viernes, 24 de junio de 2016

18-Notes històriques

"La lengua nace del pueblo; que vuelva a él, que se funda en él porque el pueblo es el verdadero dueño de la lengua."

Font: Cuadernos. 'Un recuerdo, un adiós', 'El sillón 'e' quedó vacío' por Eric Gras. (Mediterráneo, 21.3.2010).

* Miguel Delibes Setién (Valladolid, 1920-2010). Licenciado en Comercio. Periodista y novelista. Miembro de la RAE. Escribió bastantes libros de temática diversa.

Miguel Delibes Setién

lunes, 20 de junio de 2016

64-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Entre las diez lenguas románicas, consideradas como tales por los romanistas, se encuentra la valenciana, la valenciana es una lengua románica 'in se et per se', tan independiente como cualquier otra de sus hermanas en la latinidad, tomando lo dicho en que no debe tomarse como subordinada ni genética ni tipológicamente a ninguna de las neolatinas."

Font: "Los valencianos ¿hablan valenciano o catalán? (II)", por José Guillén Milla.

"El romance valenciano se generó tímidamente en los siglos X-XI, época de las jarchas mozárabes (la moaxaja había sido introducida en Hispania ya en el año 900). De los siglos XII y XIII (principios) existen documentos notariales en romance valenciano. Por mi parte, hube de publicar trabajos en torno a los Plancha de San Esteve, los cuales denotan ya un romance valenciano antes de la Reconquista de Jaime I."

Font: 'La lengua valenciana, su reconocimiento estatutario', Manuel Mourelle de Lema. (LP, 3.3.2006). 

* Manuel Mourelle de Lema (Vimianzo, La Coruña, 1934). Llingüíste. Catedràtic de l'Universitat Complutense de Madrit. Ha publicat diversos llibres.

Manuel Mourelle de Lema 

viernes, 17 de junio de 2016

17-Notes històriques

El pare Costa, parlant d´Ausías March:

"Hay un Pere March en Gandía ya en 1249 (Repartiment) y en el documento donde aparece un Pere March, notario de Barcelona, no se dice de donde es y la fecha es de 1261, o sea doce años después del de Gandía.

Ciertamente los March no se convierten en nobles catalanes (una rama) hasta que no adquieren 'con dinero' el Castillo de Aramprunyà."

Font: "Antes y después de la conquista de Valencia" (Valéncia, 1991). Francisco Lliso Genovés.

* Joan Costa i Català (Palma de Gandia, 1935-Valéncia, 2005). Jesuïta. Llicenciat en Filosofia i Teologia. Llingüíste, escritor, articuliste i conferenciant. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha investigat els texts bíblics valencians i els clàssics de la lliteratura valenciana del Sigle d´Or i ha publicat diverses obres.

Joan Costa i Català

lunes, 13 de junio de 2016

63-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Fon fa vinticinc anys, per mà de l´estudiós i docte Josep Almiñana i l´aportació documental de Joan Alarcó, quan aquell esclatar d´alguna burguesia valenciana -sempre massa poregosa- encapçalada per Paco Domingo des de Valencia 2000, li feu d´editor a l´obra ['El crit de la llengua']. Este llibre és peça cantonera imprescindible, per a tot aquell que vullga tindre alguna base documental veraç, a la fi de no seguir, minso corderet, la veu dels falsos pastors, que hui detenten càtedres d´història sense base i que pretenen l´exclusiva del 'cientifisme' per a pontificar si és o no és el nostre idioma. El Valencià, sense precisar de cap d´afegitó, unitat, ni norma forana que al remat el mate. Perque això és lo que es ven en les escoles: la desvalencianisació."

Font: 'Del crit a l´escandalera' (LP, 24.10.2006) per Vicent Ramón Calatayud.

* Vicent Ramón Calatayud i Tortosa (Vallada, 1942). Escritor, articuliste, conferenciant i professor de valencià. Cofundador de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) i Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). 

Vicent Ramón Calatayud

viernes, 10 de junio de 2016

16-Notes històriques

"... para el propio autor 'libro de caja' [Nosaltres, els valencians' de Joan Fuster], que por algo era un hombre 'más de precio que de aprecio', según valoración que hiciera de sí mismo, que por algo lo escribió a tanto alzado, por encargo, tú escribes lo que yo quiero leer, yo te pago lo que tú quieras cobrar... que por eso fue franquiciado vitalicio del Omnium Cultural, como la Academia Valenciana de la Lengua lo es hoy de l´Institut d´Estudis Catalans."

Font: Obdulio Jovaní. 'Fuster, l´error valencià del segle'. (ABC, 7.3.2005).

* Obduli Jovaní Puig (Sant Mateu, 1932-Valéncia, 2013). Llicenciat en Dret. Escritor, poeta i ensagiste. Membre de la AELLVA (Associació d´Escritors en Llengua Valenciana) i de l´Associació Cultural Cardona Vives de Castelló. Premi Valéncia de Poesia l´any 1999. Nomenat 'Escritor de l´any', l´any 2006.

Foto: Joan Fuster Ortells (Sueca, 1877-1961).

Joan Fuster

lunes, 6 de junio de 2016

62-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Hoy los escritores catalanes ya no oponen razones 'científicas' a la fuerte personalidad de la lengua valenciana, ni se oye con tanta frecuencia como antes alegar clasificación según la cual da nombre de catalán a todas las lenguas occitanas de España."

Font: Joan Ignaci Culla. 'El català, ¿ciencia o acte de fe?' (Levante, 8.1.2005).

* Manuel de Montoliu i de Togores (Barcelona, 1877-1961). Filòlec.

Manuel de Montoliu

viernes, 3 de junio de 2016

15-Notes històriques

"La España republicana, una vez resueltos los primeros problemas de su vida, cuando sea oportuno arrostrar nuevas reformas, podrá constituirse siguiendo las mismas reglas de los Estados Unidos y otras repúblicas federativas. Existirán en ella, a un mismo tiempo, Estados regionales con Gobierno autónomo y provincias que dependerán del Gobierno central de la República." (Blasco Ibáñez)

Font: 'El Pueblo. Diario republicano de Valencia' (Fundat l´any 1904 per Vicent Blasco Ibáñez). Artícul: 'Valencia, Nación' de Miguel Durán y Tortajada. (Sense data).

* Vicent Blasco Ibáñez (Valéncia, 1867-Mentón, França, 1928). Escritor, periodiste i polític.

Blasco Ibáñez

lunes, 30 de mayo de 2016

61-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Totes les llengües neollatines tenen la mateixa estructura; lo que les fa diferents es la fonètica." (Josep Pla)

Font: Joan Ignaci Culla. 'El català, ¿ciencia o acte de fe?' (Levante, 8.1.2005).

* Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897-Llufríu, 1981). Escritor català. Premi de les Lletres Catalanes.

Josep Pla

viernes, 27 de mayo de 2016

60-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"La llengua valenciana naxqué y se desenrollá senyora y mestressa dins de la propia casa y dins de sa propia nacionalitat. Durant los sigles XIII, XIV y XV fon en la que parlaren y escrigueren sos reys, l´element militar, l´eclesiastich y el poble."

* Gaetà Huguet i Breva (Castelló, 1848-1926). Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els EE.UU., coneixedor de diversos idiomes. Empresari, articuliste i mecenes, i un dels pares del valencianisme.

En Gaetà Huguet i Breva

lunes, 23 de mayo de 2016

59-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Los pancatalanistas afirman que la lengua valenciana es un dialecto del catalán. Esta afirmación viene negada por los escritores del siglo de Oro valenciano, que según ellos, escribían en lengua valenciana y no catalana."

Font: 'Las bases del pancatalanismo', per Juan Ferrando Badía (DV, 3.5.2003).

* Juan Ferrando Badía (Foyos, 1926-Valéncia, 2007). Catedràtic Emèrit de Dret Constitucional i Ciència Política. Universitat 'Rey Juan Carlos' (Madrit). Doctor Honoris Causa.

En Juan Ferrando Badía

viernes, 20 de mayo de 2016

58-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"La llengua valenciana es llengua germana, i no filla de la catalana."

Font: Revista 'Gaceta Ilustrada' (23.3.1972).Citat en l´artícul 'El català, ciencia o acto de fe?, per Joan Ignaci Culla (Levante, 8.1.2005).

* Julián Marías Aguilera (Valladolid, 1914-Madrit, 2005). Doctor en Filosofia. Fon discípul destacat d´Ortega y Gasset, fundà junt ad ell l´Institut d´Humanitats en 1948.

En Julián Marías Aguilera

lunes, 16 de mayo de 2016

14-Notes històriques

Refresquem un poc la memòria (ho escric en castellà perque aixina està l´original).

Homilies d´Organyà.

"De finales del siglo XII o principios del siglo XIII, (Mourelle de Lema cree que son del siglo XIV) son 'Les homilies d´Organyà' manuscrito encontrado en la rectoría de Organyà (Alto Urgel). Se trata de seis sermones de comentarios de diversos evangelios y epístolas redactadas con estilo llano y directo. Texto considerado como el primer escrito en lengua catalana, aunque hay que considerar que Urgel era un condado independiente. La historia de Ribagorza, Pallás, Urgel, Lérida no era, ni había sido común con el condado de Barcelona. ¿Qué era entonces lo catalán? Hasta 1327 que muere Teresa de Entença y deja sus derechos sobre el condado de Urgel a su marido el rey Alfonso, conde de Barcelona, el condado barcelonés no comprendía todos los condados, hoy llamados catalanes."

* Francisco Lliso Genovés, del seu llibre "Antes y después de la conquista de Valencia" (Valéncia, 1991).

Homilies

viernes, 13 de mayo de 2016

57-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de reconquista, o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica."

Font: Dels seus llibres: 'El Mozárabe de Valencia' i 'Cristianos bajo el Islam' (Edit. Gredos).

* Lleopolt Peñarroja i Torrejón (Vall d´Uxó, 1954), es llicenciat en Filosofia i Lletres, Doctor en Història, Catedràtic de Llengua i Lliteratura Espanyola i Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Es membre de la Societat Espanyola de Llingüística. Exmembre del Consell Valencià de Cultura (CVC).

En Lleopolt Peñarroja i Torrejón

lunes, 9 de mayo de 2016

56-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"L´Idioma no es una qüestio cientifica en el sentit de ser un producte d´una ciencia, sino al reves: una ciencia - la filologica - es producte de la llengua; no es una llengua merament especulativa (...). Ara els filolecs valencians pancatalanistes s´han apoderat de la llengua com a cosa seua i en acte dominant fan una llengua i volen imposar al poble l´artificialitat de sa factura cientifica."

Font: Del seu llibre 'En defensa de la llengua valenciana' (Valéncia, 1977, pàgs. 18 i 19).

* Miquel Adlert Noguerol (Paterna, 1911-Valéncia, 1988). Escritor i editor. Estudià Dret i fon juge. Formà part de la directiva de Lo Rat Penat i fundà l´editorial Torre junt a Xavier Casp. Participà en l´elaboració de les Normes d´El Puig. Publicà varies obres. Es un dels mes brillants intelectuals del sigle XX.
Autor: En Miquel Adlert Noguerol

viernes, 6 de mayo de 2016

55-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

Joan Pau II (1920-2005), visita la ciutat de Valéncia en el seu 25 aniversari del pontificat (8 de novembre de 1982), dirigint unes paraules al públic assistent:

'... concluyo con algunas palabras en vuestra hermosa lengua valenciana: 'Que el recort d´esta solemne ordenació sacerdotal en la presència del Papa, aumente la vostra fe en Jesucrist, sacerdot etern, que comunica el seu sacerdoci per a la salvació de tots els hòmens. Així siga.' 

Al dia següent, en la prensa local foren publicades lliteralment les seues paraules, pero despuix s´encarregaria el catalanisme d´eliminar la paraula 'lengua valenciana' en les posteriors publicacions religioses que es feren:

* L´Observatore Romano, decembre 1982. 'Viaje apostólico de Juan Pablo II a España'.
* Biblioteca de Autores Cristianos (BAC). 'Mensaje de Juan Pablo II a España'. (31 octubre a 9 noviembre 1982).
* Mundo Cristiano. 'Juan Pablo II en España. 10 días inolvidables'. 

Font: 'Un Papa valencianista', per P. Ferré i Martínez. (DV, 21.10.2003).

Joan Pau II

lunes, 2 de mayo de 2016

54-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Voler conservar el llenguage ab les mateixes formes que tenien les paraules en los sigles XIV i XV es considerar com a morta esta llengua; lo qual es un error deplorable." (Lluís Fullana)

* Lluís Fullana i Mira (Benimarfull, 1871-Madrit, 1948). Catedràtic de Llengua i Lliteratura valencianes. Professor de francés. Estudià filosofia i teologia. Investigador històric i filològic. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Fon acadèmic de la RAE en representació de la Llengua Valenciana i publicà moltes obres sobre nostra llengua.

Filologia valenciana

viernes, 29 de abril de 2016

13-Notes històriques

"Si los mallorquines no quieren que se diga 'catalán' a su lengua, están en su pleno derecho; cada pueblo tiene su propio poder."

Font: XVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románicas. Palma de Mallorca, 1980.

* Manuel Criado de Val (Rebollosa de Hita, Guadalajara, 1917-Madrid, 2015). Escritor, historiador y filólogo.

Manuel Criado de Val

lunes, 25 de abril de 2016

53-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Asimismo, los modos de hablar usados en España son españoles, y no de otra manera pueden considerarse las modalidades galaica, portuguesa, asturiana, leonesa, catalana, valenciana, murciana, baleárico y castellana;..." 

Font: Enciclopedia Universal Ilustrada. Editorial Espasa (Barcelona). (Artículo España, Tomo 21, Pág. 413). La obra principal se publicó entre 1908 y 1930 (72 tomos).

Enciclopedia

viernes, 22 de abril de 2016

12-Notes històriques

Els peirons o creus de terme. 

"El haber estado realizando mi labor docente por tierras aragonesas durante bastantes años, por una parte, y por otra la lectura actualmente de algunos libros y revistas de fiestas de los pueblos del Maestrazgo me llevan a las siguientes informaciones: 1) Leemos: 'els peirons' son un símbolo del Maestrazgo. Hay documentos en los que se puede leer 'per a fer un peyro en el cami'. 'Peyrons' es el nombre que se dió en el histórico Maestrazgo a 'les creus de terme'. 'Peyra' en aragonés es 'piedra' y es palabra que ya la encontramos en 'els Establiments' de Jaca, de 1100, confirmados posteriormente por Jaime I. 'Peyrons' todavía hoy es 'pilar de piedra colocado a orillas de caminos con alguna imágen sagrada', en aragonés'."

Font: Francisco Lliso Genovés. 'Antes y después de la conquista de Valencia' (Valéncia, 1991).

Creu de terme

lunes, 18 de abril de 2016

52-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana."   (Traducció de la Bíblia de Bonifaci Ferrer. 1478).

* Fra Bonifaci Ferrer (Valéncia, 1350-1417), frare dominic, germà de Sant Vicent Ferrer. Fra Bonifaci Ferrer, cartuix prior de la Cartuixa de Porta-Coeli en el Regne de Valéncia, traduí la Bíblia de llengua llatina a nostra Llengua Valenciana. Existix una fulla d´esta Bíblia en l´Hispanic Society de Nova York, precisament la que diu que la traducció s´ha fet a la Llengua Valenciana.

Bíblia Bonifaci Ferrer