lunes, 18 de julio de 2016

20-Notes històriques

El movimient polític-cultural català, nomenat “la Renaixença”, va fer seua l´idea d´Enric Prat de la Riba (1870-1917):

"… hagamos como los ingleses con su Gran Bretaña, flor de imperio que está a punto de surgir; hablemos de la Cataluña grande, que no es el Principado solamente, ni Mallorca, ni el Rossellón, ni Valencia, sinó Valencia y Mallorca y el Principado y el Rossellón y todos a una. Todos somos unos, todos somos catalanes. [...] y para llevar a cabo esta filosofía, hay que dominar por la fuerza de la cultura, servida y sostenida por la fuerza material; es el imperialismo moderno, el imperialismo integral, el de las grandes razas fuertes de ahora."

Font: 'Nacionalismo catalán. Una gran farsa'. Michael Braveheart.



viernes, 15 de julio de 2016

68-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El filólogo catalán, Mariano Grandía, comenta: 'Muy al contrario de lo que asegura el P. Bonell, durante los cinco siglos de dominación sarracena permanecieron los cristianos en Valencia y en Mallorca conservando su lengua'."

Font: 'Valencia y su reino' (Valencia, 2004). Francisco Almela y Vives.

* Francisco Almela y Vives (Vinaròs, 1901-Valéncia, 1967). Llicenciat en Filosofia i Lletres en l´especialitat d´Història. Investigador, poeta i publiciste. President de l´entitat 'La Nostra Parla'. Fundador de la revista lliteraria 'Taula de Lletres Valencianes'. Membre de les acadèmies: RAE, de l´Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l´Hispanic Society de Nova York. Archiver de l´Archiu Municipal de Valéncia i Croniste de la ciutat. Escrigué diverses obres.

Foto: Todocoleccion.

Valencia y su reinoFrancisco Almela y Vives

lunes, 11 de julio de 2016

67-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Les normes de Castello establixen que per a modificar-les se necessitarà "amples acords i maximes adhesions". I aixo es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l´Academia de Cultura Valenciana. 

Ya hem fet mencio de les entitats i personages que firmaren les Normes de Castello: 2 entitats culturals, 1 corporacio, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castello i sa provincia. En canvi les normes de l´Academia, estudiades exhaustivament per la seccio de filologia de l´Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament cientific, titulat "Documentacio formal de l´ortografia de la llengua valenciana" publicat en 1981, van rebre l´adhesio d´un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981. 

En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s´adheriren a l´Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello. 

Per lo tant, per les raons que hem exposat, al crit sense contingut, de 'amb les normes de Castello' oposem en valentia el nostre crit ple d´amor a nostra llengua vernacula: 'Vixquen les normes del Puig, garantia de la supervivencia de la llengua de Castello'." 

Font: 'Les normes de Castello de 1932', per Josep Mª Guinot.

* D. Josep Mª Guinot i Galàn (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre temàtica religiosa i llingüística.

D. Josep Mª Guinot i Galàn

viernes, 8 de julio de 2016

66-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valencià, alerta! Alerta que´l modern instrument de conquista es la llengua. A defendre els drets de preeminencia que sus les demés llengües te dins de nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua de les nostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió de qualsevol llengua forastera…"

Font: 'De regionalisme i Valentinicultura' (Valéncia, 1902), per Fausti Barberà.

* Faustí Barberà i Martí (Alaquàs, 1850-Valéncia, 1924). Mege, escritor i polític valencianiste. Fon director del Centre de Cultura Valenciana (RACV) i vicepresident de Lo Rat Penat. És considerat el primer cos teòric del valencianisme i el nacionalisme valencià.

Faustí Barberà i Martí

lunes, 4 de julio de 2016

65-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Be, mosatros, seguint l´eixemple, anem a fer lo mateix, parlar i escriure, diariament, junt a l´espanyol, tot lo que pugam en Llengua Valenciana, sense por a pegar espardenyaes, a que diguen u pensen que no parlem el `infecte dialecte barceloní´(Batllori dixit) que volen impondrer els 'cultistes' pancatalanistes des de l´AVL.

Primera regla: emplear sempre el lo neutre, lo que dic, lo que faré, lo nostre, lo camp. Es totalment valencià, desconegut en catala, prohibit per l´Institut d´Estudis Catalans i per l´AVL.

Segona: sempre ab u en, mai amb.

Tercera: sempre agüelo, agüela, mai avi.

Cuarta: sempre desenrollar, mai desenvolupar.

I aixina sempre i en tot. Veja lo que mos diferencia i agarrelo.

Resistir, resistir i no passaran. ¿Lo farem? Ya vorem."

Font: 'Lengua Valenciana: resistencia.' per José Aparicio Pérez (LP, 20.5.2010).

* José Aparicio Pérez (Anna, 1943). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

José Aparicio Pérez

viernes, 1 de julio de 2016

lunes, 27 de junio de 2016

65-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Be, mosatros, seguint l´eixemple, anem a fer lo mateix, parlar i escriure, diariament, junt a l´espanyol, tot lo que pugam en Llengua Valenciana, sense por a pegar espardenyaes, a que diguen u pensen que no parlem el `infecte dialecte barceloní´(Batllori dixit) que volen impondrer els 'cultistes' pancatalanistes des de l´AVL.

Primera regla: emplear sempre el lo neutre, lo que dic, lo que faré, lo nostre, lo camp. Es totalment valencià, desconegut en catala, prohibit per l´Institut d´Estudis Catalans i per l´AVL.

Segona: sempre ab u en, mai amb.

Tercera: sempre agüelo, agüela, mai avi.

Cuarta: sempre desenrollar, mai desenvolupar.

I aixina sempre i en tot. Veja lo que mos diferencia i agarrelo.

Resistir, resistir i no passaran. ¿Lo farem? Ya vorem."

Font: 'Lengua Valenciana: resistencia.' per José Aparicio Pérez (LP, 20.5.2010).

* José Aparicio Pérez (Anna, 1943). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).


José Aparicio Pérez

viernes, 24 de junio de 2016

18-Notes històriques

"La lengua nace del pueblo; que vuelva a él, que se funda en él porque el pueblo es el verdadero dueño de la lengua."

Font: Cuadernos. 'Un recuerdo, un adiós', 'El sillón 'e' quedó vacío' por Eric Gras. (Mediterráneo, 21.3.2010).

* Miguel Delibes Setién (Valladolid, 1920-2010). Licenciado en Comercio. Periodista y novelista. Miembro de la RAE. Escribió bastantes libros de temática diversa.

Miguel Delibes Setién

lunes, 20 de junio de 2016

64-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Entre las diez lenguas románicas, consideradas como tales por los romanistas, se encuentra la valenciana, la valenciana es una lengua románica 'in se et per se', tan independiente como cualquier otra de sus hermanas en la latinidad, tomando lo dicho en que no debe tomarse como subordinada ni genética ni tipológicamente a ninguna de las neolatinas."

Font: "Los valencianos ¿hablan valenciano o catalán? (II)", por José Guillén Milla.

"El romance valenciano se generó tímidamente en los siglos X-XI, época de las jarchas mozárabes (la moaxaja había sido introducida en Hispania ya en el año 900). De los siglos XII y XIII (principios) existen documentos notariales en romance valenciano. Por mi parte, hube de publicar trabajos en torno a los Plancha de San Esteve, los cuales denotan ya un romance valenciano antes de la Reconquista de Jaime I."

Font: 'La lengua valenciana, su reconocimiento estatutario', Manuel Mourelle de Lema. (LP, 3.3.2006). 

* Manuel Mourelle de Lema (Vimianzo, La Coruña, 1934). Llingüíste. Catedràtic de l'Universitat Complutense de Madrit. Ha publicat diversos llibres.

Manuel Mourelle de Lema 

viernes, 17 de junio de 2016

17-Notes històriques

El pare Costa, parlant d´Ausías March:

"Hay un Pere March en Gandía ya en 1249 (Repartiment) y en el documento donde aparece un Pere March, notario de Barcelona, no se dice de donde es y la fecha es de 1261, o sea doce años después del de Gandía.

Ciertamente los March no se convierten en nobles catalanes (una rama) hasta que no adquieren 'con dinero' el Castillo de Aramprunyà."

Font: "Antes y después de la conquista de Valencia" (Valéncia, 1991). Francisco Lliso Genovés.

* Joan Costa i Català (Palma de Gandia, 1935-Valéncia, 2005). Jesuïta. Llicenciat en Filosofia i Teologia. Llingüíste, escritor, articuliste i conferenciant. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha investigat els texts bíblics valencians i els clàssics de la lliteratura valenciana del Sigle d´Or i ha publicat diverses obres.

Joan Costa i Català

lunes, 13 de junio de 2016

63-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Fon fa vinticinc anys, per mà de l´estudiós i docte Josep Almiñana i l´aportació documental de Joan Alarcó, quan aquell esclatar d´alguna burguesia valenciana -sempre massa poregosa- encapçalada per Paco Domingo des de Valencia 2000, li feu d´editor a l´obra ['El crit de la llengua']. Este llibre és peça cantonera imprescindible, per a tot aquell que vullga tindre alguna base documental veraç, a la fi de no seguir, minso corderet, la veu dels falsos pastors, que hui detenten càtedres d´història sense base i que pretenen l´exclusiva del 'cientifisme' per a pontificar si és o no és el nostre idioma. El Valencià, sense precisar de cap d´afegitó, unitat, ni norma forana que al remat el mate. Perque això és lo que es ven en les escoles: la desvalencianisació."

Font: 'Del crit a l´escandalera' (LP, 24.10.2006) per Vicent Ramón Calatayud.

* Vicent Ramón Calatayud i Tortosa (Vallada, 1942). Escritor, articuliste, conferenciant i professor de valencià. Cofundador de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) i Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). 

Vicent Ramón Calatayud

viernes, 10 de junio de 2016

16-Notes històriques

"... para el propio autor 'libro de caja' [Nosaltres, els valencians' de Joan Fuster], que por algo era un hombre 'más de precio que de aprecio', según valoración que hiciera de sí mismo, que por algo lo escribió a tanto alzado, por encargo, tú escribes lo que yo quiero leer, yo te pago lo que tú quieras cobrar... que por eso fue franquiciado vitalicio del Omnium Cultural, como la Academia Valenciana de la Lengua lo es hoy de l´Institut d´Estudis Catalans."

Font: Obdulio Jovaní. 'Fuster, l´error valencià del segle'. (ABC, 7.3.2005).

* Obduli Jovaní Puig (Sant Mateu, 1932-Valéncia, 2013). Llicenciat en Dret. Escritor, poeta i ensagiste. Membre de la AELLVA (Associació d´Escritors en Llengua Valenciana) i de l´Associació Cultural Cardona Vives de Castelló. Premi Valéncia de Poesia l´any 1999. Nomenat 'Escritor de l´any', l´any 2006.

Foto: Joan Fuster Ortells (Sueca, 1877-1961).

Joan Fuster

lunes, 6 de junio de 2016

62-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Hoy los escritores catalanes ya no oponen razones 'científicas' a la fuerte personalidad de la lengua valenciana, ni se oye con tanta frecuencia como antes alegar clasificación según la cual da nombre de catalán a todas las lenguas occitanas de España."

Font: Joan Ignaci Culla. 'El català, ¿ciencia o acte de fe?' (Levante, 8.1.2005).

* Manuel de Montoliu i de Togores (Barcelona, 1877-1961). Filòlec.

Manuel de Montoliu

viernes, 3 de junio de 2016

15-Notes històriques

"La España republicana, una vez resueltos los primeros problemas de su vida, cuando sea oportuno arrostrar nuevas reformas, podrá constituirse siguiendo las mismas reglas de los Estados Unidos y otras repúblicas federativas. Existirán en ella, a un mismo tiempo, Estados regionales con Gobierno autónomo y provincias que dependerán del Gobierno central de la República." (Blasco Ibáñez)

Font: 'El Pueblo. Diario republicano de Valencia' (Fundat l´any 1904 per Vicent Blasco Ibáñez). Artícul: 'Valencia, Nación' de Miguel Durán y Tortajada. (Sense data).

* Vicent Blasco Ibáñez (Valéncia, 1867-Mentón, França, 1928). Escritor, periodiste i polític.

Blasco Ibáñez

lunes, 30 de mayo de 2016

61-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Totes les llengües neollatines tenen la mateixa estructura; lo que les fa diferents es la fonètica." (Josep Pla)

Font: Joan Ignaci Culla. 'El català, ¿ciencia o acte de fe?' (Levante, 8.1.2005).

* Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897-Llufríu, 1981). Escritor català. Premi de les Lletres Catalanes.

Josep Pla

viernes, 27 de mayo de 2016

60-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"La llengua valenciana naxqué y se desenrollá senyora y mestressa dins de la propia casa y dins de sa propia nacionalitat. Durant los sigles XIII, XIV y XV fon en la que parlaren y escrigueren sos reys, l´element militar, l´eclesiastich y el poble."

* Gaetà Huguet i Breva (Castelló, 1848-1926). Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els EE.UU., coneixedor de diversos idiomes. Empresari, articuliste i mecenes, i un dels pares del valencianisme.

En Gaetà Huguet i Breva

lunes, 23 de mayo de 2016

59-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Los pancatalanistas afirman que la lengua valenciana es un dialecto del catalán. Esta afirmación viene negada por los escritores del siglo de Oro valenciano, que según ellos, escribían en lengua valenciana y no catalana."

Font: 'Las bases del pancatalanismo', per Juan Ferrando Badía (DV, 3.5.2003).

* Juan Ferrando Badía (Foyos, 1926-Valéncia, 2007). Catedràtic Emèrit de Dret Constitucional i Ciència Política. Universitat 'Rey Juan Carlos' (Madrit). Doctor Honoris Causa.

En Juan Ferrando Badía

viernes, 20 de mayo de 2016

58-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"La llengua valenciana es llengua germana, i no filla de la catalana."

Font: Revista 'Gaceta Ilustrada' (23.3.1972).Citat en l´artícul 'El català, ciencia o acto de fe?, per Joan Ignaci Culla (Levante, 8.1.2005).

* Julián Marías Aguilera (Valladolid, 1914-Madrit, 2005). Doctor en Filosofia. Fon discípul destacat d´Ortega y Gasset, fundà junt ad ell l´Institut d´Humanitats en 1948.

En Julián Marías Aguilera

lunes, 16 de mayo de 2016

14-Notes històriques

Refresquem un poc la memòria (ho escric en castellà perque aixina està l´original).

Homilies d´Organyà.

"De finales del siglo XII o principios del siglo XIII, (Mourelle de Lema cree que son del siglo XIV) son 'Les homilies d´Organyà' manuscrito encontrado en la rectoría de Organyà (Alto Urgel). Se trata de seis sermones de comentarios de diversos evangelios y epístolas redactadas con estilo llano y directo. Texto considerado como el primer escrito en lengua catalana, aunque hay que considerar que Urgel era un condado independiente. La historia de Ribagorza, Pallás, Urgel, Lérida no era, ni había sido común con el condado de Barcelona. ¿Qué era entonces lo catalán? Hasta 1327 que muere Teresa de Entença y deja sus derechos sobre el condado de Urgel a su marido el rey Alfonso, conde de Barcelona, el condado barcelonés no comprendía todos los condados, hoy llamados catalanes."

* Francisco Lliso Genovés, del seu llibre "Antes y después de la conquista de Valencia" (Valéncia, 1991).

Homilies

viernes, 13 de mayo de 2016

57-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de reconquista, o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica."

Font: Dels seus llibres: 'El Mozárabe de Valencia' i 'Cristianos bajo el Islam' (Edit. Gredos).

* Lleopolt Peñarroja i Torrejón (Vall d´Uxó, 1954), es llicenciat en Filosofia i Lletres, Doctor en Història, Catedràtic de Llengua i Lliteratura Espanyola i Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Es membre de la Societat Espanyola de Llingüística. Exmembre del Consell Valencià de Cultura (CVC).

En Lleopolt Peñarroja i Torrejón

lunes, 9 de mayo de 2016

56-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"L´Idioma no es una qüestio cientifica en el sentit de ser un producte d´una ciencia, sino al reves: una ciencia - la filologica - es producte de la llengua; no es una llengua merament especulativa (...). Ara els filolecs valencians pancatalanistes s´han apoderat de la llengua com a cosa seua i en acte dominant fan una llengua i volen imposar al poble l´artificialitat de sa factura cientifica."

Font: Del seu llibre 'En defensa de la llengua valenciana' (Valéncia, 1977, pàgs. 18 i 19).

* Miquel Adlert Noguerol (Paterna, 1911-Valéncia, 1988). Escritor i editor. Estudià Dret i fon juge. Formà part de la directiva de Lo Rat Penat i fundà l´editorial Torre junt a Xavier Casp. Participà en l´elaboració de les Normes d´El Puig. Publicà varies obres. Es un dels mes brillants intelectuals del sigle XX.
Autor: En Miquel Adlert Noguerol

viernes, 6 de mayo de 2016

55-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

Joan Pau II (1920-2005), visita la ciutat de Valéncia en el seu 25 aniversari del pontificat (8 de novembre de 1982), dirigint unes paraules al públic assistent:

'... concluyo con algunas palabras en vuestra hermosa lengua valenciana: 'Que el recort d´esta solemne ordenació sacerdotal en la presència del Papa, aumente la vostra fe en Jesucrist, sacerdot etern, que comunica el seu sacerdoci per a la salvació de tots els hòmens. Així siga.' 

Al dia següent, en la prensa local foren publicades lliteralment les seues paraules, pero despuix s´encarregaria el catalanisme d´eliminar la paraula 'lengua valenciana' en les posteriors publicacions religioses que es feren:

* L´Observatore Romano, decembre 1982. 'Viaje apostólico de Juan Pablo II a España'.
* Biblioteca de Autores Cristianos (BAC). 'Mensaje de Juan Pablo II a España'. (31 octubre a 9 noviembre 1982).
* Mundo Cristiano. 'Juan Pablo II en España. 10 días inolvidables'. 

Font: 'Un Papa valencianista', per P. Ferré i Martínez. (DV, 21.10.2003).

Joan Pau II

lunes, 2 de mayo de 2016

54-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Voler conservar el llenguage ab les mateixes formes que tenien les paraules en los sigles XIV i XV es considerar com a morta esta llengua; lo qual es un error deplorable." (Lluís Fullana)

* Lluís Fullana i Mira (Benimarfull, 1871-Madrit, 1948). Catedràtic de Llengua i Lliteratura valencianes. Professor de francés. Estudià filosofia i teologia. Investigador històric i filològic. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Fon acadèmic de la RAE en representació de la Llengua Valenciana i publicà moltes obres sobre nostra llengua.

Filologia valenciana

viernes, 29 de abril de 2016

13-Notes històriques

"Si los mallorquines no quieren que se diga 'catalán' a su lengua, están en su pleno derecho; cada pueblo tiene su propio poder."

Font: XVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románicas. Palma de Mallorca, 1980.

* Manuel Criado de Val (Rebollosa de Hita, Guadalajara, 1917-Madrid, 2015). Escritor, historiador y filólogo.

Manuel Criado de Val

lunes, 25 de abril de 2016

53-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Asimismo, los modos de hablar usados en España son españoles, y no de otra manera pueden considerarse las modalidades galaica, portuguesa, asturiana, leonesa, catalana, valenciana, murciana, baleárico y castellana;..." 

Font: Enciclopedia Universal Ilustrada. Editorial Espasa (Barcelona). (Artículo España, Tomo 21, Pág. 413). La obra principal se publicó entre 1908 y 1930 (72 tomos).

Enciclopedia

viernes, 22 de abril de 2016

12-Notes històriques

Els peirons o creus de terme. 

"El haber estado realizando mi labor docente por tierras aragonesas durante bastantes años, por una parte, y por otra la lectura actualmente de algunos libros y revistas de fiestas de los pueblos del Maestrazgo me llevan a las siguientes informaciones: 1) Leemos: 'els peirons' son un símbolo del Maestrazgo. Hay documentos en los que se puede leer 'per a fer un peyro en el cami'. 'Peyrons' es el nombre que se dió en el histórico Maestrazgo a 'les creus de terme'. 'Peyra' en aragonés es 'piedra' y es palabra que ya la encontramos en 'els Establiments' de Jaca, de 1100, confirmados posteriormente por Jaime I. 'Peyrons' todavía hoy es 'pilar de piedra colocado a orillas de caminos con alguna imágen sagrada', en aragonés'."

Font: Francisco Lliso Genovés. 'Antes y después de la conquista de Valencia' (Valéncia, 1991).

Creu de terme

lunes, 18 de abril de 2016

52-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana."   (Traducció de la Bíblia de Bonifaci Ferrer. 1478).

* Fra Bonifaci Ferrer (Valéncia, 1350-1417), frare dominic, germà de Sant Vicent Ferrer. Fra Bonifaci Ferrer, cartuix prior de la Cartuixa de Porta-Coeli en el Regne de Valéncia, traduí la Bíblia de llengua llatina a nostra Llengua Valenciana. Existix una fulla d´esta Bíblia en l´Hispanic Society de Nova York, precisament la que diu que la traducció s´ha fet a la Llengua Valenciana.

Bíblia Bonifaci Ferrer

viernes, 15 de abril de 2016

51-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

'... el valencià naixqué i es desenrollà en el Regne de Valencia...' 

'... el valenciano nació y se desarrolló en el Reino de Valencia...'

* José Alemany i Bolufer (Cullera, 1866-Madrid, 1934). Filòlec. Doctor en Filosofia i Lletres. Professor i Catedràtic de Grec. Acadèmic de la Real Acadèmia de l´Història i de la R.A.E. Publicà diversos llibres.

José Alemany i Bolufer

lunes, 11 de abril de 2016

50-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Y no está exenta de alcance político la rectificación que se ha hecho en las definiciones del catalán, valenciano, mallorquín y balear, con el fin de ajustarlas a las exigencias de la lingüística moderna, dando de paso espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regiones. Del valenciano, por ejemplo, se decía "dialecto de los valencianos". Ahora se le reconoce categoría de lengua y se añade que es la hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia." 

Julio Casares, 1959.

* Julio Casares Sánchez (Granada, 1877-Madrid, 1964). Filòlec i Secretari perpetu de la RAE.

Julio Casares

viernes, 8 de abril de 2016

49-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"De estas Cortes de 1261 data la traducción general de los Fueros del latín al valenciano... Dicho texto latino, que contiene una serie de palabras en romance, las contiene en romance valenciano, ya que incluso algunas de las empleadas lo son en fueros que se remiten a la costumbre en tiempo de los moros, lo que lógicamente presupone que tales palabras ya eran usuales en Valencia antes de la reconquista..." (Simó Santonja. 1975).

* Vicent Lluïs Simó Santonja (Alcoy, 1932-Valéncia, 2014). Doctor en Dret, Catedràtic, investigador, escritor i articuliste. Fon Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha publicat més de 80 llibres, 30 d´ells sobre temàtica valenciana.

Simó Santonja

lunes, 4 de abril de 2016

11-Notes històriques

"Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo [...] La supremacía de Barcelona puede que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja."

Font: Lluïs Aracil (Las Provincias, 25.4.1997).

* Lluís Vicent Aracil i Boned (Valéncia, 1941). Sociollingüíste. Llicenciat en Dret.

domingo, 3 de abril de 2016

¿Qué s'amaga en la paraula "marenia"? // ¿Qué se esconde en la palabra "marenia"?

Tal volta esta publicació siga un poc diferent al restant de les que hem estat fent, pero ¿i per qué no?.

Vorem com les coses, encara que se nos donen com a absurdes, com sense importància, tenen sempre un per qué i esta no anava a ser manco.

En estos dies ixqué una notícia que molts l'agarraren com un chiste, com una cosa sense trellat, producte dels deliris dels independentistes, pero no és aixina, tot té un per qué i anem a vore'l.

Ací vos deixem l'enllaç:

Lo primer que n'hi ha que fer és preguntar-se ¿per qué?.

Passem a entendre esta paraula, "marenia".

En primer lloc la dividirem en dos parts (maren-ia):

Maren:
  • És el lexema de la paraula, el radical al qual se podran afegir uns afixos, en este cas l'afix és un sufix (-ia).
  • Prové del llatí "mare, is, n" i el seu significat és mar

-ia: 
  • És eixe afix que s'afig al radical que per anar a final de paraula rep el nom de sufix.
  • Este sufix vol dir colectivitat, reunió, és dir, conjunt de mars, reunió de mars.
Pregunta que nos podem fer ¿i qué vol dir tot açò?

Ara nos ficarem en el lloc dels independentistes que volen que el Cap i Casal canvie ad este nom i per extensió tota la Comunitat Valenciana (Històric Regne de Valéncia).

Si nos fixem un poc, els independentistes catalans al Mar Mediterràneu (Mare Nostrum en llatí) ya l'han batejat com a "mar català", per lo tant, si "marenia" fa referència al conjunt de mars, d'aigües, no és molt difícil entendre el per qué del canvi.

Com be diu la publicació del "Saqueo Catalán" este canvi de nom és per a crear consens, en atres paraules:

Unió de terres que compartixen un mateix mar

Esta notícia ¿serà certa o no?, no ho sabem, pero deveu de tindre clar que ells no donen un pas en fals, tot està més que estudiat i sino és eixe nom serà un atre, pero sempre n'hi haurà una explicació llògica darrere, sempre.

N'hi ha un refrany que diu: Si diuen bou per lo manco vaca és.

Si nos canvien el nom nos deixen sense res, tot el passat borrat tan sols en cinc lletres i sino tenim passat nos donaran un, el que ells vullguen i si és el que ells vullguen ¿penseu que nos tindran en conte, nos defendran? ¿no serà acàs que ho faran tan sols en el seu benefici?

Recordeu: La mentira té les cames molt curtes.

¡¡¡ VIXCA LO REGNE DE VALÉNCIA !!!

¡¡¡ VIXCA ALACANT !!!
¡¡¡ VIXCA CASTELLÓ !!!
¡¡¡ VIXCA VALÉNCIA!!!



Tal vez esta publicación sea un poco diferente al resto de las que hemos estado haciendo, pero ¿y por qué no?.


Veremos como las cosas, aunque se nos de como absurdas, como sin importancia, tienen siempre un por qué y esta no iba a ser menos.

En estos días salió una noticia que muchos la vieron como un chiste, como una cosa sin sentido, producto de los delirios de los independentistas, pero no es así, todo tiene un por qué y vamos a verlo.

Aquí os dejamos el enlace:

Lo primero que hay que hacer es preguntarse ¿por qué?.


Pasemos a entender esta palabra, "marenia".

En primer lugar la dividiremos en dos partes (maren-ia):

Maren:
  • Es el lexema de la palabra, el radical al cual se podrán añadir unos afijos, en este caso el afijo es un sufijo (-ia).
  • Proviene del llatín "mare, is, n", y su significado es mar

-ia: 
  • Es ese afijo que se añade al radical que por ir a final de palabra recibe el nombre de sufijo.
  • Este sufijo quiere decir colectivitad, reunión, es decir, conjunto de mares, reunión de mares.
Pregunta que nos podemos hacer ¿y qué quiere decir todo esto?

Ahora nos pondremos en el lugar de los independentistas que quieren que la ciudad de Valencia cambie de nombre y por extensión toda la Comunidad Valenciana (Histórico Reino de Valencia)


Si nos fijamos un poco, los independentistas catalanes al Mar Mediterráneo (Mare Nostrum en latín) ya lo han bautizado como "mar catalán", por lo tanto, si "marenia" hace referencia al conjunto de mares, de aguas, no es muy difícil entender el por qué del cambio.

Como bien dice la publicación del Saqueo Catalán, este cambio de nombre es para crear consenso, en otras palabras:

Unión de tierras que comparten un mismo mar

Esta noticia ¿será cierta o no?, no lo sabemos, pero debéis tener claro que ellos no dan un paso en falso, todo está más que estudiado y sino es ese nombre será otro, pero siempre habrá una explicación lógica detrás, siempre

Hay un refrán que dice: Si dicen toro por lo menos vaca es.

Si nos cambian el nombre nos dejan sin nada, todo el pasado borrado tan solo en cinco letras y sino tenemos pasado nos darán uno, el que ellos quieran y si es el que ellos quieran ¿pensáis que nos tendrán en cuenta, nos defenderán? ¿no será acaso que lo harán tan solo en su beneficio?

Recordad: La mentira tiene las piernas muy cortas.

¡¡¡ VIVA EL REINO DE VALENCIA !!!

¡¡¡ VIVA ALICANTE !!!
¡¡¡ VIVA CASTELLÓN !!!
¡¡¡ VIVA VALENCIA!!!

viernes, 1 de abril de 2016

48-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

'El millor filòlec català del segle XX defengué l´Idioma Valencià'

Font: J. Ferrer (Valéncia Hui, 25.3.2007)

* Manuel de Montoliu i Togores (Barcelona, 1877-1961).


lunes, 28 de marzo de 2016

47-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El nom de nostra llengua es 'Llengua Valenciana' i no n´hi ha atra definició científica."

"El nombre de nuestra lengua es 'Lengua Valenciana' y no hay otra definición científica."

Font: Lluís Aracil (Las Provincias, 25.4.1997).

* Lluís Vicent Aracil i Boned (Valéncia, 1941). Sociollingüíste. Llicenciat en Dret.

Lluís Vicent Aracil i Boned

viernes, 25 de marzo de 2016

46-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

'Subsistix a Espanya no sols la diversitat de lleis sino també d´idiomes. Es parla encara en gallec, en bable, en vasc, en català, en mallorquí i en valencià.' 

‘Subsiste en España no sólo la diversidad de leyes sino también de idiomas. Se habla todavía en gallego, en bable, en vasco, en catalán, en mallorquín y en valenciano.’

* Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824-Madrit, 1901). Doctor en Dret. Polític, professor, juriste, filòsof i escritor. Fon president de la I República (1873).

Francesc Pi i Margall

lunes, 21 de marzo de 2016

45-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Permitiu que, atra vòlta, vos dedique dos paraules d´agraïment al posar fi a l´impressió d´este Treball, encaminat tot ell a favorir i facilitar l´ensenyança de nòstra Llengua Valenciana; puix sou vos l´inspirador d´ell i sou protector, baix tots els seus esguarts; podentse i deventse dir que per vos i rònegament per vòstra grandea de sentiments i per vòstre sempre viu i jamai esmortit entusiasme a favor d´esta llengua, tantes vòltes engrandida i santificada per aquell estòl d´insignes valencians que ompliren d´honor i glòria la seua patria, ixen huí a la llum estos Temes práctics, per a que s´en puguen aprofitar tots els que senten encara bullir en lo seu pit l´amor per l´Història, per les costums i per la passada grandea del seu antic Realme."

Font: El pare Fullana, en la seua obra 'Temes práctics per a l´ensenyança de la Llengua Valenciana' (1926), en l´agraïment al patrici castellonenc, Gaetà Huguet i Breva.

* Lluis Fullana i Mira (Benimarfull, 1871-Madrit, 1948). Catedràtic de Llengua i Lliteratura valencianes. Professor de francés. Estudià filosofia i teologia. Investigador històric i filològic. Coneixia llatí, grec, francés, italià, anglés... Fon acadèmic de la RAE en representació de la Llengua Valenciana i publicà moltes obres sobre la Llengua Valenciana.

Lluis Fullana i Mira

viernes, 18 de marzo de 2016

10-Notes històriques

Aclarim conceptes:

"Por ejemplo, la expresión 'País Valenciano', que ahora empieza a ponerse de moda ¿Cuándo se ha dicho así? ¿Cuándo han dicho los valencianos, ni en español ni en valenciano tal cosa? 'País Valenciano' no es más que un calco de 'País Vasco', y este nombre a su vez es traducción del francés 'Pays Basque'. La palabra 'país' es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después, y nunca se ha aplicado a Valencia cuando esta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho." 

Font: 'Consideración sobre Cataluña' (Barcelona, 1966). Julián Marías. 

* Julián Marías Aguilera (Valladolid, 1914-Madrid, 2005). Doctor en Filosofía.

Julián Marías

lunes, 14 de marzo de 2016

44-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Considerades estes precisions, no es pot deduir d´eixos texts que presenta S.G., ni la generalisacio ni l´acceptacio de la paraula catalanesc, ni més tenint present que es referix a un parlar en formacio, al qual cadascu li dona el nom del seu pais.
Quan es va normalisar, quan es va fer lliteraria, en el seu sigle d´or, tots la proclamen Llengua Valenciana."

Nota: S.G., vol dir Sanchis Guarner.

Font: "Pomell de Valencianitat" (Alacant, 1987), per Josep Boronat Gisbert.

* Josep Boronat i Gisbert (Alcoy, 1922-Valéncia, 2002). Estudià Magisteri, Filosofia i Teologia en la Congregació Salessiana i Ciències Químiques en l'Universitat de Valéncia. Fon membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i del Consell Valencià de Cultura. Va pertanyer a la comissió mixta del billingüísme del govern preautonòmic a on defengué la llengua valenciana. Lo Rat Penat li concedí la Medalla del Centenari de dita institució l'any 1986.

viernes, 11 de marzo de 2016

43-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios."

* Salvador de Madariaga Rojo (La Corunya, 1886-Locarno, Suïssa, 1978). Historiador, escritor, editor i polític. Graduat en Ingenieria de Mines. Fon diputat i ministre.

Salvador de Madariaga

lunes, 7 de marzo de 2016

42-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Desde la Canaleja, el vagabundo ve el barrio del Mercado, en el que San Vicente Ferrer obró el milagro de que en Castilla se entendiera su valenciano..."

* Camilo José Cela Trulock (Padrón, La Corunya, 1916-Madrit, 2002). Escritor, novelistes i ensagiste. Acadèmic de la R.A.E. durant 45 anys. Premi Príncip d´Asturies de les Lletres l'any 1987, Nobel de Lliteratura l'any 1989 i Premi Cervantes l'any 1995. L'any 1996 el rei Joan Carles I li otorgà el Marquesat d'Iria Flavia pels seus mèrits lliteraris.

Camilo José Cela

viernes, 4 de marzo de 2016

41-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"L'ortografia valenciana llegitima es l'ortografia valenciana, aço es, la de la nostra Academia de Cultura, i no la de l´Institut d´Estudis Catalans, disfrassada baix de l´eufemisme de 'les normes de Castello' o 'del 32'."

Font: "Les normes 'del 32' i l´unitat de la llengua", per D. Josep Mª Guinot. Conferència en lo Rat Penat, Valéncia, 1983.

* D. Josep Mª Guinot i Galàn (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre temàtica religiosa i llingüística.

Pare Guinot

miércoles, 2 de marzo de 2016

Teatre Valencià: Pascualo y Visanteta

Des de l'humiltat obrim per a tots vosatros una nova secció titulada Teatre Valencià i de que millor manera d'obrir esta secció que fer-lo en el gran En Chusep Bernat i Baldoví i en l'obra més important i coneguda com "Pascualo y Visenteta", escrita en 1861 i en Llengua Valenciana. Obra que dedicà a les llauradores de l'horta de Valéncia. En 1909 es fa una atra edició d'esta obra pel centenari de la seua mort.

Chusep Bernat i Baldoví
Una chicoteta bibiografia d'este gran autor:

Naixqué en Sueca, el 19 de març de 1809 i muigué en el Cap i Casal el 31 de decembre de 1864, una gran pèrdua i molt temprana, nos deixà als 55 anys, massa jove.

Estudià dret en l'Universitat de Valéncia i fon diputat a les Corts per Sueca, arribant a ser alcalde de la mateixa.

Escrigué moltes més obres que poquet a poquet anirem compartint-les en tots vosatros.

Foto de la casa a on muigué, situada en el Barri del Carmen enfront del Palau de la Generalitat Valenciana a on n'hi ha una placa pel centenari de la seua mort.

Casa a on muigué
Placa en la casa pel centenari de la seua mort













Portada de l'obra en 1861 impresa a càrrec de F. Campos, en la plaça de Ribot, nº 7 duplicat en Valéncia.

Portada de 1861
Pascualo y Visanteta

Enllaç per a baixar-se l'obra completa de 1861:

Com hem comentat al principi, en 1909 en memòria del centenari de la seua mort, se tornà a publicar.

Portada de 1909


Enllaç per abaixar-se l'obra de 1909:
https://onedrive.live.com/redir?resid=421CB9068D129650!249&authkey=!AItDDYGH49-1nDI&ithint=file%2cpdf

Podeu seguir-nos per:

Twitter
Facebook