lunes, 13 de noviembre de 2017

138-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l´utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d´una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d´un dialecte no hi ha res.' 

Font: '¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà)'. La suplantació d´una llengua. Segles XIX i XX. Separata de les conferencies impartides en l´Universitat de Valencia. 2005, per Mª Teresa Puerto Ferre. 

* Noam Chomsky (Filadelfia, EE.UU., 1928). Llingüiste i Filòsof.

Noam Chomsky 

viernes, 10 de noviembre de 2017

137-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"No debemos confundir el bajo latín con el latín vulgar que, mal escrito, deriva en un latín clásico. Aquel, el bajo latín hablado, en cada territorio va asumiendo una forma condicionada por la historia cultural de sus hablantes. A este bajo latín hablado se unen el sustrato lingüístico de cada área y el superestrato de las aportaciones de inmigrantes de lenguas extranjeras o de contactos con otros usos hablantes." 

Font: 'Reflexiones sobre el Pueblo, Cultura y Lengua de Valencia', per Julián San Valero, 1977.

* Julià San Valero Aparisi (Valéncia, 1913-1998). Historiador i escritor. Doctor en Història. Llicenciat en Dret, Filosofia i Lletres. Catedràtic i professor d´Història Antiga de l´Universitat de Valéncia. Decà-president de la RACV. Publicà diverses obres.

En Julià San Valero Aparisi

lunes, 6 de noviembre de 2017

68-Notes històriques

La Moixaranga. 

L´orige es remonta a molt antic, es possible que començara en l´época mora. El document més antic a on es fa referència a la Moixaranga es de l´any 1724, una provessó en honor a la Mare de Deu de la Salut d´Algemesí (7 i 8 de setembre). De totes maneres, els primers testimonis els trobem durant el sigle d´Or valencià (s. XV), fent les seues representacions en els teatres per a entretindre al públic durant el descans. La representació comença en un ball acompanyat per la dolçaina i el tabal i acabant els dançants en un torre humana. En el sigle XVIII, en les comarques tarragonines començaren a fer també torres humanes que les anomenaven 'ball de valencians', convertint-se despuix en els 'castellers' com a signe identitari de Catalunya.

La Moixaranga ha segut declarada Patrimoni de la Humanitat.

La  Moixaranga

viernes, 3 de noviembre de 2017

67-Notes històriques

Hemeroteca. Interessant artícul, titulat 'En defensa de la Lengua Valenciana', per Carmen Soriano (ABC, 10.10.1980).



lunes, 30 de octubre de 2017

136-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Hay un hecho que salta a la vista. Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, se nota un fenómeno que sorprende algo: una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances..."

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana'. Regnedevalencia. com

* Julián Ribera i Tarragó (Carcaixent, 1858-Madrit, 1934). Filòlec, arabiste i musicòlec. Catedràtic de llengua i lliteratura àrap en les Universitats de Saragossa i Madrit. Director de la Biblioteca Arap Hispana. Publicà varies obres. Se li reconeix el descobridor del romanç mossarap.

Julián Ribera i Tarragó

viernes, 27 de octubre de 2017

66-Notes històriques

"El pueblo valenciano rechaza de forma aplastante la unificación del idioma valenciano con el catalán, y por extensión se opone al dictamen de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que impuso la unidad lingüística.

El 64,4 por ciento de los valencianos, una mayoría rotunda, respondió a la encuesta oficial del CIS que su lengua es 'diferente' al catalán, por sólo un 28% que dijo que es 'la misma lengua que se habla en Cataluña y Baleares'."

Font i foto: Enquesta del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas), d´abril 2005 (Diario de Valencia).


lunes, 23 de octubre de 2017

65-Notes històriques

"L´humillant situacio llingüistica que tenalla al resignat poble valencià, agredit des de fa mes de dos sigles en la seua historica llengua, en la seua cultura, en sa identitat i en la seua Senyera, fa necessaria, una volta mes, la publicacio d´este llibre-testimoni que guarde per a la memoria historica de les nostres futures generacions lo que nos neguen pseudollingüistes fidelisats, academics entreguistes i acomplexats politics pobres en cultura."

Font: Pròlec del llibre 'Cronologia Historica de la Llengua Valenciana', per Joan Ignaci Culla i Mª Teresa Puerto (Valéncia, 2007). 

Foto: Llibre 'Cronologia Historica de la Llengua Valenciana'.


viernes, 13 de octubre de 2017

135-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Valencia ha tenido siempre una propia personalidad histórica y un movimiento literario y artístico peculiar. Y tiene derecho a conservarlo... Vayan con estas líneas mis férvidos deseos de que mantengan sus derechos."

Claudio Sánchez Albornoz (LP, 30.8.1987). Citat en el llibre 'Judes Valentins', per J.P. Valencianos (Valéncia, 1991). 

* Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña (Madrit, 1893-Avila, 1984). Historiador, professor i polític. Llicenciat en Filosofia i Lletres. Catedràtic numerari d´Història d´Espanya en les universitats de Valéncia, Barcelona, Madrit i Valladolit. Membre de la Real Acadèmia de l´Història. Ha publicat diversos llibres.

Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña

martes, 10 de octubre de 2017

206-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Part de la Carta de Don Hipolito de Samper y Gordejuela (Valencia, 1633-1700), 'Procurador General de su Orden de Montesa, Capellan de Honor de S.M. de su Consejo, su Asesor Jubilado de Bayle, General de la Ciudad, y Reyno de Valencia, Administrador del Hospital de Aragon, y Juez de la Nunciatura de España', datada el 20 d´agost de 1688 i inserta en el llibre Vita Christi, de Sor Isabel de Villena, del qual s'imprimí la primera edició en Valéncia l'any 1491. Es pot llegir entre llínees: 

"...Otro intitulado: Vita Christi, de la Reverent Abadesa de la Trinitat, compuesto en lengua Valenciana..."

* Sor Isabel de Villena (Elionor Manuel de Villena, Valéncia, 1430-1490), religiosa, escritora i poeta.

Foto: Portada del Vita Christi. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

Nota: El Vita Christi s'edità en la ciutat de Valéncia l'any 1491, despuix es feren varies reedicions: Barcelona (1527), Valéncia (1986) i Barcelona (1995).

Vita Christi

viernes, 6 de octubre de 2017

205-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"S. Vicente Ferrer, Maestro del Sacro Palacio, Predicador apostólico y patrón del Reyno de Valencia"

"... traducidas fielmente de la lengua Valenciana,..."

Font: 'La Celda Santa del Glorioso Padre y Apóstol Valenciano San Vicente Ferrer' (Valéncia, 1699).

Foto: Valencia Freedom/Biblioteca Valenciana.

La Celda Santa

lunes, 2 de octubre de 2017

204-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"el arado de origen moderno importado, que en catalán se dice 'xaruga', y en valenciano 'xeruga'; del latín 'carruca' a través de formas no hispánicas probablemente (...) el catalán 'cinia, sinia'; el valenciano 'cenia'..."

Font: Caro Baroja, Julio: 'Tecnología popular española', 1969. Citat en el llibre 'Historias del Idioma Valenciano', per Ricart García Moya (Valéncia, 2003).

* Julio Caro Baroja (Madrit, 1914-Vera de Bidasoa, Navarra, 1995). Doctor en Història Antiga. Antropòlec, llingüiste i ensagiste. Acadèmic de la RAE

Julio Caro Baroja

viernes, 29 de septiembre de 2017

203-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

En la bula de Canonisació es ratifica el fet (el 29 de juny de 1455) per Calixt III, es dir, la proclamació de dita Canonisació, pero solament s'escrigué el 1 d'octubre de 1458, i fon firmada per Pio II, dient: 

"In sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus", que traduït significa: "En sa materna llengua valenciana fon sempre escoltat i oït parlar"

* Calixt III (Papa valencià). Alonso de Borja i Cavanilles (Torreta de Canals, Canals, 1378-Roma, 1458).

Calixt III

lunes, 25 de septiembre de 2017

202-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Si la democràcia és la raó de la força dels vots, els valencians de nació, oberts i enriquits per un llarc mestiçage, estem veent cóm nos furten jorn a jorn la força de la raó de la pròpia llengua i cultura."

Font: 'Brots', per Aureli López (Valéncia, 2003). 

* Aureli López i Muñoz (Paterna, 1943). Escritor i Professor de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat. President de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Acadèmic de la RACV. Vicepresident de l´Ateneu Cultural de Paterna. Premi Vinatea 1997. Premi 'Fadrí-D. Josep Mª Guinot a les lletres valencianes' 2012 de l´associació Cardona Vives de Castelló.

N'Aureli Lopez

viernes, 22 de septiembre de 2017

1-Escritors àraps-valencians els quals floriren durant la dominació sarracena en el Regne de Valéncia

SIGLE X

ISA BEN MOHAMAD ALABDERITA
Naixqué en Elig. Poeta amé, el qual florí en este sigle. Su memòria està conservada en el Còdex Escurialense.

AHMAD BEN MOHAMAD BEN ABDELBER
Valencià. Vixqué en el sigle X. Escrigué: “Historia de los Varones que florecieron en España en la Jurisprudencia”

PHATEMA (HIJA DE JOSEPH BEN YAHIA ALMOGAMI)
Naixqué en Valéncia. Se decicà en Córdoba a la jurisprudència, a on se feu célebre pels seus escrits i pietat, dignes de grans llaors. Muigué en l’any 931.


Bibliografia:
  • "Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días". Tomo I. Autor: Justo Pastor Fuster. (1827)
  • "Ilici, hoi la Villa de Elche". Autor: D. Juan Antonio Mayans i Siscar (1771)


lunes, 18 de septiembre de 2017

64-Notes històriques

"Pero es que tambe es pancatalaniste qui en 1988, a mes d´eixes paraules que vinc indicant, n´utilisen atres que no han segut mai valencianes com, per eixemple, 'amb'. La forma classica en valencians, catalans i mallorquins era 'ab', pero com els catalans pronuncien 'am', han donat per bona en català la forma mixta 'amb' i, clar, els valencians servidors de l´Institut d´Estudis Catalans (al front dels quals figura la nostra Conselleria de Cultura, Educacio i Ciencia), a escriure 'amb' i a procurar dir-ho quan parlem 'cientificament'.

M´agradaria molt que els 'cientifics' valencians nos donaren raons valides per a l´us d´'amb' en la llengua valenciana, i he dit valides, perque no ho son les de procurar l´'unitat de la llengua' assumint la catalana. ¡Que facil per als catalans i quina pauperrima submissio per als valencians! ¿Valencians?" 

Font: "Es hora de raonar un poquet", per Xavier Casp (Las Provincias, 6.1.1988). Citat en el llibre "Judes Valentins" (Valéncia, 1991) de J.P. Valencianos.

* Francesc Xavier Casp i Verger (Carlet, 1915-Valéncia, 2004). Escritor i poeta. Fundà junt a Miquel Adlert l´editorial Torre. Membre de Lo Rat Penat i del CVC. Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i impulsor de les Normes d´El Puig. Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, 1994. Publicà diverses obres.

En Xavier Casp

viernes, 15 de septiembre de 2017

201-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Una poesia del nostre gran poeta, Anfós Ramon, titulada "Com la sanc feta paraula".

Poema de cara al meu poble que està parlant

en veu baixa, quan es hora de forjar a crits

el futur que alguns li neguen, com el fruit

rebordonit li nega a l´arbre la collita.

¡Germans! ¡Germans de terra i de preguntes

que no trobeu resposta com Deu mana!

¡Germans encadenats pel dur silenci

dictat des del poder que ens avasalla!
[...]
Ya se, Pare Vicent, que falten homens;

que molta gent, deserta; que se cansa

de tanta inhibicio i tanta mentira;

de tanta mala brossa que s´escampa

com un castic de borres o d´injuries

o fills que al fosc reneguen de la patria.

Ya se, bon Sant Vicent, que nostra llengua,

per no sé quins favors, se malbarata,

negant la seua viva trayectoria

i el seu valor que no admet la rebaixa.
[...]
Un poble mor, quan mor la seua llengua.

La sanc de l´esperit, es la paraula.

I si la paraula i llengua nos destrocen,

Serem uns morts vivint sense esperança.
[...]
I quan la veu del poble en tot el Regne

se torne mes unanim i mes ampla,

podrem cantar units eixa victoria

que el propi orgull ab força nos reclama.
[...]
¡Perdona, Sant Vicent, les nostres culpes!

¡Perdona a qui es denigra i a qui estafa!

Que mentres quede un fill bo en esta terra,

¡No ha de morir la llengua valenciana! 

* Anfós Ramon i Garcia (Valéncia, 1924-2014). Premi Nacional de Poesia. 

Nota: Poema llegit en l´entrega del premi "Fadrí-Josep Mª Guinot a les lletres valencianes" de l´associació Cardona Vives de Castelló a Anfós Ramon l´any 2007.

N'Anfós Ramon i Garcia

lunes, 11 de septiembre de 2017

63-Notes històriques

"Sense divagacions, dic que es una pena comprovar que sobre la llengua valenciana, hi ha valencians que son ignorants o pedants o pancatalanistes. I aixo es ben facil de descobrir; per eixemple, qui diu i escriu 'aquest, aquesta, altre, altra...

- Ignorant, si en 1988 encara no sap que la llengua d´un poble no es mai un producte cientific, sino un fet social viu que, com tot lo viu, està en constant evolucio. Nomes deixa d´evolucionar lo que està mort. I la llengua valenciana hem demanat i conseguit que se nos reconega com a propia, perque no ha deixat mai d´estar viva.
[...]
- Pedant, si s´atrevix en 1988 a escriure com s´escrivia en els segles XIV o XV. ¿Qué diriem d´un castellà que, ara, escrivira 'aqueste, aquesta, dexar, fazer...' perque escriu la llengua de Cervantes? Diriem que es un 'quixote' pedant i cursi.
[...]
- Pancatalaniste, si en 1988 encara no sap que els que diuen i escriuen 'aquest, aquesta, altre, altra', etc... no ho fan perque aixo 'fon' valencià; tambe 'fon' valencià 'mia, tua, sua' i, en canvi, usen 'meua, teua, seua' i usarien encara mes a gust 'meva, teva, seva'. Utilisen aixo no per ignorants, pedants, cursis i 'quixotes', que no ho son, sino perque aixo 'es' català...
[...]
En la qüestio de la llengua valenciana, el valencià que en 1988 no es ignorant ni pedant i escriu i diu 'aquest, aquesta, altre, altra, amb' etc... es perque indubtablement, es pancatalaniste."

Font: "Es hora de raonar un poquet", per Xavier Casp (Las Provincias, 6.1.1988). Citat en el llibre "Judes Valentins" (Valéncia, 1991) de J.P. Valencianos.

* Francesc Xavier Casp i Verger (Carlet, 1915-Valéncia, 2004). Escritor i poeta. Fundà junt a Miquel Adlert l´editorial Torre. Membre de Lo Rat Penat i del CVC. Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i impulsor de les Normes d´El Puig. Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, 1994. Publicà diverses obres.

En Xavier Casp

viernes, 8 de septiembre de 2017

110-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Corresponent al Monasteri del Puig i de son Verge de la "Historia General de la Orden de la Virgen María de la Merced", del poeta i dramaturc Tirso de Molina. Diu en les primeres llínees: 

"Y aunque de nuestro cerro consagrado (llamanlos Puig en lengua valenciana, sucesora de la lemosina)" 

(Any 1639. Foli 69. Biblioteca de la Real Acadèmia de l'Història, Madrit).

* Tirso de Molina –pseudònim de Fra Gabriel Téllez Girón- (Madrit, 1579-Almazán, Soria, 1648). Religiós, poeta i dramaturc.

Tirso de Molina

lunes, 4 de septiembre de 2017

62-Notes històriques

Extracte d´un artícul (en castellà) de Vicent González Lizondo ('Eztamoz en el paiz valenciá', publicat en Las Provincias, el 10.11.1987), parlant sobre el rector de l´Universitat de Valéncia, Ramón Lapiedra Civera (Almenara, 1940), i la catalanisació de l´universitat valenciana.

"En una Universidad anclada en el pasado, divorciada de la sociedad actual. Universidad que no hay más remedio que bautizar como antivalenciana, con un rector y determinados elementos de ella añorantes de pasadas épocas, en las que su omnipotente poder campaba por sus respetos.
[...]
Donde se practica un terror colectivo en las escuelas obligando a aprender una extraña jerga, y se penaliza con suspensos de todo un año de trabajo a los que no están dispuestos a traicionar sus orígenes, ni su lengua, ni a su tierra. Lo siento, pero es preciso volver a preguntarse: ¿Es que Valencia sí paga a los traidores?

Un individuo nacido aquí que desprestigia incluso a ese gran músico de su pueblo don José Serrano, del que dice escribió un himno que es 'una merdeta reaccionaria'.

Un individuo que insulta continuamente a la tierra que le vio nacer.

Un individuo al que, colocado por un amiguete por el dedo, se le dan millones que pagamos todos los valencianos.

Un individuo al que se le 'canoniza' con una cátedra impensable de impartir y antiestatutaria en Valencia." 

Font: "Judes Valentins", per J.P. Valencianos (Valéncia, 3ª ed., 1991). 

* Vicent González Lizondo (Valéncia, 1942-1996). Empresari i polític.

Foto: Las Provincias.

En Vicent Gonzalez Lizondo

viernes, 1 de septiembre de 2017

61-Notes històriques

"Ese 'caballo de Troya' es la enseñanza. No es el único, pero si es el fundamental. Desde la más tierna infancia hasta los cursos de doctorado a los que voluntariamente desean aprender valenciano o los que reciben esa asignatura obligatoria se les enseña otro idioma, se les enseña catalán."

Font: "Operación 'Caballo de Troya'", per Enrique de Diego (Las Provincias, 20.6.1997).

* Enrique de Diego Villagrán (Segovia, 1956). Llicenciat en Ciències de l´Informació, periodiste, escritor i articuliste.

Enrique de Diego Villagrán