En Vicente Blasco Ibáñez, poc hi ha que contar d'este home tan sumament peculiar.
Hui, 28 de giner de 2020 fa 92 anys que l'ànima d'este gran home mamprengué el seu vol a l'eterna llibertat.
Fon un "poquet" rebel, tant quan era un chicon com en la seua época jove, de fet mai deixà de ser-lo fins que li aplegà el dia en el qual s'anà a descansar sa ànima allà a on cada u es guanya el lloc pel pas d'esta vida.
Des de molt jovenet ya sabé com era una presó, també conegué que és ser perseguit per dir lo que u pensa sense tindre que estar acollit a lo que manen els de dalt, tot açò i el seu caràcter feu que fora l'home que tant l'admiraven en el seu temps com ara mateix i per sempre. Hi ha persones que no moren mai, En Vicente, és una d'elles.
Orgullosos estem els que amem esta terra per haver tingut com a germà al nostre benvolgut Vicente. Esta terra, este Regne, no seria lo mateix sense ell.
Volem agrair-li tot lo que feu i inclús ara, encara, que sin haver-lo conegut el recordem i el trobem a faltar com si fora eixe familar, eixe amic, eixe germà que fa uns dies nos deixà, encara nos servix como eixemple a seguir i a deprendre a defendre esta nostra terra.
Moltes gràcies Vicente.
Discurs pronunciat en el Cabanyal (Valéncia) el 17 de maig de 1921
"Vullc descansar en el més modest cementeri valencià,
junt al "mare nostrum" que omplí d'ideal el meu esperit;
vullc que el meu cos es confonga en esta terra de Valéncia,
que és l'amor de tots els meus amors."
Discurs pronunciat en el Cabanyal (Valéncia) el 17 de maig de 1921
 |
| Retrat d'En Vicente Blasco Ibáñez pintat per J. Sorolla The Hispanic Society of America. New York |
