viernes, 28 de junio de 2019

72-Notes històriques

"Sempre he cregut que s´ha de predicar en l´eixemple". Unes declaracions fetes en Setembre del 98 per J. L. Pérez Manglano asseguren que la divisió provincial ha fet més mal a Valéncia que la pèrdua dels Furs... Ara, Març de 2003, pot quallar un nou curs d´Història i Cultura Valencianes en el CEU Sant Pau d´a on ell és rector; en el cim de la raó, podria renàixer la Càtedra de Llengua Valenciana que regentà el Pare Fullana en l´Universitat Lliterària de Valéncia - el 27/01/1918 fon la primera lliçó en l´aula nº 7, assistint el Rector En Rafael Pastor González i gran quantitat de catedràtics i alumnes -... Sempre és temps d´aventar les cendres vives." 

* Aureli López i Muñoz (Paterna, 1943). Escritor i Professor de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat. President de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Acadèmic de la RACV. Vicepresident de l´Ateneu Cultural de Paterna. Premi Vinatea 1997. Premi 'Fadrí-D. Josep Mª Guinot a les lletres valencianes' 2012 de l´associació Cardona Vives de Castelló. VI Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana 2018.

Font: 'Brots', per Aureli López (Valencia, 2003).
Zona de los archivos adjuntos

Aureli López

martes, 18 de junio de 2019

71-Notes històriques.

"Si la quarta part dels autonomenats valencianistes actuaren en llògica conseqüència, els qui estan destruint-nos es dedicarien a fer pintades en us de les llibertats democràtiques, en lloc de manar."

Font: 'Brots', per Aureli López (Valéncia, 2003).

* Aureli López i Muñoz (Paterna, 1943). Escritor i Professor de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat. President de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Acadèmic de la RACV. Vicepresident de l´Ateneu Cultural de Paterna. Premi Vinatea 1997. Premi 'Fadrí-D. Josep Mª Guinot a les lletres valencianes' 2012 de l´associació Cardona Vives de Castello. Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana otorgat per AELLVA (VI edició, 2018).

Aureli López i Muñoz

viernes, 14 de junio de 2019

Definicions

Algunes definicions de quant els àraps dominaven en la zona d´influència del regne moro de Valéncia, época molt important de la nostra història:

* Al-Andalus era el nom que els àraps li donaven a Espanya.

* La Xarquia era la zona conjunta dels regnes moros de Múrcia, Dénia, Eixativa (Xàtiva), Valéncia i Alpuente.

* Manlaka Balansiya, vol dir Regne de Valéncia.

* Els dien MULADIS als cristians convertits a l´Islam (religió de Mahoma).

* Els dien MOSSARAPS als cristians que vivien en zona àrap.

* Els dien MUDEIXARS als àraps que vivien en zona cristiana.

* Els dien MORISCS als moros que es quedaren despuix de la conquista cristiana.

Font: 'Els valencians som uns ignorants', per Enric Ramón.

Foto: Bíblia mossàrap (Codex Biblicus Legionensis), any 960 (s. X), representació de la vida social cristiana. Catedral de Lleó.

Bíblia mossàrap

lunes, 10 de junio de 2019

160-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

Pàgina nº 48 del llibre "Sermo de la Conquista de la molt insigne, noble, leal, coronada ciutat de Valencia predicat en la Sancta Esglesia Metropolitana de dita ciutat a 9 de octubre, any 1666, dia del ...Invictissim Bisbe, y Martir Sant Donis", per lo R. Doctor Gaspar Blay Arbuxech, prebere de la Real Congregacio de Sanct Felip Neri de Valencia… Impres en Valencia per Geroni Vilagrasa, 1666. En el citat llibre se distinguix a la Llengua Valenciana com a idioma.

Sermó de la Conquista

viernes, 31 de mayo de 2019

70-Notes històriques

"Nosatres, els valencians, no volem res que no siga nostre. Pero per això mateix, no permetrem que ningú gose tocar ni apropiar-se de res de lo que nos pertany. Valéncia i el seu Regne no volen ser una atra cosa que això: Valéncia i res mes que Valéncia, es dir, la Pàtria dels Valencians."

Font: Josep Alminyana, 1981.

* Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1916-Torrella, 2006). Llicenciat en Filosofia i Teologia, religiós, professor i escritor. Membre de Lo Rat Penat i Amunt el Cor. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Traduí al valencià els quatre evangelis i el missal romà i feu un estudi sobre Sor Isabel de Villena, entre atres obres.

El crit de la Llengua

viernes, 24 de mayo de 2019

89-Notes històriques

"Sent el Consell Valencià de Cultura una entitat de caracter politic, els seus membres son nomenats pels partits politics, caria i carix d´atribucions per a dictaminar de llingüística, puix les seues decisions estaran sempre contaminades del sectarisme polític. Per lo tant, qualsevol de les seues intervencions, estaran sempre qüestionades per falta de credibilitat. 

Les universitats mes punteres del mon avançat (al contrari de la nostra) no gosen 'emitir dogmàtics dictamens', ni posen anquilosats corses obsolets a les llengües modernes. El seu paper es investigar i elaborar bons diccionaris que incloguen el lexic del poble, la 'parla del poble', que evoluciona, envellix i es renova a la velocitat dels temps.

La moderna llingüística transformacional, encapçalada pel guru americà Noam Chomsky, va en la direcció que marca tan prestigios sabi:

"la llengua no depen ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l´usa"... "la diferència entre llengua i dialecte està en que, darrere d´una llengua hi ha un eixercit i darrere d´un dialecte no".

No obstant, en contra dels criteris marcats per la Llingüística Moderna, el 13 de juliol de 1998 el Consell Valencià de Cultura emet un dictamen sobre lo que se coneix com a "el conflicte llingüístic valencià" i que fon aprovat en el vot favorable dels consellers proposts pel PP i PSOE.

El dictamen del CVC era l´anticip de la creació del corset polític per a la Llengua Valenciana, dissenyat per a la seua assimilació pel fabrià dialecte barceloní (català modern). Un dialecte convertit en llengua pel seu poderós eixercit d´editors."

Font: "¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d´una llengua. Segles XIX y XX.", per Mª Teresa Puerto Ferré (Valéncia, 2005). 

Foto: Logo CVC.


martes, 21 de mayo de 2019

Conte L'amor i la mort.val

Esbossos i apunts “El amor y la muerte” inclòs en el llibre: “Luna Benamor” d’En Vicente Blasco Ibáñez.

Nos descriu l'autor eixa llínea tan sumament fina que separa  l'amor de la mort.

Enllaç de descàrrega:


Enllaç en scribd:


Luna Benamor
Autor: Vicente Blasco Ibáñez

lunes, 20 de mayo de 2019

159-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

Portada del llibre "Sermo de la Conquista de la molt insigne, noble, leal, coronada ciutat de Valencia predicat en la Sancta Esglesia Metropolitana de dita ciutat a 9 de octubre, any 1666, dia del Invictissim Bisbe, y Martir Sant Donis", per lo R. Doctor Gaspar Blay Arbuxech, prebere de la Real Congregació de Sanct Felip Neri de Valencia… Imprés en Valéncia per Geroni Vilagrasa, 1666. En el citat llibre es reconeix a la Llengua Valenciana.

Sermo de la Conquista

viernes, 17 de mayo de 2019

88-Notes històriques

"El servilisme castellaniste no arribà mai a tant com el pancatalaniste, que ataca els punts neuràlgics més sensibles de l´espirit valencià. Començà per la fonètica de la paraula Valéncia, substituint-la per la catalana, naturalment. Seguí contra el nom territorial valencià substituint-lo per u que indica ser part de Catalunya, i per això també substituïx el topònim Valéncia pel gentilici Valencià, reduint el topònim a la ciutat. Despuix l´atac és contra l´essència de la llengua negant que siga privativa valenciana per a dir que, clar, és la catalana. I ara, én un criteri bicoloriste de la bandera, que és la catalana, naturalment. Contra el concepte -¡i sentiment !!- tricoloriste que hem tingut sempre els valencianistes, que abans de la guerra, en els balcons de les nostres entitats, en els actes nostres, en nostres manifestacions, ostentàvem, com a bandera de tot el territori valencià, la tricolor de roig, groc i blau. I tot serà com el poble valencià vullga."

Font: 'En defensa de la Llengua Valenciana', per Miquel Adlert Noguerol (Valéncia, 1977).

* Miquel Adlert Noguerol (Paterna, 1911-Valéncia, 1988). Escritor i editor. Estudià Dret i fon juge. Formà part de la directiva de Lo Rat Penat i fundà l´editorial Torre junt a Xavier Casp. Participà en l´elaboració de les Normes d´El Puig. Publicà varies obres. Es un dels més brillants intelectuals del sigle XX.

En defensa de la Llengua Valenciana, per Miquel Adlert Noguerol

lunes, 13 de mayo de 2019

158-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

Pàgina nº 28 del llibre 'La doble ortología castellana correspondencia entre la pronunciación y la escritura de este idioma', de D. Gregorio García del Pozo (Madrid, 1825). A on diferència les llengües.

La doble ortología castellana
correspondencia entre la pronunciación y la escritura de este idioma

viernes, 10 de mayo de 2019

157-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

El Colectiu Valldaura de Burriana, publicà, fa uns anys, un llibret, molt interessant, titulat: 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana', publiquem un capítul d´eixe llibret per a la vostra informació: 

"X. L’ORTOGRAFIA DE L’ACADÈMIA

Alguns diuen que no s’ha d’admetre l’ortografia de l’Acadèmia de Cultura Valenciana:

a) Perque la Conselleria d’Educació i Cultura de la Generalitat, el 30 de juliol de 1983, anuncià que en materia d’ensenyança del valencià, tots els centres baix la seua jurisdicció deurien usar els textos per ella aprovats que “se han elaborado sobre las “normas de Castellón”"

b) Perque les normes de l’Acadèmia s’han adoptat contra la voluntat de molts i sense l’ample consens en que s’han de fer estes innovacions,

c) Perque trenquen la tradició.

Pel contrari, l’ortografia que s’ha d’adoptar per a la Llengua Valenciana és la de l’Acadèmia de Cultura Valenciana, i no la de l’Institut d’Estudis Catalans, encara que porte el nom de “les normes de Castello”. Les raons son les següents:

1. La Real Acadèmia de Cultura Valenciana, és la maxima autoritat en materia de Llengua Valenciana, aixina com ho son les respectives acadèmies per al gallec, vasc, català o castellà. No és qüestió d’anar canviant d’ortografia cada vegada que canvia el color polític del titular de la Conselleria de Cultura i Educació.

2. La reforma ortogràfica l’ha feta la secció de filologia i llengua de l’Acadèmia, en la participació de competents colaboradors.

S’intenta per tots els mijos desprestigiar a l’Acadèmia de Cultura Valenciana, pero és treball inutil, perque a més de la legalitat de la seua fundació i funcionament, basta vore el número i la qualitat dels personages que en ella han figurat i la cantitat de publicacions científiques i literaries que ha publicat en setanta cinc anys de funcionament, per a adonar-se de la seua respectabilitat.

3. La publicació de les normes ortogràfiques valencianes se feu despuix d’un estudi de l’ortografia tradicional, i ha tengut un ample consens, més del que tingueren les normes de Castelló. Ademés de les noucentes firmes qualificades entregades al notari de Massamagrell en l’acte solemne d’adhesió a dites normes, en el Monasteri de Santa Maria del Puig (abril de 1981), se presentaren cent deu mil firmes, cotejades davant notari, depositades en el banc de Santander (Referencia de l’acte en Las Províncias de Valéncia, 8.3.1981 i en La Verdad d’Alacant, 10.3.1981).

4. Ademés, les normes de l’Acadèmia foren ben estudiades i fonamentades, com consta en el dossier publicat per l’Acadèmia (Documentació formal de l’ortografia de la Llengua Valenciana). Dites normes foren estudiades i llaugerament tocades en una reunió que el dia 5 d’abril de 1982 tingueren les associacions i entitats culturals valencianes més representatives, convocades per la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, i posteriorment publicades per la Secretaria Tècnica de la mateixa Conselleria.

5. Les normes del Puig no trenquen la tradició, sí les de Castelló, com hem dit en el capitul precedent, al parlar, de la CH, de la Y grega i de les consonants finals. L’Acadèmia s’ha decidit en tots els punts consultant els classics i les normatives anteriors, i procurant que la normativa reflecte los més possible la Llengua Valenciana parlada, tenint en conte les realitats llingüistiques i la tradició.
El resultat és que per a escriure be no tenim necessitat d’acudir a la normativa catalana, nos sobra en la nostra, en la de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Bibliografia

- Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Documentació formal de l’ortografia de la Llengua Valenciana. Valéncia, 1981. Catálogo de Publicaciones. 1915-1990. 75 Aniversario."

Font: 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana' (Valéncia, 1992). Editat pel Colectiu Valldaura de Burriana baix l´assessorament d´En Josep Mª Guinot.

Doctrina sobre la Llengua Valenciana

lunes, 6 de mayo de 2019

156-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

Portada del llibre 'La doble ortología castellana correspondencia entre la pronunciación y la escritura de este idioma', de D. Gregorio García del Pozo (Madrid, 1825). En dit llibre també se distinguix el valencià com a idioma.

La doble ortología castellana
correspondencia entre la pronunciación y la escritura de este idioma

sábado, 4 de mayo de 2019

"La casa del llaurador" d’En Vicente Blasco Ibáñez

Esbossos i apunts “La casa del labrador” inclòs en el llibre: “Luna Benamor” d’En Vicente Blasco Ibáñez.

En este esbós, l'autor nos narra des de el seu punt de vista, com era la vida de Carles IV.

Enllaç de decàrrega:

https://1drv.ms/b/s!AlCWEo0GuRxCilPqOBtHSA7ieVB3

Enllaç scribd:

https://www.scribd.com/document/408407880/La-casa-del-llaurador-val

Obra "Luna Benamor"
per En Vicente Blasco Ibáñez

viernes, 3 de mayo de 2019

87-Notes històriques

"El 25 de juny de 1998 el President Eduardo Zaplana, lider del PP, pacta un text en Joan Romero, lider del PSPV, al voltant de la naturalea de la llengua autoctona. El document aludix directament a l´unitat de la llengua al dir que:

'el valencià forma part del sistema llingüístic propi dels territoris hispànics de l´antiga Corona d´Aragó'.

El 19 de juliol de 1998 Levante publicava l´artícul 'Los sastres del dictamen' (E. Aigües i V. Romero) a on denunciava clarament el paper esencial que CiU havia tingut en la creació de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua i facilitava els noms dels polítics que intervingueren en la 'resolució' del conflicte llingüístic valencià: Pujol, Aznar, Zaplana i Romero, en el seu eixercit de negociadors.

O siga, el destí de la Llengua Valenciana fon votat en l´almoneda de la política barataria:

Aznar estava en minoria i necessitava els vots de Pujol. Una volta més la Llengua Valenciana serví de moneda de canvi. I aixina, el Partit Popular en majoria absoluta, i contradient lo que fins ad eixe moment havia defés, entregà la normalisació de la Llengua Valenciana, precisament als que tenen el comés de destruir-la: a catalans i catalanistes." 

Font: '¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d´una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valencia, 2005).

* José María Alfredo Aznar López (Madrid, 1953). Llicenciat en Dret i polític. Fon president del govern espanyol de l´any 1996 al 2004.

José Mª Aznar

jueves, 25 de abril de 2019

154-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

Una pàgina del llibre titulat 'Extracto sustancial y relacion concertada,...', de l´any 1750 a on apareix la denominació de 'Llengua Valenciana', aixina com, la classificació com a idioma de la llengua valenciana. 


155-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

Detall d´una atra pàgina del llibre titulat 'Extracto sustancial y relacion concertada, en virtud de auto de la sala del crimen de la Real Audiencia de esta ciudad y Reyno de Valencia...', de l´any 1750 a on apareix la denominació de 'Idioma Valenciano', fent referència a un atre document de l´any 1572.


martes, 23 de abril de 2019

Conte Compassió (En Vicente Blasco Ibáñez)

Chicotet conte inclòs en el llibre "Luna Benamor" d'En Vicente Blasco Ibáñez.

Descriu la decadència d'un home i al quedar-se sense res volgué mantindre el mateix nivell de vida d'ans.

Enllaç de descàrrega:
https://1drv.ms/b/s!AlCWEo0GuRxCilLV9GWIfgpoS8G3

Enllaç en scrib:
https://es.scribd.com/document/407267884/Compassio

Foto: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

153-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana.

La portada d´un llibre de l´any 1750, titulat 'Extracto sustancial y relacion concertada,...', a on apareix en les seues pàgines la denominació de 'Llengua Valenciana', aixina com, la classificació com a idioma de la llengua valenciana.



martes, 1 de enero de 2019

99-Notes Històriques

L´investigador castellonenc, Domingo Gimeno, en un excelent artícul, parla sobre el patrici castellonenc, Gaetà Huguet i Breva, ací teniu un retall del mateix:

"Els pobles pugen a la gloria al seus grans personages, a eixes persones que pel seu comportament durant la seua existencia, han mereixcut l´admiracio i reconeiximent dels seus conveïns i de les generacions futures, sent per a sempre motiu d´orgull i eixemple a seguir per a tots.
[...]
Eixe home es Gaetà Huguet i Breva (Castello, 1848-1926) i en el setantacinc aniversari de la seua mort pocs son els que s´enrecorden d´ell, quan en 1915 la revista Patria Nova dia d´ell: 'Hi ha persones que sintetisen un poble. La ciutat de la plana sempre ha estat sintetisada per lo gran patrici valencià en Gaetà Huguet. Havem aplegat i l´havem abrassat; semblava abrassavem a la patria valenciana. (Angelot, Patria Nova, nº 15, 12-6-1916, p.4).
[...]
Els catalanistes per que en els seus articuls ya denunciava les seues intencions quan dia: 'L´idea dels chauvinistes catalans de estendre lo mantell de la seua nacionalitat per damunt de la nostra patria i que trove eco en alguns valencians fills de catalans, no solament la considerem humillant sino que destructora dels mes cars dels nostres ideals. Si ella encontra de lo que esperem, prengues cos en Valencia, los de Castello nos fariem independents i la combatriem dasta quedarne hu dels nostres.' (Veu de la Plana, 21-10-1916 p.2-3).
[...]
¿Que pensaria en Gaetà si puguera vore que l´Institut d´Estudis Catalans, te seu en un edifici de propietat municipal en Castelló i que la Fundacio Huguet premia tots els anys les lletres catalanes? Lamentablement les pors d´Huguet s´estan complint, esperem que en el futur la veritat sure i el poble valencià fique a cada un en el seu lloc."

Font: 'Eixemple a seguir' per Domingo Gimeno. Revista Renou (nº 48, març 2004), editada per l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

* Domingo Gimeno Peña (Castelló, 1944). Investigador, articuliste i tertulià.

En Gaetà Huguet i Breva

lunes, 2 de abril de 2018

152-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

"El Valencià no sols es llengua ara, sino que ho ha segut sempre, en totes les epoques, des dels temps mes antics. Se prova pel testimoni no sols dels antics escritors valencians, que sabrien molt be en quina llengua escrivien, sino per testimonis forasters de la maxima autoritat."

Font: "En torn a la Llengua Valenciana", per D. Josep Mª Guinot i Galan, conferencia oferida al Grup d'Acció Valencianista (GAV).

* D. Josep Mª Guinot i Galan (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre temàtica religiosa i llingüística.

En Josep Mª Guinot i Galan