lunes, 25 de mayo de 2020

182-Cites i Resenyes

Un poquet d´ortografia de nostra Llengua Valenciana.

ORTOGRAFIA
Encara que l´Ortografia siga la part mes convencional i movediça de la Gramatica, i per tant, exposta a nous perfeccionaments que la envellixquen, en un Tractat de Gramatica no podem prescindir de donar conte de son estat actual, normalisat atinadament per l´Academia de Cultura Valenciana, d´acort ab Lo Rat-Penat i el mon cultural valencia.
ABECEDARI
70. Els signes grafics corresponents als sons valencians, estan compressos en l´abecedari, el qual consta de les vintisis lletres següents:

A, a a
B, b be
C, c ce
Ç, ç cedeta
D, d de
E, e e
F, f efe
G, g ge
H, h haig
I, i i
J, j jota
K, k ka
L, l ele
M, m eme
N, n ene
O, o o
P, p pe
Q, q qu
R, r ere
S, s ese
T, t te
U, u u
V, v ve
X, x xe
Y, y i grega
Z, z zeta

A mes de les anteriors lletres simples, existixen en valencia lletres compostes, o siga, nexos de lletres (digrafs) que representen un so nomes. Son els següents:

CH, ch, che
Ll, ll elle
IG, ig ig.
NY, ny enye
RR, rr erre doble
Ss, ss esse doble
Qu, qu. Cu
Gu, gu gu

Les vocals son set: A, E oberta, E tancada, I, O oberta, O tancada i U. Poden tambe admetre accents i signes diacritics. Les consonants son les restants.

Font: 'Gramatica normativa de la Llengua Valenciana' (2ª part. Ortografia. Capitul III), per Josep Mª Guinot. Editat per Lo Rat Penat, dins de la Coleccio Didactica, l´any 1987.

* En Josep Mª Guinot i Galàn (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre tematica religiosa i llingüistica.

En Josep Mª Guinot i Galàn