la podem trobar en qualsevol dels estats de la Corona, pero sempre representant al rei o a Arago, reine cap de la Corona, (Drago = D´Arago) pero no a cap dels atres estats de la Corona.

Tots els estats pertenyents a la Corona d´Arago tenien heraldica propia, simbols particulars que els distinguien dels demes, pero les barres formaven part de tots ells, com a prova del vincul en la Corona. Valencia tenia el Losange Coronat i Lo Rat Penat i de bandera, barres coronades sobre blau. Catalunya la Creu de Sant Jordi quartelada en barres i de bandera, la de Santa Eulalia. Mallorca un castell quartelat en barres i de bandera, barres en franja blava en diagonal, etc..."

Font: "Heraldica en la Corona d´Arago", per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou nº 56. Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

Foto:
Escut de la Corona d´Aragó.

Escut de la Corona d´Aragó

viernes, 12 de mayo de 2017

110-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"'La pretensió de molts catalans i també d´alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valenciá, nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensió desgavellada i molt fòra de raó." (Lluis Fullana, 1918). 

Font: Revista Renou nº 59, novembre 2007. Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

* Lluis Fullana i Mira (Benimarfull, 1871-Madrid, 1948). Catedràtic de Llengua i Lliteratura valencianes. Professor de francés. Estudià filosofia i teologia. Investigador històric i filològic. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Fon acadèmic de la RAE en representació de la Llengua Valenciana i publicà moltes obres sobre la llengua valenciana.

Lluis Fullana i Mira

lunes, 8 de mayo de 2017

53-Notes històriques

Entrevista a Joan Ignasi Culla en motiu de la presentació del llibre 'Cronologia Historica de la Llengua Valenciana' del que és coautor.

"Si els catalanistes llegiren este llibre a més d´u li cauria la bena dels ulls"

"Els catalans tenen molta por que ixca a la llum tot este tipo de documentació perque desmonta totes les seues tesis llingüístiques"

Font: Joan Ignaci Culla (Valéncia Hui, 22.7.2007).

* Joan Ignaci Culla i Hernández (Valéncia, 1959). Escritor, articuliste, conferenciant i investigador. President de Renaixença Valencianista.

Entrevista a Joan Ignaci Culla

viernes, 5 de mayo de 2017

52-Notes històriques

Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, digué en juliol de l´any 2012 que les comunitats autònomes desapareguen, excepte Galícia, País Vasc i Catalunya, per ser 'comunitats històriques'. 

"¿Dónde están y cuándo comienzan los 'derechos históricos' de Cataluña? Por antigüedad, valor e historia tienen más 'derechos históricos' que Cataluña los astures, cántabros y gallegos, iniciadores indómitos de la Reconquista; Castilla y Aragón, artífices de la unidad de España; Toledo, Andalucía, Valencia y Mallorca, focos admirables de cultura y poderío de los reinos árabes...

¿Cómo pudo Cataluña dar lengua, cultura y esencia a Mallorca (1229) y a Valencia (1238) si entonces no existía ni geográfica ni políticamente?"

Font: '¿Qué derechos históricos?' (DV, 5.2.2006), per Juan Vanrell Nadal.

* Juan Vanrell Nadal, natural d´Algàida, Mallorca. Filòlec, Catedràtic de francés i President de l´Acadèmia de la Llengua Balear.

Juan Vanrell

lunes, 1 de mayo de 2017

Frase d'En Vicente Blasco Ibáñez-1922

El 3 de novembre de 1922, "La novela de hoy" publicava la novela de Vicente Blasco Ibáñez titulada "La familia del Doctor Pedraza".

Com a pròlec apareix una chicoteta entrevista al noveliste i en la qual contesta a la pregunta:

"- ¿No ha parlat vosté mai en el Rei?"

"- ... Fòra d'Espanya no hi ha política; tots som espanyols"


51-Notes històriques

"Un político muy original, el presidente de las Cortes Valencianas declaraba: Hay que dejarse de banderitas y de invasiones catalanas y hablar de los duros. Pero el frente pancatalanista no se rindió ante la sentencia de la Audiencia y organizó una manifestación para la normalización del uso del catalán en la Universidad... mientras la Universidad de Barcelona expresaba su solidaridad con el rector Lapiedra en un comunicado por el que pedía la intervención de las demás universidades españolas y calificaba la decisión de la Audiencia como grave atentado a los derechos fundamentales de los pueblos." 

Font: Ricardo de la Cierva y Hoces (Madrit, 1926). Historiador i polític.En el seu llibre 'Misterios de la Historia' (Cap. IX). Arreplegada la cita en el llibre 'Judes valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991).

Foto: Joan Lerma i Blasco (Valéncia, 1951). Fon president de la Generalitat Valenciana durant els anys 1982-1995.

Joan Lerma i Blasco