47-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El nom de nostra llengua es 'Llengua Valenciana' i no n´hi ha atra definició científica."

"El nombre de nuestra lengua es 'Lengua Valenciana' y no hay otra definición científica."

Font: Lluís Aracil (Las Provincias, 25.4.1997).

* Lluís Vicent Aracil i Boned (Valéncia, 1941). Sociollingüíste. Llicenciat en Dret.

Lluís Vicent Aracil i Boned

46-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

'Subsistix a Espanya no sols la diversitat de lleis sino també d´idiomes. Es parla encara en gallec, en bable, en vasc, en català, en mallorquí i en valencià.' 

‘Subsiste en España no sólo la diversidad de leyes sino también de idiomas. Se habla todavía en gallego, en bable, en vasco, en catalán, en mallorquín y en valenciano.’

* Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824-Madrit, 1901). Doctor en Dret. Polític, professor, juriste, filòsof i escritor. Fon president de la I República (1873).

Francesc Pi i Margall

45-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Permitiu que, atra vòlta, vos dedique dos paraules d´agraïment al posar fi a l´impressió d´este Treball, encaminat tot ell a favorir i facilitar l´ensenyança de nòstra Llengua Valenciana; puix sou vos l´inspirador d´ell i sou protector, baix tots els seus esguarts; podentse i deventse dir que per vos i rònegament per vòstra grandea de sentiments i per vòstre sempre viu i jamai esmortit entusiasme a favor d´esta llengua, tantes vòltes engrandida i santificada per aquell estòl d´insignes valencians que ompliren d´honor i glòria la seua patria, ixen huí a la llum estos Temes práctics, per a que s´en puguen aprofitar tots els que senten encara bullir en lo seu pit l´amor per l´Història, per les costums i per la passada grandea del seu antic Realme."

Font: El pare Fullana, en la seua obra 'Temes práctics per a l´ensenyança de la Llengua Valenciana' (1926), en l´agraïment al patrici castellonenc, Gaetà Huguet i Breva.

* Lluis Fullana i Mira (Benimarfull, 1871-Madrit, 1948). Catedràtic de Llengua i Lliteratura valencianes. Professor de francés. Estudià filosofia i teologia. Investigador històric i filològic. Coneixia llatí, grec, francés, italià, anglés... Fon acadèmic de la RAE en representació de la Llengua Valenciana i publicà moltes obres sobre la Llengua Valenciana.

Lluis Fullana i Mira

10-Notes històriques

Aclarim conceptes:

"Por ejemplo, la expresión 'País Valenciano', que ahora empieza a ponerse de moda ¿Cuándo se ha dicho así? ¿Cuándo han dicho los valencianos, ni en español ni en valenciano tal cosa? 'País Valenciano' no es más que un calco de 'País Vasco', y este nombre a su vez es traducción del francés 'Pays Basque'. La palabra 'país' es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después, y nunca se ha aplicado a Valencia cuando esta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho." 

Font: 'Consideración sobre Cataluña' (Barcelona, 1966). Julián Marías. 

* Julián Marías Aguilera (Valladolid, 1914-Madrid, 2005). Doctor en Filosofía.

Julián Marías

44-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Considerades estes precisions, no es pot deduir d´eixos texts que presenta S.G., ni la generalisacio ni l´acceptacio de la paraula catalanesc, ni més tenint present que es referix a un parlar en formacio, al qual cadascu li dona el nom del seu pais.

Quan es va normalisar, quan es va fer lliteraria, en el seu sigle d´or, tots la proclamen Llengua Valenciana."

Nota: S.G., vol dir Sanchis Guarner.

Font: "Pomell de Valencianitat" (Alacant, 1987), per Josep Boronat Gisbert.

* Josep Boronat i Gisbert (Alcoy, 1922-Valéncia, 2002). Estudià Magisteri, Filosofia i Teologia en la Congregació Salessiana i Ciències Químiques en l'Universitat de Valéncia. Fon membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i del Consell Valencià de Cultura. Va pertanyer a la comissió mixta del billingüísme del govern preautonòmic a on defengué la llengua valenciana. Lo Rat Penat li concedí la Medalla del Centenari de dita institució l'any 1986.

43-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios."

* Salvador de Madariaga Rojo (La Corunya, 1886-Locarno, Suïssa, 1978). Historiador, escritor, editor i polític. Graduat en Ingenieria de Mines. Fon diputat i ministre.

Salvador de Madariaga

42-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Desde la Canaleja, el vagabundo ve el barrio del Mercado, en el que San Vicente Ferrer obró el milagro de que en Castilla se entendiera su valenciano..."

* Camilo José Cela Trulock (Padrón, La Corunya, 1916-Madrit, 2002). Escritor, novelistes i ensagiste. Acadèmic de la R.A.E. durant 45 anys. Premi Príncip d´Asturies de les Lletres l'any 1987, Nobel de Lliteratura l'any 1989 i Premi Cervantes l'any 1995. L'any 1996 el rei Joan Carles I li otorgà el Marquesat d'Iria Flavia pels seus mèrits lliteraris.

Camilo José Cela

41-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"L'ortografia valenciana llegitima es l'ortografia valenciana, aço es, la de la nostra Academia de Cultura, i no la de l´Institut d´Estudis Catalans, disfrassada baix de l´eufemisme de 'les normes de Castello' o 'del 32'."

Font: "Les normes 'del 32' i l´unitat de la llengua", per D. Josep Mª Guinot. Conferència en lo Rat Penat, Valéncia, 1983.

* D. Josep Mª Guinot i Galàn (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre temàtica religiosa i llingüística.

Pare Guinot

Teatre Valencià: Pascualo y Visanteta

Des de l'humiltat obrim per a tots vosatros una nova secció titulada Teatre Valencià i de que millor manera d'obrir esta secció que fer-lo en el gran En Chusep Bernat i Baldoví i en l'obra més important i coneguda com "Pascualo y Visenteta", escrita en 1861 i en Llengua Valenciana. Obra que dedicà a les llauradores de l'horta de Valéncia. En 1909 es fa una atra edició d'esta obra pel centenari de la seua mort.

Chusep Bernat i Baldoví

Una chicoteta bibiografia d'este gran autor:

Naixqué en Sueca, el 19 de març de 1809 i muigué en el Cap i Casal el 31 de decembre de 1864, una gran pèrdua i molt temprana, nos deixà als 55 anys, massa jove.

Estudià dret en l'Universitat de Valéncia i fon diputat a les Corts per Sueca, arribant a ser alcalde de la mateixa.

Escrigué moltes més obres que poquet a poquet anirem compartint-les en tots vosatros.

Foto de la casa a on muigué, situada en el Barri del Carmen enfront del Palau de la Generalitat Valenciana a on n'hi ha una placa pel centenari de la seua mort.

Casa a on muigué

Placa en la casa pel centenari de la seua mort

Portada de l'obra en 1861 impresa a càrrec de F. Campos, en la plaça de Ribot, nº 7 duplicat en Valéncia.

Portada de 1861
Pascualo y Visanteta

Enllaç per a baixar-se l'obra completa de 1861:

https://onedrive.live.com/redir?resid=421CB9068D129650!250&authkey=!AJCO1Vi49GN85Vw&ithint=file%2cpdf

Com hem comentat al principi, en 1909 en memòria del centenari de la seua mort, se tornà a publicar.

Portada de 1909

Enllaç per abaixar-se l'obra de 1909:
https://onedrive.live.com/redir?resid=421CB9068D129650!249&authkey=!AItDDYGH49-1nDI&ithint=file%2cpdf

Podeu seguir-nos per:

Twitter
Facebook