lunes, 29 de enero de 2018

76-Notes històriques

"Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d´Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l´aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l´asta l´emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del segle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.
[...]
Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d´Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí."

Font: "¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Historiador. Autor de "La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians".

Real Senyera

lunes, 15 de enero de 2018

75-Notes històriques

"Ciertamente los elementos étnicos que integraban la población valenciana en la época anterior y posterior a Jaime I eran muy heterogéneos. En efecto, había moros -utilizamos este vocablo en su acepción amplia apuntando aquellos que profesaban la fe musulmana-; había descendientes de los pobladores hispano-romano-visigodos que se habían convertido al mahometismo, y que son conocidos por muladíes; había judíos fieles a su fe; otros, que eran descendientes de la población premusulmana que habían conservado su religión cristiana, conocidos por mozárabes. Y tras la conquista se mezclaron con las razas precedentes los aragones..., catalanes..., y otros pueblos hispanos. De entre los conquistadores, los aragoneses fueron los que en mayor número se quedaron en Valencia."

Font: 'Los pobladores del Regnum Valentiae', per Juan Ferrando Badía (Las Provincias, 12.9.1987).

* Juan Ferrando Badía (Foyos, 1926-Valéncia, 2007). Catedràtic Emèrit de Dret Constitucional i Ciència Política. Universitat 'Rey Juan Carlos' (Madrit). Doctor Honoris Causa.

En Juan Ferrando Badía

viernes, 12 de enero de 2018

144-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d´acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.'

Font: Pròlec de l´autor del llibre 'El Crit de la llengua', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.).

* Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1916-Torrella, 2006). Religiós i escritor. Estudià Filosofia i Teologia. Fon professor de Teologia. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha traduit al valencià els quatre evangelis i el missal romà, també ha fet un estudi sobre Sor Isabel de Villena, entre atres obres.



lunes, 8 de enero de 2018

74-Notes històriques

"Negamos que la lengua valenciana sea catalán. Negamos el concepto de unidad de la lengua. Negamos y nos oponemos al monolitismo científico. Es evidente que entre el idioma catalán y el idioma valenciano existen elementos profundos comunes, pero es evidente que en la Comunidad Valenciana corresponde el derecho a recoger del pueblo y conformar su propia lengua. Me permito aconsejar la lectura atenta de las normas de Castelló, que se reconocen, asimismo, como provisionales en su contenido. De ellas se han separado instituciones culturales, lingüísticas, científicas de Cataluña y Valencia, y es perfectamente político y científicamente admisible, que una comunidad intente adecuar su ortografía y su fonética."

1982. Senador Broseta. La Comissió Constitucional del Senat dictaminà en favor de la denominació 'Llengua Valenciana', tal i com consta en l´Estatut Valencià.

* Manuel Broseta i Pont (Banyeres de Mariola, 1932-Valéncia, 1992). Catedràtic de Dret Mercantil i polític.

En Manuel Broseta i Pont

viernes, 5 de enero de 2018

143-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Las lenguas valenciana y balear/mallorquina, son más de 300 años más antiguas que la catalana."

Font: Dámaso Alonso, 1981, presidente de la RAE (Las Provincias, 18.7.1981)

* Dámaso Alonso y Fernández de las Redondas (Madrid, 1898-1990). Licenciado en Derecho y en Filosofia y Letras. Catedrático de Lengua y literatura españolas y Catedrático de Filología románica. Académico de la Real Academia de la Historia y de la Real Academia Española de la Lengua (RAE).

En Dàmaso Alonso

martes, 2 de enero de 2018

142-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El poble valencià no mereix tindre esta classe de polítics tan despreciables per inofensius, inoperants i descastats, que segurament, per no seguir la doctrina de Jesús, són incapaços de llançar als nous mercaders que estan malbaratant la nostra llengua, història i cultura en el "Temple" d´Espanya. 

Puix la llengua valenciana, que és oficial com la castellana, en el nostre Estatut d´Autonomia, en les demés autonomies i institucions nacionals l´han desterrat i, com un insult més, desapareix del mapa. Clar, que tot açò té un principi com totes les coses del món. ¿Quants catedràtics valencians han hagut en les universitats catalanes? Yo crec que cap. En canvi, en els anys 50/60, en l´Universitat de Valéncia hi havia cinc catedràtics catalans! A saber: Reglà, Tarradell, Giralt, Dolç i Ernest Lluch. Ells foren els que deixaren el camp sembrat i abonat, i gràcies als indolents, incapacitats i abandonats polítics valencians no els falta la collita de Bromera, Tres i Quatre i la Conselleria d´Educació, Cultura i Deport o l´Institució Alfons el Magnànim... 

I el poble seguix callant i contemplant la destrossa. Perque el càncer catalaniste, ya ha entrat també en les falles. Per això yo acuse, als militants de l´Opus del Govern, d´incúria, apatia, negligència, perea i falta de patriotisme. I, com yo no soc sant, no perdonaré mai la seua falsetat i sa total falta d'amor a sa mare Valéncia i a son maltractat poble."

Font: 'Yo acuse', per Anfós Ramón (Las Provincias, 12.9.2008).

* Anfós Ramón i Garcia (Valéncia, 1924-2014). Escritor, periodiste i poeta. Ha segut guardonat en molts premis, ha obtingut el Premi Nacional de Poesia. Fon vicepresident de Lo Rat Penat. Ha publicat diversos llibres, especialment de poesia.

N'Anfós Ramon i Garcia

viernes, 29 de diciembre de 2017

73-Notes històriques

Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya, declarà en el diari 'Las Provincias' (Dumenge, 13 de maig de 1979), que mai han existit els falsos 'paisos catalans' ni la més falsa 'Catalunya Nort', que això és un invent molt modern, posterior als anys 1950. Declaració que tornà a repetir Josep Tarradellas en una reunió que mantingué en Barcelona junt a l´Unió de Periodistes de Valéncia (23 d´Octubre de 1979): 

"Mai han existit els 'paisos catalans', ni el català és la llengua mare de la Llengua Valenciana." 

* Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899-Barcelona, 1988). Polític. Marqués de Tarradellas. President de la Generalitat de Catalunya en l´exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat catalana l´any 1980. Tarradellas era d´esquerres i catalanista, pero sempre va defendre una Catalunya unida a Espanya.

Foto: Adolfo Suárez i Josep Tarradellas.

Adolfo Suárez i Josep Tarradellas

viernes, 22 de diciembre de 2017

141-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Lo que escuece al fascismo catalanero es que Canals testificara la existencia de frontera idiomática entre las lenguas valenciana y catalana en el lejano 1395; cuando no existía -según la inmersión- secesionismo. La traducción ‘en llengua materna valenciana’ fue encargada por Jaime de Aragón, obispo de Valencia, insatisfecho con la realizada ‘en llengua catalana’. Al trasladar el texto latino, Canals tuvo que buscar recursos lingüísticos de la lengua nacional valenciana, algo que no ofrecía la caótica lengua catalana plagada de provenzalismos léxicos y arcaísmos sintácticos."

Font: ‘Curt de Saskatchewan’, per Ricart Garcia Moya (Diario de Valencia, 10.6.2001).

* Ricart Garcia Moya, és professor de secundària i investigador alacantí. Ha dedicat gran part de la seua vida a l´investigació de les relacions del poble valencià en atres regions veïnes, especialment Castella i Catalunya. Ha segut colaborador en diverses publicacions i articuliste en diversos periòdics (Diario Información, La Verdad, Las Provincias, ABC, Diario 16, Levante, Heraldo de Aragón, Diario de Valencia, etc...), a on per mig d´artículs ha anat donant a conéixer el resultat de sa llavor investigadora. Ha publicat diversos llibres.

En Ricart Garcia Moya

lunes, 18 de diciembre de 2017

72-Notes històriques

"Sempre he cregut que s´ha de predicar en l´eixemple. Unes declaracions fetes en Setembre del 98 per J. L. Pérez Manglano asseguren que la divisió provincial ha fet més mal a Valéncia que la pèrdua dels Furs... Ara, Març de 2003, pot quallar un nou curs d´Història i Cultura Valencianes en el CEU Sant Pau d´a on ell és rector; en el cim de la raó, podria renàixer la Càtedra de Llengua Valenciana que va regentar el Pare Fullana en l´Universitat Lliterària de Valéncia - el 27/01/1918 fon la primera lliçó en l´aula nº 7, assistint el Rector En Rafael Pastor González i gran quantitat de catedràtics i alumnes -... Sempre és temps d´aventar les cendres vives." 

Font: 'Brots', per Aureli López (Valéncia, 2003). 

* Aureli López i Muñoz (Paterna, 1943). Escritor i Professor de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat. President de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Acadèmic de la RACV. Vicepresident de l´Ateneu Cultural de Paterna. Premi Vinatea 1997. Premi 'Fadrí-D. Josep Mª Guinot a les lletres valencianes' 2012 de l´associació Cardona Vives de Castelló.

N'Aureli López i Muñoz

viernes, 15 de diciembre de 2017

140-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Los idiomas del Reino de Valencia no son consecuencia determinante de la repoblación. La parla romanç fue la base fundamental en el desarrollo y consolidación de la lengua valenciana. El habla románica valenciana es mayoritariamente latín, con aportaciones de elementos íberos, celtas, fenicios, griegos, germánicos y arábigos."

Font: 'Gómez Bayarri leyó su tesis doctoral en Zaragoza', per Baltasar Bueno (Las Provincias, 11.11.1988).

* Jose Vte. Gómez Bayarri (Valéncia, 1948). Doctor en Història, Catedràtic en l´Institut Lluís Vives de Valéncia, professor, escritor, articuliste i conferenciant. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

En Jose Vte. Gómez Bayarri

lunes, 11 de diciembre de 2017

71-Notes històriques

"Si la quarta part dels autonomenats valencianistes actuaren en llògica conseqüència, els qui estan destruint-nos es dedicarien a fer pintades en us de les llibertats democràtiques, en lloc de manar."

Font: "Brots", per Aureli López (Valéncia, 2003). 

* Aureli López i Muñoz (Paterna, 1943). Escritor i Professor de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat. President de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Acadèmic de la RACV. Vicepresident de l´Ateneu Cultural de Paterna. Premi Vinatea 1997. Premi 'Fadrí-D. Josep Mª Guinot a les lletres valencianes' 2012 de l´associació Cardona Vives de Castelló.

N'Aureli López i Muñoz

viernes, 8 de diciembre de 2017

139-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"¿Pero, es parla en Valéncia el català o es parla en Catalunya el valencià? Perque... les primeres manifestacions escrites culturals són valencianes, no catalanes."

Torcuato Luca de Tena (Hoja del Lunes, 20.2.1978).

Font: '¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà)'. La suplantació d´una llengua. Segles XIX i XX. Separata de les conferències impartides en l´Universitat de Valéncia. 2005, per Mª Teresa Puerto Ferre. 

* Torcuato Luca de Tena Brunet (Madrit, 1923-1999). Escritor, periodiste i Acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE).


lunes, 4 de diciembre de 2017

70-Notes històriques

"Nosatres, els valencians, no volem res que no siga nostre. Pero per això mateix, no permetrem que ningú gose tocar ni apropiar-se de res de lo que nos pertany. Valéncia i el seu Regne no volen ser una atra cosa que això: Valéncia i res més que Valéncia, és dir, la Pàtria del Valencians."

Font: Josep Alminyana, 1981.

* Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1916-Torrella, 2006). Llicenciat en Filosofia i Teologia, religiós, professor i escritor. Membre de Lo Rat Penat i Amunt el Cor. Académic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Traduí al valencià els quatre evangelis i el missal romà i feu un estudi sobre Sor Isabel de Villena, entre atres obres.


domingo, 19 de noviembre de 2017

2-Escritors àraps-valencians els quals floriren durant la dominació sarracena en el Regne de Valéncia

SIGLE XI

ISAC BEN SALAMA ISACI, FILIUS ALCAINI
Valencià. Fon un escritor erudit del sigle V de l’Hégira. Publicà: “Annales hispaniae”, a on se parla dels Pretors, Cónsuls, Jurisconsultors i Poetes célebres, com també de guerres y fortificacions.

SOLIMAN BEN GIOLGIOL
Naixqué en Valéncia. Mege el qual florí en el sigle XI. Escrigué: “Historia Medicorum Hispanorum”. S'ignona a on morí. Se li deu considerar com el primer biógraf mèdic espanyol.

ALI BEN BALBAN
Valencià. Se creu que florí en el sigle XI. Escrigué: “Codex Orthodoxorum Propositorum de traditionibus Divinis”

ALI BEN MOHAMAD ABU ALHASSAN
Valencià, orador i poeta célebre i autor de l’obra: “De similitudinibus”, que solien utilizar en els seus versos els poetes espanyols. Muigué en l’any 1047.

OTHMAN BEN SAID ABU AMRU
Natural de Dénia. Gran Jurisconsultor i filòlec. Escrigué: “Mas de cien tomos de varia literatura”. Muigué en l’any 1052.

ABULMONDER HESCHAM BEN MOHAMAD ALKALBI
Valencià. Escrigué: “Equorum genealogía et historia”. Obra historia-genealògica dels cavalls els quals tingueren entre els àraps més fama i renom. Obra escrita en l’any 1058.

ABDELAZIZ BEN TABET BEN SUAR
Natural de Belala o Volalat, en espanyol i valencià natural del poble de Vallada. Fon un escritor en prou de crèdit. Vixqué en l’any 1061.

ABDELRAHMAN BEN ABDALLA ABU ZAID
Valencià. Despuntà en les matemàtiques i publicà el: “Tratado de arithmetica y algebra”, el qual anava en mans de tots. Muigué en l’any 1063.

ABDALLA BEN MUSA BEN SAID ALANSARI
Se nomenava Alscharaci. Naixqué en Scharaca, és dir, Xérica. Fon un Varó distinguit, aixina per les seues costums com per sa literatura. Muigué en l’any 1063.

AHMAD BEN MOHAMAD BEN HEZBALLA ABULHASSEN
Valencià. Jurisconsult i Pretor de Toledo. Muigué en l’any 1061. Se menciona en la Biblioteca Arabico Hispana, intitulada: Munnus Chronologicum Hispanum de Abulcassen vulgo Ben Paskual de Córdoba.

ABDALLA BEN HAIAN ALRUSCHI
Valencià. Jurisconsult erudit, qui segons Ebn Alcama en “Los Anales de España” fon posseïdor d’una Biblioteca tan sumament gran, que en els seus llibres ompliren els seus hereus 140 sacs. Muigué en l’any 1091.

AHMAD BEN ABDELVALI ABU GUIAPHAR ALBATI
Naixqué en Bata, lloc del Regne de Valéncia. Fon un poeta elegant i erudit. Muigué cremat en l’any 1095 per orde del Rey dels Cristians nomenat “El Emperador” (D. Alfonso de Castilla).

Bibliografía:

  • "Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días". Tomo I. Autor: Justo Pastor Fuster. (1827)
  • "Historia bibliográfica de la Medicina Española. Tomo I. Autor: D. Antonio Fernández Morejón (1842)




viernes, 17 de noviembre de 2017

69-Notes històriques

"Puedo afirmar, por conocimiento propio, que desde el mismo día de la liberación de Valencia por las fuerzas del general Aranda (29 de marzo de 1939), ondeó en el balcón del ayuntamiento valenciano (y en todas partes) la senyera regional y se siguió hablando en lengua vernácula y se continuaron editando en ella libros y revistas. Todas las manifestaciones populares (las fallas, las fogueres, las gayatas, los milacres de Sant Visent) utilizaron como siempre el idioma valenciano sin limitación. Los Jocs Florals continuaron premiando poesías en vernáculo. Y en vernáculo se siguió cantando el himno a la Mare de Deu, ese que comienza diciendo: La terra valenciana s´ampara baix ton mant... 

Los premios literarios de la Diputación de Valencia, instituidos en 1949, se ofrecían a trabajos en castellano y valenciano. La poesía asimismo bilingüe presentaba, desde los años 40, nombres tan preclaros como Xavier Casp, Vicente Andrés Estellés, María Beneyto, José María Bayarri, Jacinto M. Mustieles, Francisco Almela y Vives escribía La columna i les roses y otras muchas obras, también en los dos idiomas, indistintamente, y Martín Domínguez. Y Manuel González Martí (Contes del plá i la muntanya, 1947). y Carles Salvador (El fang i l´esperit, 1952). Y Sanchis Guarner. Y Eduardo López-Chávarri y Bernat Artola (Llantia viva, 1947). Y Maximiliano Thous.

El sainete valenciano conocía los éxitos populares de La cotorra del mercat (1946), de Paco Barchino; El tío estraperlo (1948), de Jesús Morante Borrás; L'hort embruixat, de Sendin Galiana (1951). Se reeditó L'agüelo pollastre, de Bernat i Baldoví. Joan Fuster publicaba (naturalmente en Barcelona) su obra Nosaltres, els valencians (1962), dando comienzo a la gran polémica sobre la identidad de la cultura valenciana, que actualmente ha alcanzado lamentables excesos, propiciando un enfrentamiento por demás violento entre Cataluña y Valencia. 

Los organismos culturales más tradicionales (Lo Rat Penat y El Micalet) desarrollaron sus actividades con normalidad, reforzados más tarde por la institución Alfonso el Magnánimo. 

En definitiva, el valenciano se hablaba y se desarrollaba sin ningún problema, en todas partes y como siempre. Sólo que entonces no estaba de moda (como ahora) que la gente bien acudiera a tomar clases de vernáculo..."

* Fernando Vizcaíno Casas (Valéncia, 1926-Madrit, 2003). Advocat, escritor i periodiste.

D. Fernando Vizcaíno Casas

lunes, 13 de noviembre de 2017

138-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l´utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d´una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d´un dialecte no hi ha res.' 

Font: '¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà)'. La suplantació d´una llengua. Segles XIX i XX. Separata de les conferencies impartides en l´Universitat de Valencia. 2005, per Mª Teresa Puerto Ferre. 

* Noam Chomsky (Filadelfia, EE.UU., 1928). Llingüiste i Filòsof.

Noam Chomsky 

viernes, 10 de noviembre de 2017

137-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"No debemos confundir el bajo latín con el latín vulgar que, mal escrito, deriva en un latín clásico. Aquel, el bajo latín hablado, en cada territorio va asumiendo una forma condicionada por la historia cultural de sus hablantes. A este bajo latín hablado se unen el sustrato lingüístico de cada área y el superestrato de las aportaciones de inmigrantes de lenguas extranjeras o de contactos con otros usos hablantes." 

Font: 'Reflexiones sobre el Pueblo, Cultura y Lengua de Valencia', per Julián San Valero, 1977.

* Julià San Valero Aparisi (Valéncia, 1913-1998). Historiador i escritor. Doctor en Història. Llicenciat en Dret, Filosofia i Lletres. Catedràtic i professor d´Història Antiga de l´Universitat de Valéncia. Decà-president de la RACV. Publicà diverses obres.

En Julià San Valero Aparisi

lunes, 6 de noviembre de 2017

68-Notes històriques

La Moixaranga. 

L´orige es remonta a molt antic, es possible que començara en l´época mora. El document més antic a on es fa referència a la Moixaranga es de l´any 1724, una provessó en honor a la Mare de Deu de la Salut d´Algemesí (7 i 8 de setembre). De totes maneres, els primers testimonis els trobem durant el sigle d´Or valencià (s. XV), fent les seues representacions en els teatres per a entretindre al públic durant el descans. La representació comença en un ball acompanyat per la dolçaina i el tabal i acabant els dançants en un torre humana. En el sigle XVIII, en les comarques tarragonines començaren a fer també torres humanes que les anomenaven 'ball de valencians', convertint-se despuix en els 'castellers' com a signe identitari de Catalunya.

La Moixaranga ha segut declarada Patrimoni de la Humanitat.

La  Moixaranga

viernes, 3 de noviembre de 2017

67-Notes històriques

Hemeroteca. Interessant artícul, titulat 'En defensa de la Lengua Valenciana', per Carmen Soriano (ABC, 10.10.1980).



lunes, 30 de octubre de 2017

136-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Hay un hecho que salta a la vista. Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, se nota un fenómeno que sorprende algo: una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances..."

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana'. Regnedevalencia. com

* Julián Ribera i Tarragó (Carcaixent, 1858-Madrit, 1934). Filòlec, arabiste i musicòlec. Catedràtic de llengua i lliteratura àrap en les Universitats de Saragossa i Madrit. Director de la Biblioteca Arap Hispana. Publicà varies obres. Se li reconeix el descobridor del romanç mossarap.

Julián Ribera i Tarragó