domingo, 4 de octubre de 2015

N'Anfós Ramon i Garcia

Ofici de Paraules. Simfonia en gris obert (IV)

No m'obligueu a negar la veritat.
No m'obligueu a respectar als llops
que volen fer el cau dins de ma casa.
Duc massa temps sobre els muscles
la carrega d'un poble que no es lliure.
Un poble sense sanc, sense respostes
al durs atacs dels llops en pell d'ovella.
Un poble que amorosament treballa
la terra que ara troba remoguda
pels llops que se li emporten la collita.
Un poble condenat a la derrota
per no dur en el cor un crit de guerra;
per no esclafar-li el cap al gos que lladra;
per esperar pacient un nou preludi
de notes transparents i fidedignes
que tornen a explotar la seua força.
Un poble acomodat que no es meneja
quan veu als llops furtant-li l'esperança;
quan veu cobert el cel de negres nuvols
i no arreplega el blat de l'alegria...
No vullc que m'obligueu a obrir la porta
als llops que estan coberts en pell d'ovella.
Perque si un dia els veig dins de ma casa,
potser han de trobar la sepultura.
No dorgues, poble meu, desperta vida
i no deixes als llops que te destrossen...

Editat per Lo Rat Penat en 1995

N'Anfós Ramon i Garcia (Valéncia, 28 de març de 1924 - Valéncia, 17 de juny de 2014). Durant onze anys sigué Vicepresident de Lo Rat Penat.
Poeta valencià que obtingué multitut de premis:
  • 1957: Obtingué la seua primera Flor Natural en Algemesí, seguida de les poblacions de Castelló, Manises, Meliana i Vilanova de Castelló.
  • 1959: Conseguix la primera Flor Natural en Valéncia.
  • 1963: Premi "Valencia" de Lliteratura de la Diputació Provincial.
  • 1975: Premi "Xavier Casp", Ajuntament de Carlet.
  • 1977: Premi "Ciutat de Castelló".
  • 1982 i 1983: Premi "Primavera" de l'Associació Cultural i d'Investigació "El Palleter" de Catarroja.
  • El premi "Bernat i Baldoví" el conseguí en 10 ocasions.

sábado, 3 de octubre de 2015

4-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

'Se puede afirmar sin posibilidad de error que los idiomas hablados en el Reino de Valencia actualmente, no son producto de un fenómeno de reconquista por parte de Jaime I.'
Antonio Ubieto. 1977.

* Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 1923-Valéncia, 1990). Historiador migevalista. Catedràtic d´Història. Doctor en Filosofia i Lletres.


Refranys valencians (Setembre de 2015)




miércoles, 30 de septiembre de 2015

3- Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

'... me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar ...'

Traduït a la llengua valenciana actual:

'... m´atreviré expondre, no solament de llengua anglesa en portuguesa, més encara de portuguesa en vulgar valenciana, per açò que la nació d´on yo soc natural se´n puga alegrar...'

* Dedicatòria del Tirant lo Blanch. Joanot Martorell (Gandia, 1413-1468)


martes, 29 de septiembre de 2015

1-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

'Es podria parlar de l´unitat de les llengües catalana i valenciana, com d´estes en les restants llengües occitanes, en els primers passos de les llengües romaniques, al apartar-se del llati d´a on provenen –i si es vol anar mes arrere, d´una unitat en el llati-, pero no d´una unitat d´ara quan, despres de passar tant de temps, les dos llengües s´han desenrollat i evolucionat separadament, responent a diferents coordinades d´espai i de temps, i han intervingut en sa evolucio factors historics, socials, economics, lliteraris, etc.., tan diferents.'

Font: Conferència 'La personalitat de la Llengua Valenciana' (1985), per Josep Mª Guinot.
* Josep Mª Guinot i Galàn (Artana,1907-Castelló, 2005). Religiós, filòlec, llingüiste i un dels millors llatinistes de la seua època. Doctor en Teologia, Llicenciat en Filosofia i Lletres i Filologia.


2-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

'La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d´evolució morfológica dende que s´emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d´aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.'

* Lluis Fullana i Mira (Benimarfull, 1871-Madrid, 1948). Catedràtic de Llengua i Lliteratura valencianes. Professor de francés. Estudià filosofia i teologia. Investigador històric i filològic. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Fon acadèmic de la RAE en representació de la Llengua Valenciana i publicà moltes obres sobre nostra llengua.