90-Notes històriques

"La resistencia que el pueblo valenciano opone al proceso de catalanización a que está sometido, es prueba incontrovertible de su condición de lengua, si no lo fuera, no opondría resistencia. Esto debería hacer pensar un poco a los 'científicos' que de ello se ocupan. Es la única lengua en Europa que desde la etapa Hitleriana y su secuela yugoslava está sometida a un proceso de absorción que tiene además muy definidas tonalidades de uso externo. Me refiero claro está a la identificación lengua-cultura y sus implicaciones políticas... La literatura valenciana la crean unos hombres arraigados en su tierra y con plena consciencia de su valencianidad, y la crean con su propio idioma, con el que hablan en sus relaciones mercantiles y amorosas, en el diario bregar o en la vida entrañable de la familia y en la oficial con sus autoridades... Es una literatura que sale del vivir y del sentir inalienable de los valencianos y es, por tanto, se especule cuanto se quiera, incontrovertible y clamorosamente valenciana."

* Josep Àngels Castelló (Valéncia, 1930-2011). Doctor de l´Universitat de Valéncia. Fon 18 anys professor en diverses universitats dels Estats Units, Cap del departament d´Estudis Hispànics de l´Universitat de Florida (EE.UU.). Autor del llibre: 'Fundamentación metodológica de la Lengua Valenciana'.

En Josep Àngels Castelló

175-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana.

De les harges al romanç valencià.

Els primers indicis del romanç valencià s´evidencien en les Harges [Jarchas] del sigle XI, per eixemple les del senyor de Morvedre datades en el 1085, les de Ibn Al-Dani de Denia o les datades en el 1121 de Ibn Rudaym de Bocairent. Els mossaraps usaren el llati en els llibres i escrits; pero en l´us diari parlaven una llengua romanç que no s´escrivia pero era d´us general en els sigles IX i X, no sols entre mossaraps i judeus, sino entre musulmans de totes las classes socials. Un dels testimonis mes clarificadors fon el de Ibn Sida, mort en Denia en el 1066, que nos deixà plasmada la situacio llingüistica de sa epoca, el sigle XI, en un par de frases:

'¿Com no he de fer-les – si escric en temps tan alluntats de quan l´arap es parlava en purea – i tenint que conviure familiarment en persones que parlen romanç?'

SIGLE XI

[1100] Ibn al-Labbana de Denia compon harges [Jarchas] en romanç valencià i diu: ‘yâ qoragonî ke keres bon amar, mio al-furâr …’.

[1100] Abadía Ben Abderraham, naixcut en Valencia, fon l´escritor mes ilustre i de mes talent, s´expresava en romanç [romance].

[1106] Ibn Buclarix en la seua obra “Almostaini” (diccionari romanç valencià-romanç saragossà) diferencia els dos romanç : ‘parthal’ (pardal), ‘letuga’ (lletuga), ‘lop’ (llop), ‘formache’ (formage), ‘lebre’ (llebre), ...

[1121] Abu Bakú Mamad de Bocairent recollix la seua harja en romanç: ‘No me tanques, no, cara danyosa,¡basta!, a tot home refuse’.

[1121] Abu Bakr Mamad de Bocairent, qui al parlar de les “Harges”, diu utilisar la ‘llengua cristiana (romanç valencià)’ que es el seu mig d´expressio: ‘Ke fareyo’o ke serad de mibe? Non te tolagas de mibe’.

[1133] Abadía Ben Soliman, escritor universal valencià, nos deixà en romanç: “Anals Valencians”.

[1149] Document firmat per Ibn Mardanis, (el famos Rei Llop, d´orige mossarap, naixcut en Peníscola en 1124 que aplegà a ser rei de tota la zona oriental del al-Andalus), en el que firma un tractat en romanç pla ab les republiques de Pisa i Génova en el que oferia als ciutadans de dites republiques bany gratuit i un almodi per al comerç.

[1150] Ibn Lubbun, senyor de Morvedre compon la seua harja en romanç valencià: '¡Ay mamá, meu al habib, vay-se e no més tornarad. Gar, ¿qué faré yo, mamá?'

[1198] Aben Al Abbar, historiador i escritor naixcut en Valéncia, autor de diccionaris bibliografics continguts en els codics Escurialenses nº 1649, 1670, 1673, 1725,… trobem entre atres, les següents paraules del romanç valencià que parlava: ‘Boyathella’ (Boatella), ‘Bunyol’ (Bunyol), ‘monastir’ (monestir), ‘Alpwont’ (Alpont),…

Font: Idiomavalenciano.com i Valenciafreedom.com

Foto de Mª Teresa Puerto

89-Notes històriques.

"Sent el Consell Valencià de Cultura una entitat de caracter politic, els seus membres son nomenats pels partits politics, caria i carix d´atribucions per a dictaminar de llingüistica, puix les seues decisions estaran sempre contaminades del sectarisme politic. Per lo tant, qualsevol de les seues intervencions, estaran sempre qüestionades per falta de credibilitat.

Les universitats mes punteres del mon avançat (al contrari de la nostra) no gosen 'emitir dogmatics dictamens', ni posen anquilosats corses obsolets a les llengües modernes. El seu paper es investigar i elaborar bons diccionaris que incloguen el lexic del poble, la 'parla del poble', que evoluciona, envellix i es renova a la velocitat dels temps.

La moderna llingüistica transformacional, encapçalada pel guru americà Noam Chomsky, va en la direccio que marca tan prestigios sabi:

"La llengua no depen ni dels llingüistes ni dels politics, sino de la gent que l´usa"... "La diferència entre Llengua i dialecte està en que, darrere d´una llengua hi ha un eixercit i darrere d´un dialecte no".

No obstant, en contra dels criteris marcats per la Llingüistica Moderna, el 13 de juliol de 1998 el Consell Valencià de Cultura emet un dictamen sobre lo que se coneix com a 'el conflicte llingüistic valencià' i que fon aprovat en el vot favorable dels consellers proposts pel PP i PSOE.

El dictamen del CVC era l´anticip de la creacio del corset politic per a la Llengua Valenciana, dissenyat per a la seua assimilacio pel fabrià dialecte barceloni (catala modern). Un dialecte convertit en llengua pel seu poderos eixercit d´editors."

Font: '¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d´una llengua. Segles XIX y XX.', per Mª Teresa Puerto Ferrre (Valéncia, 2005).

Foto: Logo CVC.

"Màscara" poesia d'En Bernat Artola.

Un poquet de poesia del poeta de Castelló, Bernat Artola, un gran mestre.

Màscara

La filla del carboner

diu que festeja a un soldat

i és veritat,

puix n´he vist un pel carrer

tot mascarat.

Es veu que això del carbó

dóna prou per fer-se ric

i tenta el xic

aprofitar l´ocassió

per a un pessic.

Mes, com qui molt vol guanyar

fa sempre negoci brut,

s´ha convençut

de que s´ha de mascarar

o està perdut.

Puix mai no podrà l´Amor

fer negoci clar i net.

Com és xiquet

millor va per la brutor

si va nuet.

Font: 'A l´ombra del Campanar' poemes populars per Bernat Artola (Castelló, 1945).

* Bernat Artola i Tomàs (Castelló, 1904-Madrit, 1958), mestre, dibuixant, escritor i poeta.

Nota: Artola utilisa la Xe en xic i xiquet per les 'Bases ortografiques del 32' que eliminaren l'autèntica CH valenciana.

En Bernat Artola i Tomàs

86-Notes històriques

"Y es que, efectivamente, el problema de la Lengua Valenciana no es una cuestión científica, ni histórica, ni filológica, sino exclusivamente política. Nadie hasta hace cuatro días, se ha cuestionado la identidad de nuestro idioma valenciano, así lo reconocieron nuestros clásicos, lo ratificaron personajes como: Cervantes, Quevedo, Lope de Vega, Juan de Valdés, etc., y catalanes que tuvieron que escribir sus obras en lengua valenciana, porque era la más culta de su época, ya que el catalán se debatía en la nada: Eximenis, Bonlabi, Amiguet u Onofre Pou, por ejemplo.

Es una pena que la actual RAE trabaje al servicio de la mentira y de la manipulación. Pero más pena que tengamos que sufragar con los impuestos de todos los valencianos a la AVL, cuando hasta nuestro presidente Camps, sabe que es el auténtico Caballo de Troya de la lengua valenciana y la sustenta."

Font: 'Las tribulaciones de la RAE' per Joan Ignaci Culla.

http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=760&tit=Las+tribulaciones+de+la+RAE

* Joan Ignaci Culla Hernández (Valéncia, 1959) Escritor, articuliste, conferenciant i investigador. President de Renaixença Valencianista.

Joan Ignaci Culla Hernández

174-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

El Valencià no sols és llengua ara, sino que ho ha segut sempre, en totes les époques, des dels temps més antics, se prova pel testimoni no sols dels antics escritors valencians, que sabien molt be en quina llengua escrivien, sino per testimonis forasters de la màxima autoritat."

Font: 'En torn a la Llengua Valenciana', per D. Josep Mª Guinot i Galan, conferència oferida al Grup d´Acció Valencianista (GAV).

* D. Josep Mª Guinot i Galan (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre temàtica religiosa i llingüística.

Zona de los archivos adjuntos

Josep Mª Guinot i Galan

85-Notes històriques

Recordem...

'1982. Gran polemica en el Parlament de Madrit entre el Senador catala Joan Benet i el Senador valencià Manuel Broseta contra la feroç obstinacio catalanista d´impondre en l´Estatut d´Autonomia Valencià del terme 'catala' a la llengua parlada en el territori valencià. Broseta impedi la vergonyosa humillacio de sometre la Llengua Valenciana a l´infecte dialecte barceloní.

[...]

El Senador Broseta afirmà que el seu partit (UCD) aceptava en tristea, el nom de Comunitat Valenciana perque la que històricament nos corresponia era la de Regne de Valéncia. No obstant, el Senador socialiste alacantí Beviá seguí insultant als valencians utilisant el terme geogràfic de 'país valencià', barbarisme històric, inexistent en el repertori històric de Valéncia. 

La Comissió Constitucional del Senat dictaminà en favor de la denominació "Llengua Valenciana", tal i com consta en l´Estatut Valencià.' 

Font: '¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d´una llengua. Segles XIX y XX.', per Mª Teresa Puerto Ferrre (Valéncia, 2005). 

* Manuel Broseta i Pont (Banyeres de Mariola, 1932-Valéncia, 1992). Catedràtic de Dret Mercantil i polític.

Manuel Broseta i Pont

173-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

Hemeroteca

Carta al Director publicada en el periòdic "ABC", del dijous 7.2.1988, per Carmen Nacher de Valéncia. 

Lengua Valenciana.

Señor director: Acabo de hojear un libro de literatura que en el espacio dedicado a Jaime Roig dice: 'Escritor catalán, n. y m. en Valencia (1401-1478)... Es autor de una obra, escrita en catalán, que se considera de capital importancia: 'L´espill de les dones' o 'Llibre de les dones'.

No debía extrañarme nada en lo que a libros de texto se refiere, no obstante me ha causado asombro que en tan poco espacio haya tantos disparates:

Primero. Los nacidos en Valencia somos valencianos y nos sentimos orgullosos de ello y en la época de Jaime Roig el llamarse valenciano era timbre de gloria y respeto. 

Segundo. Espill, castellano espejo, catalán mirall. ¿Cómo iba el autor a titular su libro precisamente con una palabra de lengua valenciana si estaba escrito en catalán?

Tercero. Según datos históricos este libro fue denunciado a la Inquisición en 1792 y el Tribunal en junio de 1793 va dictaminando: Folio 2... adjunto libro impreso en idioma valenciano intitulado 'Llibre de les dones'. Folio 5... Remito a vuestra reverencia el adjunto libro impreso en idioma valenciano'.

Y finalmente... 'atendiendo, sin embargo, a que por su elevación de estilo y rareza es entendido y anda este libro en manos de muy pocos, se deja por ahora correr tanto por su antigüedad y alta estimación que goza entre los literatos, como para conservación del idioma valenciano'.

Foto: L´espill o Llibre de les dones de Jaume Roig (Valencia, principis del s. XV-Benimàmet, 1478). Mege i escritor.

Jaume Roig

Lo Libre de les Dones

84-Notes històriques

"La Confederación Catalano-aragonesa no existió nunca, eso es un invento de la historiografía del siglo pasado, con Bofarull." Los Reinos de la Corona de Aragón estaban separados, con parlamento propio. Ese tipo de denominaciones, anteponer lo catalán, la confederación, a la realidad Corona de Aragón, no responden a la realidad histórica y llevan a la confusión." 

Font: 1987. Gustavo Villapalos (Las Provincias, 10.12.1987). Entrevista feta per Baltasar Bueno.

* Gustavo Villapalos Salas (Madrit, 1949). Catedràtic d´Història del Dret i de les Institucions. Rector de l´Universitat Complutense de Madrit.

Gustavo Villapalos Salas

172-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

'A Pere Joan Porcar (1560-1629?) se debe el libro 'Coses evengudes en la ciutat y Regne de Valencia', conocido por el nombre de Dietari 1589-1628. De la lectura del libro se percibe su valencianismo, sobre todo al narrar determinados acontecimientos como por ejemplo, las alusiones a las Cortes de Monzón, celebradas en 1626, en las que se ponían sobre el tapete los intentos reformistas del conde-duque de Olivares.

El 25 de abril de 1612 moría Francés Jeroni Simó, ejemplar y virtuoso sacerdote. P. J. Porcar le evoca con respeto dedicándole una canción con este título: 'Cançó en alabança de mossén Francés Jeroni Simó en totes les llengües'. Las lenguas que figuran son las siguientes: Valencià, castellà, aragonés, català, mallorquí, portugués, biscaí, francés, negre, morisco. La alabanza cristaliza en tres versos en cada lengua.'

Font: ‘Pere Joan Porcar y la Lengua Valenciana. Libertad lingüística.’, per Lucio Izquierdo Izquierdo (Catedratic), (Las Provincias, 3.4.1990).

* Pere Joan Porcar (Valencia, 1560-1629). Religios i escritor. Capellà de Sant Martí. El Dietari es conserva en manuscrit en la Biblioteca Nacional d´Espanya.

Dietari 1589-1628
per Pere Joan Porcar

83-Notes històriques

"Desde cualquier punto de vista que se vea, Valencia tuvo una identidad sumamente profunda, consolidada, que es lo que le permitió, y a pesar de la Guerra de Sucesión que abolió el régimen foral, que existiera una conciencia de comunidad. El reino, la denominación regne, que aún se conserva, hizo conservar esa realidad propia de Valencia. 

[...]

El término país es un galicismo, mal traducido, que en origen aplica sólo el hecho geográfico, montes, valles, ríos, pero no referido a una comunidad cultural, social, política o económica. Es falso, como el silogismo de hablamos una misma lengua, tenemos una cultura en común luego somos una misma nación. Es un silogismo forzado." 

Font: 1987. Gustavo Villapalos (Las Provincias, 10.12.1987). Entrevista feta per Baltasar Bueno.

* Gustavo Villapalos Salas (Madrit, 1949). Catedràtic d´Història del Dret i de les Institucions. Rector de l´Universitat Complutense de Madrit.

Gustavo Villapalos Salas

171-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Insisto en la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, una absorción del segundo por el primero."

1928. Alemany. Acadèmic que contestà a Fullana en el seu ingrés en la RAE, en representació de la Llengua Valenciana. Discurs de contestació a Fullana, 1928.

* José Alemany i Bolufer (Cullera, 1866-Madrit, 1934). Filòlec. Doctor en Filosofia i Lletres. Professor i Catedràtic de Grec. Acadèmic de la Real Acadèmia de l´Història i de la RAE. Publicà diversos llibres.

José Alemany i Bolufer

En Vicente Blasco Ibáñez, simplement

En Vicente Blasco Ibáñez, poc hi ha que contar d'este home tan sumament peculiar.

Hui, 28 de giner de 2020 fa 92 anys que l'ànima d'este gran home mamprengué el seu vol a l'eterna llibertat.

Fon un "poquet" rebel, tant quan era un chicon com en la seua época jove, de fet mai deixà de ser-lo fins que li aplegà el dia en el qual s'anà a descansar sa ànima allà a on cada u es guanya el lloc pel pas d'esta vida.

Des de molt jovenet ya sabé com era una presó, també conegué que és ser perseguit per dir lo que u pensa sense tindre que estar acollit a lo que manen els de dalt, tot açò i el seu caràcter feu que fora l'home que tant l'admiraven en el seu temps com ara mateix i per sempre. Hi ha persones que no moren mai, En Vicente, és una d'elles.

Orgullosos estem els que amem esta terra per haver tingut com a germà al nostre benvolgut Vicente. Esta terra, este Regne, no seria lo mateix sense ell.

Volem agrair-li tot lo que feu i inclús ara, encara, que sin haver-lo conegut el recordem i el trobem a faltar com si fora eixe familar, eixe amic, eixe germà que fa uns dies nos deixà, encara nos servix como eixemple a seguir i a deprendre a defendre esta nostra terra.

Moltes gràcies Vicente.

"Vullc descansar en el més modest cementeri valencià,

junt al "mare nostrum" que omplí d'ideal el meu esperit;

vullc que el meu cos es confonga en esta terra de Valéncia,

que és l'amor de tots els meus amors."

Discurs pronunciat en el Cabanyal (Valéncia) el 17 de maig de 1921

Retrat d'En Vicente Blasco Ibáñez pintat per J. Sorolla
The Hispanic Society of America. New York

Font de la foto: "Vicente Blasco Ibáñez" de J. L. Leon Roca (1967)

82-Notes històriques

"En el Atlas lingüístico de Sanchis Guarner ningún encuestado dijo hablar catalán"

"En el Atlas lingüístico de Sanchis Guarner, todos los encuestados al sur del Cenia contestaron que hablaban valenciano, ninguno dijo que hablaba catalán. Entre el catalán y el valenciano existen zonas de tránsito, tierras de nadie y una de estas zonas es Vinaroz. Un hablante medio e incontaminado de Vinaroz le dirá que habla valenciano, aunque lo que dice se parezca mucho a la forma de hablar de San Carlos de la Rápita."

Font: Entrevista a Lleopolt Peñarroja feta per Pepe Gozalvez (Las Provincias, 28.11.1985). 

* Lleopolt Peñarroja i Torrejón (Vall d´Uxó, 1954). Llicenciat en Filosofia i Lletres, Doctor en Història, Catedràtic de Llengua i Lliteratura Espanyola i Acadèmic de la RACV. És membre de la Societat Espanyola de Llingüística. Exmembre del Consell Valencià de Cultura (CVC).

Lleopolt Peñarroja i Torrejón

170-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"No perque nostra Llengua Valenciana està hui arrimada, puix a penes s´escriu en ella, ham de pensar que es roïn. Pero com ho conten els documents, mai el poble valencià, en sa gran majoria ha deixat de parlar el seu idioma. Donem ara una ràpida ullada al document, per a coneixer l´estat de la llengua per aquells dies..."

Font: 'Tratat de adages y refranys valencians y practica pera escriure ab perfeccio la llengua valenciana', per Carles Ros, 1736.

*  Carles Ros i Hebrera (Valéncia, 1703 - 1773) fon un notari que es dedicà a defendre i promoure la llengua valenciana. Està considerat com un dels precursors del renaiximent lliterari valencià, la Renaixença valenciana.

"Tractat de Adages y refranys valencians"
per Carles Ros i Hebrera

81-Notes històriques

"Se ha venido aceptando que Jaime I -en una apacible reunión que tuviera en Alcañiz con Hugo de Fullalquer y don Blasco de Aragón- se avino a las sugerencias de ambos en bajar a la conquista de las tierras del sayyid almohade de Valencia Abu Sa´id pero admitimos que si, para algunos, en aquel momento, el monarca no tenía idea cabal del destino de las nuevas tierras que pudiera conquistar, es bien cierto que nos debe constar que jamás pensó incorporarlas al reino de Aragón o al Condado de Barcelona."

Font: 'Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana', per Francisco A. Roca Traver (Valencia, 2008).

* Francisco A. Roca Traver (Torreblanca, 1921). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Membre de la Societat Castellonenca de Cultura. Acadèmic de la Real Acadèmia de l´Història i de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Francisco A. Roca Traver

80-Notes històriques

"Ciertamente los elementos étnicos que integraban la población valenciana en la época anterior y posterior a Jaime I eran muy heterogéneos. En efecto, había moros -utilizamos este vocablo en su acepción amplia apuntando aquellos que profesaban la fe musulmana-; había descendientes de los pobladores hispano-romano-visigodos que se habían convertido al mahometismo, y que son conocidos por muladíes; había judíos fieles a su fe; otros, que eran descendientes de la población premusulmana que habían conservado su religión cristiana, conocidos por mozárabes. Y tras la conquista se mezclaron con las razas precedentes los aragones..., catalanes..., y otros pueblos hispanos. De entre los conquistadores, los aragoneses fueron los que en mayor número se quedaron en Valencia."

Font: 'Los pobladores del Regnum Valentiae', per Juan Ferrando Badía (Las Provincias, 12.9.1987).

* Juan Ferrando Badía (Foyos, 1926-Valéncia, 2007). Catedràtic Emèrit de Dret Constitucional i Ciència Política. Universitat 'Rey Juan Carlos' (Madrit). Doctor Honoris Causa.

Juan Ferrando Badía

169-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El catalán y el valenciano son idiomas hermanos pero distintos... Cada uno representa la cultura de dos pueblos diferentes... Cataluña no es la madre de Valencia."

Font: Luis Racionero (Las Provincias, 28.8.1987). Entrevistat per Jesús S. Carrascosa. 

* Luis Racionero i Grau (Lleida, 1940). Intelectual, urbaniste, escritor i periodiste. Estudià Ingenieria i Ciències Econòmiques. Ha publicat diversos llibres.

Luis Racionero i Grau

79-Notes històriques

"En las rimas de éste... hay unas pocas en catalán. En catalán, ¿eh?, no en valenciano; en el catalán literario que restauraron Aribau y Rubio y Orts, no en el valenciano que se hablaba en la Valencia de Querol, no en la lengua de la casa de éste, no en aquella lengua de que el mismo poeta, en una de sus mejores poesías, en que canta a su Valencia, decía: Canción de amor en el materno idioma (...) Cuando Querol quiso cantar al amor... lo hizo en castellano y no en valenciano, y mucho menos en catalán (...) Cuando Cambó, el 'leader catalanista', fue a Valencia a una sociedad popular y se puso a hablar en ella en catalán, le silbaron sin dejarle continuar. No les hablaba en valenciano, sino en catalán."

Font: Unamuno, 1922. Citat en el llibre 'Historias del Idioma Valenciano', per Ricart Garcia Moya (Valencia, 2003). 

* Miguel de Unamuno Jugo (Bilbao, 1864-Salamanca, 1936). Escritor, filòsof i polític.

Zona de los archivos adjuntos

Miguel de Unamuno Jugo

168-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Vos presentem un llibre que considerem que és una joya. El llibre en qüestió es titula 'Nostre Idioma' i és un llibre de dibuixets, tipo còmic, a on explica de forma didàctica per als escolars l´història de la nostra llengua. M´imagine que la seua finalitat era ensenyar als escolars quina és la llengua que tenim i l´importància històrica de la mateixa, en temps en que la Llengua Valenciana encara era oficial.

Llibre: 'Nostre Idioma', per Pere Aguilar i Pascual (Valéncia, 1984).

Direcció i coordinació: Pilar Fuster i Matosas i Pere Aguilar i Pascual. Text i guió: Carles Recio i Alfaro. Assessor filològic: Emili Miedes i Bisbal. Dibuixos: Enric Calvo i Dolç. Coloració i maquetage: Tomas Ruiz i Olivares.

"Nostre Idioma"
per Pere Aguilar i Pascual

78-Notes històriques

"Estudis i treballs sobre clàssics valencians, teories sobre ciència i idioma o documents fonamentals sobre la nostra història són ignorats o amagats per qui més hauria de mostrar-los - Generalitat, Universitats, Mijos de comunicació... -. Em referixc a publicacions d´Artur Ahuir, Voro López, Alícia Palazón, Joan Costa, Enric Pallàs, Gómez Bayarri, Toni Fontelles, Lleopolt Penyarroja... tractant d´Ausias March, Roïç de Corella, la Bíblia valenciana, Joanot Martorell... ¿Fins a quan i quan mane qui?"

Font: 'Brots', per Aureli López (Valéncia, 2003). 

* Aureli López i Muñoz (Paterna, 1943). Escritor i Professor de Llengua Valenciana per Lo Rat Penat. President de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Acadèmic de la RACV. Vicepresident de l´Ateneu Cultural de Paterna. Premi Vinatea 1997. Premi 'Fadrí-D. Josep Mª Guinot a les lletres valencianes' 2012 de l´associació Cardona Vives de Castelló.

Aureli López i Muñoz

167-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"... Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la lengua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en el Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valencia, y era hijo de padres mozárabes..."

Font: 'España y el idioma español en sus primeros tiempos' (Pag. 86), per Menéndez Pidal.

* Ramón Menéndez Pidal (La Corunya, 1869-Madrit, 1968). Filòlec i historiador. Membre de la RAE.

Ramón Menéndez Pidal

77-Notes històriques

Al menos, a lo largo de los muchos siglos post-conquista, en esta tierra, aún autóctona y autónoma, singular y propia legalmente hasta la fecha, siempre se ha hablado de Corona de Aragón, no de Corona Catalano-Aragonesa, ni de conquista Catalano-Aragonesa, ni de Reyes Catalanes, como ahora predican los de la moda.

La noticia está ahí y debe alegrar a todos los que buscan la verdad histórica. Hay que investigarla y confirmarla, no descalificarla 'a priori'. Nadie tiene por qué ponerse nervioso, no hay que temer la verdad. Algunos se han puesto nerviosos, sobre todo los que defienden la paternidad catalana de Valencia, los que creen, poco menos, que aquí eramos sordomudos y tontitos cuando llegaron los caballeros catalanes a quitarnos las plumas de indios."

Font: 'Sobre la Valencia musulmana. Las 'sospechas' y el 'tocar de oido'', per Baltasar Bueno (Las Provincias, 6.12.1988).

Nota: Baltasar Bueno, comenta un artículo del profesor de Estudios Arabes e Islámicos de la Universidad de Valencia, Mikel Epalza, titulado 'Sospechosos textos árabes sobre Valencia'.

* Baltasar Bueno Tárrega (Foyos, 1949). Diplomat universitari de Relacions Laborals. Escritor i periodiste. Columniste de diversos diaris valencians.

Baltasar Bueno Tárrega

166-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d´acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants."

Font: Pròlec de l´autor del llibre 'El Crit de la llengua', Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.).

* Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1916-Torrella, 2006). Religiós i escritor. Estudià Filosofia i Teologia. Fon professor de Teologia. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha traduit al valencià els quatre evangelis i el missal romà, també ha fet un estudi sobre Sor Isabel de Villena, entre atres obres.

El Crit de la llengua

76-Notes històriques

"El Congreso de Vexilología terminó en polémica. Un investigador alicantino tuvo que defender nuestra bandera.

El investigador Ricardo García Moya, profesor en el Instituto de San Juan protagonizó el pasado fin de semana un curioso incidente durante el Congreso Nacional de Vexilología, al ser la única persona que definió la historia y tradición de la 'senyera' valenciana frente a los ataques de un ponente catalán, pese a que no había sido invitado al citado congreso. El alcalde de Alicante, nombrado presidente honorífico del congreso, abandonó la sesión rápidamente para no verse envuelto en el conflicto. 

Según relató ayer a Informacion Ricardo García Moya, 'Durante la intervención de un congresista catalán, titulada 'Valencia: una tradición infundada', se dijo que la actual bandera valenciana carece de tradición, que es un invento reciente y que su composición se debe a un arreglo político, pero que en realidad se trata de una copia de la bandera catalana, a la que se le ha añadido un poco de azul para diferenciarla, concluyendo su conferencia con unos términos un tanto despectivos hacia mí, simplemente porque quería rebatir en público sus afirmaciones'.

Del mismo modo, el investigador alicantino señala que cuando intentó con documentación convencer al conferenciante catalán de sus errores, éste no mostró el menor interés, 'lo que dice muy poco del carácter científico de un congreso nacional que intenta avanzar en el estudio de las banderas nacionales'. Incluso, en una conversación que se encuentra grabada, el conferenciante duda de la documentación histórica que podría rebatir sus argumentos, poniendo como ejemplo que porque en todos los libros se hable de Dios, él no tenía porqué creerlo, ya que nunca le había visto.

Hace unos meses, Ricardo García Moya descubrió en la Biblioteca Nacional de París un pergamino del siglo XV en el que aparece la senyera del Reyno de Valencia, con el azul y la corona como bandera de Estado. 

En la actualidad, el investigador alicantino prepara un libro sobre todas estas cuestiones que aparecerá dentro de unos meses."

Font: Diario Información, 9.12.1987. Citat en el llibre 'Judes Valentins', per J.P. Valencianos (Valencia, 1991, 3ª Ed.).

Nota: En 1993, Ricardo García Moya (Alacant, 1942), publica el "Tratado de la Real Señera. Señeras Valencianas y Pendones catalanes", libro que trata sobre la vexilología del Reino de Valencia y Condado de Cataluña.

Foto. Todocolección

Tratado de la Real Señera

165-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Negamos que la lengua valenciana sea catalán. Negamos el concepto de unidad de la lengua. Negamos y nos oponemos al monolitismo científico. Es evidente que entre el idioma catalán y el idioma valenciano existen elementos profundos comunes, pero es evidente que en la Comunidad Valenciana corresponde el derecho a recoger del pueblo y conformar su propia lengua. Me permito aconsejar la lectura atenta de las normas de Castelló, que se reconocen, asimismo, como provisionales en su contenido. De ellas se han separado instituciones culturales, lingüísticas, científicas de Cataluña y Valencia, y es perfectamente político y científicamente admisible, que una comunidad intente adecuar su ortografía y su fonética."

1982. Senador Broseta. La Comissió Constitucional del Senat dictaminà en favor de la denominació 'Llengua Valenciana', tal i com consta en l´Estatut d'Autonomia Valencià.

* Manuel Broseta i Pont (Banyeres de Mariola, 1932-Valéncia, 1992). Catedràtic de Dret Mercantil i polític.

Manuel Broseta i Pont

164-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

"Las lenguas valenciana y balear/mallorquina, son más de 300 años más antiguas que la catalana."

Font: Dámaso Alonso, 1981, president de la RAE (Las Provincias, 18.7.1981)

* Dámaso Alonso y Fernández de las Redondas (Madrit, 1898-1990). Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres. Catedràtic de Llengua i Lliteratura espanyola i Catedràtic de Filologia Romànica. Acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE).

Dámaso Alonso y Fernández de las Redondas

163-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

"El poble valencià no mereix tindre esta classe de polítics tan despreciables per inofensius, inoperants i descastats, que segurament, per no seguir la doctrina de Jesús, són incapaços de llançar als nous mercaders que estan malbaratant la nostra llengua, història i cultura en el "Temple" d´Espanya. 

Puix la llengua valenciana, que és oficial com la castellana, en el nostre Estatut d´Autonomia, en les demés autonomies i institucions nacionals l´han desterrat i, com un insult més, desapareix del mapa. Clar, que tot açò té un principi com totes les coses del món. ¿Quants catedràtics valencians han hagut en les universitats catalanes? Yo crec que cap. En canvi, en els anys 50/60, en l´Universitat de Valéncia hi havia cinc catedràtics catalans! A saber: Reglà, Tarradell, Giralt, Dolç i Ernest Lluch. Ells foren els que deixaren el camp sembrat i abonat, i gràcies als indolents, incapacitats i abandonats polítics valencians no els falta la collita de Bromera, Tres i Quatre i la Conselleria d´Educació, Cultura i Deport o l´Institució Alfons el Magnànim... 

I el poble seguix callant i contemplant la destrossa. Perque el càncer catalaniste, ya ha entrat també en les falles. Per això yo acuse, als militants de l´Opus del Govern, d´incúria, apatia, negligència, perea i falta de patriotisme. I, com yo no soc sant, no perdonaré mai la seua falsetat i sa total falta d'amor a sa mare Valéncia i a son maltractat poble."

Font: 'Yo acuse', per Anfós Ramon (Las Provincias, 12.9.2008).

* Anfós Ramon i Garcia (Valéncia, 1924-2014). Escritor, periodiste i poeta. Ha segut guardonat en molts premis, ha obtingut el Premi Nacional de Poesia. Fon vicepresident de Lo Rat Penat. Ha publicat diverses obres.

Anfós Ramon i Garcia

75-Notes històriques

"Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d´Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l´aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l´asta l´emblema personal de Pere II: el Drac, que a partir del segle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.

[...]

Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d´Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí."

Font: '¿Perqué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?', per Antoni Atienza. Historiador. Autor de 'La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians'.

Zona de los archivos adjuntos

Real Senyera

74-Notes històriques

"Ciertamente los elementos étnicos que integraban la población valenciana en la época anterior y posterior a Jaime I eran muy heterogéneos. En efecto, había moros -utilizamos este vocablo en su acepción amplia apuntando aquellos que profesaban la fe musulmana-; había descendientes de los pobladores hispano-romano-visigodos que se habían convertido al mahometismo, y que son conocidos por muladíes; había judíos fieles a su fe; otros, que eran descendientes de la población premusulmana que habían conservado su religión cristiana, conocidos por mozárabes. Y tras la conquista se mezclaron con las razas precedentes los aragones..., catalanes..., y otros pueblos hispanos. De entre los conquistadores, los aragoneses fueron los que en mayor número se quedaron en Valencia."

Font: 'Los pobladores del Regnum Valentiae', per Juan Ferrando Badía (Las Provincias, 12.9.1987).

* Juan Ferrando Badía (Foyos, 1926-Valéncia, 2007). Catedràtic Emèrit de Dret Constitucional i Ciència Política. Universitat 'Rey Juan Carlos' (Madrit). Doctor Honoris Causa.

Juan Ferrando Badía

162 - Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

"Lo que escuece al fascismo catalanero es que Canals testificara la existencia de frontera idiomática entre las Lenguas Valenciana y catalana en el lejano 1395; cuando no existía -según la inmersión- seccesionismo. La traducción ‘en Llengua Materna Valenciana’ fue encargada por Jaime de Aragón, obispo de Valencia, insatisfecho con la realizada ‘en llengua catalana’. Al trasladar el texto latino, Canals tuvo que buscar recursos lingüísticos de la Lengua Nacional Valenciana, algo que no ofrecía la caótica lengua catalana plagada de provenzalismos léxicos y arcaísmos sintácticos."

Font: ‘Curt de Saskatchewan’, per Ricart Garcia Moya (DV, 10.6.2001).

* Ricart Garcia Moya (Alacant, 1942), és professor de secundària i investigador valencià. Ha dedicat gran part de la seua vida a l´investigació de les relacions del poble valencià en atres regions veïnes, especialment Castella i Catalunya. Ha segut colaborador en diverses publicacions i articuliste en diversos periòdics (Diario Información, La Verdad, Las Provincias, ABC, Diario 16, Levante, Heraldo de Aragón, Diario de Valencia, etc...), a on per mig d´artículs ha anat donant a conéixer el resultat de sa llavor investigadora. Ha publicat diversos llibres.

Ricart Garcia Moya

Bernat Artola i Tomàs

Poesia

Un poquet de poesia del poeta de Castelló, Bernat Artola, un gran mestre.

Màscara

La filla del carboner

diu que festeja a un soldat

i és veritat,

puix n´he vist un pel carrer

tot mascarat.

Es veu que això del carbó 

dóna prou per fer-se ric

i tenta el xic

aprofitar l´ocassió

per a un pessic.

Mes, com qui molt vol guanyar

fa sempre negoci brut, 

s´ha convençut

de que s´ha de mascarar

o està perdut.

Puix mai no podrà l´Amor 

fer negoci clar i net.

Com és xiquet

millor va per la brutor

si va nuet. 

Font: 'A l´ombra del Campanar' poemes populars per Bernat Artola (Castelló, 1945).

* Bernat Artola i Tomàs (Castelló, 1904-Madrit, 1958), mestre, dibuixant, escritor i poeta.

Nota: Artola utilisa la Xe en xic i xiquet per les 'Bases ortografiques del 32' que eliminaren l´autèntica CH valenciana.

Bernat Artola i Tomàs

73-Notes històriques

Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya, declarà en el diari 'Las Provincias' (Dumenge, 13 de maig de 1979), que mai han existit els ficticis 'països catalans', ni la més falsa 'Catalunya Nort', que això és un invent molt modern, posterior als anys 1950. Declaració que torna a repetir, Josep Tarradellas, en una reunió que mantingué en Barcelona, junt a l´Unió de Periodistes Valencians (23 d´Octubre de 1979): 

'Mai han existit els 'països catalans', ni el català és la llengua mare de la Llengua Valenciana' 

* Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899-Barcelona, 1988). Polític. Marqués de Tarradellas. President de la Generalitat de Catalunya en l´exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat l´any 1980. Tarradellas era d´esquerres i catalanista, pero sempre defengué una Catalunya unida a Espanya.

Foto: Tarradellas i Adolfo Suárez.

Zona de los archivos adjuntos

Tarradellas i Adolfo Suárez

161 - Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

"Los idiomas del Reino de Valencia no son consecuencia determinante de la repoblación."

"La parla romanç fue la base fundamental en el desarrollo y consolidación de la lengua valenciana."

"El habla románica valenciana es mayoritariamente latín, con aportaciones de elementos íberos, celtas, fenicios, griegos, germánicos y arábigos."

Font: 'Gómez Bayarri leyó su tesis doctoral en Zaragoza', per Baltasar Bueno (Las Provincias, 11.11.1988).

* Jose Vte. Gómez Bayarri (Valéncia, 1948). Doctor en Història, Catedràtic en l´Institut 'Lluís Vives' de Valéncia, professor, escritor, articuliste i conferenciant. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Jose Vte. Gómez Bayarri

72-Notes històriques

"Sempre he cregut que s´ha de predicar en l´eixemple". Unes declaracions fetes en Setembre del 98 per J. L. Pérez Manglano asseguren que la divisió provincial ha fet més mal a Valéncia que la pèrdua dels Furs... Ara, Març de 2003, pot quallar un nou curs d´Història i Cultura Valencianes en el CEU Sant Pau d´a on ell és rector; en el cim de la raó, podria renàixer la Càtedra de Llengua Valenciana que regentà el Pare Fullana en l´Universitat Lliterària de Valéncia - el 27/01/1918 fon la primera lliçó en l´aula nº 7, assistint el Rector En Rafael Pastor González i gran quantitat de catedràtics i alumnes -... Sempre és temps d´aventar les cendres vives." 

* Aureli López i Muñoz (Paterna, 1943). Escritor i Professor de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat. President de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Acadèmic de la RACV. Vicepresident de l´Ateneu Cultural de Paterna. Premi Vinatea 1997. Premi 'Fadrí-D. Josep Mª Guinot a les lletres valencianes' 2012 de l´associació Cardona Vives de Castelló. VI Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana 2018.

Font: 'Brots', per Aureli López (Valencia, 2003).

Zona de los archivos adjuntos

Aureli López

71-Notes històriques.

"Si la quarta part dels autonomenats valencianistes actuaren en llògica conseqüència, els qui estan destruint-nos es dedicarien a fer pintades en us de les llibertats democràtiques, en lloc de manar."

Font: 'Brots', per Aureli López (Valéncia, 2003).

* Aureli López i Muñoz (Paterna, 1943). Escritor i Professor de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat. President de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Acadèmic de la RACV. Vicepresident de l´Ateneu Cultural de Paterna. Premi Vinatea 1997. Premi 'Fadrí-D. Josep Mª Guinot a les lletres valencianes' 2012 de l´associació Cardona Vives de Castello. Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana otorgat per AELLVA (VI edició, 2018).

Aureli López i Muñoz

Definicions

Algunes definicions de quant els àraps dominaven en la zona d´influència del regne moro de Valéncia, época molt important de la nostra història:

* Al-Andalus era el nom que els àraps li donaven a Espanya.

* La Xarquia era la zona conjunta dels regnes moros de Múrcia, Dénia, Eixativa (Xàtiva), Valéncia i Alpuente.

* Manlaka Balansiya, vol dir Regne de Valéncia.

* Els dien MULADIS als cristians convertits a l´Islam (religió de Mahoma).

* Els dien MOSSARAPS als cristians que vivien en zona àrap.

* Els dien MUDEIXARS als àraps que vivien en zona cristiana.

* Els dien MORISCS als moros que es quedaren despuix de la conquista cristiana.

Font: 'Els valencians som uns ignorants', per Enric Ramón.

Foto: Bíblia mossàrap (Codex Biblicus Legionensis), any 960 (s. X), representació de la vida social cristiana. Catedral de Lleó.

Bíblia mossàrap

160-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

Pàgina nº 48 del llibre "Sermo de la Conquista de la molt insigne, noble, leal, coronada ciutat de Valencia predicat en la Sancta Esglesia Metropolitana de dita ciutat a 9 de octubre, any 1666, dia del ...Invictissim Bisbe, y Martir Sant Donis", per lo R. Doctor Gaspar Blay Arbuxech, prebere de la Real Congregacio de Sanct Felip Neri de Valencia… Impres en Valencia per Geroni Vilagrasa, 1666. En el citat llibre se distinguix a la Llengua Valenciana com a idioma.

Sermó de la Conquista

70-Notes històriques

"Nosatres, els valencians, no volem res que no siga nostre. Pero per això mateix, no permetrem que ningú gose tocar ni apropiar-se de res de lo que nos pertany. Valéncia i el seu Regne no volen ser una atra cosa que això: Valéncia i res mes que Valéncia, es dir, la Pàtria dels Valencians."

Font: Josep Alminyana, 1981.

* Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1916-Torrella, 2006). Llicenciat en Filosofia i Teologia, religiós, professor i escritor. Membre de Lo Rat Penat i Amunt el Cor. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Traduí al valencià els quatre evangelis i el missal romà i feu un estudi sobre Sor Isabel de Villena, entre atres obres.

El crit de la Llengua