viernes, 30 de junio de 2017

120-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Començament i Colofó del llibre "Sinonima Variationum Sententiarum", de l´escritor Jeroni Amiguet. Llegim en abdós reproduccions:

"… ex italico sermone in valentinum…". Fon editat en Valéncia l´any 1502.

* Jeroni Amiguet i Breçó (Tortosa, sigle XV- Barcelona ¿?, 1530). Mege, humaniste i professor de gramàtica en Oliva, Gandia, Valéncia, Lleida i Tortosa.

Foto: Començament del llibre
 "Sinonima Variationum Sententiarum". (Valencia Freedom)


Sinonima Variationum

lunes, 26 de junio de 2017

119-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Transcripció de "La trenta e dues", alabança a Valéncia del llibre "Regiment de la Cosa Publica", del traductor, escritor i mestre en Sacra Teologia, el franciscà Francesc Eiximenis. Sobre les arrels [raïls] de la Llengua Valenciana, llegim: 

“…aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millo li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables del altres, he ha presos los millors…'. 
Edició valenciana de l´any 1499. Francesc Eiximenis (Girona, 1327-Perpinyà, 1409).

Foto: Taulellets. Entrada triumfal de Sant Vicent Ferrer a Valéncia, al seu costat, Francesc Eiximenis fent-li una pregunta.

Entrada triumfal de Sant Vicent Ferrer en Valéncia

viernes, 23 de junio de 2017

118-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

Dedicatòria de "La Vida de Sancta Catherina de Sena". Es pot llegir al principi: 

“…trauir de lati en valenciana prosa…”. L´autor és Miquel Pereç. Edició de Valéncia de l´any 1499.

Vita Divae Catherinae de Senis, en valencià "La vida de Sancta Catherina de Sena", arromançat per Miquel Pereç. Narcis Vinyoles. "Cobles en lahor de Sancta Catherina de Sena". Imprés per Cristòfol Cofman. Valéncia, 11 de maig de 1499.

Fonts de documentació i foto: Vicent García Editores, S.A.

Sancta Catherina

lunes, 19 de junio de 2017

117-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Bertomeu de Torres Naharro, en la seua comedia "Propalladia", es pot llegir: 

"...Mas aveis destar alerta por sentir los personajes que hablan quatro lenguajes hasta acabar su rehierta. No salen de cuenta cierta por latín e italiano, castellano y valenciano que ninguno desconcierta." 

* Bartolomé de Torres Naharro (Badajoz, ¿?-1524). "Propalladia" (Nàpols, 1517). 

Fonts: Citat per Vicent Ferrer Olmos en "Comedias de un famoso extremeño" (Levante (Especial), 7.2.1981). I per Salvador Faus i Sabater en "Recopilació històrica sobre la denominació llengua valenciana" (pag. 50).

Propalladia

viernes, 16 de junio de 2017

57-Notes històriques

L'any 1920, denunciava Mossén Alcover:

"Estoy disconforme con las arbitrariedades de Pompeu Fabra y contra el centralismo lingüístico que él quiere imponer en todas partes (Valencia incluida). Imponer no ya el habla de Cataluña sino la de Barcelona con talante dogmático y con arbitraria eliminación de las formas que se asemejan al castellano..."

Font: Revista Renou nº 48, març de 2004, de l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

* Antoni Mª Alcover i Sureda (Santa Cirga, Manacor, 1862-Palma, 1932). Eclesiàstic, llingüiste i escritor. Autor del diccionari Català-Valencià-Balear.

Antoni Mª Alcover i Sureda

lunes, 12 de junio de 2017

116-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"... Deixem-se de considerar a Artola com poeta català. D´això res. Escrivia en aquelles normes que molts seguien per creure seues, pero els pensaments, els sentiments sempre foren casolans. Sí es veritat que ell va estudiar en les Universitats de Barcelona i Salamanca. Que el idioma català el tindria mastegat, pero per lo mateix que el seu contacte en el castellà no desfigurà el seu verp autènticament castellonenc tampoc ho feren els anys que va passar, primer estudiant Arquitectura en Barcelona, i poc després deixar aquella carrera per a fer Filosofia i Lletres.

[...]

I en realitat, amic llector tant si eres com si no, fill de la ciutat de La Plana, este llibre ['A l´ombra del campanar'] es per a llegir-lo en continua delectació. Vers, pura cançó. Canta al poble i a la gent, als animals, a les costums i a les bondats que roden la noria dels dies plens de treball o bullint de festa, pero més gojant que penant. Mirem com desperta l´horta la ploma d´Artola:

'El llaurador matiner
el pollastre, diu, l´alerta,
de matí de matinet,
i el llaurador es desperta
amb (sic) un eriçó de fret.
Deixa un sospir de recança
embolicat al llençol
i a la finestra s´atança
per vore si ha eixit el sol.
Mira al cel i el veu tot negre
(ha plogut tota la nit)
Pensa en la saò i alegre
... ¡es fica de cap al llit!" 

Font: 'Bernat Artola Tomás. Ver empelt d'amor a Castelló' per Manuel Casaña Taroncher. Revista Renou nº 48, març 2004, de l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

* Bernat Artola i Tomás (Castelló, 1904-Madrit, 1958). Mestre, dibuixant, escritor i poeta.

Bernat Artola i Tomás

viernes, 9 de junio de 2017

115-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"... es un error pensar que Jaime I trajese el catalán a Valencia y Baleares. Rotundamente no. En Baleares ya se hablaba ese latín degenerado de distinta forma, aunque muy parecido. Luego, la noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricamente. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán."

Font: Torcuato Luca de Tena (El día de Baleares, 22.9.1985). Cita reseñada en el libro 'Nacionalismo catalán. Una gran farsa' de Michael Braveheart.

* Torcuato Luca de Tena Brunet (Madrid, 1923-1999). Escritor, periodista y miembro de la Real Academia Española de la Lengua.

Torcuato Luca de Tena Brunet

lunes, 5 de junio de 2017

114-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Diu en la dedicatoria del Tirant lo Blanch: 

"…me atrevire expondre, no solament de lengua inglesa en portuguesa. Mes encara de portuguesa en vulgar valenciana, perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar…" 

D'esta novela de l'escritor valencià, Joanot Martorell i Mompalau (Gandia, 1413-1468), digué Cervantes que: "…es el mejor libro del mundo…" ('Don Quijote de la Mancha', I, cap. VI). 

Diu en el Deo gracias del Tirant lo Blanch: 

"…Lo qual fon traduit de angles en lengua portuguesa. E apres en vulgar lengua valenciana per lo magnifich e virtuos cavaller mossen johanot Martorell…"

També diu: '… llibre apellat Tirant lo blanch…'. (Podem comprovar perfectament que és blanch, en H). 

Açò ho diu l'escritor Martí Joan de Galba (Valéncia, ¿?-1490), el qual escrigué la quarta i última part degut a la mort de Martorell. Fon editat en Valéncia l'any 1490. (Biblioteca Universitària de Valéncia, British Library de Londres i Hispanic Society of America de Nova York).

El Tirant lo Blanch es u dels llibres més importants de la lliteratura universal i la primera novela cavalleresca impresa (anterior a la novela 'Amadís de Gaula').

Tirant lo Blanch

viernes, 2 de junio de 2017

113-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

En el pròlec de la "Historia de Joseph" (Roiç de Corella, 1485), es pot llegir al començament: 

'…Descriure en vulgar de valenciana prosa…'. 

* Joan Roiç de Corella (Gandia/Valencia ¿? 1435-Valencia, 1497). Poeta, cavaller i sacerdot valencià que escrigué en llengua valenciana. Fon amic del nostre gran poeta, Ausiàs March.

Esta obra s'edità en Valéncia l'any 1500, a on es conserva l'únic eixemplar del món.

Joan Roiç de Corella

lunes, 29 de mayo de 2017

112-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"La millor manera de defendre una llengua, ¡no ho oblidem!, es parlar-la i escriure-la correctament. No hi ha una atra accio mes efectiva, a banda, clar està, de comprar els llibres que en eixa llengua s'escriuen, no deixant-los engroguir en els almagasens, en la foscor d'una imcomprensible soletat. Hem de soterrar l'hipocresia. D'una banda, l'actitut dels qui diuen estar al costat de les tesis de la Real Academia, i despres no son capaços d'escriure ni una linea sense cometre infinitat d'erros, pot fer tant de mal, encara que sense donar-se conte, com els qui usen el model de l'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona. Hem de mostrar el nostre compromis a través del coneiximent, mes no per obligacio, sino per devocio interior, per amor cap a lo propi, per la necessitat urgent de lluitar per la nostra valenciania, pero no quan nos ataquen, sino cada dia."

Font: "La necessitat urgent", per Vicent Manuel Rozalén i García (Las Provincias, 18.5.1997).


viernes, 26 de mayo de 2017

56-Notes històriques

"Segons els estudis d'autors com Ricart Garcia Moya, les Regles d´esquivar vocables solament són una falsificació moderna per a intentar omplir la falta d'una obra equivalent a les citades en la lliteratura catalana, i de pas, una forma de “demostrar” que els valencians migevals es sentien catalans, i aixina fomentar el pancatalanisme entre els valencians actuals. Moya, inclús apunta al paleògraf català Jaume Massó i Torrents (descobridor del manuscrit) com l'autor de les mateixes. El total anonimat històric, l'aparició d'anacronismes i l'improvisació, aixina com el fet de que les Regles, imiten l'estructura de l'Appendix Probi (que no fon descobert fins a 1837) reforcen esta teoria."

* Ricart Garcia Moya (Alacant, 1942). Llicenciat en Belles Arts, historiador i Catedràtic d'Institut de Bachillerat en Alacant. Investigador sobre l´història i la llengua valenciana. 

Font: Uiquipèdia.

Fotos: "Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagessívols" (Archiu de Girona).


lunes, 22 de mayo de 2017

111-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Eduart Genovés i Olmos (Xàbia ¿?- Valéncia, 1922), eclesiàstic i Rector del Colege de Sant Joan de Ribera de Valéncia, en l'any 1911 publica:

"Catalech descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana desde 1474 fins 1700"

També publicà, entre atres obres, la "Memoria sobre les relacions entre les Germanies de Valéncia i Mallorca", l'any 1905.

Font: Revista Renou, nº 72 de març 2012, de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

Foto: Iberlibro


viernes, 19 de mayo de 2017

55-Notes històriques

"La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833.

Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en plano de igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua."

* Federico Martínez Roda, autor del llibre "La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)" (RACV, Valéncia, 2011).

lunes, 15 de mayo de 2017

54-Notes històriques

"En la Corona d´Arago es donava una circumstancia que en alguna ocasio va motivar confusions tant en heraldica com en vexilologia, unes vegades per ignorancia pero atres, sense dubte, per conveniencia.

Els reis de la Corona d´Arago tenien heraldica i bandera propies, pero els estats que la formaven tambe tenien escuts i banderes que els diferenciaven dels demes estats de la Corona.

L´heraldica del rei era: un drago alat sobre un escut en les barres (simbol que la nostra Generalitat ha pres com a propi). La bandera portava les quatre barres roges en fondo groc (abans del sigle XIV, dos barres).

L´heraldica real la podem trobar en qualsevol dels estats de la Corona, pero sempre representant al rei o a Arago, reine cap de la Corona, (Drago = D´Arago) pero no a cap dels atres estats de la Corona.

Tots els estats pertenyents a la Corona d´Arago tenien heraldica propia, simbols particulars que els distinguien dels demes, pero les barres formaven part de tots ells, com a prova del vincul en la Corona. Valencia tenia el Losange Coronat i Lo Rat Penat i de bandera, barres coronades sobre blau. Catalunya la Creu de Sant Jordi quartelada en barres i de bandera, la de Santa Eulalia. Mallorca un castell quartelat en barres i de bandera, barres en franja blava en diagonal, etc..."

Font: "Heraldica en la Corona d´Arago", per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou nº 56. Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

Foto:
Escut de la Corona d´Aragó.

Escut de la Corona d´Aragó

viernes, 12 de mayo de 2017

110-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"'La pretensió de molts catalans i també d´alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valenciá, nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensió desgavellada i molt fòra de raó." (Lluis Fullana, 1918). 

Font: Revista Renou nº 59, novembre 2007. Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

* Lluis Fullana i Mira (Benimarfull, 1871-Madrid, 1948). Catedràtic de Llengua i Lliteratura valencianes. Professor de francés. Estudià filosofia i teologia. Investigador històric i filològic. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Fon acadèmic de la RAE en representació de la Llengua Valenciana i publicà moltes obres sobre la llengua valenciana.

Lluis Fullana i Mira

lunes, 8 de mayo de 2017

53-Notes històriques

Entrevista a Joan Ignasi Culla en motiu de la presentació del llibre 'Cronologia Historica de la Llengua Valenciana' del que és coautor.

"Si els catalanistes llegiren este llibre a més d´u li cauria la bena dels ulls"

"Els catalans tenen molta por que ixca a la llum tot este tipo de documentació perque desmonta totes les seues tesis llingüístiques"

Font: Joan Ignaci Culla (Valéncia Hui, 22.7.2007).

* Joan Ignaci Culla i Hernández (Valéncia, 1959). Escritor, articuliste, conferenciant i investigador. President de Renaixença Valencianista.

Entrevista a Joan Ignaci Culla

viernes, 5 de mayo de 2017

52-Notes històriques

Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, digué en juliol de l´any 2012 que les comunitats autònomes desapareguen, excepte Galícia, País Vasc i Catalunya, per ser 'comunitats històriques'. 

"¿Dónde están y cuándo comienzan los 'derechos históricos' de Cataluña? Por antigüedad, valor e historia tienen más 'derechos históricos' que Cataluña los astures, cántabros y gallegos, iniciadores indómitos de la Reconquista; Castilla y Aragón, artífices de la unidad de España; Toledo, Andalucía, Valencia y Mallorca, focos admirables de cultura y poderío de los reinos árabes...

¿Cómo pudo Cataluña dar lengua, cultura y esencia a Mallorca (1229) y a Valencia (1238) si entonces no existía ni geográfica ni políticamente?"

Font: '¿Qué derechos históricos?' (DV, 5.2.2006), per Juan Vanrell Nadal.

* Juan Vanrell Nadal, natural d´Algàida, Mallorca. Filòlec, Catedràtic de francés i President de l´Acadèmia de la Llengua Balear.

Juan Vanrell

lunes, 1 de mayo de 2017

Frase d'En Vicente Blasco Ibáñez-1922

El 3 de novembre de 1922, "La novela de hoy" publicava la novela de Vicente Blasco Ibáñez titulada "La familia del Doctor Pedraza".

Com a pròlec apareix una chicoteta entrevista al noveliste i en la qual contesta a la pregunta:

"- ¿No ha parlat vosté mai en el Rei?"

"- ... Fòra d'Espanya no hi ha política; tots som espanyols"


51-Notes històriques

"Un político muy original, el presidente de las Cortes Valencianas declaraba: Hay que dejarse de banderitas y de invasiones catalanas y hablar de los duros. Pero el frente pancatalanista no se rindió ante la sentencia de la Audiencia y organizó una manifestación para la normalización del uso del catalán en la Universidad... mientras la Universidad de Barcelona expresaba su solidaridad con el rector Lapiedra en un comunicado por el que pedía la intervención de las demás universidades españolas y calificaba la decisión de la Audiencia como grave atentado a los derechos fundamentales de los pueblos." 

Font: Ricardo de la Cierva y Hoces (Madrit, 1926). Historiador i polític.En el seu llibre 'Misterios de la Historia' (Cap. IX). Arreplegada la cita en el llibre 'Judes valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991).

Foto: Joan Lerma i Blasco (Valéncia, 1951). Fon president de la Generalitat Valenciana durant els anys 1982-1995.

Joan Lerma i Blasco

viernes, 28 de abril de 2017

109-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Bernardí Vallmanya (s. XV), apart d´atres obres en vers, traduí en prosa diverses obres del castellà: 

- 'Lo carcer d´amor', imprés en Barcelona l´any 1493, diu:

'... traduit de lengua castellana en estil de valenciana prosa'

- 'Lo cordial de l´anima' de l´any 1495, en el colofó, diu:

'... de vulgar lengua castellana en stil de valenciana prosa'. 

- 'Revelacio del benaventurat Apostol Sanct Pau', de l´any 1495, diu: 

'... de vulgar ydioma castella en valenciana prosa'.

Font: 'En torn a la llengua valenciana' per D. Josep Mª Guinot.

* Bernardí Vallmanya (¿?-1495). D´orige valencià, fon escrivent i secretari del Comte d´Oliva.

Foto: 'Lo cordial de l´anima' (1495).

Lo cordial de l'anima