Nostra dolça Llengua Valenciana: ¿Saps d’a ón deriven les paraules dels moments del dia?

Trenc d'alba-Matinada

Trencar

Esta paraula té una base cèltica (trenco), és sinònima de tallar

Alba

Esta paraula prové del llatí “alba”, que vol dir blanca.

Definició de Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Trenc d’alba, escomençar a aparéixer la llum del dia, a eixir el sol.
Toc d’alba, el toc de la campana en el trenc d’alba o eixida del sol.

Matinada

Paraula que deriva de matí.

Definició de Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Quan escomença el dia.
De matinada, loc. A les primeres hores del dia, a l’alba.
Acte de matinar, matinejada.

Trenc d'alba en Alacant

Trenc d'alba en el Garbí

Trenc d'alba en Penyagolosa

Matí

Deriva de la paraula en llatí “matutīnu”, i el seu significat és el matí

Definició de Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Temps entre el trenc d’alba o eixida del Sol i el migdia.
Adv. Matí, de matí, a les primeres hores del matí o del dia, enjorn, pronte.
De bon matí o molt matí, molt de matí, molt pronte, *enjorn.

*Enjorn és una paraula que es forma de l'unió de “en” i “jorn”. Antigament se deya jorn a dia i prové de la paraula llatina “diŭrnu”, localment dien “de jorn” que significava “de bon matí”.

Ayuntament Requena pel matí

Morella de matí

Pont d'Alcoy de matí

Migdia

Prové del llatí “meridie” que significa el mig dia, la part de l'hora que dividix per la mitat el dia.

Definició de Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Hora del dia en que el Sol passa pel meridià.
Toc de campana fet en esta hora.
Sur, punt de l’horisó opost al nort.
Fer el ple de migdia, loc. dialect. Fer la sesta o becada.

Cala de les Deveses-Vinaròs-migdia

Ajuntament Dénia migdia

Vistabella del Maestrat migdia

Vesprada

Deriva del llatí, de la paraula “vespĕra” que significa: La vesprada del dia. A la vesprada. Por la vesprada

Definició de Real Acadèmia de Cultura Valenciana:

Espai de temps entre el migdia i la posta de sol.
Bon dia de vesprada, loc. Fòrmula de cortesia per a saludar durant la vesprada.
Bona vesprada, loc. cast. V. bon dia de vesprada.

Casc antic de Calp
de vesprada

Museu Paleontológic d'Alpont
de vesprada

Església de Chodos
per la vesprada

Vespre-Boqueta nit

Vespre

Deriva de la paraula llatina “vĕspĕru”

Definició de Real Acadèmia de Cultura Valenciana:

Espai de temps que comprén les primeres hores quan s’ha post el sol; boqueta nit.
De vespre, localment i antigament. Durant les primeres hores que seguixen a la posta de sol, a boqueta nit.

Boqueta nit

Boqueta és el diminutiu de la paraula boca.

Definició de Real Acadèmia de Cultura Valenciana:

A boqueta nit, quan escomença a fer-se de nit i escomença a fer-se fosc.
En desus A boca nit, i hui més usual a boqueta nit, loc. adv. Quan es pon el sol i escomença a fer-se de nit. Popularment es diu a poqueta nit.
A la boca chona, loc. coloq. A boqueta nit.

Ares dels Maestrat a boqueta nit

Castell de Biar a boqueta nit

Montaverner a boqueta nit

Nit

Paraula que deriva del llatí “nŏcte”

Definició Real Acadèmia de Cultura Valenciana:

Part del dia natural compresa entre la posta i l’eixida del Sol.A poqueta nit, loc. A boqueta nit.
A boqueta nit i hui més inus. a boca nit, quan escomença a fer-se fosc, immediatament darrere de la posta del Sol.
Bona nit, per a indicar la pèrdua total d’una cosa, o la consumació d’un fet que ya no té remei possible.
¡Bona nit!, s’utilisa per a saludar o per a despedir-se en pondre’s el Sol o en anar-se’n a dormir.
Bona nit cresol que la llum s’apaga, loc. Es diu a l’anar-se’n a dormir o per a indicar que una cosa s’ha acabat.
Bona nit i bona hora, i bona mort quan siga hora, fòrmula coloquial de saludar en ser de nit.
De nit, que ocorre una volta el Sol post.
De la nit al matí, loc. De repent, en poc de temps.
Donar part a la nit, ant. Anar-se’n a dormir al llit.
Fer de la nit dia, loc. Fer de nit lo que habitualment es fa de dia, treballar durant la nit.
Fer nit, passar la nit en un lloc.
Fer-se de nit, fer-se fosc una volta el Sol post.
Mija nit, temps en el qual el Sol està en el punt opost al migdia.
Mala nit i chica, loc. Es diu referint-se a un assunt o a un negoci, que ademés de costar penes i molt de treball, encara ix malament.
Nit de gossos, nit molt mala, en que es patix molt.
Nit de cap d’any, última nit de l’any.
Nit de Nadal, la nit del vintiquatre de decembre.
Nit i dia, loc. Sempre, constantment, tant de nit com de dia.
Passar la nit en blanc, loc. Passar-la sense dormir.
Tota la nit, o tota la santa nit, durant tota la nit.
Nit de l’albada, acte festiu de la localitat valenciana d’Elig que té lloc el 13 d’agost en honor a la seua patrona la Mare de Deu de l’Assunció; es llancen coets des de les terraces dels edificis, antigament cada família llançava un coet per cada fill que havia tingut en senyal d’agraïment, a les dotze de la nit es dispara, des de la basílica de Santa Maria, una immensa palmera de coets que allumena la ciutat com si fora de dia, d’ací el seu nom.