viernes, 15 de abril de 2016

51-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

'... el valencià naixqué i es desenrollà en el Regne de Valencia...' 

'... el valenciano nació y se desarrolló en el Reino de Valencia...'

* José Alemany i Bolufer (Cullera, 1866-Madrid, 1934). Filòlec. Doctor en Filosofia i Lletres. Professor i Catedràtic de Grec. Acadèmic de la Real Acadèmia de l´Història i de la R.A.E. Publicà diversos llibres.

José Alemany i Bolufer

lunes, 11 de abril de 2016

50-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Y no está exenta de alcance político la rectificación que se ha hecho en las definiciones del catalán, valenciano, mallorquín y balear, con el fin de ajustarlas a las exigencias de la lingüística moderna, dando de paso espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regiones. Del valenciano, por ejemplo, se decía "dialecto de los valencianos". Ahora se le reconoce categoría de lengua y se añade que es la hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia." 

Julio Casares, 1959.

* Julio Casares Sánchez (Granada, 1877-Madrid, 1964). Filòlec i Secretari perpetu de la RAE.

Julio Casares

viernes, 8 de abril de 2016

49-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"De estas Cortes de 1261 data la traducción general de los Fueros del latín al valenciano... Dicho texto latino, que contiene una serie de palabras en romance, las contiene en romance valenciano, ya que incluso algunas de las empleadas lo son en fueros que se remiten a la costumbre en tiempo de los moros, lo que lógicamente presupone que tales palabras ya eran usuales en Valencia antes de la reconquista..." (Simó Santonja. 1975).

* Vicent Lluïs Simó Santonja (Alcoy, 1932-Valéncia, 2014). Doctor en Dret, Catedràtic, investigador, escritor i articuliste. Fon Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha publicat més de 80 llibres, 30 d´ells sobre temàtica valenciana.

Simó Santonja

lunes, 4 de abril de 2016

11-Notes històriques

"Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo [...] La supremacía de Barcelona puede que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja."

Font: Lluïs Aracil (Las Provincias, 25.4.1997).

* Lluís Vicent Aracil i Boned (Valéncia, 1941). Sociollingüíste. Llicenciat en Dret.

domingo, 3 de abril de 2016

¿Qué s'amaga en la paraula "marenia"? // ¿Qué se esconde en la palabra "marenia"?

Tal volta esta publicació siga un poc diferent al restant de les que hem estat fent, pero ¿i per qué no?.

Vorem com les coses, encara que se nos donen com a absurdes, com sense importància, tenen sempre un per qué i esta no anava a ser manco.

En estos dies ixqué una notícia que molts l'agarraren com un chiste, com una cosa sense trellat, producte dels deliris dels independentistes, pero no és aixina, tot té un per qué i anem a vore'l.

Ací vos deixem l'enllaç:

Lo primer que n'hi ha que fer és preguntar-se ¿per qué?.

Passem a entendre esta paraula, "marenia".

En primer lloc la dividirem en dos parts (maren-ia):

Maren:
  • És el lexema de la paraula, el radical al qual se podran afegir uns afixos, en este cas l'afix és un sufix (-ia).
  • Prové del llatí "mare, is, n" i el seu significat és mar

-ia: 
  • És eixe afix que s'afig al radical que per anar a final de paraula rep el nom de sufix.
  • Este sufix vol dir colectivitat, reunió, és dir, conjunt de mars, reunió de mars.
Pregunta que nos podem fer ¿i qué vol dir tot açò?

Ara nos ficarem en el lloc dels independentistes que volen que el Cap i Casal canvie ad este nom i per extensió tota la Comunitat Valenciana (Històric Regne de Valéncia).

Si nos fixem un poc, els independentistes catalans al Mar Mediterràneu (Mare Nostrum en llatí) ya l'han batejat com a "mar català", per lo tant, si "marenia" fa referència al conjunt de mars, d'aigües, no és molt difícil entendre el per qué del canvi.

Com be diu la publicació del "Saqueo Catalán" este canvi de nom és per a crear consens, en atres paraules:

Unió de terres que compartixen un mateix mar

Esta notícia ¿serà certa o no?, no ho sabem, pero deveu de tindre clar que ells no donen un pas en fals, tot està més que estudiat i sino és eixe nom serà un atre, pero sempre n'hi haurà una explicació llògica darrere, sempre.

N'hi ha un refrany que diu: Si diuen bou per lo manco vaca és.

Si nos canvien el nom nos deixen sense res, tot el passat borrat tan sols en cinc lletres i sino tenim passat nos donaran un, el que ells vullguen i si és el que ells vullguen ¿penseu que nos tindran en conte, nos defendran? ¿no serà acàs que ho faran tan sols en el seu benefici?

Recordeu: La mentira té les cames molt curtes.

¡¡¡ VIXCA LO REGNE DE VALÉNCIA !!!

¡¡¡ VIXCA ALACANT !!!
¡¡¡ VIXCA CASTELLÓ !!!
¡¡¡ VIXCA VALÉNCIA!!!



Tal vez esta publicación sea un poco diferente al resto de las que hemos estado haciendo, pero ¿y por qué no?.


Veremos como las cosas, aunque se nos de como absurdas, como sin importancia, tienen siempre un por qué y esta no iba a ser menos.

En estos días salió una noticia que muchos la vieron como un chiste, como una cosa sin sentido, producto de los delirios de los independentistas, pero no es así, todo tiene un por qué y vamos a verlo.

Aquí os dejamos el enlace:

Lo primero que hay que hacer es preguntarse ¿por qué?.


Pasemos a entender esta palabra, "marenia".

En primer lugar la dividiremos en dos partes (maren-ia):

Maren:
  • Es el lexema de la palabra, el radical al cual se podrán añadir unos afijos, en este caso el afijo es un sufijo (-ia).
  • Proviene del llatín "mare, is, n", y su significado es mar

-ia: 
  • Es ese afijo que se añade al radical que por ir a final de palabra recibe el nombre de sufijo.
  • Este sufijo quiere decir colectivitad, reunión, es decir, conjunto de mares, reunión de mares.
Pregunta que nos podemos hacer ¿y qué quiere decir todo esto?

Ahora nos pondremos en el lugar de los independentistas que quieren que la ciudad de Valencia cambie de nombre y por extensión toda la Comunidad Valenciana (Histórico Reino de Valencia)


Si nos fijamos un poco, los independentistas catalanes al Mar Mediterráneo (Mare Nostrum en latín) ya lo han bautizado como "mar catalán", por lo tanto, si "marenia" hace referencia al conjunto de mares, de aguas, no es muy difícil entender el por qué del cambio.

Como bien dice la publicación del Saqueo Catalán, este cambio de nombre es para crear consenso, en otras palabras:

Unión de tierras que comparten un mismo mar

Esta noticia ¿será cierta o no?, no lo sabemos, pero debéis tener claro que ellos no dan un paso en falso, todo está más que estudiado y sino es ese nombre será otro, pero siempre habrá una explicación lógica detrás, siempre

Hay un refrán que dice: Si dicen toro por lo menos vaca es.

Si nos cambian el nombre nos dejan sin nada, todo el pasado borrado tan solo en cinco letras y sino tenemos pasado nos darán uno, el que ellos quieran y si es el que ellos quieran ¿pensáis que nos tendrán en cuenta, nos defenderán? ¿no será acaso que lo harán tan solo en su beneficio?

Recordad: La mentira tiene las piernas muy cortas.

¡¡¡ VIVA EL REINO DE VALENCIA !!!

¡¡¡ VIVA ALICANTE !!!
¡¡¡ VIVA CASTELLÓN !!!
¡¡¡ VIVA VALENCIA!!!

viernes, 1 de abril de 2016

48-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

'El millor filòlec català del segle XX defengué l´Idioma Valencià'

Font: J. Ferrer (Valéncia Hui, 25.3.2007)

* Manuel de Montoliu i Togores (Barcelona, 1877-1961).


lunes, 28 de marzo de 2016

47-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El nom de nostra llengua es 'Llengua Valenciana' i no n´hi ha atra definició científica."

"El nombre de nuestra lengua es 'Lengua Valenciana' y no hay otra definición científica."

Font: Lluís Aracil (Las Provincias, 25.4.1997).

* Lluís Vicent Aracil i Boned (Valéncia, 1941). Sociollingüíste. Llicenciat en Dret.

Lluís Vicent Aracil i Boned

viernes, 25 de marzo de 2016

46-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

'Subsistix a Espanya no sols la diversitat de lleis sino també d´idiomes. Es parla encara en gallec, en bable, en vasc, en català, en mallorquí i en valencià.' 

‘Subsiste en España no sólo la diversidad de leyes sino también de idiomas. Se habla todavía en gallego, en bable, en vasco, en catalán, en mallorquín y en valenciano.’

* Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824-Madrit, 1901). Doctor en Dret. Polític, professor, juriste, filòsof i escritor. Fon president de la I República (1873).

Francesc Pi i Margall

lunes, 21 de marzo de 2016

45-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Permitiu que, atra vòlta, vos dedique dos paraules d´agraïment al posar fi a l´impressió d´este Treball, encaminat tot ell a favorir i facilitar l´ensenyança de nòstra Llengua Valenciana; puix sou vos l´inspirador d´ell i sou protector, baix tots els seus esguarts; podentse i deventse dir que per vos i rònegament per vòstra grandea de sentiments i per vòstre sempre viu i jamai esmortit entusiasme a favor d´esta llengua, tantes vòltes engrandida i santificada per aquell estòl d´insignes valencians que ompliren d´honor i glòria la seua patria, ixen huí a la llum estos Temes práctics, per a que s´en puguen aprofitar tots els que senten encara bullir en lo seu pit l´amor per l´Història, per les costums i per la passada grandea del seu antic Realme."

Font: El pare Fullana, en la seua obra 'Temes práctics per a l´ensenyança de la Llengua Valenciana' (1926), en l´agraïment al patrici castellonenc, Gaetà Huguet i Breva.

* Lluis Fullana i Mira (Benimarfull, 1871-Madrit, 1948). Catedràtic de Llengua i Lliteratura valencianes. Professor de francés. Estudià filosofia i teologia. Investigador històric i filològic. Coneixia llatí, grec, francés, italià, anglés... Fon acadèmic de la RAE en representació de la Llengua Valenciana i publicà moltes obres sobre la Llengua Valenciana.

Lluis Fullana i Mira

viernes, 18 de marzo de 2016

10-Notes històriques

Aclarim conceptes:

"Por ejemplo, la expresión 'País Valenciano', que ahora empieza a ponerse de moda ¿Cuándo se ha dicho así? ¿Cuándo han dicho los valencianos, ni en español ni en valenciano tal cosa? 'País Valenciano' no es más que un calco de 'País Vasco', y este nombre a su vez es traducción del francés 'Pays Basque'. La palabra 'país' es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después, y nunca se ha aplicado a Valencia cuando esta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho." 

Font: 'Consideración sobre Cataluña' (Barcelona, 1966). Julián Marías. 

* Julián Marías Aguilera (Valladolid, 1914-Madrid, 2005). Doctor en Filosofía.

Julián Marías

lunes, 14 de marzo de 2016

44-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Considerades estes precisions, no es pot deduir d´eixos texts que presenta S.G., ni la generalisacio ni l´acceptacio de la paraula catalanesc, ni més tenint present que es referix a un parlar en formacio, al qual cadascu li dona el nom del seu pais.
Quan es va normalisar, quan es va fer lliteraria, en el seu sigle d´or, tots la proclamen Llengua Valenciana."

Nota: S.G., vol dir Sanchis Guarner.

Font: "Pomell de Valencianitat" (Alacant, 1987), per Josep Boronat Gisbert.

* Josep Boronat i Gisbert (Alcoy, 1922-Valéncia, 2002). Estudià Magisteri, Filosofia i Teologia en la Congregació Salessiana i Ciències Químiques en l'Universitat de Valéncia. Fon membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i del Consell Valencià de Cultura. Va pertanyer a la comissió mixta del billingüísme del govern preautonòmic a on defengué la llengua valenciana. Lo Rat Penat li concedí la Medalla del Centenari de dita institució l'any 1986.

viernes, 11 de marzo de 2016

43-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios."

* Salvador de Madariaga Rojo (La Corunya, 1886-Locarno, Suïssa, 1978). Historiador, escritor, editor i polític. Graduat en Ingenieria de Mines. Fon diputat i ministre.

Salvador de Madariaga

lunes, 7 de marzo de 2016

42-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Desde la Canaleja, el vagabundo ve el barrio del Mercado, en el que San Vicente Ferrer obró el milagro de que en Castilla se entendiera su valenciano..."

* Camilo José Cela Trulock (Padrón, La Corunya, 1916-Madrit, 2002). Escritor, novelistes i ensagiste. Acadèmic de la R.A.E. durant 45 anys. Premi Príncip d´Asturies de les Lletres l'any 1987, Nobel de Lliteratura l'any 1989 i Premi Cervantes l'any 1995. L'any 1996 el rei Joan Carles I li otorgà el Marquesat d'Iria Flavia pels seus mèrits lliteraris.

Camilo José Cela

viernes, 4 de marzo de 2016

41-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"L'ortografia valenciana llegitima es l'ortografia valenciana, aço es, la de la nostra Academia de Cultura, i no la de l´Institut d´Estudis Catalans, disfrassada baix de l´eufemisme de 'les normes de Castello' o 'del 32'."

Font: "Les normes 'del 32' i l´unitat de la llengua", per D. Josep Mª Guinot. Conferència en lo Rat Penat, Valéncia, 1983.

* D. Josep Mª Guinot i Galàn (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre temàtica religiosa i llingüística.

Pare Guinot

miércoles, 2 de marzo de 2016

Teatre Valencià: Pascualo y Visanteta

Des de l'humiltat obrim per a tots vosatros una nova secció titulada Teatre Valencià i de que millor manera d'obrir esta secció que fer-lo en el gran En Chusep Bernat i Baldoví i en l'obra més important i coneguda com "Pascualo y Visenteta", escrita en 1861 i en Llengua Valenciana. Obra que dedicà a les llauradores de l'horta de Valéncia. En 1909 es fa una atra edició d'esta obra pel centenari de la seua mort.

Chusep Bernat i Baldoví
Una chicoteta bibiografia d'este gran autor:

Naixqué en Sueca, el 19 de març de 1809 i muigué en el Cap i Casal el 31 de decembre de 1864, una gran pèrdua i molt temprana, nos deixà als 55 anys, massa jove.

Estudià dret en l'Universitat de Valéncia i fon diputat a les Corts per Sueca, arribant a ser alcalde de la mateixa.

Escrigué moltes més obres que poquet a poquet anirem compartint-les en tots vosatros.

Foto de la casa a on muigué, situada en el Barri del Carmen enfront del Palau de la Generalitat Valenciana a on n'hi ha una placa pel centenari de la seua mort.

Casa a on muigué
Placa en la casa pel centenari de la seua mort













Portada de l'obra en 1861 impresa a càrrec de F. Campos, en la plaça de Ribot, nº 7 duplicat en Valéncia.

Portada de 1861
Pascualo y Visanteta

Enllaç per a baixar-se l'obra completa de 1861:

Com hem comentat al principi, en 1909 en memòria del centenari de la seua mort, se tornà a publicar.

Portada de 1909


Enllaç per abaixar-se l'obra de 1909:
https://onedrive.live.com/redir?resid=421CB9068D129650!249&authkey=!AItDDYGH49-1nDI&ithint=file%2cpdf

Podeu seguir-nos per:

Twitter
Facebook

lunes, 29 de febrero de 2016

40-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"San Vicente Ferrer siempre hablaba en su lengua valenciana allí donde se encontraba. Y todos le entendían, aragoneses, leridanos..., catalanes, franceses del sur... No era un milagro. Los romances de todos estos lugares eran parecidos."

Font: "Antes y después de la conquista de Valencia" (Valéncia, 1991) per Francisco Lliso i Genovés.

* Sant Vicent Ferrer (Valéncia, 1350-Vannes, França, 1419). Patró del Regne de Valéncia, dominic valencià.

Sant Vicent Ferrer

viernes, 26 de febrero de 2016

¿Saps d'a ón deriva la paraula Gayata?

Gayata prové del llatí posterior o vulgar “cāiatus, -a, -um” (bastó de pastors), i “cāiatus” prové de l'acurtament de “bacŭlus cāiatus” (bastó en forma de garrot).



Cites de “Gayata”:
  • "aquella mateixa gayata" (Corella, Roiç de: Obres, 354, c. 1490)
  • "atre li prenia la gayata" (Galiana: Rondalla de rondalles, 1768, p. 41)
  • "en una gayata" (Guinot: Capolls, 1899)
  • "gayata" (Marti Gadea: Voc. 1909)
  • "dos tamborinaes a la porta en la gayata" (Canyisaes, Monòver, 1910, p. 139)
  • "coixo te vaig a deixar yo d'una gayatá" (Sendin: Tonica la del llunar, 1926, p. 4)
Definició de la RACV:
  • Bastó o vara en l’extrem superior encorbat.
  • Cadafal portàtil sobre el qual es fa un montage artístic en allumenament i que ix en processó el primer dia de les festes de la Magdalena de Castelló.
Breu història de les Gayates:

El tercer dumenge de Quaresma, la ciutat de Castelló celebra les Festes de la Magdalena, unes festes fundacionals que rememoren el trasllat dels antics pobladors del Castell Vell o Castell de Fadrell (situat en el tossal de la Magdalena, a on es troba l'actual ermitori de Santa Mª Magdalena) fins al pla per a arribar a terra fèrtil i repoblar les alqueries que ocupaven els moros, lloc conegut com el Palmeral de Burriana, a on abundava el palmito o margalló, i a on es trobava l'alqueria de Benàrabe o Benirabe. El croniste, José Sánchez Adell, diu que l'historiador, Manuel Betí, comenta que l'alqueria de Benirabe fon el lloc escollit per a fundar la nova Vila de Castelló de la Plana. 

Els pobladors del Castell Vell es traslladaren ajudant-se de canyes, gayatos i farols per a vore´s durant el camí, poder tantejar el terreny, evitar fanguers i poder defendre´s de les alimanyes. Les famílies anaven encapçalades pel pare i les tancava la mare, nugant als fills menuts ad eixos gayatos com una familiar provessó.

Primeres Gayates
Primeres Gayates



















L´archiver Lluís Revest, trobà el document a on es relata la primera peregrinació, fon de caràcter religiosa i penitencial, l'any 1375, a l'ermitori de la Santa el tercer dissabte de Quaresma – despuix el dumenge, a partir de l'any 1793 per orde del bisbe, Antonio Salinas -, convertint-se en pràctica anual des de l´any 1572 

"Anar a la Romeria no és tan sols ‘Anar de Festa’, és deure que manifesta orgull de genealogia". (Pregó. Bernat Artola)


















El trasllat fon concedit per privilegi real de Jaume I, l'any 1251, autorisant a Ximén Pérez d'Arenós, el seu lloctinent en el Regne de Valéncia, a traslladar la Vila de Castelló al lloc més adequat. La nova vila començà a alçar-se l'any 1252. Jaume I és exaltat durant les festes no només com a conquistador sino com a fundador de la ciutat de Castelló. 

La Gayata és el símbol més important de les festes de Castelló, representa a les canyes, gayatos, farols i la seua llum, utilisats pels antics pobladors per a la baixada al pla. Sent el símbol festiu més antic del nostre Regne de Valéncia.


La gayata és una obra d'art, feta ab materials nobles i treballada a mà. Podem dir que l'orige de la gayata siga el fòc, com la majoria de festes valencianes, i la seua llum, pero no la seua finalitat és el fòc.

"Un esclat de llum sense foc ni fum" (Antoni Pasqual Felip)

Font: "Els origens de la festa i el seu monument" per Xavier Gimeno i Alonso.


¡Magdalena!
¡Vítol!


miércoles, 24 de febrero de 2016

39-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto." 

Font: Miquel Batllori (Las Provincias, 2.11.1992).

* Miquel Batllori i Munné (Barcelona, 1909-Sant Cugat del Vallés, 2003). Sacerdote, Doctor en Historia y licenciado en Derecho, Filosofía y Teología, Doctor 'Honoris Causa' por 11 universidades catalanas, Premio Nacional de las Letras Españolas (2001), Premio 'Príncipe de Asturias' en Ciencias Sociales (1995), entre otros, y académico de la Real Academia de la Historia.

Miquel Batllori

sábado, 20 de febrero de 2016

Corpus - I Trobada de Jagants 2016

Este matí, s´ha celebrat en la ciutat de Castelló la "I Trobada de Jagants" (i no "gegants" com diuen els "nurmalitzadors"). Es commemorava el 25 aniversari de l´associació de dansants del Corpus de Castelló. Açò és excelent i s´han reunit jagants i nanos d´algunes poblacions valencianes (Alcora, Alcoy, Almassora, Beniarrés, Benicàsim, Benetússer, Burriana, Moncofa, Monóver, Onda, Vall d'Uxó, Vilarreal, Vinaròs i del mateix Castelló, esperem no haver-nos deixat a ningú). 


Castelló de la Plana
Castelló de la Plana











Borriana
Vall d'Uxó














Onda

Alcoy













Pero lo que no és gens correcte i ho considerem una falta de respecte cap al Poble Valencià és que aprofitant una festa tradicional valenciana, com és el Corpus, es dediquen alguns a mostrar una bandera que no nos representa com a poble.

Colla Catalana


38-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latino."

* Carlos Ros i Hebrera (Valéncia, 1703-1773). Notari i escritor. Defensor de la Llengua Valenciana. Es considerat el precursor del renaiximent lliterari valencià. Escrigué diverses obres en castellà i en valencià.