viernes, 29 de diciembre de 2017

73-Notes històriques

Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya, declarà en el diari 'Las Provincias' (Dumenge, 13 de maig de 1979), que mai han existit els falsos 'paisos catalans' ni la més falsa 'Catalunya Nort', que això és un invent molt modern, posterior als anys 1950. Declaració que tornà a repetir Josep Tarradellas en una reunió que mantingué en Barcelona junt a l´Unió de Periodistes de Valéncia (23 d´Octubre de 1979): 

"Mai han existit els 'paisos catalans', ni el català és la llengua mare de la Llengua Valenciana." 

* Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899-Barcelona, 1988). Polític. Marqués de Tarradellas. President de la Generalitat de Catalunya en l´exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat catalana l´any 1980. Tarradellas era d´esquerres i catalanista, pero sempre va defendre una Catalunya unida a Espanya.

Foto: Adolfo Suárez i Josep Tarradellas.

Adolfo Suárez i Josep Tarradellas

viernes, 22 de diciembre de 2017

141-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Lo que escuece al fascismo catalanero es que Canals testificara la existencia de frontera idiomática entre las lenguas valenciana y catalana en el lejano 1395; cuando no existía -según la inmersión- secesionismo. La traducción ‘en llengua materna valenciana’ fue encargada por Jaime de Aragón, obispo de Valencia, insatisfecho con la realizada ‘en llengua catalana’. Al trasladar el texto latino, Canals tuvo que buscar recursos lingüísticos de la lengua nacional valenciana, algo que no ofrecía la caótica lengua catalana plagada de provenzalismos léxicos y arcaísmos sintácticos."

Font: ‘Curt de Saskatchewan’, per Ricart Garcia Moya (Diario de Valencia, 10.6.2001).

* Ricart Garcia Moya, és professor de secundària i investigador alacantí. Ha dedicat gran part de la seua vida a l´investigació de les relacions del poble valencià en atres regions veïnes, especialment Castella i Catalunya. Ha segut colaborador en diverses publicacions i articuliste en diversos periòdics (Diario Información, La Verdad, Las Provincias, ABC, Diario 16, Levante, Heraldo de Aragón, Diario de Valencia, etc...), a on per mig d´artículs ha anat donant a conéixer el resultat de sa llavor investigadora. Ha publicat diversos llibres.

En Ricart Garcia Moya

lunes, 18 de diciembre de 2017

72-Notes històriques

"Sempre he cregut que s´ha de predicar en l´eixemple. Unes declaracions fetes en Setembre del 98 per J. L. Pérez Manglano asseguren que la divisió provincial ha fet més mal a Valéncia que la pèrdua dels Furs... Ara, Març de 2003, pot quallar un nou curs d´Història i Cultura Valencianes en el CEU Sant Pau d´a on ell és rector; en el cim de la raó, podria renàixer la Càtedra de Llengua Valenciana que va regentar el Pare Fullana en l´Universitat Lliterària de Valéncia - el 27/01/1918 fon la primera lliçó en l´aula nº 7, assistint el Rector En Rafael Pastor González i gran quantitat de catedràtics i alumnes -... Sempre és temps d´aventar les cendres vives." 

Font: 'Brots', per Aureli López (Valéncia, 2003). 

* Aureli López i Muñoz (Paterna, 1943). Escritor i Professor de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat. President de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Acadèmic de la RACV. Vicepresident de l´Ateneu Cultural de Paterna. Premi Vinatea 1997. Premi 'Fadrí-D. Josep Mª Guinot a les lletres valencianes' 2012 de l´associació Cardona Vives de Castelló.

N'Aureli López i Muñoz

viernes, 15 de diciembre de 2017

140-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Los idiomas del Reino de Valencia no son consecuencia determinante de la repoblación. La parla romanç fue la base fundamental en el desarrollo y consolidación de la lengua valenciana. El habla románica valenciana es mayoritariamente latín, con aportaciones de elementos íberos, celtas, fenicios, griegos, germánicos y arábigos."

Font: 'Gómez Bayarri leyó su tesis doctoral en Zaragoza', per Baltasar Bueno (Las Provincias, 11.11.1988).

* Jose Vte. Gómez Bayarri (Valéncia, 1948). Doctor en Història, Catedràtic en l´Institut Lluís Vives de Valéncia, professor, escritor, articuliste i conferenciant. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

En Jose Vte. Gómez Bayarri

lunes, 11 de diciembre de 2017

71-Notes històriques

"Si la quarta part dels autonomenats valencianistes actuaren en llògica conseqüència, els qui estan destruint-nos es dedicarien a fer pintades en us de les llibertats democràtiques, en lloc de manar."

Font: "Brots", per Aureli López (Valéncia, 2003). 

* Aureli López i Muñoz (Paterna, 1943). Escritor i Professor de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat. President de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Acadèmic de la RACV. Vicepresident de l´Ateneu Cultural de Paterna. Premi Vinatea 1997. Premi 'Fadrí-D. Josep Mª Guinot a les lletres valencianes' 2012 de l´associació Cardona Vives de Castelló.

N'Aureli López i Muñoz

viernes, 8 de diciembre de 2017

139-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"¿Pero, es parla en Valéncia el català o es parla en Catalunya el valencià? Perque... les primeres manifestacions escrites culturals són valencianes, no catalanes."

Torcuato Luca de Tena (Hoja del Lunes, 20.2.1978).

Font: '¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà)'. La suplantació d´una llengua. Segles XIX i XX. Separata de les conferències impartides en l´Universitat de Valéncia. 2005, per Mª Teresa Puerto Ferre. 

* Torcuato Luca de Tena Brunet (Madrit, 1923-1999). Escritor, periodiste i Acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE).


lunes, 4 de diciembre de 2017

70-Notes històriques

"Nosatres, els valencians, no volem res que no siga nostre. Pero per això mateix, no permetrem que ningú gose tocar ni apropiar-se de res de lo que nos pertany. Valéncia i el seu Regne no volen ser una atra cosa que això: Valéncia i res més que Valéncia, és dir, la Pàtria del Valencians."

Font: Josep Alminyana, 1981.

* Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1916-Torrella, 2006). Llicenciat en Filosofia i Teologia, religiós, professor i escritor. Membre de Lo Rat Penat i Amunt el Cor. Académic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Traduí al valencià els quatre evangelis i el missal romà i feu un estudi sobre Sor Isabel de Villena, entre atres obres.


domingo, 19 de noviembre de 2017

2-Escritors àraps-valencians els quals floriren durant la dominació sarracena en el Regne de Valéncia

SIGLE XI

ISAC BEN SALAMA ISACI, FILIUS ALCAINI
Valencià. Fon un escritor erudit del sigle V de l’Hégira. Publicà: “Annales hispaniae”, a on se parla dels Pretors, Cónsuls, Jurisconsultors i Poetes célebres, com també de guerres y fortificacions.

SOLIMAN BEN GIOLGIOL
Naixqué en Valéncia. Mege el qual florí en el sigle XI. Escrigué: “Historia Medicorum Hispanorum”. S'ignona a on morí. Se li deu considerar com el primer biógraf mèdic espanyol.

ALI BEN BALBAN
Valencià. Se creu que florí en el sigle XI. Escrigué: “Codex Orthodoxorum Propositorum de traditionibus Divinis”

ALI BEN MOHAMAD ABU ALHASSAN
Valencià, orador i poeta célebre i autor de l’obra: “De similitudinibus”, que solien utilizar en els seus versos els poetes espanyols. Muigué en l’any 1047.

OTHMAN BEN SAID ABU AMRU
Natural de Dénia. Gran Jurisconsultor i filòlec. Escrigué: “Mas de cien tomos de varia literatura”. Muigué en l’any 1052.

ABULMONDER HESCHAM BEN MOHAMAD ALKALBI
Valencià. Escrigué: “Equorum genealogía et historia”. Obra historia-genealògica dels cavalls els quals tingueren entre els àraps més fama i renom. Obra escrita en l’any 1058.

ABDELAZIZ BEN TABET BEN SUAR
Natural de Belala o Volalat, en espanyol i valencià natural del poble de Vallada. Fon un escritor en prou de crèdit. Vixqué en l’any 1061.

ABDELRAHMAN BEN ABDALLA ABU ZAID
Valencià. Despuntà en les matemàtiques i publicà el: “Tratado de arithmetica y algebra”, el qual anava en mans de tots. Muigué en l’any 1063.

ABDALLA BEN MUSA BEN SAID ALANSARI
Se nomenava Alscharaci. Naixqué en Scharaca, és dir, Xérica. Fon un Varó distinguit, aixina per les seues costums com per sa literatura. Muigué en l’any 1063.

AHMAD BEN MOHAMAD BEN HEZBALLA ABULHASSEN
Valencià. Jurisconsult i Pretor de Toledo. Muigué en l’any 1061. Se menciona en la Biblioteca Arabico Hispana, intitulada: Munnus Chronologicum Hispanum de Abulcassen vulgo Ben Paskual de Córdoba.

ABDALLA BEN HAIAN ALRUSCHI
Valencià. Jurisconsult erudit, qui segons Ebn Alcama en “Los Anales de España” fon posseïdor d’una Biblioteca tan sumament gran, que en els seus llibres ompliren els seus hereus 140 sacs. Muigué en l’any 1091.

AHMAD BEN ABDELVALI ABU GUIAPHAR ALBATI
Naixqué en Bata, lloc del Regne de Valéncia. Fon un poeta elegant i erudit. Muigué cremat en l’any 1095 per orde del Rey dels Cristians nomenat “El Emperador” (D. Alfonso de Castilla).

Bibliografía:

  • "Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días". Tomo I. Autor: Justo Pastor Fuster. (1827)
  • "Historia bibliográfica de la Medicina Española. Tomo I. Autor: D. Antonio Fernández Morejón (1842)




viernes, 17 de noviembre de 2017

69-Notes històriques

"Puedo afirmar, por conocimiento propio, que desde el mismo día de la liberación de Valencia por las fuerzas del general Aranda (29 de marzo de 1939), ondeó en el balcón del ayuntamiento valenciano (y en todas partes) la senyera regional y se siguió hablando en lengua vernácula y se continuaron editando en ella libros y revistas. Todas las manifestaciones populares (las fallas, las fogueres, las gayatas, los milacres de Sant Visent) utilizaron como siempre el idioma valenciano sin limitación. Los Jocs Florals continuaron premiando poesías en vernáculo. Y en vernáculo se siguió cantando el himno a la Mare de Deu, ese que comienza diciendo: La terra valenciana s´ampara baix ton mant... 

Los premios literarios de la Diputación de Valencia, instituidos en 1949, se ofrecían a trabajos en castellano y valenciano. La poesía asimismo bilingüe presentaba, desde los años 40, nombres tan preclaros como Xavier Casp, Vicente Andrés Estellés, María Beneyto, José María Bayarri, Jacinto M. Mustieles, Francisco Almela y Vives escribía La columna i les roses y otras muchas obras, también en los dos idiomas, indistintamente, y Martín Domínguez. Y Manuel González Martí (Contes del plá i la muntanya, 1947). y Carles Salvador (El fang i l´esperit, 1952). Y Sanchis Guarner. Y Eduardo López-Chávarri y Bernat Artola (Llantia viva, 1947). Y Maximiliano Thous.

El sainete valenciano conocía los éxitos populares de La cotorra del mercat (1946), de Paco Barchino; El tío estraperlo (1948), de Jesús Morante Borrás; L'hort embruixat, de Sendin Galiana (1951). Se reeditó L'agüelo pollastre, de Bernat i Baldoví. Joan Fuster publicaba (naturalmente en Barcelona) su obra Nosaltres, els valencians (1962), dando comienzo a la gran polémica sobre la identidad de la cultura valenciana, que actualmente ha alcanzado lamentables excesos, propiciando un enfrentamiento por demás violento entre Cataluña y Valencia. 

Los organismos culturales más tradicionales (Lo Rat Penat y El Micalet) desarrollaron sus actividades con normalidad, reforzados más tarde por la institución Alfonso el Magnánimo. 

En definitiva, el valenciano se hablaba y se desarrollaba sin ningún problema, en todas partes y como siempre. Sólo que entonces no estaba de moda (como ahora) que la gente bien acudiera a tomar clases de vernáculo..."

* Fernando Vizcaíno Casas (Valéncia, 1926-Madrit, 2003). Advocat, escritor i periodiste.

D. Fernando Vizcaíno Casas

lunes, 13 de noviembre de 2017

138-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l´utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d´una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d´un dialecte no hi ha res.' 

Font: '¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà)'. La suplantació d´una llengua. Segles XIX i XX. Separata de les conferencies impartides en l´Universitat de Valencia. 2005, per Mª Teresa Puerto Ferre. 

* Noam Chomsky (Filadelfia, EE.UU., 1928). Llingüiste i Filòsof.

Noam Chomsky 

viernes, 10 de noviembre de 2017

137-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"No debemos confundir el bajo latín con el latín vulgar que, mal escrito, deriva en un latín clásico. Aquel, el bajo latín hablado, en cada territorio va asumiendo una forma condicionada por la historia cultural de sus hablantes. A este bajo latín hablado se unen el sustrato lingüístico de cada área y el superestrato de las aportaciones de inmigrantes de lenguas extranjeras o de contactos con otros usos hablantes." 

Font: 'Reflexiones sobre el Pueblo, Cultura y Lengua de Valencia', per Julián San Valero, 1977.

* Julià San Valero Aparisi (Valéncia, 1913-1998). Historiador i escritor. Doctor en Història. Llicenciat en Dret, Filosofia i Lletres. Catedràtic i professor d´Història Antiga de l´Universitat de Valéncia. Decà-president de la RACV. Publicà diverses obres.

En Julià San Valero Aparisi

lunes, 6 de noviembre de 2017

68-Notes històriques

La Moixaranga. 

L´orige es remonta a molt antic, es possible que començara en l´época mora. El document més antic a on es fa referència a la Moixaranga es de l´any 1724, una provessó en honor a la Mare de Deu de la Salut d´Algemesí (7 i 8 de setembre). De totes maneres, els primers testimonis els trobem durant el sigle d´Or valencià (s. XV), fent les seues representacions en els teatres per a entretindre al públic durant el descans. La representació comença en un ball acompanyat per la dolçaina i el tabal i acabant els dançants en un torre humana. En el sigle XVIII, en les comarques tarragonines començaren a fer també torres humanes que les anomenaven 'ball de valencians', convertint-se despuix en els 'castellers' com a signe identitari de Catalunya.

La Moixaranga ha segut declarada Patrimoni de la Humanitat.

La  Moixaranga

viernes, 3 de noviembre de 2017

67-Notes històriques

Hemeroteca. Interessant artícul, titulat 'En defensa de la Lengua Valenciana', per Carmen Soriano (ABC, 10.10.1980).



lunes, 30 de octubre de 2017

136-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Hay un hecho que salta a la vista. Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, se nota un fenómeno que sorprende algo: una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances..."

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana'. Regnedevalencia. com

* Julián Ribera i Tarragó (Carcaixent, 1858-Madrit, 1934). Filòlec, arabiste i musicòlec. Catedràtic de llengua i lliteratura àrap en les Universitats de Saragossa i Madrit. Director de la Biblioteca Arap Hispana. Publicà varies obres. Se li reconeix el descobridor del romanç mossarap.

Julián Ribera i Tarragó

viernes, 27 de octubre de 2017

66-Notes històriques

"El pueblo valenciano rechaza de forma aplastante la unificación del idioma valenciano con el catalán, y por extensión se opone al dictamen de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que impuso la unidad lingüística.

El 64,4 por ciento de los valencianos, una mayoría rotunda, respondió a la encuesta oficial del CIS que su lengua es 'diferente' al catalán, por sólo un 28% que dijo que es 'la misma lengua que se habla en Cataluña y Baleares'."

Font i foto: Enquesta del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas), d´abril 2005 (Diario de Valencia).


lunes, 23 de octubre de 2017

65-Notes històriques

"L´humillant situacio llingüistica que tenalla al resignat poble valencià, agredit des de fa mes de dos sigles en la seua historica llengua, en la seua cultura, en sa identitat i en la seua Senyera, fa necessaria, una volta mes, la publicacio d´este llibre-testimoni que guarde per a la memoria historica de les nostres futures generacions lo que nos neguen pseudollingüistes fidelisats, academics entreguistes i acomplexats politics pobres en cultura."

Font: Pròlec del llibre 'Cronologia Historica de la Llengua Valenciana', per Joan Ignaci Culla i Mª Teresa Puerto (Valéncia, 2007). 

Foto: Llibre 'Cronologia Historica de la Llengua Valenciana'.


viernes, 13 de octubre de 2017

135-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Valencia ha tenido siempre una propia personalidad histórica y un movimiento literario y artístico peculiar. Y tiene derecho a conservarlo... Vayan con estas líneas mis férvidos deseos de que mantengan sus derechos."

Claudio Sánchez Albornoz (LP, 30.8.1987). Citat en el llibre 'Judes Valentins', per J.P. Valencianos (Valéncia, 1991). 

* Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña (Madrit, 1893-Avila, 1984). Historiador, professor i polític. Llicenciat en Filosofia i Lletres. Catedràtic numerari d´Història d´Espanya en les universitats de Valéncia, Barcelona, Madrit i Valladolit. Membre de la Real Acadèmia de l´Història. Ha publicat diversos llibres.

Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña

martes, 10 de octubre de 2017

206-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Part de la Carta de Don Hipolito de Samper y Gordejuela (Valencia, 1633-1700), 'Procurador General de su Orden de Montesa, Capellan de Honor de S.M. de su Consejo, su Asesor Jubilado de Bayle, General de la Ciudad, y Reyno de Valencia, Administrador del Hospital de Aragon, y Juez de la Nunciatura de España', datada el 20 d´agost de 1688 i inserta en el llibre Vita Christi, de Sor Isabel de Villena, del qual s'imprimí la primera edició en Valéncia l'any 1491. Es pot llegir entre llínees: 

"...Otro intitulado: Vita Christi, de la Reverent Abadesa de la Trinitat, compuesto en lengua Valenciana..."

* Sor Isabel de Villena (Elionor Manuel de Villena, Valéncia, 1430-1490), religiosa, escritora i poeta.

Foto: Portada del Vita Christi. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

Nota: El Vita Christi s'edità en la ciutat de Valéncia l'any 1491, despuix es feren varies reedicions: Barcelona (1527), Valéncia (1986) i Barcelona (1995).

Vita Christi

viernes, 6 de octubre de 2017

205-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"S. Vicente Ferrer, Maestro del Sacro Palacio, Predicador apostólico y patrón del Reyno de Valencia"

"... traducidas fielmente de la lengua Valenciana,..."

Font: 'La Celda Santa del Glorioso Padre y Apóstol Valenciano San Vicente Ferrer' (Valéncia, 1699).

Foto: Valencia Freedom/Biblioteca Valenciana.

La Celda Santa

lunes, 2 de octubre de 2017

204-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"el arado de origen moderno importado, que en catalán se dice 'xaruga', y en valenciano 'xeruga'; del latín 'carruca' a través de formas no hispánicas probablemente (...) el catalán 'cinia, sinia'; el valenciano 'cenia'..."

Font: Caro Baroja, Julio: 'Tecnología popular española', 1969. Citat en el llibre 'Historias del Idioma Valenciano', per Ricart García Moya (Valéncia, 2003).

* Julio Caro Baroja (Madrit, 1914-Vera de Bidasoa, Navarra, 1995). Doctor en Història Antiga. Antropòlec, llingüiste i ensagiste. Acadèmic de la RAE

Julio Caro Baroja