La Llengua Valenciana distinguix l'ús de les dos.
EIXIR
Eixir prové del llatí "exīre".
"Exire" és una forma flexionada de la paraula “Exeo”.
Significats en llatí:
- "Exeo": Eixir, anar cap a fòra, marchar, partir. Eixir a la llum. Morir. Perir. Publicar
- "Exire": Eixir de dins, anar cap a fòra, marchar, partir.
- "De finibus exire": Eixir de les fronteres
- Eixiré de casa a migdia.
- Quan te criden eixiràs a parlar.
- Tan pesat s'ha ficat que se n'ha eixit en la seua.
Definició del verp eixir de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
- v. intr. Dirigir-se o anar de l’interior a l’exterior, de dins cap a fòra.
- ant. Eixir en terra, desembarcar.
- ant. Eixir a cambra, fer de ventre.
- Eixir-se’n un líquit, sobreeixir un líquit del recipient que el conté.
- Eixir a batalla, ant. Presentar batalla a l’enemic.
- Eixir ad algú o eixir a l’encontre, eixir al camí, eixir al pas oeixir al davant, anar cap ad algú per a trobar-se de cara en ell en un punt.
- intr. refl. Escapar d’una situació concreta.
- Eixir de sí o de sí mateix, perdre l’enteniment, el trellat, el control.
- intr. Excedir, sobrepassar una cosa del nivell d’una atra baix o darrere de la qual està: Les mànegues de la camisa ixen massa de la jaqueta.
- intr. Fer-se visible, aparéixer lo que estava amagat o tapat per una atra cosa.
- Eixir el Sol, la Lluna, aparéixer estos astres en el cel.
- Escomençar a brotar una planta.
- Aparéixer en alguna part del cos uns grans, erupcions, taques...
- Eixir a la llum o a la llum pública, fer-se palés o públic.
- intr. Donar pas una porta, un eixidor, un camí, un carrer, etc., a un lloc concret.
- intr. Fer o finalisar un treball o qualsevol atra cosa: Ha pintat un païsage i li ha eixit molt be.
- Eixir de contes, loc. Acabar el temps senyalat de gestació i estar preparada per a parir.
- Eixir a cap, aplegar al final d’una cosa com se volia o se deuria arribar.
- Lliurar-se d’un perill o dany com ara malaltia, deute, esclavitut: Ya he eixit de la grip. Hem eixit del perill en que estàvem.
- Deixar d’ocupar un càrrec, d’eixercir un ofici...: Ha eixit de la regidoria.
- Ser conseqüència una cosa d’una atra: D’esta reunió eixirà la solució per a l’empresa.
- Passar a ser, resultar de determinada manera: Si el matrimoni no li ix be se separarà.
- Eixir car, barat, costós, etc., que costa molts, pocs diners.
- Eixir-se’n en la seua, conseguir u lo que volia.
- Traure el resultat d’un conte o càlcul: Els contes m’han eixit malament.
- Ser elegit: Mon pare ixqué diputat.
- En alguns jocs, escomençar un jugador a jugar iniciant la partida: He guanyat la mà i ixc yo.
- Dir o fer alguna cosa quan no s’esperava: Ya estava clar i nos ix este embolicant-ho.
- Eixir per peteneres, loc. Dir o fer una cosa inesperada i contrària a lo que s’esperava.
- Per una orella m’entra i per l’atra m’ix o m’ix, m’ix: per l’una m’entra i per l’atra m’ix, loc. Que no fa cas a lo que li diuen.
- Ixca lo que ixca, loc. La decisió està presa, vaja be o mal.
- Eixir ad algú, loc. Semblar-se a una persona: El chiquet li ha eixit més a son pare que a sa mare.
- "pot eixir en lo Regne" (Ginart, Nofre: Reportori de Furs, 1608, p. 32)
- "tres eixides ha de fer" (Ros: Tratat, 1736, p. 54)
- "aixir ab ses companyies" (Ord. custodia de la costa del Regne de Valencia, 1673)
- "eixir en les películes" (Perlá, E.: Valencia Film, 1919, p. 8)
- "a la eixida" (Tallada, M.: Les Camareres, 1931, p. 7)
 |
| Senyal d'eixida |
 |
| Exida d'una carrera |
SORGIR
Sorgir ve del llatí de la paraula "surgĕre" que està composta per un prefixe sub- (devall) i regere (alçar-se, apareixer).
Significat de "surgĕre": emergir, eixir de davall i fer-se recte, germinar, despuntar. Créixer un vegetal.
Eixemples en valencià del verp Sorgir:
- L'aigua d'eixa font sorgix del manan d'allà dalt.
- Ya comença a sorgir el brot del cigrò que plantares.
- Ha sorgit de colp i m'he assustat.
- v. intr. Brollar.
- Aparéixer, manifestar-se: M’ha sorgit un problema en el treball.
- Nàut. Ancorar.
 |
| Brot |
 |
| Naiximent del riu Túria |
