"Be, mosatros, seguint l´eixemple, anem a fer lo mateix, parlar i escriure, diariament, junt a l´espanyol, tot lo que pugam en Llengua Valenciana, sense por a pegar espardenyaes, a que diguen u pensen que no parlem el `infecte dialecte barceloní´(Batllori dixit) que volen impondrer els 'cultistes' pancatalanistes des de l´AVL.
Primera regla: emplear sempre el lo neutre, lo que dic, lo que faré, lo nostre, lo camp. Es totalment valencià, desconegut en catala, prohibit per l´Institut d´Estudis Catalans i per l´AVL.
Segona: sempre ab u en, mai amb.
Tercera: sempre agüelo, agüela, mai avi.
Cuarta: sempre desenrollar, mai desenvolupar.
I aixina sempre i en tot. Veja lo que mos diferencia i agarrelo.
Resistir, resistir i no passaran. ¿Lo farem? Ya vorem."
Font: 'Lengua Valenciana: resistencia.' per José Aparicio Pérez (LP, 20.5.2010).
* José Aparicio Pérez (Anna, 1943). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
 |
| José Aparicio Pérez |
